diumenge, 15 de juny del 2014

Campions de la Força (i XLIV)

Anterior



44

La claredat de l'alba s'estava estenent sobre la quarta lluna de Yavin.
L’R2 va pujar per la rampa de lloses emetent xiulets i sons electrònics mentre els nous Cavallers Jedi el seguien. Es van congregar en silenci sobre el cim del Gran Temple per contemplar les copes dels arbres cobertes de boira. El gegant gasós ataronjat va quedar il·luminat des del darrere quan el sol del sistema es va anar aproximant a ell, inundant totes les capes superiors de l'atmosfera amb la seva llum.
La lluna de la jungla va seguir avançant en la seva òrbita, i en Luke Skywalker es va posar al capdavant de la desfilada per saludar l'arribada de l'alba. El jove Kyp Durron caminava al seu costat, encara amb una lleu coixesa seqüela de les seves ferides recentment curades, però movent-se amb un pas ferm i decidit que revelava una enorme fortalesa interior. En Kyp havia canviat molt en molt poc temps.
El jove s'havia enfrontat a la prova més terrible de totes les que havien patit els nous Jedi, però els altres estudiants d’en Luke també havien demostrat ser més grans del que ell havia imaginat al principi i de tot el que s'havia atrevit a esperar.
Junts havien vençut l’Exar Kun, el Senyor Fosc del Sith. La Cilghal havia salvat la vida de la Mon Mothma mitjançant noves tècniques curatives Jedi. L’Streen havia recuperat la confiança en si mateix, i havia demostrat una sorprenent capacitat per percebre i manipular el clima.
La Tionne continuava la tasca de ressuscitar la història Jedi, un treball que s'havia tornat encara més difícil després de la destrucció de l’Holocrò Jedi, però en Luke sabia que hi havia altres Holocrons per trobar, encara que potser poguessin dur mil·lennis perduts. Molts dels antics Mestres Jedi havien gravat la seva vida i la seva saviesa en aquells artefactes.
D'altres, com en Dorsk 81, en Kam Solusar i la Kirana Ti, encara no havien revelat les seves aptituds particulars, però els seus poders eren amplis i forts. Alguns dels nous Jedi es quedarien a Yavin IV i seguirien ensinistrant-se i desenvolupant-se, i d’altres es desplegarien per la galàxia per emprar les seves capacitats com a Cavallers Jedi en defensa de la Nova República.
L’R2 va xiular un anunci, la seva predicció del moment en què el primer raig de sol cauria sobre l'àpex del temple. El petit androide semblava immensament satisfet de poder estar al costat d’en Luke.
En Luke va reunir als seus Cavallers Jedi al seu voltant i va percebre l'entrellaçament del seu creixent poder. Eren un equip, no un mer conjunt d'individualitats imprevisibles amb poders i capacitats que no comprenien.
Els Cavallers Jedi romanien immòbils sobre les lloses desgastades per la intempèrie de la plataforma d'observació amb la mirada tornada cap al sol amagat. En Luke va intentar trobar paraules amb què expressar el seu immens orgull i tot el que esperava d'ells.
-Sou els primers dels nous Cavallers Jedi -va dir per fi, alçant les mans com en un gest de benedicció -. Sou el nucli del que arribarà a ser un gran Orde que consagrarà tots els seus esforços a protegir la Nova República. Sou els campions de la Força.
Els seus estudiants no van dir res i no van reaccionar de cap manera visible a les seves paraules, però en Luke va percebre el sobtat agitar de les seves emocions i l'orgull que sentien.
Hi hauria altres estudiants, nous candidats que vindrien a la seva Acadèmia Jedi. En Luke havia d'enfrontar-se al fet que alguns d'ells podien ser-li arrabassats pel costat fosc, però com més defensors de la Força pogués ensinistrar, més poderoses serien les legions del costat de la llum.
Els Jedi reunits al cim del temple van deixar escapar un panteix ofegat col·lectiu quan el sol va aparèixer per darrere de Yavin. Raigs d’una enlluernadora claredat blanca que brillaven com gemmes facetes-de-foc es van vessar sobre les jungles de la lluna, reflectint-se i refractant-se sense parar travessant els remolins de l'atmosfera.
L’R2 va emetre un xiulet estrident, i els Jedi es van limitar a contemplar l'alba en silenci.
La tempesta de l'arc de Sant Martí va projectar la seva resplendor sobre tots ells mentre l'alba seguia fent-se més i més lluminosa.


FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada