Servidor de l'Imperi (i III)

Anterior

III

Els soldats d'assalt van treure en Panàtic de l'oficina.

- Deixeu-me anar! Us ordeno que em deixeu anar! En Quil és només un civil, no té autoritat. Sóc un oficial de l'Armada Imperial! El que esteu fent és un delicte mereixedor de consell de guerra! M’esteu escoltant? Consell de guerra!

Els soldats van seguir avançant en silenci.

El centre d'operacions d’en Yab ocupava el que havia estat construït com un hotel de luxe. La seva oficina era a la part superior, i les habitacions s'usaven per allotjar els matons i goril·les de l’esclavista. Els nivells inferiors eren cuines, cambres frigorífiques i zones de servei. Per a l'eliminació d'escombraries, l'hotel havia estat equipat amb un gran forn de plasma. Els soldats d'assalt van empènyer a Panàtic al forn i van tancar amb un cop la pesada porta.

El forn era un refulgent cilindre d'acer, feblement il·luminat per la brillantor de les llums de seguretat darrere d'un gruix vidre. La comporta de càrrega estava en un extrem, i l'altre extrem eren la gola oberta del cremador de fusió. L'interior estava ple de trossos de ferralla, piles de deixalles de menjar i trastos diversos que no tenien valor per guardar-los. Tot això, Panàtic inclòs, quedaria reduït a un núvol de plasma ionitzat quan el cremador de fusió s'encengués.

En Panàtic no va malgastar temps cridant o colpejant la porta. Tenia escassos segons mentre els soldats desbloquejaven els controls i començaven el cicle d'escalfament. Què fer? El forn era massa sòlid per escapar, i no hi havia res que pogués protegir-lo de la calor del cremador de fusió.

Però la ferralla metàl·lica i les escombraries no contraatacaven. Va agafar una barra de metall torta i va avançar sobre les deixalles cap a la boca del cremador. En el seu interior podia escoltar el gemec de les bombes de combustible i el brunzit de les bobines de contenció activant-se. En Panàtic va clavar profundament la seva eina improvisada a l’escalfador, i va ser recompensat amb una potent sotragada que el va llançar contra un munt de ferralla i li va deixar els dits insensibles. La barra de metall brillava amb llum blava quan va curtcircuitar les bobines de contenció. El so de les bombes es va esvair quan el cremador de fusió es va apagar.

Entorpit pel seu braç inutilitzat, en Panàtic va enfilar-se sobre les escombraries cap a la porta, i va agafar el més pesat que va poder trobar, un gran tros de canonada gruixuda. No era gran cosa com a arma, però hauria de ser suficient.

La porta es va obrir, i la tènue llum de l'exterior el va encegar. En Panàtic brandà maldestrament la seva canonada davant els seus atacants, donant-li a un un fort cop en un costat del cap. Però el segon es va posar a un costat per a esquivar-lo i agafà en Panàtic pels braços.

- Senyor! Som nosaltres! -Era el sergent Ivlik. El que havia rebut el cop era en Mace.

- Aug!. Recordi’m que mai em posi davant de cap imperial armat amb ferralla metàl·lica! Està vostè bé, capità?

-Sí. Només una mica adolorit. On són els soldats d'assalt?

- Atordits, de moment -va dir l’Ivlik.

- Bé. Podem ficar-los en aquest forn; estaran segurs dins. Com em van trobar?

- Em vaig fer amic d’un dels sequaços d’en Yab i li vaig preguntar on posa el cap a la gent que no li agrada. Per ser honestos, temíem no trobar una altra cosa que un greixós munt de cendres.

- He tingut sort.

-Bé, esperem que la seva sort duri prou per poder treure'ns d'aquesta miserable roca abans que se n'adonin que no l’han rostit.

- Marxar-nos? No anirem enlloc. Quina hora és? Ha començat la subhasta?

En Mace va mirar el seu crono.

-Va començar fa cosa de mitja hora. No ho estarà dient seriosament, oi? Aquest lloc és un formiguer de gentussa armada, matons, esclavistes i pirates.

En Panàtic acabà d’allisar-se l'uniforme, va flexionar els dits de la mà dreta i es va ajustar la gorra.

-A la flota tenim una dita, Mace: "La derrota no existeix en el manual". Worruga Yab creu que pot desafiar l'Armada Imperial. Vaig a donar-li una lliçó.

- Ara entenc per què l'Acadèmia em va rebutjar. No estava prou boig.

- S'oblida de la seva amiga Nàdria. Probablement aquesta sigui l'última oportunitat de rescatar-la.

En Mace es va posar sobtadament seriós.

-D'acord, compti amb mi. Segueixo pensant que això és una bogeria, però compti amb mi.

- Bé. Ara, donat que l'enemic ens supera actualment en nombre, hem de recolzar en l'estratègia i fer el millor ús possible dels recursos que tinguem.

***

Els esclaus estaven tancats en sis àmplies cambres d'emmagatzematge tallades a la roca verge de Zahir. Per permetre als compradors inspeccionar la mercaderia, hi havia passarel·les alçades a quatre metres sobre el sòl, des de les quals guàrdies i clients podien mirar els indefensos captius de sota. Un dels matons d’en Yab patrullava a cada cambra, armat amb un blàster i una electrotralla.

En Mace avançava per la passarel·la, tractant d'aparentar ser un possible comprador. Els esclaus alçaven la vista per mirar-lo amb ulls tristos al seu pas. Va poder reconèixer una dotzena d'espècies, i hi havia una altra dotzena més que mai havia vist.

En la cinquena càmera va veure un rostre familiar. La Nàdria estava dreta al costat d'un grup de shkali, mirant furiosa al guàrdia. Semblava bruta i cansada, però il·lesa. Ell va tossir. Ella va alçar la vista cap a ell, va començar a somriure, i després controlà la seva reacció. En Mace es va arriscar a picar-li l'ullet.

Mantenint una expressió neutral, es va acostar tranquil·lament al guàrdia, un tipus alt i corpulent amb una impressionant col·lecció de cicatrius. En Mace va esperar fins que no va hi haver més clients a la cambra, i llavors va parlar.

- Estan sans aquests esclaus?

- Sip. El cap no es queda amb els malalts.

- Assenyada precaució. La raó per la qual ho pregunto és que un d'aquests no sembla tenir gaire bon aspecte.

- Quin? - El guàrdia va desenrotllar la seva electrotralla.

- El de la túnica verda, allà.

- Túnica verda?

- Allà al fons, veus? Com ajupit al costat del mur -va dir en Mace assenyalant un punt a l'atzar -. Just al costat del Mon Calamari.

- No veig cap túnica... -En Mace va agafar al guàrdia per la part posterior dels pantalons i el va empènyer per sobre de la barana al pou d'esclaus sota ells.

En qüestió de segons la Nàdria i alguns dels altres van apagar els crits del guàrdia i van prendre les seves armes.

- Mace! -Va exclamar amb alegria -. Sabia que vindries a per mi! Vas aconseguir ajuda de l'Aliança?

- No exactament. Després t'ho explico. Anem a treure't a tu i aquesta gent d'aquest pou. No hi ha gaire temps.

***

La subhasta estava tenint lloc sota la cúpula principal. Una multitud de potser un centenar de compradors es trobava al voltant d'una plataforma, on Yab en persona subhastava als esclaus.

Una dona Twi'lek estava dreta a l'estrada, amb la mirada cota, mentre en Yab donava el seu discurs als compradors.

- Noia bonica. Jove i saludable. Perfecta com a serventa de servei domèstic. Molt dòcil. - Va deixar anar una sonora riallada, secundat per alguns de la multitud -. He escoltat cinc-cents? Sí Cinc-cents cinquanta? Sis-cents? Sis-cents cinquanta? No? Sis-cents vint? Ja. Sis-cents trenta? He sentit sis-cents trenta? Sis-cents trenta-cinc? El cavaller ofereix sis-cents trenta-cinc. Sis-cents quaranta? Algú ofereix sis-cents quaranta?

De sobte, un tret blàster va explotar sobre el seu cap. La gent va quedar en silenci mentre en Panàtic avançava, acompanyat per l’Ivlik vestit amb una armadura de soldat d'assalt.

- Sóc el comandant Ulan Panàtic de l'Armada Imperial. Tots els presents queden arrestats!

Aquest era el senyal perquè en Mace aparegués corrent per una de les entrades laterals, cridant salvatgement.

- Imperials! Soldats imperials per tot arreu! Campi qui pugui!

La major part de la gent a la sala eren criminals d'un o altre tipus. Van reaccionar instintivament fugint. En un moment la subhasta es va dissoldre en una baralla salvatge de compradors lluitant per escapar.

- Tu! -Va cridar Yab a Panàtic -. Per què no estàs mort?

- Queda arrestat, Worruga Yab. Rendeixi’s o dispararem!

La resposta d’en Yab va ser treure el seu propi blàster i obrir foc. En Panàtic va efectuar un tret, després es va tirar a terra i va rodar per evitar els trets d’en Yab. L’Ivlik l’esquivava maldestrament amb la seva armadura, llançant ràfegues amb el seu rifle.

- No us quedeu aquí sense més... Aneu darrere d'ell! -Va cridar en Yab als seus guàrdies. Quatre d'ells van avançar cap a l’amagatall d’en Panàtic, desplegant-se per envoltar-lo. Els altres dos van intentar immobilitzar l’Ivlik amb una cortina de foc blàster.

- Aquesta és la seva última oportunitat, Yab!

- Mateu-lo! Vull el seu cap en... Aaaah! -Va cridar quan una electrotralla li va pegar a l'esquena. La Nàdria li va donar una nova fuetada al braç, i va apartar lluny d'ell d'una puntada de peu el blàster que havia caigut a terra.

Els esclaus alliberats estaven entrant a la sala des de les entrades, convergint sobre en Yab amb mirades assassines. Els matons es van tornar i van començar a disparar sobre la gentada.

- Rendeixin-se i no sortiran ferits! - Els hi va cridar en Panàtic. Com per recolzar les seves paraules, el Sentinella va passar a tota velocitat sobre la cúpula, disparant a les naus que envoltaven Zahir. Hi havia naus fugint en totes direccions.

Els guàrdies, atordits, van alçar les mans.

***

- Ha acabat ja de processar els presoners, alferes Av? -Va preguntar en Panàtic, entrant al pont del Sentinella. Quatre hores de son i un dinar calent l’havien recuperat per complet, i s'havia posat un uniforme net i acabat de planxar.

- Sí, senyor. Els caps ja estan a bord, tancats al calabós. Vàrem trobar a Worruga Yab... mort. Aparentment, un grup d'esclaus volia venjança.

- Llàstima que no sigui sotmès a judici.

- Sí, senyor. Això encara deixa dos problemes. Primer, què farem amb tots aquests esclaus? Hi deu haver un centenar d'ells. No podem albergar-los a tots a bord del Sentinella.

- Quantes naus vàrem capturar en la batuda?

- Vuit. Tres d'elles encara poden volar.

- Molt bé, llavors. Vostè, en Monidda i en Sukal faran servir aquestes naus per transportar els esclaus de tornada al lloc on van ser capturats. I contacti amb el capità Innis del Protector, a veure si pot ajudar-nos.

- Sí, senyor. El segon assumpte és el presoner Varden Quil. Segueix sol·licitant veure’l.

En Panàtic va sospirar.

-Suposo que no puc posposar això per més temps. Que el sergent Ivlik el porti aquí.

Pocs minuts després, el sergent Ivlik i el soldat Lanzer van arribar al pont, flanquejant un furiós Varden Quil.

- Capità, això és un ultratge! Exigeixo que m’alliberin immediatament!

- No fins que sigui jutjat. Tinc una llarga llista de càrrecs contra vostè, Quil: conspiració, assalt a un oficial imperial, resistència a l'arrest, intent d'assassinat, tràfic il·legal d'esclaus, i estic segur que una investigació descobrirà més. Acabarà podrint-se a Kèssel, o alguna cosa pitjor.

- Puc recordar-li que sóc l'ajudant personal del Moff Tricus Phenge? Té amics poderosos. Si ofèn al Moff, pot oblidar-se de la seva carrera a l'Armada.

- Sembla que ens trobem en un carreró sense sortida. Si presento càrrecs, el Moff destruirà la meva carrera. Però si li deixo marxar, vostè és bastant capaç de crear-me problemes pel seu compte.

En Quil va somriure amb desdeny.

- Si es disculpa, potser li perdoni, capità.

En Panàtic li va tornar el somriure.

- Com oficial imperial, tinc l'opció de presentar càrrecs contra vostè en una cort imperial, o lliurar-lo a les autoritats planetàries. He decidit triar la segona opció.

- Autoritats planetàries? Quines autoritats planetàries?

- Vaig a lliurar-lo al Consell Tribal de Shkali perquè el jutgin. Allà tenen severes penes contra la captura d'esclaus. Bona sort.

- Esperi! Segur que podem arribar a un acord! Tinc amics!

- Porteu al presoner de tornada al calabós, sergent.

Mentre l’Ivlik i en Lanzer s’emportaven al Quil, els seus crits es van fer més forts i més frenètics.

- Tinc diners! Cinquanta mil crèdits! Cent mil! En metàl·lic!

En Panàtic no es va permetre somriure. Es va tornar cap a l’alferes Av

- Alguna cosa més que hagi d'atendre?

-Està l'assumpte del presoner Rav Mace. Encara està desaparegut.

La cara d’en Panàtic va romandre neutre, i va fer una lleugera pausa abans de respondre.

- No es molestin a buscar-lo. Va tractar d'escapar i vaig haver de disparar-li. Algú ha hagut de robar la seva nau en la confusió. Els detalls estaran en el meu informe.

L’Av va mirar amb curiositat al seu oficial al comandament per un instant, i després va assentir.

- Així tot queda en ordre, senyor.

- Bé. Podeu començar a transportar els esclaus quan estigui llest, alferes. He d’enviar alguns missatges.

***

Tres mesos després, en Mace i la Nàdria estaven carregant el Comerciant Ordinari a Moldar quan un explorador ithorià va deixar un xip amb un missatge dirigit a ell.

Quan el va posar al lector, el rostre d’en Panàtic va aparèixer a la pantalla.

- No vaig tenir l'oportunitat d'agrair-li adequadament, Mace. Em va salvar la vida almenys una vegada i li estic agraït. Però ara els comptes estan saldats. Serà millor que no torni a atrapar-lo en el meu sector.

En Mace va somriure i va moure el cap.

- Que la Força l'acompanyi, capità.