Espasa de doble tall

Espasa de doble tall

Què pots ensenyar-li a un clon en pocs mesos que un home trigaria tota una vida a aprendre?

- L'Emperador Palpatine, a Lord Darth Vader.

CENTRE D'ENTRENAMENT IMPERIAL, YINCHORR, VORA DEL MIG

Per ser un home mort, en Sa Cuis encara tenia una bona tècnica de sabre de llum. Lord Vader va girar la seva espasa i els dos rajos d'energia vermella van grinyolar l'un contra l'altre.

En Cuis -un dels seus clons, en qualsevol cas- va girar en cercle i en Vader li va imitar, mantenint una distància constant entre ells. No tenia intenció de matar l'assassí de nou. Arkanian Micro havia passat més d'un any creant aquest clon del Jedi Fosc i hauria estat un malbaratament destruir-lo a ell o qualsevol dels seus cinc germans simplement per demostrar superioritat.

A més, eren homes. En Vader tractava de no perdre això de vista. Si hagués volgut previsibilitat sense intel·ligència, hauria encarregat droides per a l'Exèrcit Imperial.

Era conscient de dues persones que observaven amb atenció el duel des de l'estrada fixat una mica per sobre del terra de la sala d'entrenament, seu Mestre l'Emperador Palpatine i un dels seus ajudants, el tinent Erv Lekauf. Part de la seva ment podia sentir la incomoditat d’en Lekauf veient-se tan a prop de l'Emperador sense en Vader al seu costat.

- Suficient -va dir en Vader, i va apagar el seu sabre de llum. La còpia d’en Cuis també va apagar la seva fulla però va observar cautelosament a Vader fins que aquest es va apartar per permetre que els clons continuessin les seves pràctiques de sabre de llum amb l'instructor. En Vader estava satisfet. Els clons havien conservat tota la velocitat i els reflexos de la desafortunada Mà de l'Emperador, un genoma que era ara el seu. Esperava que també hi haguessin heretat d'alguna manera la seva extraordinària lleialtat.

Em pregunto si l'Emperador sabia que en Cuis mai revelaria que era la seva Mà.

Em pregunto si el meu Mestre valora aquesta classe de devoció, o simplement l'espera.

En Vader va tornar a l'estrada per veure com els clons continuaven el seu entrenament de sabre de llum. Passaven de parada a estocada, de molta intensitat a aparent calma, amb les seves fulles vermelles brillant. La cavernosa sala ressonava amb el brunzit dels sabres de llum i l'espetec de les plaques d'armadura, una combinació que en Vader trobava estranyament inquietant. El seu instructor era una altra de les moltes Mans d’en Palpatine: un assassí anomenat Sheyvan, que tenia predilecció per les vibrofulles així com pels més convencionals sabres de llum.

En Vader es passejava d'un costat a un altre de la sala, mirant a les parelles que entrenaven amb ull atent. Les Mans sovint pensaven que eren l'únic assassí personal al servei d’en Palpatine, i la majoria quedaven molestos si descobrien que no era així. Semblava que en Sheyvan entrava dins d'aquesta majoria. Les seves ocasionals mirades a Palpatine eren més acusadores que d'adoració.

- Els homes necessiten creure que són únics -va dir en Palpatine en veu baixa. Sempre baixava la veu perquè la gent li escoltés amb més atenció -. I les dones també. A tots ens agrada pensar que som especials i insubstituïbles. És una gran motivació.

De vegades en Vader sospitava que en Palpatine podia llegir més enllà de les seves emocions.

-Vostè em va fer sentir que jo sol podria ajudar-lo a derrotar al Consell Jedi, Mestre.

- I era cert, no és així?

En Vader s'havia preguntat una vegada -i no més- com podria haver-se desenvolupat la seva vida si no hagués estat seduït per la garantia d’en Palpatine que ell era l'únic membre del Consell Jedi en qui podia confiar. Era cert, si. Però si s'hagués resistit, la Padme hauria mort de totes maneres. Almenys ara tenia el poder i la posició per refer la galàxia al seu gust... ordenada. Feia ús d'aquest poder. L’utilitzava cada dia més.

- No només tots els homes desitgen ser especials -va dir en Vader -. També volen saber que hi ha algú en qui poden confiar.

Els ulls grocs d’en Palpatine no van trair cap reacció, de la mateixa manera que tampoc semblava preocupat pel malestar d’en Sheyvan. La decepció dels que l'envoltaven no tenia importància, fins que deixaven de servir al seu propòsit, i llavors eren rebutjats.

Vostè no em rebutjarà, Mestre.

- Un dia, potser creï una legió de Jedi Foscos -va dir en Palpatine com si la idea se li acabés d’ocórrer -. Tenen un gran potencial. Aquest Cuis se sentiria honrat si veiés què ha estat d'ell.

Era com si mai hagués conegut a Cuis. En Vader mai havia esmentat que sabia que en Palpatine havia enviat a Sa Cuis per matar-lo. Mai hauria dit el vostre nom, senyor meu. Ni tan sols quan li vaig oferir perdonar-li la vida. Això és el que vull en les meves tropes. Lleialtat.

En Vader no s'havia pres l'intent d'assassinat com una cosa personal. Era part del seu entrenament. El camí cap a la mestria Sith havia de ser dur, perquè el poder que proporcionava no era per als febles o mandrosos. En Vader ho entenia.

En Lekauf -lleial, intel·ligent, sense poders especials més enllà de la capacitat per al treball dur- caminava al seu costat, irradiant ansietat. També s'havien creat clons seus, però estava molt viu per veure'ls. Fins i tot els havia entrenat. Ara estaven sent avaluats, i havien passat la inspecció en totes les competències bàsiques, excepte el combat cos a cos.

-Encara sembles preocupat -li va dir en Vader.

- No, senyor...

En Lekauf havia passat sis mesos en aquesta miserable bola de roca estèril entrenant als seus clons. Si passaven la inspecció, per fi podria tornar a Coruscant. Era evident quins eren els seus temors.

- No has vist la dona i els fills en sis mesos, i et preocupa que si els teus clons no rendeixen segons l'esperat, i romanguis aquí sis més -va dir en Vader.

En Lekauf empassà saliva i va assentir.

- Sí, senyor. Així és.

La seva valenta honestedat era una de les qualitats que feien d'ell un bon donant i instructor de clons. Els records d’en Vader de trobar a faltar a algú estimat -els records que havia après a embolicar i guardar amb clau, ja gairebé sense dolor- van ressonar en resposta.

I jo també confiava en tu, Padme. Ara tinc pràctica en el maneig de la traïció.

- Veuràs aviat a la teva família -va dir en Vader.

En Lekauf mirà cap a les portes de la sala d'entrenament. Era un home fornit d'uns trenta anys amb un rostre incongruentment franc i cabell de color marró clar tallat molt curt.

-Sempre em preocupa decebre'l, senyor. Però quan veig el que els Jedi Foscos poden fer, em pregunto com la gent comuna pot tan sols competir contra ells.

- Els soldats d'assalt mai hauran de lluitar contra Jedi -va dir en Vader -. Només contra rebels.

En Lekauf respirà profundament i va contenir l'alè mentre sis clons van passar desfilant. En Vader ho va sentir, per molt que l'home va tractar de dissimular-ho. Tenien l'aspecte que en Lekauf podria haver tingut uns anys abans, amb la mateixa expressió d'optimisme permanent. I, en Vader esperava, serien soldats igualment eficients.

Els clons, que portaven la mateixa armadura Imperial que el lot d’en Cuis, es van alinear davant la tarima i van saludar. Havien estat entrenats durant la seva decantació amb flaixos de memòria per a ser soldats competents, que podien funcionar en qualsevol exèrcit, però en Vader necessitava que fossin millors que això. Necessitava que complissin amb els estàndards dels soldats clon kaminoans que encara formaven la major part de les seves tropes d'assalt.

-Sense sabres de llum. - La veu d’en Vader va ressonar en tota la sala d'entrenament -. Utilitzeu bastons de duracer. Això és un exercici. No vull lesions greus.

En Palpatine va tornar el cap molt lentament per mirar-lo. En Vader va enganxar els polzes en el seu cinturó, esperant el desafiament.

- Com pots posar a prova la seva idoneïtat si els limites? -La veu d’en Palpatine era suau i insinuant com sempre ho era quan estava plantant una idea -. Això no és una concessió?

- No, senyor. Crea condicions més realistes per a la prova. -En Vader es va mantenir ferm -. Només necessiten tenir un bon exercici contra els rebels, que no són usuaris de la Força. Només homes.

En Palpatine es va aturar durant dos batecs, el seu signe de silenciosa desaprovació.

- Molt bé.

En Vader li va fer senyals al Sheyvan perquè s'unís a ells a l'estrada per tal buidar el terra de la sala d'entrenament per al combat. Els clons es van aparellar, un Lekauf amb cadascun Cuis.

- Comenceu -va dir en Palpatine.

En Lekauf va tornar a empassar saliva.

Els clons es van observar fixament, amb les barres de duracer subjectes amb les dues mans. Després el metall va esclatar estavellant-se bastó contra bastó, lluitant per fer retrocedir a l'altre. Un clon d'en Lekauf, amb el nom "Nele" escrit sobre la placa del pit, va fer girar el seu bastó en un arc per baix tirant al seu oponent cap per amunt a terra. Però tan aviat com l'home va caure d'esquena, es va posar dret una altra vegada en un sol moviment i va llançar al clon d’en Lekauf volant per gairebé tota l'amplada de la sala d'entrenament amb una enorme empenta de la Força. Va colpejar la paret, amb el so de l'impacte de la placa posterior ressonant a la sala, i va lluitar per posar-se de nou dret, sacsejant el cap per aclarir-se.

Els altres cinc clons d’en Cuis van deixar de banda els seus bastons i amb un sol gest van fer que les armes dels seus oponents sortissin volant de les seves mans. Tots els clons d’en Lekauf van caure a terra sobre l'esquena i van quedar subjectes per una mà invisible.

Havia estat una demostració molt breu. En Lekauf semblava resignat al seu destí, amb les mans creuades a l'esquena i els ulls fixos al capdavant.

- No esperaria que cap home pogués derrotar un Jedi sense armes adequades -va dir en Palpatine.

En Vader no estava segur de si això era un veredicte de fracàs o simplement una observació. Va donar un cop d'ull al Lekauf.

- No, Mestre -va dir, dirigint-se a l’Emperador, però mirant al seu ajudant -. Potser ara hauríem d'intentar-ho de nou sense permetre l'ús dels seus poders de la Força.

- No, ja n’he vist prou. -En Palpatine va fer que la caputxa li cobrís una mica més la cara -. Prendré els clons d’en Cuis i els entrenaré encara més. El teu lot d’en Lekauf encara podria ser útil per a altres tasques.

Podríem simplement clonar un exèrcit sencer de la plantilla d’en Cuis. Sabem el que poden fer. Però un soldat és el producte de la formació constant. Necessiten veure acció.

- Suggereixo que els posem a tots en servei actiu i vegem com es comporten -va dir en Vader.

En Palpatine va fer una nova pausa.

-Sí. Però encarrega a Arkanian Micro un batalló de models d’en Cuis de totes maneres. Estic impressionat per tot el que els clons han conservat les seves habilitats de la Força.

Els clons d’en Lekauf s'havien retirat i estaven esperant en posició de descans amb les mans entrellaçades darrere de l'esquena.

- Significa això que tornem al Centre Imperial? -Va preguntar en Lekauf, incapaç de dissimular la seva desesperació.

- Sí, tinent, així és.

En Vader caminava per davant a grans gambades i en Lekauf s'esforçava per igualar el seu ritme. Els seus sis clons van recollir els seus cascos i armes, i els van seguir igual que el lot d’en Cuis. En Sheyvan tancava la marxa, amb aire malhumorat.

-Li demano perdó per la nostra actuació, senyor -va dir en Lekauf.

En Vader va observar l'ús de la paraula nostra.

- No tindré en compte aquest fracàs en el combat cos a cos fins que us vegi enfrontar-vos a homes corrents.

-Això és molt generós per part seva, senyor.

No, no era generós: era just. La prova contra els clons d’en Cuis no era més que un acte de curiositat, i no una raó per considerar-los no aptes. En Vader els va veure pujar la rampa de la seva llançadora classe Lambda i es va adonar que fins i tot amb els seus cascos, podia distingir els clons d’en Lekauf dels d’en Cuis només pel seu port i el seu pas disciplinat i sincronitzat. Els clons d’en Cuis es movien més com atletes que com a soldats, i - no podia deixar de notar-ho - no es movien com una sola màquina.

- Alegreu-vos -va exclamar en Lekauf, sabent instintivament, amb la seva infal·lible precisió habitual, el que pensava en Vader -. Ara esteu a la Cinc-cents U.

CABINA DE DIA DE L'OFICIAL AL COMANDAMENT, LLANÇADORA ST 321, EN RUTA CAP AL CENTRE IMPERIAL.

-Crec que preferiria mantenir el batalló Cuis sota el meu comandament directe -va dir l'Emperador, recolzant-se en el seient d’en Vader mentre la llançadora saltava a l’hiperespai.

En Vader va fer cas omís de la violació del seu territori i simplement va registrar el fet que el seu Mestre s'havia molestat a fer-ho. Era una altra d'aquestes petites proves, les constants empentes i fiblades pensades per fer que en Vader anhelés la supremacia i adquirís la suficient ira per prendre-la. Un miler de petites amenaces alimentarien el costat fosc en el seu interior, però de vegades semblava que ho feia més per esport que per la seva educació.

No el necessito per mantenir-me preparat, Mestre. No oblidaré el que em motiva. I un dia el mataré, sí, però serà un dia de la meva elecció, no un acte reflex quan finalment les seves provocacions satisfacin la meva paciència.

- Aleshores no formaran part de la infanteria, Mestre?

El to d’en Palpatine es va endurir una mica.

- Sé com dirigir un exèrcit, Lord Vader.

- Vull dir que els clons Cuis són, a tots els efectes, tots Mans i per tant podrien ser ideals per a operacions especials.

L'emperador va acceptar un got d'aigua d’en Lekauf, que mai semblava trobar degradants les tasques domèstiques.

- Sí, els entrenaré per dur a terme moltes tasques.

En Vader s’ho va arreglar per evitar les paraules que últimament sempre planejaven entre ells.

- En Cuis va ser lleial al seu Mestre fins al final. Ni tan sols va revelar el seu nom.

- Una encomiable qualitat que espero trobar en el seu clons.

- Potser és genètic, però també pot ser fomentat.

I de la mateixa manera també pot ser eliminat. En Vader va pensar en l'home que havia estat - si, no hi havia dolor ara, només una vívida i furiosa determinació - i en aquells que havia estimat, però que l'havien traït. Encara podia recrear aquesta freda i intensa sensació de decepció quan es va adonar que en Palpatine havia enviat a Cuis, i que l'únic segur sobre ell és que seria una font d'amenaça constant. Saber com de sol que realment estava podria haver-lo fet més fort, però això no el consolava. Sospitava que per això s'envoltava dels Lekaufs d'aquest món, no només perquè els soldats lleials eren bons soldats, sinó perquè això tranquil·litzava la petita part d'ell que havia estat l’Ànakin, la part que encara semblava prou útil per no suprimir-la. En Lekauf era tranquil·litzador: un home a qui li agradava saber on era, un home que simplement volia fer la seva feina el millor possible i tenir un propòsit clar a canvi de la seva devoció.

No em decebràs. Massa gent m'ha decebut.

- Tinent -va dir en Palpatine, mirant més enllà d’en Vader cap a on Lekauf romania en pacient silenci -. Què et fa ser fidel a Lord Vader?

En Lekauf, normalment incòmode al voltant d’en Palpatine, es va relaxar una mica. En Vader podia sentir-ho. Els dubtes i passions d’en Lekauf poques vegades es mostraven en el seu rostre, però les tenia, i en Vader sempre podia assaborir i de vegades es basava en elles per entendre el que estava succeint en l'Exèrcit Imperial.

- Amb el seu permís, senyor -va dir en Lekauf, i va mirar a Vader -. És perquè el meu Senyor no demana als seus homes que facin qualsevol cosa que ell mateix no faria.

- Lloable -va dir en Palpatine.

Honest, va pensar en Vader. Podria haver dit que l'Imperi era el més sant i que jo era el seu instrument. Però ha donat la resposta d'un soldat.

L'emperador va tornar a xuclar la seva aigua, i en Lekauf va seguir immòbil, dret. No volia seure llevat que en Vader estigués assegut. En Vader ja estava acostumat a això, i de tant en tant en tant havia d’ordenar-li que s'assegués quan estava clar que ho necessitava.

- Truca a la teva dona, Lekauf -va dir en Vader -. Digues-li quan has d'arribar.

Hi va haver un breu centelleig d'emoció en l'esperit d’en Lekauf que va il·luminar la Força per un breu moment.

-Gràcies, senyor. Gràcies.

En Lekauf va saludar i va desaparèixer per l'escotilla cap a la cabina. Mestre i aprenent van romandre en silenci fins que va estar fora de l'abast de les seves veus.

- Sempre em sorprens amb la teva capacitat per a la... compassió -va dir en Palpatine, convertint d'alguna manera aquesta paraula en un insult.

- Motivació -va dir en Vader, atrevint-se a corregir-lo, i va esperar que no cregués que havia aconseguit ferir-lo -. No tindria sentit negar a Lekauf una cosa tan petita. Exercir el poder pel poder no aconsegueix res. Saber quan relaxar-lo, si.

- Aconseguir que les persones vulguin agradar és una habilitat important -va dir en Palpatine -. T'estàs convertint en un expert en això. Fascinant, no és així? Veure aquest desig d'aprovació.

Ah, gaudia amb allò. Era el seu esport. Era més que l'exercici del poder polític. Li agradava veure la gent, a les persones inferiors i indefenses, al seu servei.

Ja no desitjo complaure'l, Mestre. En Vader va decidir que estava content de ser un home senzill, confiant en la força i la claredat. La seva necessitat de jocs serà algun dia la seva perdició... ara conec quina és la seva debilitat. La utilitzaré quan sigui el moment.

En Vader es va instal·lar al seient de davant - normalment el del primer oficial - i va ocupar el seu temps posant-se al dia amb informes de les bases imperials en la Vora Exterior.

Hauria d'haver estat un vol curt, sense complicacions. I així va ser, fins al moment en què alguna cosa li pessigollejà a la part posterior de la gola i va mirar cap amunt, portant instintivament la mà cap al seu sabre de llum. Llavors l'alarma vermella dels llocs d'emergència va il·luminar la mampara i la sirena d'advertència el va deixar sord.

En Palpatine, sempre tot calma glacial, va col·locar el seu got amb cura sobre la taula més propera i va obrir la comunicació amb la cabina.

- Quin és el problema? -va preguntar.

No va obtenir res més que el cruixit d'estàtica des de l'altre extrem de l'enllaç. En Vader ja era a l'escotilla, els seus sentits de la Força obrint-se camí a través del que semblaven ser capes de farciment i fum per sentir clarament el que li havia estat ocultat mitjançant un esforç voluntari. Els Jedi Foscos s'havien revelat, lluitant per ocultar les seves intencions, però tot el que necessitava saber era que no planejaven ser-li lleials a ell.

Probablement estaven venint a per ell.

Pel que sembla, els clons d’en Cuis encara continuaven amb la missió del seu donant.

***

En Vader es va dirigir pel passadís fins a la cabina, sabre de llum en mà, amb les intermitents llums vermelles de les estacions d'emergència reflectint-se en la seva armadura. Podia sentir foc de blàster.

Va obrir el seu comunicador.

- Lekauf, què està passant?

- Els clons d’en Cuis han matat els pilots i s'han apoderat de tota la secció davantera de la nau, senyor. - El b - dappp d'un tret de blàster va interrompre al tinent -. Aquí només quedem els meus clons, l'oficial de navegació i jo. Estem tractant de fer saltar les escotilles de la mampara.

- Espereu.

- No crec que hagi de baixar aquí, senyor.

- Jo m'ocuparé d'això. Em volen a mi.

-En Sheyvan sembla anar a per l'Emperador, senyor, no a per vostè.

En Vader va sentir la sacsejada de la llançadora com si hagués fet una sobtada correcció de rumb. Es va dirigir de tornada a la cabina de dia i va verificar la pantalla del repetidor de navegació per comprovar el rumb, la llançadora es dirigia ara cap a la Vora Exterior. En Palpatine seguia assegut tranquil·lament en el seu seient, amb l'empunyadura del seu sabre de llum a la falda.

Un pensament va creuar per la ment d’en Vader. Ho va expressar amb cura.

- És això un exercici de foc real que vostè va tenir a bé no mencionar, Mestre?

- No -va dir en Palpatine.

Un altre dels seus jocs, en qualsevol cas. Potser hagi encarregat als clons d’en Cuis que em matin.

-Està en perill, Mestre.

- Puc ocupar-me de set Jedi Foscos, Lord Vader. El que cap de nosaltres pot fer front, però, és el buit de l'espai. Així que assegurem-nos-en que no hi hagi bretxes en el casc.

- Set -va dir en Vader -. Llavors, està incloent a la seva pròpia mà.

- O bé en Sheyvan és mort, o bé és part d'aquesta rebel·lió, en el cas morirà de totes maneres.

La Lambda era una petita nau, de 20 metres de proa a popa, i en Palpatine podia lluitar amb els seus poders de la Força des de la cabina de dia tan bé com podia fer-ho a l'abast del sabre de llum d'un enemic. En Vader va prendre la seva reacció tranquil·la com prova tàcita que l'Emperador sabia que no estava en perill, però que en Vader sí que ho era. I de sobte, es va sentir ofès per posar en perill la seva tripulació, que es mereixia alguna cosa millor que això.

- Jo m'encarregaré d'això, Mestre. No cal que es vegi involucrat. -No poseu obstacles en el meu camí. No tracti de posar-me més a prova. Per estar apartat d'aquesta lluita -. En Lekauf i jo restablirem l'ordre.

En Vader va tornar a recórrer el passadís i va sortir per l'escotilla un compartiment a popa de la mampara de la cabina. El fum i l'olor de trets de blàster omplia l'aire; en Lekauf, l'oficial de navegació Pepin, i els clons d’en Lekauf havien apilat caixes com a barrera defensiva i anaven alternant entre disparar l'escotilla i tractar de forçar les seccions amb una barra de duracer.

-Si no tinguéssim Jedi a l'altre costat de l'escotilla, a hores d'ara ja estaria oberta -va dir en Pepin, grunyint per l'esforç, mentre posava tot el seu pes a la barra de metall.

-És en Sheyvan, senyor -va dir en Lekauf -. Els ha liderat.

En Vader es va acostar a l'escotilla, va apartar a Pepin de banda amb mà ferma, i va colpejar dues vegades el seu puny tancat contra el duracer.

- Sheyvan, rendeix-te. Mai podràs derrotar-me.

La veu d’en Sheyvan sonava ofegada. L'oïda amplificada d’en Vader va distingir les paraules amb claredat, fins i tot a través del pesat duracer.

- Ens ha traït -va dir en Sheyvan -. L'Emperador ens ha traït a tots.

- Obre aquesta escotilla.

-Ell ens utilitza, Lord Vader. No ho entén?

Oh, sí, per descomptat que sí. I podria arrencar aquesta escotilla amb el poder de la meva voluntat, però vull sentir més. Com has trobat la força per desafiar en Palpatine?

- He dit que obris l'escotilla.

- Ens fa creure cada un de nosaltres som l'única Mà i després esbrinar... llença a les escombraries les nostres vides, Lord Vader, i la nostra lleialtat es mereix alguna cosa millor.

Per descomptat que sí. També la meva. Amb qui segueixo encara enutjat, amb Palpatine o amb Kenobi? Quin Mestre m'ha decebut més?

- Clons d’en Cuis. -Va colpejar l'escotilla de nou -. No podeu tenir els records del vostre donant. Què us fa sentir prou traïts com per amenaçar al vostre Emperador?

La veu d'un home mort va contestar amb un accent lleugerament diferent, l'accent d’en Sheyvan.

- Som lleials a l'home que ens va entrenar, Lord Vader.

- Genial -va dir en Lekauf -. Intel·ligent manera de tornar les seves qualitats contra nosaltres.

No hi havia dubte de la seva capacitat de lleialtat, i en Vader havia tingut raó observant aquesta qualitat en Cuis, però no sabia com de traït que s'havia sentit en Sheyvan descobrint que no era l'única Mà, i descobrint el que li havia succeït a Cuis.

Però en Palpatine havia d'haver sabut que aquesta reacció era probable. Hi havia ideat això a propòsit, posant a un home amargat a càrrec la formació de Jedi Foscos que molt probablement assumirien la causa del seu instructor? Hi havia influït en la ment d’en Sheyvan? En Vader mai sabia quantes capes hi havia a les intrigues d’en Palpatine, només que estava cansat d'elles.

En Lekauf tenia raó. La lleialtat era una espasa de doble tall. Era una pena que estigués jugant en contra en aquest moment.

- Lord Vader -va dir en Sheyvan -. Lord Vader, ajudi'ns a enderrocar en Palpatine. Vostè podria governar al seu lloc.

Sí, l’enderrocaré. Però ara semblava molt aviat, massa aviat. En Vader ho va considerar per un moment. Es va girar i va sorprendre al Lekauf mirant-lo fixament, i va rebutjar la idea.

- Aparta't i deixa’m a mi obrir aquesta escotilla, tinent.

Els clons d’en Cuis el sentiren. Va sentir com un d'ells es va acostar més a l'escotilla.

- Si voleu assaltar la cabina -va cridar -, sobrecarregarem el canó làser, i destruirem la nau.

En Lekauf va assentir.

- Poden fer-ho, senyor -va dir en veu baixa -. Tenen el control de tots els sistemes d'armes.

- Llavors haurem de neutralitzar-los de forma segura.

- Segura per a ells?

- Segura per a nosaltres.

- Si està preparat per enfrontar-se a uns instants sense suport vital, senyor, és probable que pugui tallar el corrent de tota la nau -va dir en Pepin -. El generador està en el nostre costat de l'escotilla.

Això paralitzaria els canons làser. Significava lluitar en la foscor, però tant en Vader i com els clons tenien millores en els seus cascos que els permetien veure en infrarojos i amb poca llum. En Pepin podria arreglar-ho d'alguna manera.

-Encara que tallem el corrent, encara tindran els seus sabres de llum, senyor -va dir en Lekauf -. Són molt bons desviant foc de blàster, i qualsevol altra munició més pesada podria fer un forat en el nostre casc de totes maneres.

-Tinc una cosa que tindran problemes per desviar -va dir en Nele, la còpia d’en Lekauf que havia estat llançat a través de la sala d'entrenament. Va aixecar un gran rifle amb una càmera cilíndrica muntada on hauria estat l'espiell òptic en un rifle blàster convencional -. Barbacoa instantània.

En Lekauf va semblar avergonyit per un moment.

- Un llançaflames, senyor. Té raó. Millor carbonitzar els panells que obrir un gran forat en ells. I és ràpid.

En Vader no podia imaginar el seu ultra-formal tinent ensenyant als seus clons frases com barbacoa instantània, però clarament hi havia un costat de l'home que no havia vist encara.

- El foc, el major perill a bord d'una nau.

- No tan perillós com deixar que volin la nau a miques, senyor.

- Molt bé -va dir en Vader. Podia utilitzar la Força per contenir els danys si era necessari. Sentint una presència que s'acostava, es va girar per veure a Palpatine, dret al final del passadís, serè i simplement... observant -. Preparats.

En Vader va lamentar la pèrdua dels clons d’en Cuis. Però es tractava d'un assumpte de supervivència, i si una Mà podia tornar-se contra l'Emperador, l'home que havia inspirat originalment la seva devoció, llavors hauria inculcat en els seus alumnes la capacitat de fer el mateix.

Els clons sempre eren ràpids aprenent. Això també era una espasa de doble tall.

***

En Palpatine va romandre al fons del passadís que corria al llarg del costat d'estribord de la Lambda. Hi havia projectat un camp resplendent davant seu, una declaració silenciosa que no participaria en la lluita.

-Tinc confiança en tu, Lord Vader.

Aquest truc ja no funciona amb mi, Mestre.

- I jo tinc confiança en els meus homes.

En Vader podia veure pel tens control a la cara d’en Lekauf que ara estava lluny de sentir-se inspirat per l'Emperador. Per una vegada, aquí hi havia algú que no semblava capaç d'impregnar-se amb el desig d'agradar. En Lekauf semblava sentir el mateix que sentia en Vader. Era inquietant veure això en un home comú.

En Pepin estava dret amb un hidrotensor a la mà, a punt per apagar els motors i el generador de la llançadora. En Lekauf v posicionar als sis clons a banda i banda de l'escotilla amb llançaflames i blàsters preparats.

En Vader va fer un pas enrere. El que necessitaven no era tant les seves habilitats de combat com la capacitat per impedir que els Jedi Foscos usessin la Força. Gairebé sens dubte tenien un sentit del perill tan agut com el seu, i set d'ells junts podrien sortir de darrere d'aquesta escotilla i superar en Pepin o a qualsevol dels clons.

Va prendre aire i es va concentrar, tancant-se a gairebé tot al seu voltant fins que només era conscient dels éssers vius de la llançadora. Podia sentir al Lekauf i els seus homes. Podia sentir en Pepin en els controls de potència. I podia sentir els set vòrtex d'energia fosca darrere de la mampara a la part davantera com si no hi hagués duracer entre ells en absolut.

Es va sentir un clic i un brunzit de blàsters carregant-se i un xiulet tènue quan tres dels clons van ajustar la pressió en els seus llançaflames.

- Quan vostè vulgui, senyor -va dir en Lekauf.

En Vader es va concentrar en Pepin i el va embolicar en un escut de Força.

- Pepin... ara!

En Vader va notar una sensació de concentració des de darrere de l'escotilla, i just quan set ments van semblar adonar-se de l'amenaça i estendre’s en la Força, en Pepin va apagar el generador i el transbordador es va sumir en la foscor, a excepció de la lluent fulla vermella del seu sabre de llum. Va aixecar la mà esquerra, sabent exactament on es trobava el punt més feble de l'escotilla, i va enviar una potent empenta de la Força que va fer que les dues meitats de les portes de l'escotilla es separessin.

Per un moment, congelat en el temps, en Vader va veure un bosc de fulles vermelles de sabre de llum exactament iguals a la seva. Va llançar una ona de xoc de la Força contra la cabina alhora que el seu camp de visió esclatà en una llum calenta i groga i el fort rugit de les flames va omplir el compartiment danyat davant seu, el foc llepant les mampares i projectant-se per l'escotilla de la cabina.

Ara podia veure l'interior. Va escoltar crits. Tres espases de llum havien desaparegut, semblant fondre’s amb les flames. Furiosos reflexos daurats ballaven sobre les armadures blanques. Però tres de les fulles d'energia seguien brillant, i va poder veure tres dels clons d’en Cuis embolicats en els seus propis escuts de Força, aconseguint mantenir a ratlla l'assalt del llançaflames.

Les plaques i els vestits corporals dels soldats d'assalt eren resistents al foc, i els homes d’en Lekauf havien superat aquest intrínsec terror humà al foc per a caminar per l'infern i continuar disparant raigs de gas ardent al compartiment davant seu. En Vader podia veure tres cossos a terra, de color negre mat, carbonitzats, i tres fulles de sabre en moviment, però, on era la quarta?

Es va estendre amb la ment, buscant darrere dels ardents panells i taulers de control. Una altra bola de foc va volar fins al fons del pont de comandament des de la boca d'un llançaflames. En Lekauf, premut al costat d’en Vader i sense respirador, va tossir quan el fum acre es va alçar cap a ells.

- Mantingues-te apart –li va dir en Vader, i va intensificar el seu abast de la Força per travessar la protecció dels clons d’en Cuis, agafant les seves goles i aixafant-les. Una va cedir i en Vader va avançar ràpidament, donant tres passos cap endavant i vencent el clon amb un moviment descendent del seu sabre.

Quedaven dos, a part d’en Sheyvan. Ell encara era viu. En Vader podia sentir-ho, encara que no veure-ho. Els homes d’en Lekauf van disparar ràpides ràfegues de flames sobre els últims dos clons d’en Cuis que quedaven dempeus, fent-los retrocedir contra la mampara de babord mentre en Vader s'acostava i ells s'esforçaven per mantenir la bombolla protectora al seu voltant. Sortia fum de totes les superfícies. L'interior de la llançadora estava fet de materials resistents al foc, però la temperatura al confinat espai estava fent-se ja insuportable.

En Nele va disparar una altra ràfega de gas ardent sobre els Jedi Foscos. Llavors un dels clons d’en Cuis va fer un esforç enorme i va enviar la bola de foc de tornada cap al Vader.

El vestit d’en Vader podia resistir gairebé qualsevol assalt. Però en Lekauf, un home entrenat per reaccionar sense aturar-se a discutir, es va llançar davant d'ell i es va endur la pitjor part de la flama. Va caure, panteixant, mentre els clons s'acostaven als Jedi Foscos i en Vader va rebentar els seus escuts de Força amb pura ràbia concentrada.

Els sabres de llum es van extingir en un parpelleig.

- Pepin, els controls, ja! -Va cridar en Vader.

L'energia del transbordador va tornar, i una fina pluja de retardant de foc va començar a caure dels extintors del pont, ruixant les superfícies ardents. En Vader es va agenollar per agafar al Lekauf per les espatlles i treure'l d'allà.

L'acció d’en Lekauf havia estat un gest ximple i que en Vader no necessitava. Però era un recordatori dolorós per a ell. No feia molt de temps, ell havia estat qui es trobava cremat i desesperat a la recerca d'ajuda... I el Mestre en qui confiava, l’Obi-Wan Kenobi, el va abandonar i el va deixar morir.

En Vader no abandonaria al Lekauf com ell havia estat abandonat. Va sostenir el cap de l'oficial, no per guanyar-se la seva lleialtat com en Palpatine faria, sinó perquè era el que en Vader creia que en Kenobi hauria d'haver fet per ell.

La pell d’en Lekauf estava ennegrida, però els seus ulls estaven oberts, amples i blancs en un rostre commocionat. En Vader va demanar bacta i en Nele i en Pepin van córrer cap a ell amb medipacs. En Lekauf aixecar un braç i va mirar el dors de la mà ple de butllofes com si no fos la seva.

-La meva dona estarà furiosa amb mi -va dir d'aquesta manera absurda amb què els homes greument ferits parlaven sovint.

- Aposto a què la seva dona simplement s'alegrarà de veure'l tornar d'una peça -va dir en Pepin -. Portem-li a la cabina.

En Vader es va posar dret. Els altres clons estaven registrant el carbonitzat i deformat compartiment davanter, blàsters a punt.

En Sheyvan havia d'estar en algun lloc. Era una nau massa petita com per amagar-se. En Vader va entrar acuradament a través de la runa fumejant, ara relliscosa amb una capa de líquid extintor, i va fer un gest als clons perquè li deixessin la recerca a ell. Sentia que el Jedi Fosc era viu, però amb una capa negra de cendra humida cobrint-ho tot, era difícil saber què era un cos i què era simplement una làmina de plastoide fos. Va empènyer grumolls amb la bota, sabre de llum en mà.

Va comptar vuit cadàvers; 6 clons d’en Cuis i els dos membres de la tripulació que ja estaven morts quan va començar l'assalt. Llavors, una forma ennegrida es va apartar lleugerament quan la va copejar amb el peu.

En Sheyvan es va posar dret d'un salt, un malson tacat de cendra humida i negra. La seva espasa de llum va tallar l'aire humit i calent, i en Vader la va bloquejar amb una empenta cap amunt.

-Li trairà a vostè també, senyor -va dir en Sheyvan, xocant el seu sabre de llum contra el d'en Vader.

- Poques persones no intentaran trair-me -va dir en Vader i tornant-se cap a ell. En aquell moment, només podia concentrar-se en la situació d'en Lekauf, un ressò de la seva pròpia, i la ràbia era una fina lent per la qual concentrar el seu poder. Va conduir en Sheyvan fent-lo retrocedir a l'altre costat de la relliscosa coberta, fent-lo ensopegar. Fins i tot ara, després de suportar les flames i el fum que encara restava, el Jedi Fosc seguia sent un lluitador formidable, i en Vader realment va lamentar el cop final que li va travessar des de l’espatlla al maluc i el va deixar mort a terra.

En Sheyvan era el que en Palpatine havia fet ell. En Vader havia pensat una vegada que ell també estava fet segons el que havia planejat en Palpatine, però ara podia ser el seu propi home.

L'Emperador podria fins i tot haver influenciat a Sheyvan per fer això. Tantes capes. Tants jocs.

La cabina estava massa danyada per pilotar la nau de retorn al Centre Imperial. En Vader va enviar un senyal de socors i va esperar el rescat. Va tornar a la cabina per comprovar l'estat d’en Lekauf i va trobar a Palpatine observant els primers auxilis d'emergència com si es tractés d'una demostració.

- Sobreviurà? -Va preguntar en Vader. Conec aquesta sensació. Conec el dolor -. Té danyats els pulmons?

En Pepin el va portar a un costat.

- Té cremades molt greus, senyor -va dir en un murmuri.

-Jo vaig sobreviure un cop a les cremades -va dir en Vader -. I ell també ho farà. - Es va inclinar sobre en Lekauf i va observar el seu rostre, veient una fracció del que en Palpatine va haver de veure un cop en ell -. Ets més lleial del que et convé, tinent.

- És la meva feina, Senyor.

Sens dubte tractava de mostrar humor. A jutjar per les expressions dels rostres dels clons que havia entrenat, havia creat aquest mateix sentiment de lleialtat a ells. Gairebé havien format una línia defensiva al seu voltant. En Nele li passava a Pepin una successió de gases impregnades en bacta.

- Mai no em deceps -va dir Vader. En Lekauf, amb la cara i les mans embolicades en gases humides, parpellejà un parell de vegades -. Les teves disculpes han estat prematures.

Amb el temps, en Lekauf es recuperaria, i potser fins i tot tornés a entrenar homes. Però ara seria el progenitor d'un batalló de clons, els seus homes havien vençut als Jedi Foscos i, encara que ajudats per Vader, s'havien desimbolt bastant bé per si mateixos.

En Lekauf podia estar orgullós. I almenys tornaria a veure la seva família. Amb cicatrius o sense, tenia algunes coses que d'altres, fins i tot Vader, podien envejar.

PALAU IMPERIAL, CORUSCANT, DOS DIES DESPRÉS

- Com està el teu tinent? -va preguntar l'Emperador.

En Vader va estudiar les files de la Legió 501 des de la finestra que donava al pati d'armes. Hi havia un cert consol sabent que per a la majoria d'ells, aquells a qui la vida sencera era la del soldat i que no tenien ambicions més enllà d'això, la vida era un procés senzill de fer la seva feina sense pensar a qui podrien expulsar o assassinar o superar.

-Està millorant, Mestre.

- La lleialtat és una bona qualitat.

- He demanat a Arkanian Micro que produeixi un batalló de clons d’en Lekauf. Crec que han demostrat la seva eficàcia.

-Sí. -En Palpatine es va acostar al costat de la finestra per estar al costat d’en Vader, com si sentís curiositat pel que hagués captat la seva atenció -. Cancel·la les comandes de clons d’en Cuis. De moment.

Ja ho vaig fer.

- Així es farà, Mestre.

-Encara estàs preocupat. Puc sentir-ho.

En Vader va decidir arriscar-se a fer la pregunta que estava en la seva ment. En Palpatine sabia que hi era de totes maneres. L'única qüestió era si en Vader la formularia.

- Mestre, la rebel·lió d’en Sheyvan va estar dissenyada per posar-me a prova?

En Palpatine va tornar el cap bruscament. La caputxa aombrava seus ulls: Hi va haver un temps en què la seva cara li havia semblat amable a Vader.

- Si es tractava d'una prova, Lord Vader, era per als clons, no per a tu. I si ho era, llavors el lot d’en Lekauf ha demostrat ser el més digne.

Així que aquests eren els seus motius. Amb una mica de manipulació mental per convertir el ressentiment d’en Sheyvan en odi. I quina pobra recompensa per al Lekauf.

En Vader va contenir la seva ira simplement per negar al seu Mestre el gust de la victòria.

- Una crisi real mostra del que està fet un home.

- Per descomptat, no he descartat la possibilitat d'encarregar més clons d’en Cuis.

Amb quanta antelació planeja les seves juguesques? Ha esperat dècades per derrotar als Jedi. Ha utilitzat bilions de vides per aconseguir-ho. Seré capaç de pensar suficients passos per davant de vostè?

- Tinc la sensació que els Jedi Foscos no són adequats per a l'Exèrcit Imperial.

- Amb el comandant adequat ho serien.

- I qui els entrenaria?

- Tu, Lord Vader.

- Prefereixo els soldats comuns. Ells no cobegen el poder. Passaria tot el temps vigilant la meva esquena.

- Per descomptat que sí -va dir en Palpatine.

Havia estat un joc al principi, un de molest, però simplement un combat verbal, l'Emperador ni li mentia ni li deia la veritat. Ara havia deixat de ser un repte, i en Vader desitjava una relació més simple. Hi havia una línia molt fina entre enfortir un home a través del desafiament constant i convertir-lo en un enemic.

- Potser la solució per evitar haver de vigilar la teva esquena és fer que el teu enemic vigili la seva -va dir en Vader.

Algun dia aniré a per vostè.

- O tenir a altres que te la vigilin per a tu -va dir en Palpatine i es va tornar per deixar al seu aprenent sol a l'avantsala.

En Vader sabia ara que no hi havia usuaris de la Força, foscos o no, en els quals pogués confiar per complet, i confiava en el seu propi Mestre menys que en ningú. En Vader no tenia lleialtats més enllà de si mateix, a excepció del seu interès en el benestar de la gent com en Lekauf, homes sense dons o poders extraordinaris de cap tipus.

A menys que, per descomptat, un compti la simple honestedat com un do.

En aquest moment, va pensar que podia equiparar-se a qualsevol poder de la Força. Sí, en Vader preferia homes ordinaris que sobresortissin pel seu esforç. La part d'ell que era l’Ànakin Skywalker va recordar les poques coses que havia lluitat per aconseguir; l'amor, l'emoció, la llibertat, i va pensar com de més que li havien entusiasmat que els seus prodigiosos i fàcils poders.

Ell mateix havia estat un home, en un altre temps. Pensant en Lekauf, es va preguntar si mai triaria tornar a ser-ho.

FI