29
La Leia es va
sorprendre de veure que la Mon Mothma seguia aferrant-se a la vida. Es va
inclinar amb la cara plena de preocupació sobre el llit de mort de la Cap
d'Estat, i va contemplar el calidoscopi d'aparells mèdics i sistemes de suport
vital que es negava a permetre que la Mon Mothma morís.
Hi va haver un temps
en què aquella dona de cabells castanys rogencs havia estat la rival més
temible del pare de la Leia en les discussions del Senat, però la Mon Mothma
terriblement malalta que agonitzava davant ella ja no podia sostenir-se
dempeus. La seva pell s'havia tornat grisenca i translúcida, i la Mon Mothma
s’havia aprimat tant que semblava un pergamí ressec estirat sobre una
estructura d'ossos. La Mon Mothma va anar obrint les parpelles a poc a poc,
movent-les amb un esforç tan gran com si fossin gruixudes comportes blindades.
Les seves pupil·les van necessitar molt temps per centrar-se en el seu
visitant.
La Leia va empassar
saliva i va sentir com si tingués l'estómac ple de plom calent. Va estendre una
mà de dits tremolosos per fregar el braç de la Mon Mothma, tement que la més
lleu pressió pogués produir-li morats.
-Leia... -Va
murmurar la Mon Mothma -. Has vingut.
-He vingut perquè em
vas demanar que ho fes -va respondre la Leia.
En Han havia deixat
la seva dona i dels nens a Coruscant i havia explicat amb expressió malhumorada
que havia de tornar a anar-se'n amb Lando, però havia promès que aquest cop
només trigaria alguns dies a tornar. La Leia ho creuria quan el veiés, per
descomptat, i mentrestant, horroritzada, perplexa davant el cada vegada més
ràpid empitjorament de l'estat de la Mon Mothma.
-Els teus fills...
Ja no corren cap perill?
-No, la Wínter s'ha
quedat aquí per protegir-los, i no permetré que tornin a separar-se de mi.
La Leia estaria
encara més ocupada que abans, i tindria menys temps que mai per veure en Han o
als seus fills. Durant un moment va envejar la plàcida vida dels funcionaris
que podien oblidar-se del treball al final de la jornada laboral i tornar a
casa, deixant que les tasques no acabades esperessin fins al dia següent. Però
la Leia havia nascut Jedi i havia estat educada pel senador Bail Organa. Tota
la seva vida havia estat dirigida cap a un destí més gran, i no podia donar
l'esquena als seus deures públics o privats.
Es va empassar una
profunda glopada d'aire i va percebre les repugnants olors dels desinfectants i
medicines que havien impregnat l'atmosfera d'aquella habitació, i l'ombra acre
de l'ozó dels esterilitzadors d'aire.
La Leia se sentia
terriblement impotent. El goig i l'excitació que s'havien apoderat d'ella
després de la derrota de la força d'atac i el rescat del seu fill semblaven
sobtadament trivials quan se'ls comparava amb la batalla contra aquell verí
d'acció lenta que estava lliurant la Mon Mothma. Saber que l'ambaixador Furgan
havia mort i que ja no podia gaudir del seu triomf no era cap consol per a
ella.
-He presentat la
meva dimissió al Consell -va dir la Mon Mothma parlant molt a poc a poc i amb
veu entretallada -. No seguiré exercint les funcions de Cap d'Estat.
La Leia va
comprendre que les paraules d'ànim resultarien tan buides com inútils i va
reaccionar pensant primer en la Nova República, tal com li havia ensenyat a fer
Mon Mothma.
- I què hi ha del
govern? -Va preguntar-. No tens por que els membres del Consell comencin a
barallar-se els uns amb els altres, i que no aconsegueixin cap resultat pràctic
perquè siguin incapaços d'arribar a un consens? A qui recorreran ara a la
recerca d'un lideratge?
Va baixar la mirada
cap a la Mon Mothma, i va veure que el seu rostre esgotat i amagrit el mirava
amb els ulls il·luminats per la brillantor de l'esperança.
-Tu seràs la nostra
líder, Leia -va dir la Mon Mothma.
La Leia es va quedar
bocabadada de perplexitat i només va poder parpellejar. La Mon Mothma va trobar
les forces necessàries per moure el cap en un assentiment gairebé
imperceptible.
-Sí, Leia... -Va dir
-. El Consell es va reunir per discutir el nostre futur mentre tu estaves fora
de Coruscant. La meva dimissió no va sorprendre ningú, i vàrem votar
unànimement que tu havies de substituir-me en el càrrec.
-Però... -Va
balbucejar la Leia.
El cor li estava
bategant a tota velocitat, i sentia que li donava voltes el cap. No havia
esperat allò o, almenys, no en aquests moments. Després d'una o dues dècades
més de serveis a la Nova República potser sí, però fins llavors...
-Tu seràs la cap
d'Estat de la Nova República, Leia. Si em quedés alguna reserva d'energia que
poder lliurar, te la transmetria sencera. Vas a necessitar-la per mantenir
unida aquesta República nostra que tot just acaba de néixer.
La Mon Mothma va
tancar els ulls, i els seus dits es van tensar sobre la mà de la Leia
estrenyent-la amb una encaixada sorprenentment ferma.
-Seguiré cuidant de
tu fins i tot quan la meva anat...
La Leia s'havia
quedat sense parla, i va romandre agenollada durant molta estona al costat del
llit de la Mon Mothma fins ben entrada la nit de Coruscant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada