Boba Fett: Un home pràctic (IV)

Anterior

IV

Nom Anor: informe d'intel·ligència al Prefecte Da'Gara de la flota yuuzhan vong. Temps per a la invasió: vuit setmanes estàndard. 25 aDBY en el calendari dels infidels.

Els mandalorians semblen estar perfectament capacitats per a la infiltració, la recuperació, l'assassinat i el sabotatge. L'any que porto usant-los, han demostrat ser eficaços. El seu escàs nombre els fa inservibles com a exèrcit, tot i que podrien resultar ser una excel·lent divisió d'esclaus en el futur.

Goran Beviin va fer un treball eficient eliminant B'Leph, i encara està tenint lloc una guerra civil. Ha reclutat camarades igualment eficients: fins els seus nens són lluitadors salvatges.

Quan vaig parlar amb el seu líder, a qui anomenen Mandalore - Boba Fett -, vaig témer per un instant que pogués desitjar més respostes de les que jo podia donar-li. Però el tipus de desestabilitzacions i execucions en què tant destaquen són coses normals, quotidianes en aquesta corrupta galàxia, no té raons per preguntar per què li demano al seu poble les coses que els hi demano.

Ha vist i lluitat altres guerres abans. Com jo, és realista. Un home pràctic. Gairebé estic ansiós per conèixer-lo en persona.

Mandalore ja està en la meva llista de mons que seran més difícils de conquerir.

Keldabe. capital de Mandalore: afores de la ciutat.

Keldabe tenia l'aspecte d'un complex de fàbriques vingut a menys que algú havia llançat a un bosc i abandonat perquè suposava que eren massa problemes disposar d'allò adequadament.

Ni tan sols he viscut aquí mai. I jo sóc el líder de la nació.

En Fett va pilotar l'Esclau I a escassa altura sobre les selves de Mandalore a quaranta-cinc graus al nord de l'equador i es va recordar que almenys era un planeta fàcil de defensar si les circumstàncies els obligaven a això. La població resident rondava al voltant d'uns modests quatre milions; Coruscant tenia petits veïnats amb més habitants que això. Com Concord Dawn i la resta del sector, això era terreny fronterer, només jungles, boscos, deserts i planes en les quals els grangers causaven poc impacte. En termes galàctics, era una petita ciutat que els estrangers prenien per un món.

Això encaixa. Uns pocs mandalorians formen un exèrcit, després de tot.

El comunicador de la consola va trinar.

- Mand'alor, la nau de l’Udelen acaba d'aterrar a l'espaiport.

-Li seguiré de seguida -va dir en Fett -. No el perdeu de vista mentrestant.

- No li perdem de vista a ningú.

L'Esclau I podia volar per si mateix, però Keldabe era un lloc en el qual fins i tot un pilot novell podria volar sense aparells. Era, en termes bàsics, un gran pujol fortificat envoltat per un meandre del riu Kelita i, més enllà d'això, boscos clapejats amb assentaments. L'extensió dels edificis que componien MandalMotors era el tret més gran del paisatge, i si en Fett usava la torre de cent metres d'alt de la planta com a senyal de trànsit navigacional amb el pal de comunicacions de l’espaiport, podria alinear-lo i baixar netament cap a la pista d'aterratge.

Mandalore era MandalMotors, milers de petits tallers d'enginyeria, granges de subsistència, extracció de mineral, i un horrible munt d'arbres... i això era tot. Sense els dipòsits de beskar, l'inigualable ferro mandalorià, no hi havia res remarcable en aquest lloc excepte la gent. I el beskar havia estat llargament plomat per l'Imperi.

Potser si estiguessin més organitzats formalment... no, en Fett va rebutjar aquest pensament. Els Mandos estaven tan organitzats com calia per sobreviure.

I, en ser Mandos, tampoc disposaven una catifa vermella i una banda per rebre el seu líder. En Fett va posar l'Esclau I sobre els seus peus d'aterratge en una badia designada com qualsevol altra persona, i va caminar per la pista.

Va obrir una comunicació amb la torre.

- Quina nau?

- La blava que sembla un T-77. -Hi va haver una pausa, com si el portaveu de la sala de control s'hagués inclinat fora de l'abast del micro per consultar a una altra persona -. Hi ha un llançagranades apuntant-li, ret'lini... per si de cas.

En Fett no es va sentir ofès perquè algú pogués pensar que necessitava suport. Mai necessitava que ningú li cobrís les espatlles, però els mandalorians sempre tenien un pla B "per si de cas".

Gairebé era com un reflex, del tipus que es troba integrat en una societat militaritzada.

En Fett va pensar que es tractava d'una cortesa precaució, encara que no la necessiti. Va activar el panell d'armament de l'Esclau I a través de l'enllaç del seu casc, va calcular les coordenades de la nau de l’Udelen, i va deixar que la seva nau fes la resta. La icona en el seu HUD li va dir que el canó làser de babord havia girat cap endavant per quedar apuntant al lliscant aeri blau. La seva motxilla-coet estava preparada per a una acció evasiva. Per si de cas també estava profundament integrat amb ell.

Va quedar dret davant de la nau a una distància assenyada i va esperar que el seu client potencial baixés la rampa.

- No hi havia esperat que Mandalore fos tan... inexplotat -va dir l’Udelen -. D'alguna manera pensava que estaria més industrialitzat. Fins i tot tenen alguns habitatges en els arbres.

- Tenim tot tipus d'habitatges -va dir en Fett. Què és, un turista? -. Alguns vilatans segueixen preferint els arbres al nivell del sòl.

- Qui dirigeix ​​el govern? Qui són els administradors?

Per què t'interessa?

-Als mandalorians ens agraden les coses informals i amistoses. De què vol parlar?

L’Udelen es va aturar durant una fracció de segon, tan dissimuladament que en Fett gairebé no ho va percebre. Potser no li agradi que hagi rebutjat les seves preguntes. Es va recuperar instantàniament.

- He vingut a dir-li que la seva gent pot preparar-se per estar ocupada en els pròxims mesos. S'acosta una guerra.

- Ha de vostè ser nou en aquesta galàxia -va dir en Fett, sense cap mena de sorpresa -. Sempre hi ha una guerra tenint lloc en algun lloc, sempre n'hi ha hagut, sempre n'hi haurà. Per això els mandalorians mai han estat sense feina.

- Podria augmentar d'escala.

- Això afectaria al sector de Mandalore?

L’Udelen va fer una pausa, i a Fett no li va agradar la seva expressió de sobtada satisfacció.

- Podem esperar que no sigui així.

No em vinguis amb jocs mentals. Reconec el xantatge quan el sento.

- Més val que qui sigui que estigui pensant a lluitar aquí també ho esperi així.

En Fett no pensava que l’Udelen fos tan lleig com en Beviin li havia descrit, no obstant això, d'ell provenia una olor dèbil però característica. A Fett li recordava l'escuma de les ones del mar aixecada per les tempestes de Kamino en la seva infància. Les olors sempre tenien el poder de fer-te recordar.

- Assumeixo per tant que el nostre acord s'estén a la feina de mercenaris -va dir l’Udelen -. A la tarifa habitual.

- No tots els mandalorians són mercenaris. Trien el treball que realitzen.

- Llavors demanaré que vostè i uns quants soldats de la seva elecció esperin per a una trobada d'aquí a dues setmanes.

- Serà millor que em digui què podem esperar, perquè puguem portar les eines adequades per al treball. - Jo no sóc el teu exèrcit, amic. Sóc el meu propi cap -. Ens reservem el dret a declinar la seva oferta, com sempre.

- No m'ha preguntat qui seran els combatents.

- No m'ho havia de dir.

- Cert.

- Llavors assumiré el pitjor.

L’Udelen gairebé va somriure. A Fett tampoc li va agradar això. Encara que els crèdits seguissin arribant, va decidir mantenir una mentalitat oberta cap a la generositat del seu client.

El nucli de caça-recompenses i soldats mandalorians que l’Udelen semblava preferir per a les seves activitats estava tenint una bona situació financera. Això estava bé... sempre que l’Udelen comprengués que la llegendària disciplina Mandaloriana no era obediència cega. Fins i tot un Mandalore havia de comprendre això.

En Fett va observar com el lliscador aeri s'enlairava i va desactivar el canó de l'Esclau I a través de l'enllaç del seu casc.

Però sabia que la torre de control de l'espaiport el seguiria fins que abandonés l'òrbita de Mandalore. Per si de cas.

Següent