17
Tol Sivron,
l'administrador twi'lek, encara estava bastant afectat per la seva horrible
travessia de les Goles, la fugida de les forces d'invasió rebels i l'agitat
trajecte gravitatori entre els forats negres.
Les seves llargues
cues cefàliques vibraven amb un pessigollejant torrent de sensacions, i en Tol
Sivron estava encantat de veure que la informació que havia robat feia tant
temps dels fitxers secrets de la Daala, la llista de les complexes i tortuoses
rutes que permetien travessar el cúmul de forats negres sense córrer perill,
havia resultat ser exacta. Si el mapa de trajectòries hagués contingut ni que
fos la més mínima imprecisió, ell i la seva tripulació de fugitius no estarien
amb vida en aquell moment.
El prototip de l'Estrella de la Mort es va balancejar
emergint intacte del cúmul impulsat pels seus motors fins al màxim de velocitat
que podien obtenir, però els sistemes de propulsió van deixar de funcionar amb
un espurneig just quan la gegantina esfera començava a allunyar-se dels
sinuosos remolins de gasos resplendents.
Dolls d'espurnes van
brollar dels panells mentre el capità de les tropes d'assalt s'afanyava a
desconnectar els motors i sistemes afectats. En Yemm va intentar utilitzar un
extintor manual per apagar les flames que llepaven una consola propera, però
només va aconseguir provocar un curtcircuit en els sistemes de
l’intercomunicador.
La Golanda i en
Doxin estaven passant a tota velocitat les pàgines dels manuals de reparacions
i les especificacions de disseny.
-Hem aconseguit
sortir de les Goles, director -va dir el capità de les tropes d'assalt -, però
la travessa ha causat força avaries.
En Doxin va alçar la
mirada amb el nas arrufat.
-Li recordo que
estem parlant d'un prototip no endurit, i que mai es va tenir la intenció
d'arribar a utilitzar-lo en l'espai.
-Sí, senyor -va dir
el capità de les tropes d'assalt amb la seva veu seca i sense inflexions -. Com
em disposava a dir, crec que els danys poden ser reparats en uns quants dies...
És una simple qüestió de reinicialitzar els sistemes d'ordinadors i canviar els
traçats dels circuits. Crec que el prototip resultarà molt més efectiu en el
combat després d'haver passat per aquesta prova.
En Tol Sivron es va
fregar les mans i va somriure.
-Excel·lent,
excel·lent... -Va dir mentre es reclinava al seient de pilotatge -. Això ens
proporcionarà el temps necessari per seleccionar un objectiu adequat sobre el
qual llançar el nostre primer atac.
La Golanda va sol·licitar
una carta de navegació del banc de dades i la va desplegar a la pantalla
visora.
-Ja sap que el
sistema de Kèssel es troba a tocar, director -va dir -. Potser hauríem de...
-Reparem les unitats
de propulsió i fem que tornin a funcionar abans de començar a fer plans per al
futur -la va interrompre en Doxin -. L'estratègia que acabem decidint adoptar
pot dependre del que siguem capaços de fer.
En Yemm va treure la
coberta del quadre de comunicacions, es va inclinar sobre l'embolic de cables
ennegrits i ensumà els aïllaments cremats amb els ulls entretancats.
La Golanda seguia
estudiant el seu lloc de control, i estava sol·licitant lectures dels sensors
exteriors del prototip.
-He descobert una
cosa molt estranya, director -va dir per fi -. Si s'examina la turbulència de
gasos que envolta el cúmul de forats negres, les dades obtingudes semblen
indicar que una nau de grans dimensions va entrar fa poc a les Goles..., fa tan
sols uns moments, de fet. La nau sembla haver seguit una altra de les rutes disponibles
que l’almirall Daala havia classificat com a trajectòries segures per arribar a
la Instal·lació. –La Golanda el va mirar, i en Tol Sivron va desviar la mirada
per no haver de veure aquell rostre tan poc atractiu -. No ens hem trobat amb
ells per mers segons de diferència.
En Sivron no tenia
ni idea de què li estava parlant, i tampoc entenia per quina raó havia de
preocupar-li allò. Tots aquests problemes tan urgents eren com insectes que
brunzien al voltant del seu cap amenaçant amb els seus agullons, i en Sivron va
reaccionar tractant d'allunyar-se’n.
-Bé, ara no podem
fer res -va dir -. Probablement serà una altra nau rebel que ha vingut a donar
el seu suport a la invasió del nostre complex... -Va afegir amb un sospir -.
Ens venjarem d'ells quant haguem reparat l'Estrella
de la Mort i tots els seus sistemes tornin a funcionar.
Es va reclinar en el
seu seient de pilotatge i va tancar els seus lluents ullets, anhelant ni que
fos un moment de tranquil·litat. Estava desitjant no haver abandonat mai Ryloth,
el seu món natal, on la raça twi'lek vivia a les profunditats de catacumbes
excavades a les muntanyes de la banda crepuscular habitable que separava la
calor calcinant del dia del fred gèlid de la nit interminable.
En Tol Sivron va
pensar en dies més afables mentre respirava l'aire reciclat que feia olor de
ranci per entre els buits de les seves dents punxegudes. Les tempestes de calor
de Ryloth escalfaven la zona crepuscular prou perquè el planeta es pogués
considerar habitable, encara que això no impedia que seguís sent un món ple de
desolació.
Els twi'leks havien
construït la seva societat al voltant del govern d'un «clan-cap» de cinc
membres que dirigien la comunitat en tots els assumptes fins que un d'ells
moria. Quan això passava, els twi'leks expulsaven als membres restants del
clan-cap als erms, i presumiblement als seus morts, després de les quals
escollien un nou grup de governants.
En Tol Sivron havia
estat membre del clan-cap, i havia estat cuidat i mimat pels beneficis del
poder fins que es va tornar incapaç de portar un altre tipus d'existència. Tot
el clan era jove i vigorós, i en Sivron havia esperat collir els beneficis de
la seva posició durant molts anys en què gaudiria d'unes estances espaioses, de
les ballarines twi'lek que eren famoses en tota la galàxia, i dels delicats
mossos de carn crua que podria estripar amb les seves dents punxegudes per
paladejar els picants sabors líquids dels que estaven impregnades.
Però la bona vida
amb prou feines havia durat un any estàndard. Un company seu havia comès
l'estupidesa de perdre l'equilibri en una bastida mentre estava inspeccionant
un projecte de construcció en una profunda caverna, i s'havia precipitat al
buit per acabar empalant-se en una estalagmita de deu mil anys d'antiguitat.
La raça twi'lek
havia obeït el seu costum ancestral, i havia exiliat a Tol Sivron i els altres
tres membres del clan-cap als deserts calcinats del costat diürn perquè
s'enfrontessin a les tempestes de calor i el flagell del vent.
Al principi els
governants exiliats es van resignar a morir, però en Tol Sivron havia acabat
convencent als altres tres que si treballaven en col·laboració podrien
sobreviure, i que potser fins i tot serien capaços de subsistir en alguna
caverna deshabitada del començament de la serralada de muntanyes.
Els altres volien
aferrar-se a qualsevol esperança i es van mostrar d'acord..., i en Tol Sivron
els va matar a tots aquella nit mentre dormien, i es va apoderar de les seves
escasses possessions per augmentar les seves possibilitats de supervivència. Es
va cobrir amb gruixudes capes de peces arrencades dels cadàvers dels seus
companys, i va començar a avançar per aquell paisatge abrasador sense saber què
buscava.
En Tol Sivron havia
cregut que les naus resplendents eren simples miratges... fins que es va
ensopegar amb el campament. Era una base d'ensinistrament i estació de
reaprovisionament per l'armada imperial, freqüentada pels contrabandistes però
mantinguda per l'Imperi.
En Tol Sivron havia
conegut al a un home anomenat Tarkin, un jove i ambiciós comandant que ja tenia
diverses naus a les seves ordres i que albergava la intenció de convertir
aquell petit lloc avançat de Ryloth en una estació de reaprovisionament
estratègicament important del Perímetre Exterior.
En Tol Sivron havia
treballat per al Tarkin, i amb el transcurs dels anys va demostrar ser un
administrador incomparable i un hàbil supervisor del complicat procés
d’engrandiment en què s'havia embarcat en Tarkin, que després es convertiria en
Moff Tarkin i que acabaria sent el Gran Moff Tarkin.
La carrera d’en
Sivron havia culminat amb el seu nomenament com a director de la Instal·lació
de les Goles, de la qual acabava de veure’s obligat a fugir a causa de la
invasió rebel. Si en Tarkin encara fos viu, sens dubte aquella vergonyosa retirada
hauria aparegut com una molesta taca negra a la següent avaluació de resultats
obtinguts per Tol Sivron.
Havia de fer alguna
cosa per compensar aquell error..., i havia de fer-ho el més de pressa
possible.
-Crec que el sistema
de comunicacions torna a funcionar, director -va dir en Yemm, interrompent el
curs dels seus pensaments -. Estarà llest per ser utilitzat tan bon punt hagi
introduït les modificacions al registre de manteniment.
En Sivron es va
aixecar al seient.
-Bé, almenys hi ha
alguna cosa que funciona per aquí...
En Yemm va anar
introduint xifres en una de les terminals d'ordinador i va acabar tornant-se
cap a Tol Sivron.
-Llest, director -va
dir amb una inclinació de cap que va fer pujar i baixar les seves banyes.
-Connecteu -va
ordenar en Sivron -, i deixeu-me parlar amb la tripulació. -Les seves últimes
paraules van sorgir dels altaveus amb tal potència que es va sobresaltar una
mica. En Sivron va estossegar per aclarir-se la gola i es va inclinar sobre el
receptor vocal del seient de pilotatge -. Atenció tothom! Doneu-vos pressa amb
aquestes reparacions -va dir secament per l'intercomunicador. La seva veu
arribava a tots els nivells, i feia pensar en les ordres d'una deïtat -. Vull
destruir alguna cosa el més aviat possible.
El capità de les
tropes d'assalt es va tornar cap a ell.
-Farem el que
puguem, senyor -va dir -. Hauria de tenir disponibles les estimacions finals
d'aquí a unes hores.
-Excel·lent,
excel·lent.
En Tol Sivron va
clavar la mirada en el buit de l'espai i va contemplar tots aquells puntets
estel·lars que eren altres tants possibles objectius.
Tenia a les mans una
de les armes més devastadores existents a la galàxia, però encara no havia
estat posada a prova..., de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada