21
En Han Solo es delia per què se li
permetés apropar-se a Kyp Durron a les cambres del Consell de Coruscant per
poder consolar el seu jove amic, però els sentinelles armats de la Nova
República que envoltaven en Kyp feien totalment impossible que ningú
s'aproximés a ell.
En Kyp es movia molt lentament, com
si estigués caminant sobre un munt de vidres trencats amb els peus descalços.
Els seus ulls s'havien tornat opacs i velats i el seu rostre estava solcat per
una infinitat de noves arrugues, com si l'esperit fosc d’Exar Kun hagués descarregat
els seus quatre mil anys d'existència sobre les espatlles d’en Kyp.
El Triturador de Sols tornava a estar en poder del departament de
seguretat de la Nova República, i la Mon Mothma havia prohibit l'accés a la
zona a qualsevol persona que no comptés amb la seva autorització personal per
entrar-hi. No hi hauria més investigacions que intentessin esbrinar com
funcionava la superarma. La caòtica venjança duta a terme per en Kyp havia
demostrat com d’horrible que realment era el Triturador de Sols.
L'atmosfera de les cambres del
Consell estava impregnada per les olors asfixiants resultat de la tensió
general i la manca de ventilació. La pedra afegia una olor de floridura vella a
l'estada, i en Han va pensar que aquell lloc li posava nerviós i li produïa una
aguda sensació de claustrofòbia.
Els membres del Consell portaven els
seus uniformes oficials com si fossin armadures de combat, i frunzien les
celles com vells sentinelles que es disposessin a dictar sentència. Alguns no
semblaven haver descansat ni un instant. En Han se sentia profundament inquiet
davant la perspectiva d'haver d’enfrontar-s'hi sense que la Leia estigués al
seu costat. La seva esposa se n'havia anat de Yavin IV amb en Terpfen,
suposadament per anar a veure a l’Ackbar, però en Han no havia pogut esbrinar
què havia estat d'ella. La Leia sabia com tenir cura de si mateixa, per
descomptat, i en Han no s'havia atrevit a deixar sol en Kyp amb la temible
gossada de depredadors del Consell.
La Mon Mothma, flanquejada pels seus
omnipresents androides mèdics, semblava ser només parcialment conscient del que
estava passant al seu voltant. Cap membre del Consell s'atreviria a suggerir
que abandonés el seu càrrec mentre ella estigués disposada a seguir assistint a
les reunions, encara que contribuïa molt poc a elles. En Han va quedar atònit
de veure fins a quin punt havia empitjorat l'estat de la Mon Mothma durant els
últims dies.
Un dels funcionaris que romanien
immòbils flanquejant l'arcada plena de talles que emmarcava la gran porta
d'entrada va agitar una campaneta cilíndrica, i va fer vibrar l'atmosfera amb
la puresa d'una perllongada nota musical que va indicar a tots els presents el
començament oficial de la reunió.
En Han no sabia gran cosa sobre el
protocol governamental, però no estava disposat a romandre creuat de braços
sense fer res mentre En Kyp era trepitjat per un munt de buròcrates que
ocupaven alts càrrecs. Havia d'actuar, i va fer un pas cap endavant abans que
cap membre del Consell hagués tingut l'oportunitat de parlar.
- Ep! -Va exclamar -. Podrien
permetre’m intercedir en favor del meu amic en Kyp Durron?
L'ancià general Jan Dodonna es va
posar dret. El barbut militar, tan vell i colrat pel pas del temps que semblava
un tros de fusta trobat a la deriva sobre les ones, encara semblava estar ple
d'energies, i la seva mirada va fulminar en Han.
-El presoner pot parlar per si
mateix, general Solo -va dir -. No hi ha dubte que fins ara no ha mostrat cap
reluctància a l'hora d'actuar per si mateix, oi? Deixeu que contesti a les
nostres preguntes.
En Han va retrocedir, una mica
mortificat per la reprimenda, i va abaixar la vista cap a terra per dedicar-se
a seguir els dibuixos d'esquerdes de les lloses. Dodonna havia estat el primer
membre del Consell a parlar, i es va inclinar cap endavant per baixar la mirada
cap a Kyp. El jove va alçar el seu cap cobert de flocs despentinats, va
contemplar l'ancià geni de l'estratègia i va parpellejar com si tingués molta
son.
-Va robar el Triturador de Sols. Kyp Durron -va dir Dodonna-. Va atacar i va deixar
temporalment incapacitat al Mestre Jedi Luke Skywalker. Va fer esclatar la
Nebulosa del Calder, i després va destruir dos sistemes estel·lars habitats
més. No vaig a discutir el significat tàctic de les seves accions, però no
podem tolerar l'existència de forces incontrolables que dicten les seves
pròpies ordres i que causen la destrucció al seu capritx!
Els altres membres del Consell van
murmurar que estaven d'acord amb ell, i un instant després la veu greu i una
mica gutural del general Rieekan va ressonar a la cambra.
-El Consell ja havia decidit que el Triturador de Sols mai seria utilitzat
-va dir -. El vam enviar a un lloc on ningú podria posar les mans sobre ell,
però vostè va frustrar els nostres desitjos de manera conscient i deliberada.
La resta del Consell va guardar
silenci després d'haver sentit les paraules d’en Rieekan. Tots semblaven cremar
en desitjos d'afegir les seves pròpies condemnes a les que ja havien estat
proclamades en veu alta, però comprenien que no hagués servit de gaire.
En Kyp va parlar per fi. La seva veu
va sonar impossiblement feble i estrident, i això va servir per recordar en Han
i a la resta dels presents com era de jove en realitat aquell noi.
-No tinc cap excusa per les meves
accions -va dir en Kyp -. Acceptaré les conseqüències.
- Fins i tot si les seves accions
exigissin que es dictés la pena de mort? -Va preguntar l'obès senador Threkin
Horm -. Una destrucció de la magnitud que vostè ha causat només mereix
l'execució.
- Ei, un moment! -Va exclamar en
Han. Els membres del Consell el van fulminar amb la mirada, però en Han va fer
cas omís dels seus silenciosos retrets -. Ho sé, ho sé... però escolteu-me
durant un minut. En Kyp no era el mateix. Es trobava posseït per l'esperit
maligne d'un Senyor Sith que ha estat derrotat posteriorment, i a més també va
fer unes quantes coses bones. Va destruir la flota de la Daala. Quantes vides
ha salvat fent això? Després de tot estem en guerra, no?
Les paraules de la Mon Mothma van
sorgir dels seus llavis ressecs i esquerdats sota la forma d'un panteix
sibilant. La seva veu s'havia convertit en un murmuri ofegat que amb prou
feines podia sentir-se, i tota la cambra va quedar sumida en un profund silenci
quan va començar a parlar.
-T'has tacat les mans amb la sang de
milions de víctimes, Kyp Durron..., potser amb la de milers de milions. Som un
cos de govern, no un tribunal. No tenim cap dret a decidir el teu destí. Tu... –La
Mon Mothma va obrir i va tancar la boca convulsivament, com si tingués que
utilitzar gairebé totes les seves energies merament per omplir els seus pulmons
-. Has de ser jutjat pel Mestre Jedi. Nosaltres no estem qualificats per jutjar
els teus crims.
Després va alçar una mà en un gest
dirigit en Han.
-Porti’l a Yavin IV, general Solo
-va concloure -, i deixeu que el Mestre Skywalker decideixi el seu destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada