CAPÍTOL 9
A C3PO no li va agradar gens la
idea.
- No es pot confiar en els Jawes,
amo Luke! Hi ha d'haver una escala en algun lloc...
En Luke va contemplar la tapa
d'escotilla que el Jawa havia extret de la paret en una de les sales de
recollida de la roba bruta, i el pou fosc ple de filferros i cablejat que
s'estenia més enllà d'ella. Una escala d'esglaons de duracer emergia del
silenciós pou de negror que hi havia sota d'ell, i s'esvaïa en pujar cap a la
xemeneia desproveïda de llum que s'estenia sobre el seu cap. Va pensar en
l'esforç físic que li exigiria hissar-se per aquests esglaons sense poder usar
la seva cama esquerra i pujar els esglaons d'un en un, i el va comparar amb
l'esforç mental que hauria de dur a terme per levitar usant la Força. L'elecció
no tenia res d'agradable.
I els records de la mort del pseudo
soldat de les tropes d'assalt klagg tampoc.
-No em passarà res -va dir en veu
baixa i suau.
- Però és impossible que totes les
escales estiguin protegides amb trampes! -Va protestar l'androide -. No
m'agrada gens la idea que vagi sol, amo Luke. No podria esperar una mica?
Potser consultar-ho amb el coixí, com diuen vostès els humans... Si em disculpa
que ho digui, senyor, a jutjar pel seu aspecte una estona de son li resultaria
considerablement beneficiós. Jo mai l'utilitzo, però m’han dit que els
humans...
En Luke va somriure, commogut per la
preocupació de C3PO.
-Dormiré una estona quan torni -li
va prometre.
Va sentir com els sorollets de rata
que havia estat produint la túnica del Jawa cessaven en la foscor del pou per
sobre d'ell, i un instant després un gemegós grall d'interrogació li arriba al
cor.
- Gran senyor?
-Si no segueixo aquesta pista ara,
potser no tingui una altra oportunitat de fer-ho. -En Luke va dur a terme una
ràpida inspecció de la cèl·lula d'energia de les varetes lluminoses que havia subjectat
al seu bastó, i després es va passar el rotllo de filferro que havia adherit
amb cinta a l'extrem superior d'aquest per sobre de l'espatlla, sostenint-lo
cautelosament en equilibri sobre la seva cama bona amb les mans recolzades en
els costats de l’estreta escotilla -. No em passarà res -va repetir. Sabia que
C3PO no el creia, naturalment.
Va ficar el cap per l'escotilla, es
va estirar per sobre de l'estret pou per agafar-se als esglaons i va saltar a
través del buit. Fins i tot aquest petit moviment va ser suficient perquè la
seva cama fos recorreguda per una espurna de dolor que el va deixar sense alè
malgrat tots els efectes curatius i tota la potència de la Força que va ser
capaç d'invocar. «No puc desaprofitar ni un gram d'energia», va pensar mentre
baixava la mirada cap a la caiguda aparentment interminable del pou.
-Tingueu molta cura, amo Luke...
La veu de l’androide va pujar
flotant cap a ell per la foscor.
El Jawa amb prou feines era visible,
una silueta fosca que ascendia veloçment per l'escaleta com un insecte
embolicat en un mantell amb caputxa. Ja estava molt per sobre del cap d’en
Luke, i la tènue claredat de les varetes lluminoses penjades de la seva esquena
la revelava i l’ocultava amb cadascuna de les seves imprevisibles oscil·lacions.
Feixos de cables i filferros van fregar les espatlles d’en Luke mentre anava
pujant penosament darrere del Jawa, i les canonades que semblaven lluents
esòfags negres i els conductes més prims de fibra òptica aïllats per capes
protectores d'aspecte gomós es van anar acostant cada vegada més al seu cos,
com si realment estigués ascendint pel canal alimentari d'alguna bèstia
monstruosa. El Jawa s'aturava de tant en tant per fregar els cables amb els
dits d'una manera que va aconseguir posar extremadament nerviós al Luke. Qui
podia saber quins sistemes depenien d'aquell tros de filferro en particular?
Els llums de seguretat ataronjats
brillaven amb una tènue resplendor aquí i allà per sobre de les escotilles
tancades. En Luke va observar que estaven assegurades per dins, i va veure que
també estaven equipades amb les caixes fosques dels segells magnètics. A part
d’en aquests llocs, la seva ascensió es duia a terme entre la foscor més
absoluta, il·luminada únicament per les varetes del seu bastó. El tub feia olor
primer de lubricants i aïllament i no va trigar a fer olor de Jawa amb una
intensitat realment aclaparadora, però li faltava la característica olor
lleugerament greixosa de l'aire reciclat incomptables vegades a través dels
nassos i els pulmons d'una tripulació viva. Fins i tot amb les estranyes de
poblacions alienígenes que es trobaven a bord de la nau, transcorreria molt
temps abans que adquirís aquesta olor.
Més temps del que passarien dins de
la nau.
Més temps del que duraria aquella
estranya missió.
Què havia tornat a posar-la en
marxa?
C3PO havia col·locat el seu
complexament articulat dit metàl·lic en el centre del problema, la irritant
arrel dels somnis impregnats de por i preocupació que assetjaven al Luke.
L'Ull d’en Palpatine havia estat
creat en secret per a un propòsit secret, una missió que s'havia vist
frustrada. Hi havia jagut adormit en la seva remota pantalla d'asteroides al
cor de la Nebulosa Flor de Lluna durant trenta anys, mentre el Nou Ordre havia
planejat aquella missió, armat els canons de la nau, programat el tossut
control de la Voluntat, s'havia fet amb el poder i després s'havia ensorrat
sota el pes de la seva pròpia implacabilitat, monomania i cobdícia.
Els soldats de les tropes d'assalt
apostats en mitja dotzena de mons llunyans de la Vora havien envellit i mort.
El mateix Palpatine havia mort a
mans del seu pupil fosc.
Així doncs, per què s'havia
despertat la Voluntat?
En Luke es va estremir i es va
preguntar si era simplement la por que li inspirava la seguretat de tots els éssers
intel·ligents de Belsavis -En Han, la Leia i Chewie entre ells -la que
projectava una ombra sobre el seu cor, o si l'ombra sorgia d'una altra cosa,
d'alguna entitat independent, el poder havia percebut quan es movia tan
silenciosament com un dianoga per sota l'aigua, avançant a través de les
regions més fosques de la Força.
El tub acabava en una gruixuda reixa
metàl·lica pintada amb els cridaners colors d'advertiment, el negre i el groc.
Al costat, per si algú no captava l'avís, hi havia un rètol cargolat a la
paret:
GRAELLA D’ENCLISIÓ. NO SEGUEIXI
PUJANT. PERILL.
Més enllà dels barrots, en Luke va
poder entreveure un conducte de reparacions lateral a través del qual els
cables del pou de pujada seguien avançant com circells emissaris d'alguna
lletja parra de tiges gruixudes i carnoses. Els murs del conducte brillaven amb
el dibuix asimètric de quadrats opalins, i cada quadrat era una letal obertura
làser que esperava a la foscor.
I just sota dels barrots metàl·lics,
un anell de brutes empremtes dactilars escampades al voltant d'una comporta
oberta indicava amb tota claredat el curs que havia seguit el Jawa.
En Luke es va ficar pel forat per
trobar-se amb una claredat només una fracció més intensa de la que projectaven
els llums de seguretat del pou.
Era la sala de control dels sistemes
d'artilleria. Una filera de consoles darrere d'una altra va capturar la cuca de
llum en continu moviment de les seves varetes lluminoses des de les ombres dels
murs metàl·lics de color sutge. Pantalla rere pantalla, grans i petites, el van
contemplar amb els seus morts ulls d'obsidiana.
Al centre del recinte hi havia un
panell del sostre tret, i una reixeta com la que l’havia impedit seguir pujant
pel conducte de reparacions estava recolzada en un racó. En Luke va empunyar el
seu bastó amb l'extrem il·luminat cap amunt i va poder veure que el pou seguia
pujant fins a un punt en què les pasterades de canonades i conductes,
conduccions d'energia del gruix d'un dit i les amples cintes-cable dels
acobladors d'ordinador fluïen en un riu immòbil des de mitja dotzena de
conductes laterals fins algun nexe central situat més amunt. Bandes de color
groc i negre recorrien el mig metre inferior del pou, però no hi havia cap
rètol o avís escrit: només la feble i vagament amenaçadora claredat rogenca
dels indicadors i, per sobre d'ells, la iridescència opalina de la graella
d’enclisió que s'allunyava en una fantasmagòrica espiral fins a perdre’s en les
tenebres.
Una sobtada estirada en el seu
cinturó va atreure la seva atenció. En Luke va baixar la mà en un gest
protector veient que el Jawa estava tocant una de les dues espases de llum que
penjaven del seu cinturó, i un instant després es va adonar que era la segona
espasa de llum, la que li havia donat. En Luke la hi va lliurar després d'un
moment de vacil·lació, i el Jawa va anar corrents fins a un punt situat just a
sota de l'obertura del pou. Va col·locar l'arma a terra, va semblar meditar
durant uns moments i després la va desplaçar uns quants centímetres i va
canviar l'angle, en el que estava clar era una recreació de la posició exacta
en què l'havia trobat.
En Luke va anar coixejant fins allà
i va alçar la mirada. El pou s'obria per sobre d'ell, una estreta xemeneia que
respirava mort.
Aquell conducte portava fins al cor
de la nau. Hi havia massa conduccions d'energia, massa manats de cables de
fibra òptica i massa canonades refrigerants de gran capacitat perquè conduís a
qualsevol altre lloc que no fos el nucli de l'ordinador.
En Luke es va inclinar, mantenint-se
cautelosament l'equilibri amb el seu bastó, i va agafar l'espasa de llum.
Després es va aixecar i va tornar a alçar la mirada cap aquella acumulació de
foscor.
Ho havia comprès.
Algú havia penjat per aquell
conducte trenta anys abans.
El malmès caça-Y que havia trobat va
permetre que dues persones entressin a la nau. Una havia agafat el transport i
se n'havia anat, probablement argumentant que havien de buscar reforços.
L'altra havia sabut, o suposat, que
potser no disposessin de temps perquè la nau podia saltar a hiperespai per
començar la seva missió, que el risc era massa gran i que hi havia massa coses
en joc per poder-se permetre el luxe de sortir d'allà amb vida. I aquesta altra
persona s'havia quedat, i havia intentat desactivar la Voluntat.
La mortífera graella d’enclisió
semblava somriure-li, una filera de pàl·lides dents que l'esperaven.
-Em sap greu -li va dir en Luke en
veu molt baixa a aquesta columna d'ombres que l'esperava -. Tant de bo hagués
estat aquí per ajudar-te.
La dona hauria necessitat ajuda, per
descomptat.
Va fer girar l'arma entre els seus
dits, sabent instintivament que havia estat construïda i empunyada per una
dona. A jutjar per les proporcions de l'arma, la dona tenia les mans grans i
els braços molt llargs. Yoda li havia dit que els antics mestres Jedi podien
arribar a saber una quantitat de coses realment sorprenent sobre un Cavaller
Jedi amb només examinar l'espasa de llum, la construcció suposava l'última
prova a la qual havien d'enfrontar els Jedi.
Algú s'havia entretingut a gravar
una prima filera de tsaelke de bronze, els gràcils cetacis de coll llarg dels
profunds oceans de Txad III, al voltant de la nansa.
-Tant de bo pogués haver-te conegut
-va dir en Luke en veu encara més baixa que abans.
Es va penjar l'espasa de llum del
cinturó i va començar a buscar la manera que aquella dona, la seva col·lega i
companya d'ensenyaments Jedi, havia emprat per accedir al control d'artilleria.
Només hi havia una entrada i
consistia en el pou d'un turboascensor que es va negar a respondre a la pressió
d’en Luke sobre el botó de trucada, però va suposar que era el camí que havia
utilitzat la dona. En Luke sabia que tindria prou amb un petit esforç per
curtcircuitar les portes i fer que s'obrissin. Des d'allà tindria accés a les
cobertes de sota ja fos mitjançant una corda, que podia ser confiscada de
qualsevol magatzem, o mitjançant la levitació, si volia córrer el risc
d'imposar una despesa d'energia tan gran a les petites reserves amb què
comptava. Es va preguntar si es podria utilitzar la Força, com podia fer-se de
vegades, per mantenir apartats els brins de llamps blavosos que formaven la
graella d’enclisió durant el temps suficient perquè pogués recórrer el pou i
arribar fins al nucli de l'ordinador de la nau.
Pensar d’intentar-ho va fer que
sentís un calfred.
I un cop al nucli, resultaria
bastant senzill provocar una sobrecàrrega i destruir l'Ull d’en Palpatine tal
com hauria d'haver estat destruït feia trenta anys...
I com no havia estat destruït.
En Luke va recordar els crits que
havia llançat el klagg mentre sagnava i anava quedant calcinat en una mort
horrible sobre l'escaleta.
La Jedi que havia pujat per aquell
conducte havia viscut el temps suficient per danyar el gallet d'activació de la
nau, i havia acabat morint al nucli mentre la Voluntat quedava amb vida. Per
què havien passat les coses d'aquella manera? Perquè la Jedi no havia estat
prou forta? Perquè no tenia l'experiència suficient?
O seria potser que la graella
d’enclisió era una cosa que no podia ser vençuda ni tan sols per la fortalesa
d'un Mestre Jedi?
Una maneta recoberta de brutícia es
va tancar sobre la seva màniga.
-No bo, no bo... -El Jawa va
intentar arrossegar-lo en direcció al pou de reparacions que tornava a baixar,
i va assenyalar el quadrat fosc que s'obria al sostre -. Dolent. Morir molt.
«Morir molt...» En Luke va pensar en
els Jawes, i en els fastigosos llogarets eternament rivals i enfrontats dels
klaggs i els gakfedds, que estaven restablint les pautes del seu món natal a
bord de la nau i en els termes del que havien passat a creure que eren. Va
pensar en els kitonaks de la sala de reconeixement, que esperaven pacientment a
què les seves erugues chooba vinguessin arrossegant-se per ficar-se dins de les
seves boques, i en el affitecà mort a terra, i en els talz que se protegien l'esquena
els uns als altres, contra qui? mentre portaven aigua als tripodals.
I va comprendre que destruir la nau
havia de ser la part més senzilla.
C3PO estava assegut davant la
pantalla de comunicacions al despatx del contramestre. Un extrem d'un llarg
cable flexible desapareixia a la part de darrere del crani de l'androide, i
C3PO estava parlant amb un seriós to d'irritació en la seva veu mecànica.
-Màquina estúpida, tens enclavaments
de formes de vida alienígenes per tot arreu. Què vols dir amb això que no hi ha formes de vida alienes a les
intencions de la Voluntat? Per què no fas un cop d'ull a l'apartat
011-733-800-022 del Registre Estàndard Galàctic?
En Luke tenia recolzada una espatlla
en el brancal de la porta, i era conscient que C3PO tenia tan poca necessitat
de dirigir-se a la Voluntat en veu alta com d'utilitzar el llenguatge humà per
comunicar-se amb R2. Però C3PO estava programat per interactuar amb formes de
vida civilitzades i per pensar com una forma de vida civilitzada, i l'afició a
xerrar era un dels trets distintius de pràcticament totes les civilitzacions
amb les que s'havia trobat en Luke.
A C3PO li encantava parlar.
- Què vols dir amb això que no hi ha
formes de vida corresponents a aquest número del Registre a bord? Tens a 66
gamorreans residint aquí!
-Això ja ho he provat jo. C3PO.
En Luke va entrar a la sala. Li feia
mal tot el cos a causa de la compensació que li exigia caminar recolzant-se en
el bastó i del conjunt de moviments inusuals i repetits agònicament una vegada
i una altra que havia de dur a terme pujant pels esglaons de l'escaleta a força
de braços.
C3PO es va tornar cap a ell en una
altra peculiaritat humana innecessària, ja que els seus receptors auditius eren
capaços de captar, i identificar, els passos i la respiració d’en Luke a divuit
metres de passadís de distància.
-Segons la Voluntat, no hi ha
alienígenes a bord d'aquesta nau -va dir en Luke en un to entre cansat i
sarcàstic -. Segons la Voluntat, tampoc existeix cap concentració de cossos amb
una temperatura de cent cinc graus, que és la normal en els gamorreans. I
tampoc hi ha les de cossos amb temperatures de cent deu, setze o vuitanta i
tres graus, la qual cosa significa que no hi ha ni un sol Jawa, kitonak o
affitecà pels voltants. Però he trobat una forma d'arribar als nivells
superiors sense...
Un triple truc va ressonar des de
l’altaveu muntat a la paret a la dreta d’en Luke, i llums verds van centellejar
en el buit d'ònix d'una pantalla de comunicació interna de deu centímetres
instal·lada damunt de l'escriptori.
-Atenció tot el personal -va dir una
musical veu de contralt -. Atenció tot el personal. Demà a les 13 hores es
retransmetrà una Audiència de Seguretat Interna per tots els canals de la nau.
Demà a les 13 hores es retransmetrà una Audiència de Seguretat Interna per tots
els canals de la nau.
La pantalla va cobrar una vida
inesperada. Dins d'ella en Luke va veure la imatge de la Cray, amb les mans
lligades i la boca segellada per una tira platejada de cinta adhesiva per a
motors, els seus ulls foscos molt oberts i plens de por i fúria, immobilitzada
entre dos soldats gamorreans, klaggs, a jutjar pels seus cascos, ridículament
uniformats que la mantenien subjecta pels colzes.
-L'observació d'aquesta audiència és
obligatòria per a tot el personal. La negativa a l'observació o de defugir-la
seran considerada com un acte de simpatia amb les intencions nocives del
subjecte.
Després del primer segon de
perplexitat en Luke va concentrar la seva atenció en el fons, la textura i el
color de les parets que hi havia darrere de la Cray i els seus sentinelles. Va
veure que eren més fosques que les de les cobertes de la tripulació i que no
tenien un acabat tan net, i també es va fixar en la relativament escassa altura
dels sostres i en què les bigues, reblons i conductes estaven a la vista. Un
racó d'una cabana improvisada s'introduïa en l'enquadrament, part d'una caixa
d'embalatge amb sorosuub-divisió d'importacions escrit amb retolador a sobre i
un sostre fet amb el que semblava una lona de supervivència. «És el llogaret
dels klaggs», va pensar.
En Nichos estava immòbil al costat
de la cabana amb un pern de subjecció adherit al seu pit i una expressió
d'horror impotent als ulls.
-Tot el personal que tingui
evidències per presentar contra el subjecte ha de parlar amb el Representant de
Vigilància de la seva divisió el més aviat possible. Quan sigui descobert,
qualsevol negligència en aquesta matèria es considera un acte de simpatia amb
les intencions nocives del subjecte.
La Cray va aconseguir deixar-se anar
el braç esquerre de la presa del gamorreà i li va clavar una potent puntada de
peu a la canyella. El klagg es va girar cua i la va colpejar amb la força
suficient perquè la Cray hagués caigut a terra si ell i l'altre guàrdia no
l’haguessin seguit agafant dels braços. El rostre de la Cray i l'espatlla
visible a través dels estrips de la jaqueta del seu uniforme ja mostraven
altres morats. En Luke va veure la mirada d'agonia que en Nichos li va llançar,
però l'home-androide no va fer cap moviment o esforç, ni per ajudar-la ni per
consolar-la.
En Luke sabia que li resultava
impossible a causa del pern de subjecció.
Els guàrdies ja estaven traient a la
mig inconscient Cray de l'enquadrament quan la pantalla es va enfosquir. En
Nichos seguia on era, amb els seus ulls com a única part viva del seu rostre
immòbil.
-Em sap greu, fill, però hem rebut
ordres.
L’Ugbuz va creuar els seus enormes
braços sobre el pit i va contemplar al Luke amb una mirada tan dura com la
pedra dura en què no hi havia ni la més petita ombra de pena. El cap dels
gakfedds va assentir per si mateix, com si estigués assaborint les ordres o la
sensació d'haver rebut, en un gest tan estranyament i inquietantment humà que
en Luke va sentir com se li estarrufava el borrissol del clatell.
-Sí, ja sé que hem d'acabar amb
aquests klaggs fills de truja... -La frase va sorgir dels llavis porcins com si
fos una sola paraula, un fragment preservat de la part de l’Ugbuz que seguia
sent un gakfedd -. Però tenim ordres de trobar els sabotejadors rebels abans
que causin danys a la nau.
Els seus ulls es van entretancar,
implacables, grocs i ferotges, i van estudiar al Luke com si s'encordés que era
en Luke qui els havia impedit seguir torturant al Jawa.
En Luke va desplegar el poder de la
Força i el va concentrar amb un gest gairebé imperceptible de la seva mà.
-Però és vital que localitzem la
fortalesa dels klaggs immediatament.
Era com tractar d'agafar amb una
sola mà una pedra mullada dues vegades més gran de la distància màxima que
podien arribar a abastar els seus dits. En Luke podia veure-ho en els ulls de
l’Ugbuz. No estava intentant influir sobre el senglar gamorreà, sinó sobre la
potència de la Voluntat.
-Naturalment, naturalment, és vital,
condemnats klaggs fills de truja, però tenim ordres de trobar als sabotejadors
abans que puguin causar danys a la nau.
Era un cercle sense fi programat. En
Luke sabia que no aconseguiria obrir-se pas a través d'ell, almenys no amb el
seu cos tremolant d'esgotament i la seva ment adolorida per l'esforç que li
exigia mantenir a ratlla el trauma i la infecció. El front del gegantí gamorreà
es va arrugar en un arrufament ple de suspicàcia.
-I ara torna a explicar-me per què
vas fer que deixéssim marxar a aquest sabotejador.
Un clam de veus procedent del
començament del llogaret va arribar a les seves oïdes abans que en Luke pogués
respondre. L’Ugbuz va girar veloçment sobre ell mateix amb la mandíbula
inferior apuntant cap endavant i raigs de saliva penjant dels seus gruixuts
ullals.
- Hem agafat a uns quants! -Va
udolar.
Va treure el seu desintegrador de la
funda que penjava del seu maluc i va arrencar a córrer cap al rectangle fosc
del llindar que donava al passadís. Altres gakfedds van sortir a la carrera de
les barraques erigides per tot el cavernós recinte, posant-se cascos i agafant
destrals, carrabines làser, armes vibratòries i desintegradors. Dos d'ells
havien tret canons iònics d'algun lloc, i un brandava un llançador de míssils
portàtil.
-Puc comprendre el seu raonament,
amo Luke. -C3PO va avançar darrere d'ell amb un apressat grinyol mentre en Luke
seguia a l’Ugbuz, avançant molt més lentament que el cap gamorreà -. Ja hem
perdut la il·luminació en gairebé tota la Coberta Onze, i cada vegada resulta
més difícil trobar una terminal d'ordinador que funcioni. Si els Jawes no són
detinguts, acabaran posant en perill el sistema de suport vital de tota la nau.
Estaven passant per davant de la
barraca més gran quan la matriarca Matonak va sortir d'ella, els seus immensos
braços creuats entre el primer i el segon parell de pits i les seves greixoses
trenes emmarcant un rostre ple d'arrugues, mossegades de morrts, suspicàcia i
disgust. La Matonak va xisclar irritadament alguna cosa gamorreana i va llançar
una voluminosa escopinada sobre el sòl. C3PO va inclinar el seu cos en una petita
mig reverència davant d'ella.
-Estic totalment d'acord, senyora
-va dir -. Sí, estic totalment i absolutament d'acord amb vostè... Els Jawes no
són rivals dignes d'un veritable senglar. Està molt enfadada -va afegir com a
explicació, tornant-se cap en Luke.
-Ja ho havia endevinat.
-Et levitaré fins a la primera
comporta de la Coberta Catorze -va dir en Luke quan hagueren arribat al
conducte de recollida de la roba bruta -. Jo m'encarregaré de la Coberta
Quinze. Sabem que el klagg estava intentant pujar per l'escaleta quan la trampa
va acabar amb ell, pel que sabem que el seu poble es troba per sobre de
nosaltres. Busca qualsevol senyal dels klaggs: petjades, sang, robes
estripades...
A aquestes altures, en Luke ja sabia
que hi havia tantes probabilitats que els gamorreans busquessin les seves
baralles dins de la tribu com fora d'ella.
-Puc assegurar-li que ho intentaré,
senyor -va respondre humilment l'androide -. Però amb els PU80 complint tan bé
el seu deure pel que fa a la neteja dels sòls i les parets, no resultarà gens
fàcil seguir pistes.
-Fes tot el que puguis. -En Luke va
pensar que allò hauria estat més fàcil si la Cray hagués continuat de sent
mestressa de si mateixa en comptes d'haver oblidat la seva veritable identitat
quan se l'havien emportat -. També has de buscar la classe de parets que vam
veure com a fons en l'anunci del vídeo. La lona i la caixa d'aquesta cabana han
d'haver sortit dels Magatzems de la Missió, així que fes una anotació al teu
cervell si veus alguna cosa que se’ls hi sembli. Ah, i no oblidis inspeccionar
els magatzems d'equip regular de l'armada, que són independents dels de les
tropes d'assalt. Tornaré per baixar-te pel conducte a les 22 hores.
Quan va arribar a la Coberta 15, en
Luke va descobrir que per desgràcia C3PO tenia tota la raó pel que fa als PU80
i la missió de mantenir impol·lut l'Ull d’en Palpatine que tan tenaçment duien
a terme. Va trobar mitja dotzena de safates i tasses del menjador, els MSE les
havien fregat fins treure'ls brillantor, però les havien deixat allà on van ser
llançades, però no va descobrir cap evidència més de per on podien haver-se
mogut els klaggs. Va comprendre que s’hauria d'enfrontar a una laboriosa
recerca que li exigiria recórrer les cobertes una per una, buscant signes
físics de la presència dels klaggs mentre tractava de percebre alguna empremta,
algun murmuri de ressonància mental recognoscible procedent de la Cray.
I C3PO ni tan sols seria capaç de
fer això.
Un esguerrat i un androide de
protocol. En Luke es va recolzar en la paret durant un moment, intentant no
pensar en els morats del rostre de la Cray i en com el seu cos s'havia
rebel·lat contra la presa brutal del guàrdia, i va intentar esborrar de la seva
memòria l'expressió que havia vist en els ulls d’en Nichos.
Demà, a les tretze hores...
Va reprendre el seu coixejant avanç.
El klagg havia estat intentant pujar. Les parets d'aquella coberta, o d'aquella
secció de la coberta, que semblava acollir les instal·lacions de reparació dels
caces TIE, eren d'un color més fosc que les de les zones de tripulants de baix
i els sostres eren més baixos, però no tenien les bigues metàl·liques que havia
vist en la transmissió del vídeo.
«Un hangar? -Es va preguntar -. Un
magatzem? »Un corredor sumit en la negror més absoluta s'allunyava cap a la
seva dreta. En Luke va sentir soroll de peus a la llunyania, i va veure la
brillantor groguenca de rata dels ulls d'un Jawa. Estaven rosegant lentament la
nau, i acabarien devorant-la. No tenia res d'estrany que la Voluntat hagués
ordenat a l’Ugbuz que els exterminés. Però En Luke sospitava que fos quin fos
el resultat final de les depredacions dels Jawes, només mataria a la tripulació
viva. Res que els Jawes poguessin fer, cap mal, cap mort entre els que anaven a
bord, evitaria que la lluna de combat saltés a l’hiperespai quan cregués que
ningú estava mirant. No tindria cap efecte sobre la seva capacitat per fer
volar pels aires la ciutat de Plawal i probablement, i com a mesura de
precaució, les altres poblacions de Belsavis, deixant-la reduïda a pols i fang.
Havia vist el que l'Imperi va deixar
de Coruscant, de Mon Calamari i dels Sistemes d’Atravis. Hi havia percebut
l'espantós udol que s'havia difós a través de la Força quan Càrida havia
esclatat, i havia sentit com si tots els òrgans se li estiguessin trencant dins
del cos.
En Luke va pensar que per evitar
això era capaç d'anar a la graella d’enclisió i fer el seu propi intent de
destruir el cor mecànic d'aquell monstre.
Va provar sort amb una porta, i quan
es va negar a obrir-se va avançar coixejant pel passadís i va provar una altra
i una altra més fins que va trobar una que va respondre a la seva ordre. En
aquella part de la nau hi havia llum, i l'aire, encara que químic, tenia l'olor
lleument ozonòs d'oxigen nou i net que encara no havia circulat entre un
centenar de pulmons. Va trobar una altra tassa de cafè del menjador a terra,
però no hi havia ni rastre dels klaggs. Tampoc hi havia ni rastre de la
consciència de la Cray.
Orientar-se li resultava bastant
difícil, i examinar la nau d'una manera adequadament metòdica també era molt
difícil a causa de les portes blindades de protecció tancades que obstruïen
alguns passatges. En Luke es va veure obligat repetidament a moure’s en cercles
a través de despatxos, compartiments de recollida de roba bruta i sales,
comptant els girs i les portes obertes a mesura que avançava. Ser un noi del
desert li havia fet aprendre molt aviat a orientar-se mitjançant les
particularitats més efímeres, i el seu ensinistrament com a Jedi havia
aguditzat i reforçat aquella capacitat fins a un grau gairebé sobrenatural,
però hi havia quilòmetres de passadissos i centenars de portes idèntiques. Els
PU80 executaven pacientment les seves rondes al llarg dels panells murals,
eliminant sutges i taques gairebé invisibles, de manera que marcar físicament
el seu camí amb guix o oli de motor hauria mancat de sentit. Els MSE corrien
d'un costat a un altre per complir les seves tasques automatitzades, tan
indistingibles un d’un altre com els bepps meticulosament clonats que creixien
en els tancs hidropònics de Bith. En Luke havia sentit l'expressió «iguals com
dues bepps» durant tota la seva vida sense haver conegut mai a ningú capaç
d'afirmar que gaudís menjant aquells cubs de sis centímetres exactes d'aresta,
color rosa pàl·lid, nutritivament equilibrats i totalment insípids.
Al final d'un passadís sumit en la
foscor hi havia un quadrat de llum enganxat a una paret. Unes ombres es van
moure a través d'ell, i les agudes orelles d’en Luke van captar el murmuri
d'unes veus. Haver de moure’s recolzat en una crossa feia que el silenci quedés
totalment descartat, però en Luke va avançar molt lentament i es va mantenir a
una distància prudencial mentre desplegava els seus sentits per escoltar i anar
captant les paraules.
Un instant després es va relaxar.
Encara que estaven dient coses de l'estil de «Totes les portelles artilleres
buidades, comandant» i «Rebent informes sobre la situació dels exploradors,
senyor», la musicalitat una mica papissotejant de les veus, diverses octaves
més altes que les dels nens humans, li va indicar que acabava d'ensopegar amb
un enclavament d’affitecans.
La sala era alguna mena de mòdul
d'operacions de sistemes, més probablement relacionat amb els conductes d'aigua
i reciclatge de la nau que amb el seu armament. Això no importava gens ni mica
als affitecans, per descomptat. Els esplendorosos habitants de Dom-Brad-den
-aquelles criatures cobertes de pètals, flocs i borles sobre les quals
aletejaven centenars de circells i brots -estaven inclinats sobre els circuits
traçadors i els processadors d'inventaris, prement els teclats que no donaven
cap resposta i clavant la mirada en les pantalles apagades amb la solemne
concentració de guàrdies imperials en una missió encomanada per Palpatine en
persona.
I potser creien estar portant a
terme una missió així. En Luke mai havia aconseguit entendre molt bé als
affitecans.
Es va recolzar en el llindar i es va
preguntar si s'adonaven que les palanques no es movien, els dials no giraven i
les pantalles que tenien davant es trobaven tan mortes com una pissarra
mullada.
-Prepareu-vos per llançar els caces
TIE, tinent -cantussejar l’affitecà que resultava obvi que estava al
comandament, una criatura color porpra plena de delicades arrugues i
arrufaments amb halos de pelatge blanc que subratllaven l'exuberància groga
dels seus estams.
El tinent, setze tons diferents de
taronges, grocs i vermells i tan enorme i arrodonit com un barril, va aferrar
palanques amb les seves urpes i va produir un sorprenent oratori d'efectes de
so, ni un sol dels quals guardava la més mínima relació amb cap soroll mecànic
que en Luke hagués sentit en la seva vida.
Pel que en Luke havia pogut veure
fins ara, els affitecans, a diferència dels gamorreans, no pretenien fer mal a
ningú. La part conscient de la seva mentalitat, suposant que posseïssin alguna,
estava totalment submergida en els somnis del Servei Espacial Imperial, i no es
trobava dividida entre el somni i la realitat.
- Estan disparant contra nosaltres,
capità! -Va cridar una bella criatura groga i blava -. Torpedes de plasma
aproximant-se als escuts deflectors de babord!
Tres o quatre affitecans van emetre
el que sens dubte s'imaginaven que eren sorolls d'explosions, grunyits ofegats
com trons llunyans i crits molt aguts, i totes les criatures de la sala es van
tentinejar bojament d'un costat a un altre com si la nau acabés de rebre un
impacte de ple, agitant els seus pètals i aletes i desprenent pol·len blanc i
daurat que es va estendre per l'aire com núvols de pols lluminós.
- Retornin el foc! Retornin el foc!
Sí?
Els sensors del capità, tan fins i
delicats que semblaven puntes, es van tornar cap en Luke com tiges d'herba en
un prat agitades per la brisa quan aquest va anar coixejant fins a ell i el va
saludar.
-Major Calrissian. Serveis
Especials. 22.911-B. On tenen al sabotejador rebel que han arrestat?
- A la zona de retenció de la
Coberta Sis, naturalment! -Va cridar el capità, i la informació va brollar d'un
mínim de sis boques funcionant en exquisida harmonia -. No puc perdre el temps
responent a aquesta classe de preguntes! Estan fent una carnisseria amb els
meus homes!
L'enorme moviment amb què la
criatura va acompanyar les seves paraules va abastar el llindar que hi havia
darrere d'ella. En Luke va fregar el sensor d'obertura i va quedar horroritzat
i perplex de veure els cossos desmembrats de quatre o cinc affitecans escampats
sobre taules, cadires i escriptoris a la saleta que hi havia a l'altra banda
del llindar. Algú havia activat el ruixador de prevenció d'incendis del sostre,
ajustant les obertures de manera que una fina pluja d'olor un tant metàl·lic
queia sobre el que havia al recinte i picava amb un espetegar líquid sobre els
tolls del sòl. Els membres i els sistemes nerviosos arrencats de soca-rel
estaven desenvolupant brots entre els tolls, esvelts pèndols grocs que ja
començaven a doblegar-se sota l’inflat pes d'un arc de Sant Martí de bulbs
carnosos.
- L’hiperimpulsor no podrà aguantar
molt més, capità! -Va exclamar algú que resultava obvi interpretava el paper
d'enginyer de la nau.
- Més caces rebels aproximant-se,
senyor! -Va afegir un artiller -. Formació en A, a les deu per estribord!
Tots els affitecans van córrer cap a
les consoles inactives i van començar a emetre brunzits i trinats amb un
entusiasme tan solemne com si crear aquests sons fóra l'activitat més important
de l'univers.
En Luke va sortir de la sala i va
tornar coixejant al passadís, pensant en el que acabava de dir-li l’affitecà.
Coberta 6. Molt per sota d'ells...,
i no hi havia dubte que el klagg havia estat intentant pujar. Així i tot...
Serien els klaggs els que havien
causat semblants estralls entre els affitecans?
En Luke va pensar que era una
possibilitat. Va intentar obrir una porta, i després es va desviar a través
d'una zona d'emmagatzematge (seguia sense haver-hi bigues visibles al sostre) i
va anar per una galeria d'observació que s'alçava sobre un hangar buit. Les
restes dels affitecans no semblaven tant calcinats com arrencats i tallats.
Quins efectes produiria el foc d'un desintegrador sobre aquella carn vegetal
tan suau que semblava seda?
En Luke es va aturar en una cruïlla
i va intentar orientar-se. Una altra porta es va negar a obrir-se, una que
tenia la vaga sensació que havia estat oberta abans, enviant-lo de tornada a un
passadís d'intersecció, un compartiment de recollida de la roba bruta i al
llarg d'un passadís que acabava en una altra porta blindada.
«Ja he estat aquí», va pensar en
Luke. Sabia que havia estat allà abans. I aquella porta havia estat...
Es va aturar, i va sentir com se li estarrufava
el borrissol del clatell.
Estava captant l'olor del Poble de
les Sorres.
«Idiota -va pensar mentre un calfred
gelava tot el seu cos -. Si els transports van recollir Jawes a Tatooine,
hauries d'haver sabut que hi havia una probabilitat que també haguessin
recollit alguns exemplars del Poble de les Sorres mentre eren allà. Uns quants
incursors tusken... Per què no?»
Havien estat en
aquell passadís feia pocs minuts. Els sistemes de recirculació atmosfèrica
encara no havien eliminat la seva olor. Això significava que podien estar
darrere d'ell, siluetes altes i primes embolicades en parracs que semblaven
espantaocells brutalment malignes momificats a la sorra, o podien estar amagats
en un dels compartiments sumits en la foscor, escoltant els ressons que en Luke
creava arrossegant els peus des de darrere d'una d'aquestes moltes portes que
els gamorreans, o els affitecans, o els Jawes havien forçat.
La gran majoria de
rifles dels tusken eren models barats muntats i manipulats per fabricants
il·legals a Mos Eisley i venuts als incursors per intermediaris sense
escrúpols. No eren res precisos i feien que resultés molt difícil obtenir trets
nets, però en aquells passadissos fins i tot un tret que fallés el blanc podia
arribar a ser fatal.
Encara podia ensumar-los.
Si haguessin acabat de passar per allà, els recirculadors ja haurien d'haver
eliminat les bafarades que desprenien els seus vestits color terra.
En Luke va tornar
per on havia vingut, forçant els sentits al màxim perquè captessin fins i tot
el rastre més insignificant. Va creure sentir un feble grinyolar de metall
sobre metall a l'altre costat de l'última cantonada que havia girat, i en
aquell mateix instant un moviment va atreure la seva atenció cap al passadís
d'intersecció que tenia davant. Un ratolí-androide que venia a tota velocitat
pel passadís es va aturar de sobte, com si els seus sensors acabessin
d'identificar alguna cosa que estava per davant d'ell i que el cantó ocultava
als ulls d’en Luke. Un instant després el diminut androide va invertir el
sentit de la seva marxa i va sortir disparat en direcció oposada, iniciant una
veloç fugida impulsada pel pànic.
En Luke es va
llançar cap a la sala més propera mentre un esclat de foc de rifle
desintegrador calcinava els panells al seu voltant. El Poble de les Sorres
sabia que la seva emboscada havia estat detectada. En Luke va sentir les seves
petjades gairebé totalment silencioses al passadís mentre donava cops al
control manual de les portes, creuava el recinte tan de pressa com va poder,
era alguna espècie de sala comunal, amb un visilector i un dispensador de cafè,
i sortia per la porta de l'altre costat per trobar-se amb una cabina i dos
catres com aquell en què havia recuperat el coneixement. Hi havia dos catres i
una porta. Pals gaffa i ariets improvisats van començar a colpejar la porta de
la sala i en Luke va provar sort amb una altra porta, un conducte per deixar
caure la roba bruta com aquell que l’havia portat el Jawa al pou de
reparacions.
El panell que
conduïa fins al pou de reparacions es negava a cedir. En Luke va sentir
l'estrèpit indicador que la porta de la sala acabava de ser enderrocada i una
frenètica explosió de foc de saturació dins del recinte, l'espetec del
visilector esclatant i el xiuxiueig de les canonades del sistema contra
incendis que rebentaven. Mai tindria una possibilitat d'arribar a emprar la
seva espasa de llum. El raig de Força que va dirigir contra la comporta mural
va aconseguir abonyegar-la, però els reblons de seguretat de l'altre costat van
aguantar l'impacte. En Luke va recordar haver vist les caixes negres de panys
magnètics en altres comportes dels pous.
La porta va tremolar
i va vibrar. Hi va haver un soroll ensordidor i un altre estrident espurneig
quan el pany va ser sotmès al foc dels rifles, i la porta es va obrir un parell
de centímetres. Els feixos desintegradors van entrar rugint per l'escletxa i
van devastar la petita part de l'habitació accessible a través d'ella, però per
desgràcia l'habitació no podia ser més petita. Els rebots van sortir disparats
en totes direccions i es van extingir amb un embogit xiuxiuejar sobre les
parets, i en Luke es va arraulir en un racó i va intentar acumular la Força
suficient per evitar que aquests trets incontrolats acabessin fregint-lo. Podia
mantenir més o menys allunyat aquell diluvi aleatori, però així que el Poble de
les Sorres aconseguís obrir la porta prou per rostir tota l'habitació...
La Força. Si pogués
utilitzar la Força per volar les portes fent que sortissin acomiades cap a
l'exterior i llançar-lo pel forat en un vol de levitació, això potser li
proporcionaria uns quants segons d'avantatge.
En Luke sabia que
era un pla absurd, però ja estava concentrant les seves reserves d'energia i la
seva fortalesa per intentar-ho de tota manera quan una lleu dringadissa
metàl·lica va ressonar al costat del seu peu dret i va atreure la seva atenció
cap allà.
La placa del
conducte de reparacions s'havia desprès netament del marc i acabava de caure
sobre el sòl.
En Luke es va ficar
pel forat, va tornar a col·locar la placa al seu lloc darrere d'ell, havia
estat assegurada amb reblons, i també hi havia un mecanisme de tancament en
ella, i la va subjectar de nou únicament amb els reblons, que fins i tot sense
el pany magnètic haurien de ser suficients per mantenir a ratlla el Poble de
les Sorres. Els llums de seguretat encara brillaven amb una feble resplendor en
aquest tram, vessant de mala gana una claredat ocre que es va anar esvaint al
seu voltant a mesura que baixava, deixant únicament la tènue llum de les
varetes lluminoses penjades del seu bastó.
En Luke va fer una
parada al següent nivell. Va recolzar el front al tauler i va desplegar els
seus sentits a través del metall i cap a la sala que s'estenia més enllà d'ell.
No va sentir cap so, de manera que va treure els reblons. Després es va agafar
a les nanses que hi havia dins del conducte i es va impulsar cap enrere
allunyant-se de la comporta mentre recorria a la Força, invocant-la sota la
forma d'una violenta puntada d’energia cinètica perquè caigués sobre el panell
per la seva part exterior i el forcés tot i el pany magnètic.
El metall es va
doblegar i es va retorçar en sentit contrari als tancaments exteriors, quedant
prou afeblit i fora del seu lloc perquè en Luke pogués treure el panell. Es va
ficar pel forat i es va trobar en una zona d'emmagatzematge feblement
il·luminada de la Coberta 14.
C3PO estava
esperant-lo al compartiment de la roba bruta.
-No he aconseguit
esbrinar res, amo Luke, res... -Va gemegar l'androide -. La doctora Mingla està
perduda. Oh, estic segur que està perduda!
Les llums del
passadís estaven apagades. Les del compartiment de la roba bruta havien quedat
reduïdes al brut centelleig groguenc de les piles d'emergència, dins del qual
els ulls de C3PO brillaven com dos reflectors.
-I al ritme que els
Jawes estan robant el cablejat i els solenoides d'aquesta nau -va afegir C3PO
amb primmirada irritació -, tots estem perduts.
-Bé, de moment ningú
està perdut encara.
En Luke es va anar
deixant relliscar lentament al llarg de la paret i va estirar la cama
encanyada, que havia començat a bategar malgrat tota la seva concentració i
totes les tècniques curatives Jedi a les quals podia recórrer. Va tirar del
faldó del mico subjecte amb cinta adhesiva que li cobria la cama fins a
separar-lo i va col·locar un altre pegat de perigè sobre la seva cuixa.
L’analgèsic va reduir la intensitat del dolor, però no va fer res respecte al
seu terrible esgotament. En Luke es va preguntar si encara disposava de la
claredat mental suficient per dur a terme un examen del Bloc de Detenció de la
Coberta 6, o si se li passaria per alt algun rastre excessivament subtil a
causa del pur i simple cansament.
«Estem parlant de
gamorreans -va reflexionar després -. Fins a quin punt pot ser subtil un
gamorreà?»
Tots els instints li
cridaven que busqués la Cray en les cobertes superiors, però en Luke sabia que
no es podia permetre passar per alt ni encara que fos la possibilitat d'una
pista. En el fons, tot tenia un cert sentit.
Va respirar fondo.
- Estàs disposat a
registrar la coberta de dalt, C3PO? -Va preguntar -. Puc levitar-te fins
l'accés de la Coberta... Crec que és la Disset.
Va ficar el cap pel
forat del pou i va observar. La següent obertura semblava trobar-se com a mínim
dos nivells per sobre de la comporta de la Coberta 15.
-Molt bé, senyor.
Però li suggereixo que descansi una estona, amo Luke, i que em permeti que
torni a embenar aquesta ferida de la cama. Segons la meva percepció dels seus
signes vitals...
-Ja descansaré una
estona quan hagi tornat de la Coberta Sis -va replicar en Luke -. Ho faré, t'ho
asseguro -va afegir, trencant el significatiu silenci de C3PO-. És només que...
Bé, tinc la sensació que no disposem de molt temps.
Els ossos ja havien
començat a fer-li mal només de pensar en el descens de tots aquests nivells. Baixar
un peu amb tot el seu pes suportat pels seus braços, després desplaçar els
braços fins l'esglaó següent perquè tornessin a suportar tot el seu pes...
Però la seva fugida
del Poble de les Sorres l’havia convençut que obrava correctament en no gastar
la seva concentració i, possiblement, dissipar la seva capacitat per concentrar
la Força, invertint-la en l'auto-levitació.
No tenia ni idea de
quan necessitaria emprar tots els recursos de què pogués disposar, o de durant
quant de temps hauria de dependre de les escasses reserves de fortalesa que li
quedaven.
Uns moments després
en Luke va descobrir que fer pujar a C3PO al llarg de tots aquests nivells -uns
deu o dotze metres -i fer retrocedir el tauler de la comporta perquè l'androide
pogués ficar-se pel forat ja li resultava bastant difícil.
-Tingueu molta cura,
amo Luke -li va suplicar la veu de C3PO baixant pel pou.
En Luke va somriure.
La tia Beru solia sortir corrent darrere d'ell per cridar-li que s'emportés el
ponxo quan marxava al Mar de Dunes en el vehicle de superfície, i mai havia
imaginat que en Luke s'anava a caçar rates womp i que si alguna cosa sortia
malament, el fet de passar fred per no disposar del seu ponxo seria la més
petita de totes les seves preocupacions.
El seu somriure es
va esvair quan va abaixar la mirada cap a la negror del conducte. Gairebé tota
la il·luminació havia deixat de funcionar, i només quedaven petits quadrats
d'una feble resplendor per mostrar els llocs en què els Jawes havien extret les
comportes utilitzant aquella ruta entre cobertes. En Luke es va tornar a penjar
el bastó de l'espatlla.
Vuit nivells. Un
esglaó d'agonia darrere l'altre, un per un.
Un nou pensament va
passar per la seva ment, i li va fer quedar immòbil i tornar per contemplar la
càmera sumida en la penombra que tenia darrere.
Durant tots els seus
recorreguts per la nau. En Luke havia sentit i havia estat conscient de la
presència de la intel·ligència maligna de la Voluntat que seguia el seu rastre
i detectava les seves petjades, els batecs del seu cor i la temperatura del seu
cos. La Voluntat observava els seus signes vitals tal com ho feia C3PO, encara
que sense el nerviós desig de protecció que impulsava l’androide de protocol.
En Luke estava gairebé segur que era la Voluntat la que havia tancat algunes
d'aquelles portes de la coberta superior per guiar-lo cap a l'emboscada del
Poble de les Sorres. Per primera vegada, va tenir l'estranyíssima sensació que
hi havia alguna cosa més que la Voluntat observant.
Per descomptat, no
havia estat la Voluntat qui havia desactivat el forrellat intern d'aquella
comporta del conducte de reparacions.
O sí? Hi hauria
servit tot allò únicament i exclusivament a les intencions de la Voluntat?
No ho sabia. Però
abans de tornar a introduir-se en el conducte per iniciar el llarg descens, en
Luke li va parlar en veu baixa i suau a la penombra.
-Gràcies -va
murmurar -. Gràcies per ajudar-me.
«I si només ha estat
un truc per fer-me baixar la guàrdia, llavors em sentiré com el President de la
Societat Galàctica de Ximples de Poble.»
Va separar els peus
de terra, els va ficar pel forat de la comporta i va començar a baixar a través
de la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada