22
La Leia, l’Ackbar i
en Terpfen es van unir al grup de rescat del Viatger Galàctic i van baixar veloçment a través dels cels color
violeta d’Anoth. L’Ackbar anava al capdavant pilotant el seu caça-B. Els seus
sistemes d'armament estaven connectats i preparats per fer foc contra qualsevol
grup d'atac que pogués haver estat desplegat pel destructor imperial.
Els caces estel·lars
van avançar a tota velocitat sobre el paisatge eriçat d'ullals rocosos i es van
dirigir cap a la torreta de pedra que l’Ackbar i en Luke havien escollit com a
base. La Leia va veure signes de destrucció que van fer que se li gelés la sang
a les venes, i de seguida va poder distingir el fum i la runa indicadors de què
la base havia estat atacada.
-Arribem massa tard
-va murmurar.
Una part del pinacle
rocós havia estat feta miques, i la superfície erosionada estava tacada de
sutge. La Leia va veure les restes encara fumejants de diverses horribles
aranyes mecàniques escampades una mica més avall.
La veu de l’Ackbar
va arribar a les seves oïdes sorgint de l’intercomunicador pel canal de nau a
nau.
-La Wínter deu haver
ofert una gran resistència -va dir -. Els sistemes defensius que instal·lem han
funcionat tal com havíem planejat.
La Leia tenia la
gola tan resseca que va haver d'empassar saliva abans de poder respondre.
-Esperem que la seva
resistència hagi estat prou per repel·lir l'atac, almirall.
Els caces es van
dirigir cap a la bretxa de les portes blindades. Un dels gruixuts panells
encara penjava de les seves guies. Les naus de rescat van maniobrar per
esquivar les enormes masses dels quatre caminants-aranya que jeien immòbils
sobre el sòl de la pista de descens. L’Ackbar, la Leia i en Terpfen van saltar
de les seves cabines mentre altres caces calamarians s'unien a ells.
- Terpfen, ves
directament a les habitacions del nadó amb la ministra Leia i la meitat dels
pilots -va ordenar l’Ackbar -. Esbrineu si el nadó segueix estant aquí. Jo
aniré als nivells inferiors amb els altres i buscarem la Wínter. Crec saber
quina mena d'estratègia haurà adoptat.
La Leia va
desenfundar la seva pistola desintegradora i es va posar al capdavant del grup
sense perdre ni un segon en discussions. Després va arrencar a córrer amb el
rostre ple d'una fosca decisió per esbrinar si el seu nen estava fora de
perill.
El grup de rescat va
avançar a la carrera pel laberint de túnels serpentejants que portava a les
habitacions de l'infant. La Leia va anar mirant al seu voltant mentre corria,
però no va veure cap senyal de què les parets haguessin patit impactes de raigs
desintegradors. Les armes dringaven xocant amb les armadures dels calamarians que
corrien darrere d'ella.
Girant l'última
cantonada abans d'arribar a les habitacions de l'Ànakin i la Leia va haver de
desviar-se bruscament per no topar amb l'androide d'energia de moviments lents
i maldestres, que seguia duent a terme les seves rondes sense haver estat
afectat gens ni mica per tota l’agitació de les últimes hores. La Leia va
deixar de prestar atenció a la bateria ambulant quan va veure que la porta de
la cambra de jocs de l'Ànakin estava oberta.
- Oh, no! -Va
exclamar.
La Leia es va aturar
amb un últim pas ple de cautela en el mateix instant en què l'ambaixador Furgan
sortia de la cambra de jocs i alçava a un plorós Ànakin davant del seu ample
pit.
Tant la Leia com en
Furgan van romandre immòbils durant un moment mirant-se fixament l'un a
l'altre. Les celles d’en Furgan van pujar en una contracció muscular
involuntària que els va donar l'aspecte de dos ocells espantats disposant-se a
emprendre el vol. Els calamarians del grup de rescat van apuntar en Furgan amb
les seves armes, i l'ambaixador va sostenir al nadó davant d’ell com si fos un
escut.
-Torni’m l’Ànakin
-va dir la Leia, i l'amenaça que traspuava de la seva veu era més gran que la
que hagués pogut transmetre tota una flota de Destructors Estel·lars.
-Em temo que no ho
faré -va replicar en Furgan, i va corbar una manassa enorme al voltant del
fràgil coll de l'Ànakin. Els ulls de l'ambaixador no paraven de moure’s
ràpidament d'un costat a un altre -. Deixin d'apuntar-me amb les seves armes o
li trencaré el coll! Ho he passat molt malament per fer-me amb el nadó Jedi, i
ara no renunciaré a ell tan fàcilment... És el meu ostatge, i l'única forma que
segueixi amb vida és que em deixin marxar.
En Furgan va anar
avançant lentament al llarg del túnel. La seva esquena fregava les asprors i protuberàncies
de la paret de pedra. En Furgan mantenia els ulls clavats en les armes que li
apuntaven, però va continuar sostenint el nadó davant d’ell mentre augmentava
una mica la pressió que ja estava exercint sobre la seva gola.
-Seguiré sent capaç
d'aixafar-li la tràquea fins i tot si em deixen atordit amb un tret -va dir -.
Tireu les armes!
-Enrere -va ordenar
la Leia, retrocedint un pas.
Els calamarians es
van fer a una banda obrint un camí perquè en Furgan pogués passar per ell...
tots menys en Terpfen, que s'havia quedat immòbil amb les mans esteses davant
d'ell i tan tenses com si fossin unes urpes molt esmolades.
Els ulls d’en Furgan
es van posar en l'inflat cap del calamarià i van recórrer el traçat de
cicatrius que la cobria..., i el van reconèixer de sobte.
-Vaja, vaja... Així
que has acabat traint-me després de tot, eh, peixet meu? No vaig pensar que
tinguessis la força de voluntat necessària per a fer-ho.
-La vaig trobar -va
dir en Terpfen.
Va donar un pas cap a
ell. L’Ànakin seguia removent-se en els braços de l'ambaixador.
- Atura't! -Va
cridar en Furgan -. Ja portes un pes força gran sobre la teva consciència, el
meu petit peix. Suposo que no voldràs augmentar-la encara més afegint-hi la
mort d'aquest nadó, oi?
En Terpfen va emetre
un clapoteig ofegat que era una mena de grunyit d'amenaça calamariana. En
Furgan va mantenir la mirada clavada en els enemics que l'envoltaven mentre
seguia retrocedint cap als caminants-aranya i la seva única via d'escapament.
Els ulls marró fosc de
l’Ànakin brillaven amb tanta intensitat com si el nadó estigués sumit en una
profunda meditació.
I de sobte en Furgan
va cridar ensopegant amb l'androide d'energia de cos quadrat i maldestre
caminar contornejant, que s'havia mogut sense fer cap soroll fins a col·locar-se
darrere d'ell. L’androide va emetre una descàrrega d'electricitat a baixa
potència que el va deixar atordit.
L'ambaixador va
trontollar i va caure sense deixar anar el nadó. L’androide d'energia es va
apartar a corre-cuita mentre deixava anar un xisclet quelcom semblant al
terror.
Els calamarians es
van afanyar a agafar les seves armes, i en Terpfen va saltar sobre en Furgan
per arrencar-li el nadó de les mans.
Els calamarians van
disparar contra en Furgan, però l’homenàs rabassut va rodar sobre el sòl, va
aconseguir posar-se de genolls i va girar la cantonada a tota velocitat,
movent-se molt més de pressa del que la Leia mai hauria cregut possible donada
la seva corpulència i aspecte maldestre.
- A per ell! -Va
cridar en Terpfen.
El cap de mecànics calamarià
va lliurar el nadó a la Leia i va arrencar a córrer en persecució d’en Furgan.
Llàgrimes
abrasadores van fluir dels ulls de la Leia, i va abraçar el més petit dels seus
tres fills mentre intentava trobar paraules que puguin consolar-lo, però la seva
ment va romandre buida i va haver de limitar-se a emetre sorollets
tranquil·litzadors. Després es va anar inclinant lentament fins a quedar-se
asseguda a terra, gronxant suaument al petit Ànakin d'un costat a un altre.
Els grans peus de
l’Ackbar corrien sobre el terra de pedra amb un tust ofegat, internant-lo més i
més en les catacumbes. La sequedat de l'atmosfera feia que li cremessin els
pulmons, però seguia tractant de córrer encara més de pressa. L’Ackbar va
aconseguir avançar-se als altres. Fins ara la Wínter havia seguit amb tota
exactitud els criteris bàsics que l’Ackbar havia establert per a regir la
defensa de la base.
Les restes de
l'exterior ja li havien revelat que l'Organisme Defensiu contra Intrusions
Exteriors havia fet la seva feina, eliminant la meitat dels caminants-aranya
abans que poguessin obrir-se pas a través de les portes blindades..., però això
no havia estat suficient per repel·lir la totalitat de l'atac. Després la
Wínter hauria procedit a activar els androides assassins camuflats.
Els altres membres
de l'equip corrien darrere d'ell. L’Ackbar podia captar les olors de la pols i
l'oli de motors que suraven en l'aire, i també percebia una olor acre i humida
que feia pensar en una barreja de coure i fum: era l'olor de la sang. La silueta
embolicada en una túnica de la Wínter va sorgir de sobte davant d’ell girant la
cantonada, sostenint davant d'ella un desintegrador preparat per fer foc. Però
la Wínter es va quedar totalment immòbil veient-lo, i un somriure de pur delit
que només va durar una fracció de segon va il·luminar el seu rostre.
- Ackbar! Sabia que
vindries...
L’Ackbar va anar cap
a ella i li va posar la mà al braç.
-Vaig venir al més
aviat possible -va dir -. Estàs bé?
-De moment sí -va
respondre ella -. Segons el meu inventari, les defenses han eliminat a tots els
intrusos excepte a dos.
- Estàs segura
d'això? -Va preguntar l’Ackbar.
-Mai oblido res -va
dir la Wínter, i l’Ackbar sabia que estava dient la veritat.
-La Leia i la resta
del meu equip ja haurien d'estar traient a l’Ànakin d'aquí -va dir l’Ackbar -.
Ens vàrem dividir per poder esbrinar si necessitaves ajuda -va afegir en un to
de veu més suau.
La Wínter va
assentir, i l'expressió del seu rostre va perdre una part de la seva duresa.
-No em sentiré
tranquil·la fins que vegi amb els meus ulls que el nadó està fora de perill -va
dir.
-Anem -va dir
l’Ackbar, que encara panteixava a causa de l'esforç. Els dos van iniciar el
llarg trajecte costa amunt caminant l'un al costat de l'altre.
En Terpfen corria
frenèticament pels passadissos que anaven descendint en una pronunciada
pendent. Tenia els peus en carn viva i sagnant a causa de l’estona que portava
corrent sobre aquell sòl de textura aspra i irregular, però seguia corrent tot
i això. Li era igual que aquella carrera pogués acabar matant-lo. Havia
d’arribar a Furgan abans que l'ambaixador aconseguís escapar.
Les mans d’en Furgan
havien manipulat els controls mentals d’en Terpfen obligant-lo a revelar
secrets que podien causar un gran dany a la Nova República, l'havien forçat a
sabotejar el caça-B de l’Ackbar amb el resultat que la nau havia acabat
estavellant-se contra la Catedral dels Vents, i després de tot allò havien anat
encara més lluny i li havien fet culminar la seva traïció revelant el parador
del nadó Jedi.
En Terpfen pagaria
el deute personal que havia contret de qualsevol manera que estigués al seu
abast..., però en Furgan també hauria de pagar un preu.
Va deixar enrere als
altres perseguidors calamarians impulsat per la decisió que cremava a les
venes. Podia sentir en Furgan davant seu, fugint en la penombra amb el veloç
vagareig d'un kángrex.
- Seguiu! -Va
panteixar en Terpfen mentre superava els altres membres de l'equip de rescat.
Va saltar per sobre
dels fragments de metralla metàl·lica en què s'havien convertit les portes
blindades volades pels soldats de les tropes d'assalt durant el curs de la seva
operació invasora, i va acabar arribant a la gruta de la pista per descobrir
que en Furgan ja estava pujant a un dels MT-AT buits.
- No pots escapar,
Furgan! -Va cridar en Terpfen, i es va recolzar un moment en les restes ja
refredades de l'escotilla fosa per recuperar l'alè.
En Furgan va lliscar
una cama per sobre del vorell de la cabina del caminant-aranya i es va
instal·lar al seient. El seu rostre estava tan ple d'arrugues com si algú
l'estigués oprimint des de l'interior.
-Ja hem destruït el
destructor que teníeu en òrbita -va dir en Terpfen.
Va trobar un nou deu
d'energia en les profunditats del seu ésser, i va anar amb pas trontollant cap
al caminant imperial. Ja podia sentir als altres membres de l'equip de rescat
aproximant-se.
La notícia va
semblar deixar sorprès en Furgan, però un instant després el seu rostre es va
allisar de nou i es va omplir d'incredulitat.
-Sé molt bé que no
es pot confiar en tu, peixet. Tota la teva vida és una mentida.
En Furgan va baixar
el panell protector de transpariacer i els motors de la gegantina màquina van
cobrar vida amb un brunzit. Un panell de les portes blindades havia estat
totalment arrencat de les seves guies, i l'altre penjava d'elles. El vent
lliscava per l'obertura amb un lleu sospir. Els dos components de majors
dimensions d’Anoth es movien en el cel color porpra, avançant veloçment com dos
núvols de pedra que intercanviessin llampecs a través del silenci de l'espai.
En Terpfen va deixar
escapar un grunyit ofegat i va córrer cap a l'altre caminant-aranya. Era cap de
mecànics espacials, i havia ajudat als imperials en les reparacions dels seus
vehicles de combat i els seus Destructors Estel·lars. Podia manejar qualsevol
classe d'equip, i probablement bastant millor que el mateix Furgan.
En Furgan estava tan
aterrit que va tenir força dificultats per aconseguir que les vuit potes del
caminant es moguessin en la seqüència adequada impulsant-lo des del terra de
pedra, però va acabar aconseguint posar-se en moviment i va fer girar els
canons làser instal·lats a les articulacions de les potes per fer miques un
caça-B que s'interposava en el seu camí.
En Terpfen va
connectar els sistemes del seu caminant-aranya i va baixar el panell protector.
La màquina tenia uns controls bastant toscs i responia amb lentitud a les
ordres, i els seus comandaments no s'assemblaven en res als sofisticats panells
instal·lats als creuers estel·lars de Mon Calamari.
El vehicle d’en
Furgan es va aproximar a la gran obertura que s'obria a la cara del cingle, i
el disseny de l’MT-AT va revelar en Terpfen que la màquina era capaç de baixar
grimpant per la superfície rocosa. No sabia com s'ho faria Furgan per escapar
quan hi hagués arribat al fons, i dubtava molt que l'ambaixador hagués pensat
què faria llavors.
En Terpfen va descobrir
els controls de tret i va llançar tres andanades làser que van destruir una
articulació de les potes de l'altre caminant. La part inferior del membre
metàl·lic es va desprendre i va caure a terra de la gruta amb gran estrèpit.
El caminant d’en
Furgan va perdre l'equilibri i va trontollar en un vacil·lant cercle de
borratxo fins que va aconseguir compensar la manca de la pota destruïda.
L'ambaixador va tornar a dirigir-se cap a la sortida.
En Terpfen va veure
els potents canons desintegradors instal·lats sota la seva cabina. Si disparava
les dues armes al recinte tancat de la caverna, acabaria amb el transport
d'assalt d’en Furgan... però l'explosió també el destruiria a ell i al seu
caminant, i probablement també faria trossos a gairebé tots els caces-B.
Un instant després
en Terpfen va veure com els altres membres del grup de rescat entraven corrent
a la gruta. L'almirall Ackbar va sorgir per una entrada diferent i es va quedar
immòbil, envoltat pels membres del seu equip al costat d'una dona vestida de
blanc a la qual en Terpfen va reconèixer com la Wínter, la servent de la Leia.
Ja no podia disparar
els canons desintegradors, però en Terpfen es va jurar que no permetria que en Furgan
escapés. Va manipular els controls i va fer avançar el vehicle de vuit potes en
persecució d’en Furgan en el mateix instant en què la màquina de l'ambaixador
trontollava a la vora del cingle.
L’Ackbar va arribar
just a temps de presenciar el començament de la batalla entre els dos
caminants-aranya. Els canons làser d’en Terpfen van llançar els seus raigs
contra L’MT-AT de l'ambaixador i van donar en el blanc. En Furgan no semblava
tenir cap pla, i donava la impressió que només pretenia escapar. El caminant
d’en Terpfen va anar cap a ell, i les urpes de les potes van fer brollar dolls
d'espurnes del sòl de la pista.
En Terpfen va
disparar els seus canons làser una vegada i una altra. En Furgan va retornar el
foc, però la seva andanada va fallar i només va aconseguir arrencar un diluvi
de fragments de roca de vores esmolades d'una paret de la gruta.
L’MT-AT d’en Terpfen
es va llançar a la càrrega alçant les seves dues potes davanteres i va agafar
els membres metàl·lics del transport d’en Furgan, aixecant-lo parcialment del
sòl. El vehicle d’en Furgan va desplegar les seves potes per aferrar-se a la
vora del sòl de la caverna, en un intent desesperat d'alliberar-se i poder
iniciar el descens.
En Terpfen va
llançar una andanada directa contra el transpariacer de la cabina, però els
feixos làser van ser incapaços de travessar la superfície blindada. El seu
caminant-aranya va seguir lluitant amb el vehicle d’en Furgan, amb quatre potes
metàl·liques fermament plantades sobre el terra de pedra mentre les altres
quatre empenyien amb tota la potència que podien proporcionar els seus motors.
Un gran fragment de
roca es va esmicolar sota la pressió de les urpes, i el caminant d’en Furgan
per fi va aconseguir sortir de l'obertura de la gruta amb un horrible so de
metall que es doblava i s'estripava.
L’MT-AT d’en Terpfen
continuava empenyent el vehicle de l'ambaixador. En Furgan va manipular
desesperadament els controls dins de la seva cabina, però no semblava saber
quins havia d'utilitzar.
En Terpfen seguia
amb el seu implacable martelleig de descàrregues làser. Va empènyer el caminant
d’en Furgan fins a fer-lo passar pel forat obert a les portes blindades, i va
sostenir sobre del buit l’MT-AT que es retorçava desesperadament.
I un instant després
el va deixar anar.
El vehicle multípede
de l'ambaixador Furgan va caure donant tombs en un llarg descens cap a
l’escarpat paisatge que l'esperava a una gran distància sota seu. En Terpfen va
disparar els seus dos canons desintegradors d'alta potència abans que el
vehicle d'assalt arribés a xocar amb el terra, i els feixos d'energia van fer
esclatar l’MT-AT amb una espurna encegadora quan ja gairebé fregava les
protuberàncies rocoses.
I després,
inexplicablement, el caminant d’en Terpfen va seguir avançant, movent les seves
potes mecàniques per impulsar-lo al buit en una capbussada suïcida.
L’Ackbar va comprendre
les intencions d’en Terpfen a l'instant, i es va llançar cap als controls de
les portes blindades sense desaprofitar ni un instant per emetre un crit que de
tota manera no hagués pogut ser escoltat.
Les potes
metàl·liques ja s'estaven esvaint per la vora del cingle amb un últim agitar-se
en el mateix instant en què l’Ackbar va prémer els botons, esperant que el
panell tort de la porta conservés la mobilitat suficient per fer el que
s'esperava d'ell. La gruixuda planxa metàl·lica va caure sobre l'últim peu
eriçat d'urpes del caminant-aranya d’en Terpfen, deixant-lo atrapat al cingle i
impedint que caigués pel precipici.
- Ajudeu-lo! -Va
cridar l’Ackbar.
Els altres
calamarians es van afanyar a obeir, i van arrencar a córrer precedits per
l'almirall. Van lligar un cable de remolc a un caça-B i van descendint al llarg
del cingle fins arribar a la cabina del caminant d’en Terpfen, a qui van trobar
estremint-se i gairebé inconscient a causa del xoc que havia patit. L'equip va
improvisar un arnés, i va anar hissant en Terpfen fins a deixar-lo sa i estalvi
sobre el sòl de la gruta.
L’Ackbar es va
inclinar sobre ell amb expressió preocupada, i va pronunciar una vegada i una
altra el nom del calamarià de cap cobert de cicatrius fins que en Terpfen per
fi va començar a remoure’s.
-Haurien d’haver-me
deixat morir -va murmurar en Terpfen -. La meva mort hauria d'haver estat el
meu càstig...
-No. Terpfen -va
replicar l’Ackbar -. No podem escollir el nostre càstig. Encara pots fer una
gran contribució a la Nova República, i encara tens moltes coses a fer abans
d’estar autoritzat a deixar d’esforçar-te.
L’Ackbar s'alçà
lentament i va comprendre que aquelles paraules també podien haver-se-li
aplicat a ell després que hagués fugit per amagar-se Calamari.
-El teu càstig serà
viure, Terpfen -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada