Els Fills dels Jedi (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

- Què passa? Qui...?

La Leia va posar la mà sobre l'espatlla del seu espòs.

-Ja et vaig dir que hauries d'haver esperat que et tornés la trucada. -Es va girar cap la imatge hologràfica de la dona que romania immòbil al centre del camp, amb els cabells flamejant despentinada i els seus ulls verds parpellejant sota la tènue claredat de les llums del seu extrem de la transmissió. Portava una cadena d'or al voltant del coll i una camisa que la Leia va reconèixer com a pertanyent a Lando Calrissian -. Ho sento, Mara...

-No pateixis. -La Mara Jade es va fregar els ulls amb un veloç anar i venir de la mà, i això va semblar acabar amb qualsevol residu de somnolència d'una forma tan ràpida i total com si hagués mogut un interruptor -. Dec semblar una de les Germanes de la Nit de Dathomir. Quina hora és aquí? Què passa? Hi ha cap problema?

-No ho sabem amb exactitud -va dir en Han, apartant la tovallola dels seus cabells encara mullats -. Sabem que tenim un problema, per descomptat, però no estem molt segurs de què significa. Què ens pots dir sobre Belsavis?

-Ah. -La Mara es va recolzar en el cuir tou de la seva butaca, que es va agitar al seu voltant com una flor. Després va alçar les seves llargues cames i va ajuntar les mans al voltant dels genolls. Els seus ulls es van aclucar, com si estiguessin contemplant les imatges que desfilaven per alguna pantalla interna: pensament, record, conjectures -. Belsavis... -Va dir amb veu pensativa -. Heu esbrinat què era el que l'Imperi considerava tan important d'aquest lloc?

- Vols dir els fills dels Jedi? -Va preguntar la Leia.

- Es tractava d'això? –Les seves fosques celles es van enarcar. Mara va pensar en silenci durant uns moments, i una comissura dels seus llavis va baixar en una ganyota entre especulativa i sarcàstica -. Sí, té sentit. Veureu, l'expedient va ser tancat per motius de seguretat quan vaig començar a treballar per l'Emperador... De fet, no només va quedar tancat sinó que també el van protegir amb no sé quants bloquejos diferents.

La Mara Jade va arronsar les espatlles.

-Bé, aquest tipus d'arxius sempre han produït el mateix efecte sobre mi -va seguir dient -. Però en aquest cas no vaig poder trobar res ni tan sols quan per fi vaig aconseguir accedir-hi, a banda que al final de les Guerres Clòniques hi va haver alguna mena de missió secreta que tenia com a objectiu una de les valls volcàniques de Belsavis. Les mesures de seguretat van ser tan estrictes que ni tan sols els que treballaven sabien què estava passant. Si es tractava d'una acció contra els Jedi, contra les seves famílies i els seus fills, llavors no em costa res comprendre per què van obrar d'aquesta manera.

Va romandre callada durant un moment, i una diminuta arruga vertical va sorgir entre les celles mentre feia que les velles dades tornessin a la seva ment. A través dels porticons metàl·lics que impedien que la claredat de les llums dels horts entrés al dormitori, la Leia va poder sentir com els refilets somnolents dels ocells pellata i els manolis ressonaven entre els arbres mentre duien a terme l'últim recorregut dels seus territoris i tornaven a marcar els seus límits abans d'anar a passar la nit en els seus nius. Chewie, olorant com només un wookiee mullat pot arribar a olorar, va interrompre el conscienciós raspallat del seu pelatge i va deixar anar un suau grunyit.

-Una ala de caces va ser enviada a Belsavis: el gruix del contingent estava compost per interceptors, aparells veloços però lleugers -va acabar dient Mara -. També van muntar tota una cadena d'estacions relé del tipus gallet-a-distància, la majoria en satèl·lits o en llocs de superfície amagats. Estaven completament automatitzades, però mai vaig aconseguir esbrinar què se suposava que havien activar o a què havien d'enviar el seu senyal. L'expedient de la missió va ser destruït. Vaig pensar que se suposava que havia d'haver una connexió amb alguna cosa que mai va arribar a ocórrer, i que aquesta cosa hagués estat realment gran. Però després vaig aconseguir còpies d'algunes de les comunicacions privades de l'Emperador, i vaig saber que per aquestes dates l'Imperi va pagar diversos milions a un enginyer anomenat Ohran Keldor...

-Sé unes quantes coses sobre Ohran Keldor -va dir la Leia en veu baixa. Ja havien passat molts anys, però el seu cos va tornar a cremar amb el sol esment del seu nom i la Leia va sentir com si mil agulles estiguessin pujant lentament a través de la seva pell -. Va estudiar amb Magrody, i va ser un dels que van dissenyar l'Estrella de la Mort. Keldor era un dels professors de la plataforma orbital d’Omwat que van produir la resta d'aquests plans.

Una tremolor involuntària va recórrer les seves mans i la Leia les va estrènyer amb totes les seves forces, i va sentir la ràpida mirada de preocupació que li va llançar en Han.

-És el mateix Keldor -va dir Mara.

Va contemplar en silenci a la Leia durant uns moments. Els seus pensaments estaven ocults darrere de la màscara freda i impassible del seu rostre, però si comprenia l'odi d'algú a qui havien estat destruït el món, no va fer cap comentari. Quant a la Leia, no va dir res. No podia dir res.

- El mateix tipus? -Va preguntar en Han, parlant una mica massa de pressa en el seu intent de dissipar aquell silenci carregat de tensió -. Vull dir que... Quant fa d'això? Vint anys abans que construïssin l'Estrella de la Mort...

-Vint anys no és tant de temps -va dir la Mara -. I aleshores Keldor era tot un jove geni, el millor deixeble que havia tingut Magrody... Si penses en el tipus de coses que va dissenyar després, tant en el terreny militar com en l'industrial, llavors jo diria que l'Emperador li va pagar perquè dissenyés alguna mena de super-nau. Això va passar per l'època en què necessitaven un vaixell tan gran com una ciutat perquè pogués transportar la classe de potència de foc que desitjaven utilitzar. Fos el que fos el que es coïa a Belsavis, pel que sembla l'Emperador no volia que hi hagués res respirant quan la pols tornés a caure a terra. Lògicament, ha d'haver estat una instal·lació de combat, tant a causa de la classe de potència de foc de què estem parlant com a tota l'activitat comercial basada en els xips de xilè, el fil d'or i els materials recuperats que van sorgir posteriorment. Hi havia massa material perquè pogués tractar-se simplement de les restes trobades en un camp de batalla... Però sempre m'he preguntat quina mena d'instal·lació de combat podia ser tan important perquè arribessin a prendre aquesta classe de molèsties.

En Han va creuar les cames i va tirar del sarong natiu adornat amb un dibuix fosc que duia perquè li cobrís els genolls.

-Però algú se'n va anar de la llengua.

La Mara va arronsar les espatlles.

-Aquesta part havia estat eliminada de l'expedient, però... Sí, sembla que és just el que va passar. El super-navili, o el que aquells relés automàtics havien estat dissenyats per cridar, fos el que fos, mai va arribar. La major part de les estacions van ser destruïdes o es van perdre, així que algú va haver d'endevinar el que eren. Els interceptors van ser atacats per una petita força planetària, i si es jutja per les aparences van patir danys bastant considerables. L'expedient deia que els subjectes «havien partit». Els oficials al comandament van afirmar haver destruït tot el que estava a la vista i haver causat els màxims danys possibles amb l'armament del que disposaven, però gairebé tots van tenir seriosos problemes quan van tornar a casa. Un parell de dissenyadors d'estructures d'intel·ligència artificial i sistemes d'armament automatitzats de primera categoria van ser traslladats a llocs com Kèssel, Neelgaimon i Dathomir.

-Autèntics paradisos per passar unes vacances -va murmurar en Han, que havia estat en els tres.

Els vermells llavis de la Mara es van arrufar en un petit somriure gelat.

-Hi ha llocs pitjors -va dir -. Ohran Keldor va desaparèixer durant un temps.

Chewbacca va grunyir.

-Sí, jo també ho hauria fet -es va mostrar d'acord en Han -. Però sembla com si després algú li hagués retornat la seva elevada posició anterior, no?

-Probablement va ser el Moff Tarkin -va dir la Mara -. Era un home a qui mai se li va passar per alt res, encara que fos tan insignificant com un clip. Tarkin estava al comandament de la plataforma orbital d’Omwat i allà és on Keldor va tornar a aparèixer, i on va intentar recuperar el favor de l'Emperador mitjançant el seu treball.

La Mara va tornar a moure el cap, i el seu rostre va adoptar una expressió meitat especulativa i meitat sorpresa.

-Així que es tractava dels Jedi i les seves famílies... No m'estranya que volgués destruir tot el planeta.

Va romandre en silenci durant uns moments, i mentre la contemplava de sobte la Leia es va preguntar què havia fet que la Mara se sentís atreta per l'Emperador. Potser fos el fet que Palpatine, que havia estat immensament poderós en la Força, era l'únic home capaç de convertir-se en mestre de la Mara, l'única dona com ella que la Leia coneixia.

Haver crescut amb el coneixement que era lleugerament diferent, sense saber exactament en què consistia aquesta petita i inexplicable diferència, feia que la Leia pogués comprendre aquesta necessitat. La Leia sabia molt bé com d’urgent que podia arribar a ser la necessitat de tenir algú que et comprengués.

- I no hi ha res del lloc on van anar aquests «subjectes» en els arxius? -Va preguntar. L'amarga flama que cremava dins el seu pit s'havia anat refredant a poc a poc, però així i tot mentre parlava, la seva veu li va semblar tan estranya com si estigués escoltant un enregistrament -. No hi ha res sobre el grup? Quina grandària tenia, amb quantes naus comptava, quina direcció va seguir marxant...

La contrabandista va moure el cap.

-L'expedient ni tan sols esmentava qui i què eren, i es limitava a dir que havien marxat.

-Així que vas anar a Belsavis per esbrinar qui havien estat.

-No exactament, però sentia molta curiositat. Vaig arxivar tot l'assumpte al meu cap, i vaig mantenir els ulls ben oberts perquè no em passés per alt cap esment d'aquell lloc. Durant uns quants anys hi va haver moltes operacions de recuperació de materials funcionant en aquestes zones: xips de xilè, fil d'or, vidres polaritzats... Ja saps, el tipus de materials amb què et trobaries si algú estigués desmuntant una vella base a poc a poc. Roca ivoriana d'unitats antigravitatòries, algunes joies antigues... Hi vaig anar en una ocasió, més o menys quan la batalla de Hoth, però Nubblyk Slita controlava tota l'activitat local d'una manera molt estricta i no vaig poder quedar-me el temps suficient per esbrinar res.

- Et resulta familiar? -En Han va treure el xip lluent de la butxaca en què l'havia guardat -. Nubblyk Slita s'estava guanyant molt bé la vida amb ells, però estic segur que no va marxar d'aquí perquè el subministrament s'acabés de sobte. Saps què ha fet?

La Mara es va inclinar uns centímetres cap endavant per estudiar el xip a través de la tremolosa iridescència del camp transductor de l’Holored, i després es va tornar a reclinar en la seva butaca. El moviment va revelar la llarga blancor de les seves cames.

-És un d'aquests xips, no hi ha dubte. Vas arribar a fer alguna vegada el trajecte de Belsavis, Han? A l'hemisferi sud hi ha un lloc que es troba prou lluny de qualsevol vall o fissura per ser atmosfèricament estable més o menys en el mateix moment cada 24 hores. En diuen el Corredor. Les tempestes i la ionització de les capes superiors de l'atmosfera impedeixen la detecció de qualsevol nau que no baixi seguint un feix prefixat. El que fas és acostar-te a gran alçada i baixar molt de pressa, i després et llisques sobre el gel fins arribar a una de les pistes.

-He sentit parlar d'aquestes pistes perdudes en el gel -va dir en Han.

Chewie va grunyir un comentari gutural.

-Sí -va murmurar en Han -. A mi tampoc em ve massa de gust fer-ho, per descomptat. Suposo que encara hi ha una o dues en funcionament.

-En aquells temps hi havia dotze o tretze -va dir la Mara -. La gran majoria es trobaven a pocs quilòmetres de les valls, i aproximadament la meitat eren a prop del Pou d’en Plett... Ara en diuen Plawal. Nubblyk va començar a destruir les pistes amb càrregues tèrmiques just després de les Guerres Clòniques, quan la Brathflen i Exquisideses de la Galàxia van iniciar les seves operacions comercials al planeta. Buscava fissures geotèrmiques sota del gel, cavava túnels fins a elles i després volava les pistes i tot el que hi havia en un radi de mig quilòmetre al voltant de les entrades dels túnels usant càrregues tèrmiques d'alta potència. Això feia que els que movien la mercaderia pel Corredor seguissin depenent de Nubblyk, perquè només Nubblyk sabia on eren les entrades dels túnels. Els Jedi... -La Mara va tornar a moure el cap -. Mai m'ho hauria imaginat.

Chewbacca va deixar de raspallar el seu llarg pelatge el temps suficient per oferir un càlcul sobre les probabilitats que Bran Kemple hagués estat un dels guies dels túnels.

-Ni ho somiïs -va dir la Mara.

La Leia va recolzar les mans sobre la tovallola humida que cobria les espatlles d’en Han.

-I Drub McKumb era un dels tipus que operaven al Corredor.

- Drub McKumb? -Els records van fer que la fredor habitual de la cara de la Mara es relaxés prou per permetre-li somriure -. Segueix en circulació? Sí, era un dels que operaven al Corredor. Com...?

Va veure la sobtada immobilitat que s'havia apoderat de la cara d'en Han, i els seus ulls es van convertir en dos cercles de gel ombrívol.

- Què ha passat?

En Han li ho va explicar ràpidament, i després li va explicar les aventures que ell i en Chewie havien viscut al subsòl el dia anterior.

-Eren contrabandistes, Mara -va dir després que s'hagués produït un llarg i bastant car silenci en ambdós extrems de la transmissió de l’Holored -. Wífids, un twi'lek, un carosita, un parell de rodians... També hi havia mlukis i humans. A jutjar pel seu aspecte, semblava que portaven anys allà baix. Com en Drub.

La Mara va reaccionar amb un enfilall de malediccions breu, bigarrada i altament malsonant. Després va tornar a romandre en silenci durant uns moments, amb els ulls clavats en la foscor més enllà de la memòria i del temps.

- Et sona com una cosa del que hagis sentit a parlar abans? -Va preguntar la Leia. Es va donar la volta, i en Han li va fer un forat en la seva butaca -. No s'han trobat rastres de cap droga al seu organisme.

-No -va dir la Mara, i la seva veu va semblar arribar des de molt lluny -. No utilitzaven drogues.

- Qui no va utilitzar drogues?

La Mara no va respondre.

- Vader? -Va preguntar la Leia, en un to de veu encara més baix que abans.

Va sentir que la seva pell tornava a cremar, una flama abrusadora que embolicava un nucli d'amargor gelada. El seu pare. El pare d’en Luke.

«No», va pensar. El seu pare havia estat Bail Organa.

La contrabandista va assentir amb una seca inclinació de cap.

-Vader i Palpatine. -Les paraules van sorgir de la seva boca en un to sec i impassible que no anava acompanyat per cap matís, com si sabés que no hi havia res que pogués fer menys dur aquell moment -. Habitualment ho feien amb criatures semi-intel·ligents: ranats, Avoguizs, Agas de Zelosia, cidwens... Les utilitzaven perquè vigilessin recintes i instal·lacions en llocs on necessitaven a les tropes d'assalt per altres treballs. El que feien era drogar-los amb un al·lucinogen com el Forat Negre o el trencacervells, cosa que actuava sobre els centres cerebrals de la por i la ràbia. Després utilitzaven el costat fosc de la Força per gravar aquests efectes en les seves ments fent que es tornessin permanents... Era com tenir un malson continu que no parava mai, ni quan dormies ni quan estaves despert. Les criatures perseguien i mataven a tot el que es creuava al seu camí. Palpatine podia impulsar-los amb la seva ment, cridar o fer que fossin... No sé de ningú més que pogués calmar-los.

- I la roca mental? Donaria resultat? -En Han va lliscar el braç al voltant de la cintura de la Leia, i va notar que el seu cos estava tan rígid com si s'hagués tornat de fusta -. Per calmar-los, vull dir... Els metges d’Ithor semblen pensar que podria funcionar, encara que no sé com s'ho va poder arreglar en Drub per introduir roca mental en els túnels.

La Mara va moure el cap.

-No ho sé.

El silenci que va seguir a les seves paraules va ser trencat pel suau brunzit que R2 va llançar des de la porta per fer-los saber que el sopar i el cafè que la Leia havia ficat en l'escalfador ja estaven llestos. Ningú va dir res i el petit androide, que estava clar havia percebut l'atmosfera de l'habitació, no va emetre més senyals.

-Gràcies, Mara -va dir en Han per fi -. Et dec un sopar quan tornem a Coruscant. Si pots transmetre’m les coordenades d'aquestes pistes, potser ens serveixin d'alguna cosa. Sento haver-te despertat...

-Sempre és preferible que un atac aeri et tregui del llit.

-Una cosa més. -La Leia va alçar la mirada de sobte -. Ens has dit que després vas mantenir els ulls oberts en tot el referent a Belsavis, no? Hi va haver algú de la Cort d’en Palpatine que busqués refugi allà després de la caiguda de Coruscant? Saps d'algun cas?

La dona que havia estat la Mà de l'Emperador va tornar a recolzar-se en la seva butaca i va fer que les memòries, els rumors i els records desfilessin veloçment pel seu cervell com dolls de cinta multicolor, buscant alguna irregularitat o forat. Passada una estona va acabar movent el cap.

-No sé de ningú que ho fes -va dir -. Però Belsavis no està molt lluny del Sector de Sènex. Avui en dia pràcticament és un petit Imperi... La família Garonnin, els Vandron i la seva gent sempre van voler que arribés a ser-ho. En qui estaves pensant?

La Leia va moure el cap.

-No ho sé -va dir -. És una idea que se m'ha acudit, res més.

- Estàs bé?

La Leia va girar sobre els seus talons. Hi havia pujat un dels porticons metàl·lics per poder sortir al balcó, i la difusa claredat de l'hort s'escampava sobre l'habitació per darrere seu i formava una barra lluminosa que li va revelar el contorn del múscul del braç d’en Han, les protuberàncies de la clavícula i l'espatlla i la petita cicatriu del seu avantbraç. El dibuix fosc del sarong que portava era com el clapejat negre sobre negre dels flancs d'un trepennity es perdia entre les ombres de l'habitació.

La Leia no va respondre. No estava molt segura de què podria haver dit, i ja havia après feia molt temps que era impossible mentir al Han, la mà del seu marit, seca i fresca gràcies al sistema d'aire condicionat de la casa, es va posar sobre la seva espatlla nua creant un deliciós contrast amb la calor enganxosa de la nit.

-No et torturis pensant en Keldor. -Les mans d’en Han van anar de les espatlles als seus cabells, i van recollir el seu negre pes al costat del seu rostre -. Algú el trobarà un d'aquests dies. De la mateixa manera...

La Leia va percebre la veloç interrupció de les paraules i el pensament a meitat de la frase en el llevíssim encongiment de la mà d’en Han «Com si cregués que no ho sé -es va dir -. Com si jo no hagués estat pensant exactament el mateix.»

- De la mateixa manera que algú va trobar a Stinna Draesinge Sha? -Vaig preguntar -. I a Nasdra Magrody..., i la seva família? De la mateixa manera com algú que..., que es feia dir a si mateix patriota del moviment de Nova Alderaan que va venir a veure’m fa cosa d'un mes per donar-me a entendre que hi havia persones disposades a fer-se càrrec de la factura si jo usava la meva «influència» per aconseguir que assassinessin la Qwi Xux, i a tota la resta d'aquesta llarga llista de noms que s'havien limitat a «obeir ordres»?

-Bé, no sé què dir-te sobre la Qwi -va murmurar en Han, recordant-se del geni fràgil i de delicada la ment que havia estat manipulada perquè prengués part en els treballs del disseny de l'Estrella de la Mort -. Sempre em va semblar més una víctima que qualsevol altra cosa, fins i tot abans de tot el que va haver de suportar a continuació... Però mai he parlat amb ningú que no cregués que tens tot el dret del món d’acabar amb els altres.

-No. -La Leia va sospirar, i va tenir la sensació que havien passat anys des de l'última vegada que havia estat prou relaxada per poder respirar. Sentir els braços d’en Han envoltant-la i el contacte del seu cos en la seva esquena era un plaer tan meravellós que no podia ser expressat mitjançant paraules -. No, no tinc cap dret. No, si sóc la Cap de l'Estat. No si defenso el que les coses es facin d'acord amb la llei. No si defenso i represento tot allò que Palpatine mai va ser. Crec que això és el que resulta més dolorós. Que sigui precisament el que vull fer i el que no em puc permetre fer, i que tothom pensi que ho he fet de tota manera. Així doncs, per què no ho faig?

-Però no ho vas fer -li va recordar en Han amb dolçor -. I tu ho saps, i jo ho sé.... i això és el que importa. Què és el que sempre està dient en Luke? «Sé allò que vols semblar.»

La Leia va tirar dels braços d’en Han perquè l’estrenyessin amb més força i va tancar els ulls i es va deixar bressolar per les aromes del sabó, la carn d’en Han i la calor lleugerament sulfurosa de la nit. Havia estat aquella mateixa tarda quan van estar a la torre, quan havia vist els nens dels Jedi jugant al voltant de la reixa que cobria el Pou d’en Plett i havia sentit la pau perduda i la calma d'aquells dies llunyans alçant-se al seu voltant com la calor d'un sol oblidat feia molt de temps?

-Tinc somnis, Han -va dir en veu molt baixa -. Tinc somnis en els que estic vagant per totes aquestes sales i habitacions de l'Estrella de la Mort... Vaig corrent pels passadissos, obro les portes, miro darrere de les escotilles i busco en tots els armaris i compartiments perquè sé que en algun lloc hi ha alguna cosa, alguna clau que desactivarà els rajos destructors. Somnio que corro al llarg dels passadissos amb..., amb aquest el que sigui ajustat entre els meus dits, i sé que si aconsegueixo arribar a la Cambra d’Ignició a temps podré fer el que he de fer. Podré salvar-los. Han... Podré desactivar els rajos, i després podré..., podré tornar a casa.

Els braços d’en Han es van tensar al seu voltant i la van prémer contra el seu cos. Ja sabia que tenia somnis. L'havia despertat de vegades, i havia sostingut el seu cap sobre el seu pit mentre plorava tantes vegades que ja havia perdut el compte. La Leia va sentir com l'alè sorgia dels seus llavis i removia els cabells de la seva coroneta.

-No hi havia res que poguessis fer -va murmurar en Han.

-Ja ho sé. Però almenys un cop al dia penso que no podia salvar-los, però que sí que puc fer pagar el que van fer als culpables que morissin. –va girar dins el cercle dels seus braços i va alçar la mirada cap a ell per contemplar-lo sota la nebulosa claredat color albercoc -. Ho faries, Han?

En Han li va somriure.

-Però jo no sóc el Cap de l'Estat.

- Ho faries... per mi?

En Han va lliscar la mà al llarg de la seva galta i es va inclinar per a dipositar un petó sobre els seus llavis.

-No -va xiuxiuejar -. Ni tan sols suposant que m'ho demanessis.

La va portar dins. Mentre es tornava per tancar els porticons darrere d'ells, la Leia es va aturar al costat de la tauleta en què mitja dotzena de petits lingots de cera acolorida suraven dins d'un gran bol ple d'aigua. Va moure l'interruptor del llarg coll de l'encenedor i es va anar fregant cada ble amb la punta encesa. Les llums vacil·lants i tremoloses van pintar cercles ondulants de color taronja i ambre sobre el sostre i les parets. Els seus ulls es van trobar amb els d’en Han per sobre de les flametes de les espelmes flotants, i la Leia va deixar que el xal que s'havia posat sobre les espatlles rellisqués d'ells i li va oferir la mà.

No permetrien que dormís. Seguien entrant a la cel·la de parets d'acer per fer-li preguntes i amenaçar-la, per explicar-li que aquella persona els havia dit això i que aquella altra els havia dit tal cosa. Li repetien una vegada i una altra que havia estat traïda, que per fi s'havia sabut tot, que el seu pare sempre havia treballat en secret per a l'Imperi, que aquells en qui confiava l'havien venut..., que seria sotmesa a una lobotomia i portada a un dels barracons que servien com a cases del plaer..., torturada..., executada. Havia intentat concentrar la seva ment en els plànols de l'Estrella de la Mort, en l'amenaça al Senat, en el perill que corrien centenars de planetes en comptes d’en el seu propi terror...

«No -va xiuxiuejar la Leia, intentant sortir de l'horror opressiu i asfixiant del seu somni -. No»

I llavors la porta de la cel·la s'havia lliscat a un costat amb aquell espantós xiuxiueig, i Vader estava immòbil al llindar, Vader, immens i negre i terrible, envoltat per soldats de les tropes d'assalt. I darrere d'ell, més fosca i lluent i encara més amenaçadorament maligna, la llisa i negra massa del torturador flotant en l'aire... - No!

Va intentar cridar, però només va aconseguir emetre un panteix ofegat. Així i tot el so va ser suficient per despertar-la en la foscor i el feble i sinistre brunzit del motor d'un androide, i la llampada d'unes llums vermelloses que es movien en la foscor.

Hi havia un altre soroll, feble i continu, un grinyol que resultava una mica familiar...

L'alarma de sobrecàrrega d'un desintegrador? - R2?

La Leia es va aixecar al llit, confusa i a la vora del pànic, i es va preguntar si era un somni i si la terrible sensació de maldat a l'aguait que estava experimentant era un residu del seu malson. Una barreja d’espetec i xiuxiueig va ressonar a l'altra banda de l'habitació i la llum blanca del tallador elèctric d’R2 va il·luminar la rodona massa rabassuda del petit androide, fent que fos sobtadament visible més enllà dels peus del llit. Una segona alarma va començar a sonar. La foscor que regnava a l'habitació era inexplicablement tenebrosa, i la Leia ni tan sols havia començat a tractar de comprendre per què quan en Han es va remoure i es va donar la volta al costat d'ella, i va sentir com la porta de l'armariet mural es tancava amb un suau espetec.

El so de les alarmes de sobrecàrrega d'un desintegrador es va afeblir a l'instant.

La Leia va sentir més que va veure com en Han allargava la mà cap a la pistolera que penjava al costat del llit, i en aquest mateix instant el centelleig blanc del feix tallador de l’R2 va il·luminar amb l'estranya resplendor d'un quadre a l'androide i la cantonada de l'habitació al costat de l'armari mentre R2 acabava de fondre netament el pany. - Què...?

La Leia va deixar caure la mà sobre l'interruptor de les llums que hi havia al costat del llit. La seva ment va buscar a les palpentes entre el pànic de la confusió, intentant trobar les espelmes que havien il·luminat l'habitació amb una llum tan suau i romàntica feia només una estona. En Luke li havia ensenyat com...

El foc va tornar a cobrar vida en els blens flotants.

-Petit munt de ferralla... És que t'has tornat boig?

En Han va creuar l'habitació fins a l'R2, que estava clar havia decidit apostar-se davant la porta de l'armari. El veloç bategar de les alarmes, que havia sonat estrident i llunyà durant uns instants, estava començant a intensificar-se. La Leia va allargar la mà cap al desintegrador de reserva que en Han normalment guardava sota el coixí i no va trobar res. En aquell mateix instant l'R2 va girar sobre si mateix i va dirigir el seu tallador cap en Han. El raig blanc d'electricitat va sorgir de la punta i en Han va haver de retrocedir d'un salt, aconseguint esquivar-lo amb prou feines. Els seus ulls van brillar sobtadament en la tènue claredat ensafranada, tan oberts com plats.

En Han i la Leia es van tornar cap a les finestres. El mecanisme de tancament dels porticons s'havia convertit en una massa de metall fos.

- R2! -Va cridar la Leia, confosa, i sobtadament espantada.

Chewbacca va rugir a l'altre costat de les portes del dormitori, i els panells van vibrar en les seves guies. L'R2 es va llançar sobre la porta, movent-se a una velocitat sorprenent i amb el tallador elèctric desplegat.

- Deixa anar la nansa, Chewie! -Va cridar en Han una fracció de segon abans que l’androide llancés diversos milers de volts contra la nansa metàl·lica.

Després R2 va tornar a girar sobre si mateix amb el tallador encara calent i xiuxiuejant embolicat en petits llampecs blanc blaus. En Han, que a més de cridar la seva advertència havia iniciat un moviment cap a l'armari, es va afanyar a retrocedir. L’androide el va seguir durant un metre abans d'aturar-se.

- Maleïda sigui! Què inferns creus estar fent, R2?

«Una substitució?», Va pensar la Leia, agafant els coixins del llit i iniciant un cautelós cercle en la direcció oposada al Han. Portada a terme quan l'R2 s'havia escapat mentre anaven al Centre Municipal, potser? No, era una bogeria. Sabia que era l'R2D2.

L'R2 va tornar a retrocedir cap a l'armari amb el braç soldador estès i la punta relluint perillosament a la llum de les espelmes. El doble brunzit gemegós dels desintegradors seguia pujant per l'escala tonal, una advertència que semblava sorgida del cos d'un insecte i que els avisava de la imminent explosió que destruiria la major part de la casa.

-Posa't les botes, Leia -va dir en Han mentre agafava les seves del racó en què les havia deixat i s'apressava a calçar-se-les.

La Leia va deixar caure la seva càrrega de coixins i va obeir sense fer preguntes. No podia quedar-se molt més d'un minut. Estaven atrapats a l'habitació. Chewie donava cops al panell de la porta amb alguna cosa des de l'exterior, però estava clar que necessitaria més temps per enderrocar-la del qual disposaven.

En Han es va reunir amb ella de dues gambades, no portava gran cosa a part de les seves botes, pel que tenia un aspecte una mica ridícul, i després va girar el cos ocultant la seva mà a l’androide durant un moment mentre assenyalava a la Leia l'objecte que volia que utilitzés. La mateixa naturalesa d'aquest objecte va ser suficient perquè la Leia comprengués el seu pla. Va voler dir que no podien fer-li això a R2.... però no va obrir la boca.

Hi havia alguna cosa espantosa i sorprenentment equivocada en tot allò, però no tenien temps per esbrinar el què, el com o el perquè. «No podem... És l’R2...»

En Han ja estava avançant cap al petit androide. Sostenia una manta en una mà, com si planegés utilitzar-la per bloquejar la càrrega elèctrica del soldador. L’androide va romandre immòbil, defensant l'armari tancat dins del qual els desintegradors continuaven la seva udolant trajectòria cap a l'etapa final de la sobrecàrrega, però el seu petit cos metàl·lic pràcticament vibrava amb una mortífera disposició a actuar quan fos necessari.

«No ha emès ni un sol so», va pensar la Leia. En Han va atacar. R2 es va llançar sobre ell i el llampec va sortir disparat cap endavant, i en aquest moment la Leia va agafar de la taula el bol ple d'aigua dins el que suraven les veles i el va llançar contra l'androide impulsant-lo amb tota la força dels seus músculs. En Han ja estava saltant cap enrere, movent-se amb els reflexos velocíssims d'un home que ha passat tota la seva existència depenent de les seves terminacions nervioses, i el petit diluvi d'aigua va embolicar la descàrrega elèctrica de l'eina talladora d’R2, envoltant-lo amb una horrible aurèola de llum blavosa i espurnes que van sortir acomiadades en totes direccions. Dolls de fum i petits raigs van sorgir de la comporta oberta de l’androide, i diminuts fils d'electricitat blava van saltar i es van retorçar per l'aire mentre l’R2 llançava un frenètic crit ple de desesperació. En Han va passar corrent al seu costat, va travessar la prima fusta de la porta de l'armari amb la sola aïllada d'una bota i va treure els desintegradors. Tot va semblar passar en un segon. «Si R2 ha soldat les cèl·lules d'energia als gallets, li esclataran a la mà», va pensar la Leia.

Un instant després va pensar que era una consideració ridícula, ja que l'explosió resultant els mataria a tots dos i també acabaria amb Chewie.

En Han va arrencar els nuclis energètics dels dos desintegradors i va llançar les armes descarregades a través de l'habitació, llançant-los sobre el llit on la Leia les va enterrar sota els coixins. La descàrrega d'activació, sense l'energia que hauria vaporitzat quant havia dins de l'habitació, va ser com un violent rot, la sobtada puntada d'una enorme criatura salvatge i malhumorada amagada sota dels coixins.

Un instant després Chewbacca es va obrir pas a través de la porta del dormitori amb un estrèpit ensordidor.

Durant un moment tot va ser silenci i immobilitat. En Han estava dret davant de l'armari, amb el cap inclinat i els ulls clavats en els dos nuclis energètics del desintegrador que xiuxiuejaven dins del toll d'aigua que l'envoltava els peus.

La pudor de les plomes cremades i l'aïllament calcinat es va anar estenent per l'atmosfera de l'habitació.

Chewie va mirar l’R2, inclinat cap endavant, ennegrit per la descàrrega elèctrica, immòbil i mort. Després va gemegar i va llançar un prolongat udol d’animal ple de pena i dolor pel seu amic.

Següent