Els Fills dels Jedi (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

En Framjen Spathen va tirar el cap cap enrere en la palpitant foscor color indi fins que els llargs cordons elèctrics de la seva cabellera resplendent van fregar el terra i va alçar un parell de braços que brillaven amb la llum dels diamants cutanis perquè centellegin sota aquella claredat ensangonada, i va cridar. El crit va semblar alçar-se sobre els dits dels seus peus i onejar a través del seu cos ple de músculs en una onada darrere altra de so, dolor i èxtasi mentre sacsejava el cap d'un costat a un altre, bellugava els malucs i estirava els dits com si volgués desconjuntar-los.

- I tots aquests músculs eren realment seus? -Es va preguntar en Bran Kemple mentre xuclava el filtre d'un narguilé que feia olor de bugada vella xopa en alcohol.

No apartava els ulls de l'holograma, que era extremadament antic. En Han l'havia vist en dotzenes de locals barats des d'aquell lloc fins el Cap de les Estrelles, i sempre amb els ulls entretancats.

-I tant que sí -va dir -. Els hi va pagar a quatre crèdits el quilo, amb les despeses d'instal·lació a part, però després ningú va poder discutir mai la propietat.

Les siluetes que flanquejaven l'holograma de Framjen eren reals. El jove twi'lek que semblava no tenir ossos i la femella gamorreana de pits colossals ballaven i ondaven sota la claredat rogenca de llums en benefici de només mitja dotzena de clients. Resultava difícil imaginar-se un espectacle menys capaç de despertar la luxúria, ja fos de la jungla o de qualsevol altra varietat. Els buscavides de diverses races i sexes del torn de dia s'afanyaven al recinte, donant conversa a la clientela i engolint got rere got de licor aigualit a preus que haurien d'haver estat suficient perquè els servissin Alè del Cel pur. Fins i tot ells semblaven estar cansats.

En Han va suposar que haver d'escoltar un holograma gravat per Framjen Spathen als divuit anys d'edat durant vuit hores seguides n'hi havia prou per deixar esgotat a qualsevol.

Bran Kemple va deixar escapar un sorollós sospir.

-Nubblyk Slita... Ah, ell sí que tenia autèntica classe i entenia de negocis! Tot era molt diferent en la seva època.

En Han va prendre un glop de la seva beguda. Fins a la cervesa estava aigualida.

-Hi havia molta animació, eh?

- Que si havia animació? -Kemple es va besar la mà i la va alçar cap al sostre, presumiblement com un senyal dirigit a l'esperit i esfumat Slita -. Dir que hi havia molta animació és quedar-se molt curt. Mitja dotzena de vols a la setmana que mai arribaven a figurar en els manifestos del port, gent que apareixia i desapareixia pels túnels de sota el gel... Begudes decents i noies decents. Ei, Sadie! -Va cridar, agitant la mà per aconseguir que la cambrera d’Abyssin tornés el seu únic ull cap a ells -. Porta-li una beguda decent al meu amic, per tots els cicles! Pústules i berrugues... Aquesta condemnada noia ni tan sols sap distingir entre un babau i un professional.

Va tornar a moure el cap, i es va assecar l'ample front color verd pàl·lid amb un quadrat de lli bastant brut que havia extret de les profunditats del seu vestit de polifibra groga. La seva arrissada cabellera castanya s’estava començant a rendir al seu destí, i el seu coll havia adquirit un parell de papades extra durant els anys transcorreguts des que en Han l'havia vist per última vegada quan recorria els Sistemes de Juvex a bord d'una nau tan vella que semblava estar a punt de desintegrar-se.

- I què va passar?

- Que què va passar? -Kemple li va picar l'ullet a través de la penombra -. Que va acabar deixant-ho tot net, estava traient maquinària antiga, androides i ordinadors i material de laboratori de sota les ruïnes. Suposo que devien ser uns vells laboratoris, i en Nubblyk deia que hi havia habitacions senceres plenes d'equip. Bé, una cosa sí que puc assegurar i és que en Nubblyk...

L’abyssina va aparèixer amb un got ple d'un licor prou potent per deixar sense sentit a un Rancor i en Kemple, oblidant per qui ho havia demanat, el va buidar d'un sol glop i després va recórrer el fons del vas amb la seva llengua prènsil a la recerca de les gotetes que se li puguen haver escapat.

-Bé, el cas és que en Nubblyk sempre va saber mantenir controlada la situació. L'hi va quedar tot per a ell sol i va impedir que ningú més fiqués el nas en el filó, era el seu terreny i de ningú més, i no confiava en ningú. Ei, i per què havia de confiar en algú? Els negocis són els negocis. Ni tan sols confiava en mi. Mai em va explicar com s'ho feia per orientar-se pels túnels.

- Vas buscar l'entrada després que es fóra?

- I tant que ho vaig fer! -Les pupil·les verticals d’en Kemple es van obrir i es van tancar en una aparatosa exhibició d'indignació -. Et penses que sóc idiota? -Una nova parella de ballarins va pujar a l'estrada per flanquejar un holograma de Pekkic Blu i els Nois Estel·lars encara més antic i ple d'estàtica que el de Framjen.

En Han va torçar el gest -. Vàrem registrar a fons el soterrani d'aquest local i aquesta casa que tenia al carrer de la Porta Pintada, i vàrem acabar examinant totes les ruïnes amb un sondeig d'alta profunditat. -Kemple va arronsar les espatlles -. Un zero al costat d'un altre zero, això va ser tot el que vam obtenir... Si hi havia or o xilè, havien de ser quantitats tan diminutes que el sensor no va poder detectar-les. Ni tan sols vam poder pagar el lloguer de l'aparell. Suposo que ho va deixar tot net abans de...

Kemple va callar de sobte.

En Han va alçar les celles.

- Ho va deixar tot net abans d'anar on?

-No ho sabem. –en Kemple va baixar la veu i va llançar una mirada plena de nerviosisme a la cambrera abyssina, que estava servint una copa a una jove negra molt alta mentre escoltava la llarga història de les perfídies comeses pel seu últim client -. Aquesta dona que lloga la casa al carrer de la Porta Pintada diu que la casa de crèdit a la que envia els diners cada mes canvia un parell de cops l'any, així que això sembla indicar que l’Slita segueix en circulació i que continua fugint d'un costat a un altre. Però abans de marxar va dir que...

Es va inclinar cap endavant i va baixar la veu fins a convertir-la en un xiuxiueig.

-Va dir alguna cosa sobre la Mà de l'Emperador.

La Mara Jade. Les celles d’en Han van tornar a pujar. La Mara Jade s'havia oblidat de mencionar allò durant la seva conversa d'ahir a la nit.

-Ah, sí?

Kemple va assentir. En Han es va recordar que sempre havia estat incapaç de mantenir tancada la seva enorme bocassa.

-Va dir que la Mà de l'Emperador estava al planeta i que la seva vida corria perill. -Després es va inclinar una mica més sobre la taula fins a quedar prou a prop d’en Han perquè aquest pogués endevinar la composició de les tres últimes copes que s'havia begut per les olors del seu alè i la seva suor -. Crec que es va endur tant com va poder i va fugir.

- I creus que podria haver-se emportat tant botí?

- Qui sap? -Kemple s'alçà i va allargar la mà cap el broquet de la seva narguilé -. Si va poder emportar-s'ho tot amb ell, això sembla indicar que ja no quedava gran cosa. Creu-me, Han: vàrem sondejar les ruïnes, aquest local i aquesta casa del dret i del revés, i un sensor no pot funcionar malament tantes vegades.

«Ah, no?», Va pensar en Han, recordant-se de les preguntes de la Leia sobre aquelles inexplicables i estranyes alteracions en el comportament dels androides.

-Mubbin no opinava el mateix.

La nova veu va fer que en Han es tornés ràpidament en aquesta direcció. La veu pertanyia a un dels animadors del local, un omwat d'aspecte infantil que semblava una petita fada blava i amb mil anys d'edat en els ulls.

-Mubbin, ja saps... El wífid -va explicar -. Un altre dels nois d’Slita. Sempre deia que allà baix hi havia material suficient per omplir una flota sencera de naus...

-Mubbin no sabia de què estava parlant -es va apressar a dir el cap dels baixos fons de la ciutat amb una espurna de nerviosisme i culpabilitat en els ulls -. Sí -va afegir tornant-se cap en Han -, jo també li vaig sentir parlar de les quantitats de material que seguia havent allà baix.

-Era amic d’en Drub McKumb, no?

En Han va dirigir la pregunta a l’omwat, no a Kemple, i es va recordar del wífid que Chewie havia matat, aquella criatura flaca i macilenta que udolava en la foscor.

El noi va assentir.

-Una de les meves amigues estava amb Drub quan va baixar a aquest pou de les ruïnes i el va sondejar. Estava buscant a Mubbin, comprens? Drub estava convençut que havia baixat fins allà per trobar el material i que mai va sortir. -Va mirar Kemple -. I recordo que hi va haver algunes persones de la ciutat que es van negar a ajudar-lo quan va dir que aniria a fer una ullada.

-Les lectures no van donar cap resultat positiu -va observar Kemple -. Zeros, només zeros... Munts de zeros! Si amb això no n'hi havia prou per convèncer Drub, llavors em pregunto...

-Un moment –el va interrompre en Han -. Em dieu que van fer una lectura de signes vitals allà baix?

-Des de la sala del pou -va dir l’omwat. Igual que gairebé tots els membres de la seva raça, tenia una veu una mica aflautada, dolça i estrident -. La meva amiga es guanyava la vida buscant tresors. Tenia un Speizoc g-2000 que havia tret d'una Carillion imperial, i aquest trasto era capaç de detectar la presència d'un morrt de gamorreà en un quilòmetre quadrat de permacret.

-I allà baix no hi havia res a part de kretchs i pous de floridura. -Kemple va exhalar un nuvolet de vapor -. Drub va dur a terme dos o tres sondejos, un per al wífid i un per a esbrinar si hi havia xilè i or. Després va repetir l'operació des de la casa del carrer de la Porta Pintada i va buscar l'entrada d'un túnel en aquesta zona.

- I què li va dir a la dona que llogava la casa?

- A la senyoreta Roganda? -El noi va somriure -. Que havien rebut informes d'una «infestació d'insectes nocius» i que estaven inspeccionant tots els vells fonaments mlukis de la ciutat. Es va mostrar molt disposada a ajudar en tot el necessari, i els va oferir te.

- Roganda? -En Han va sentir que se li estarrufava el borrissol del clatell -. Vols dir que ella és qui lloga la vella casa d’en Nubblyk?

-Naturalment -va dir Kemple, tornant la seva atenció cap a la parella de ballarins -. És una dama encantadora..., i també és una dona condemnadament maca. Podria treballar en aquest lloc i tindria molt èxit, encara que ara a la ciutat ja no hi ha cap local que tingui un mínim de classe. Bé, si més no ella té algú que li permet seguir vivint en gran i amb elegància... Va sorgir del no-res un parell de mesos després que l’Slita desaparegués i va dir que havia fet els arranjaments necessaris per llogar la casa. Semblava conèixer-lo. -El gest que va dirigir al Han pretenia ser astutament sofisticat, però només va aconseguir semblar pueril -. Ah, la Roganda Ismaren...

L'habitació en la qual van ficar a la Leia era una gran sala tallada a la roca i equipada, sorprenentment, amb una finestra formada per tres grans panells a través dels quals es filtrava una pàl·lida claredat diürna fins i tot abans que Lord Garonnin donés un cop de mà a l’interruptor mural per activar els panells lluminosos del sostre.

-Si això us diverteix, Altesa, podeu tractar de trencar-la quan ho desitgeu -va dir, observant la direcció cap on es va orientar l'interès de la Leia amb prou feines va veure la finestra -. Va ser instal·lada molt abans que s'erigís la cúpula, i els forrellats han estat dissenyats per resistir gairebé qualsevol cosa.

La Leia va anar fins a la finestra deixant a Lord Garonnin, Irek i Roganda al llindar. Estava incrustada en una mena de petita alcova que sobresortia de la roca del cingle, ocultant qualsevol senyal de la seva existència a qui es trobés sota. Una protuberància de majors dimensions penjava des de dalt i, com totes les irregularitats del cingle, estava recoberta per gruixuts telons de lianes que impedien que la llum de la finestra pogués ser vista des de cap punt del cingle durant la nit. La Leia va donar un cop d'ull per entre les plantes enfiladisses que descendien al llarg del cingle, i va poder veure la part superior de la torre en ruïnes a uns deu o dotze metres sota d'ella i a la seva dreta.

Es va recordar que havia vist aquell petit promontori fistonat de lianes des de la torre, un més entre els molts escampats al llarg de la paret del penya-segat que s'alçava darrere de la Casa d’en Plett. La Leia es va preguntar quants promontoris com aquest ocultarien les finestres d'aquell complex de túnels i habitacions. Si inclinava el cap, podia contemplar el recinte de pedra on hi havia percebut els ecos dels nens Jedi absorts en els seus jocs. Més enllà el cingle es convertia en un llac de boirina i copes d'arbres, amb els jardins suspesos surant per sobre d'ell com una armada d'aeronaus on les cobertes estiguessin adornades amb flors. La Leia podia veure els alimentadors, gairebé tots ells alienígenes de les races més àgils, com chadra-fans o verpins, doncs l'ús de mecanismes quedava totalment descartat en aquelles circumstàncies, anant i venint al llarg de les cordes i passarel·les que anaven d’un parterre a un altre, o des dels parterres fins a l'estació de subministraments, aferrant-se a la paret del cingle per entre les exuberants cascades de tiges de moradolça.

-Segueixo dient que hauríem de portar-la a una de les habitacions inferiors -va insistir Irek.

El noi va sacsejar el cap per tirar cap enrere la seva llarga cabellera, que li arribava fins a les espatlles i era tan negra com una mitjanit d'hivern i més arrissada que la de la seva mare. La seva pell era lleugerament daurada, com la de Roganda, però el suau to daurat estava empal·lidint per la lividesa d'una existència majoritàriament subterrània. La seva vestimenta era tan senzilla com la de Roganda, però es movia amb l'altiva arrogància de qui creu ser el centre al voltant del qual gira l'univers.

La Leia estava familiaritzada amb aquell port gràcies als dies que havia passat en el mercat matrimonial de la Cort de l'Emperador. Molts joves, sabedors que l'univers girava al voltant d'ells i únicament i exclusivament d'ells, el tenien.

-Això suposant que decidim tenir-la aquí -va afegir, llançant-li una mirada acuradament concebuda com un insult que va recórrer a la Leia des del cap fins als peus.

-Sigui quina sigui la seva posició actual a la República, Lord Irek -va replicar Lord Garonnin en veu baixa i suau -, Sa Altesa mereix ser tractada amb tota la consideració a la qual té dret la filla d'una de les Grans Cases.

L’Irek va obrir la boca per deixar anar una seca rèplica i el llavi d’en Drost Elegin es va corbar lleument en una ganyota entre sarcàstica i satisfeta, com si poca elogiosa opinió que s'havia format del noi i de la seva mare estigués sent confirmada un cop més. Roganda es va afanyar a posar la mà sobre l'espatlla del seu fill.

-I de moment és la nostra convidada, fill meu -va dir -, i això és el que devem als nostres convidats.

Les paraules i el to podrien haver sorgit dels llavis de la tia Rouge. La Leia es va adonar que Roganda mirava fixament l’Elegin mentre parlava, i va comprendre que el seu petit discurs tenia com a objectiu impressionar-lo amb el seu coneixement de Com Havien Fer-se Les Coses, i que no sorgia de cap veritable preocupació pel seu benestar.

-Però...

Els ulls de l’Irek van anar del rostre de la seva mare al de Garonnin primer i al de la Leia després, i va acabar decidint callar. Però els seus carnosos llavis es van tensar en una fosca corba, i els ulls blaus guspirejaven amb un descontentament secret.

-Ja és hora que ens ocupem de la resta dels nostres convidats.

L’Irek va llançar una mirada altiva a la Leia.

-Suposo que sempre podem matar-la després, oi? -Va dir amb deliberada malícia, i va tornar el cap cap a Garonnin -. Encara no heu capturat a aquest androide seu? -Va afegir.

-Els homes estan registrant tots els túnels entre aquest punt i la pista -va respondre Lord Garonnin -. No aconseguirà arribar molt lluny.

-Més val.

El noi va girar sobre els seus talons i va sortir de l'habitació, seguit per Roganda entre un xiuxiuejar de sedes.

Garonnin es va girar cap a la Leia.

-No són més que un parell de plebeus arribistes -va dir, i la simple falta de disculpes que impregnava el seu to despreocupat i purament descriptiu tancava alguna cosa abismalment més profunda que el menyspreu cap als qui no pertanyien a les Antigues Cases -. Però fins i tot aquesta classe de persones tenen la seva utilitat. Amb el noi com a punta de llança, podrem negociar des d'una posició de poder dins de les jerarquies militars que lluiten per controlar les restes del Nou Ordre d’en Palpatine. Confio que Sa Altesa estarà còmoda.

La Leia podia ser la cap d'Estat de la Nova República i l’arquitecte de la Rebel·lió, però de seguida es va adonar que als ulls de Lord Garonnin seguia sent la filla de Bail Organa..., i l'última supervivent de la Casa Organa i, per tant, l'última princesa d’Alderaan. –Gràcies -va dir, reprimint la irritació que sempre havia sentit davant la vella aristocràcia de Sènex, i decidint parlar amb ell d'aristòcrata a aristòcrata comprenent que Garonnin era una baula potencialment feble en les cadenes que l'envoltaven -. Estimo la vostra amabilitat, senyor. Vaig a morir?

La Leia va fer el que va poder per mantenir allunyat el sarcasme de la seva veu i substituir-lo per aquesta digna combinació de martiri i noblesse oblige que, segons li havien ensenyat, era emprada per les dames de l'aristocràcia per superar qualsevol adversitat imaginable, des del genocidi fins a una taca en les estovalles de la tauleta del te.

Garonnin va titubejar durant uns moments abans de respondre.

-Al meu entendre, Altesa, resultaríeu molt més útil com a ostatge que com a exemple.

La Leia va inclinar el cap, velant-se els ulls amb les pestanyes. Lord Garonnin procedia d'una classe social que no matava els ostatges.

Quant a si podia dir el mateix de Roganda i el seu fill, això era un assumpte totalment diferent.

-Gràcies, senyor.

«I moltíssimes gràcies a tu, estimada tia Rouge», va afegir en silenci mentre el corpulent aristòcrata s'inclinava davant seu i tancava la porta darrere seu.

La Leia va començar a examinar l'habitació quan els forrellats encara no havien acabat de dringar.

Malauradament hi havia molt poc d'examinar. L'estada era gran, però a penes contenia mobiliari: només hi havia un llit fet amb troncs d’ampohr requadrats i equipada amb un matalàs farcit que era tota una antiguitat i un coixí d'escuma tan vella que l'escuma estava començant a esgrogueir-se, una taula de treball, també de troncs d’ampohr bellament units i tallats però els calaixos no contenien res, una cadira de plàstic ultralleuger d'un to lavanda veritablement repulsiu. Un cubicle separat de la resta de l'habitació per una mampara tancava les instal·lacions sanitàries, i una vareta sense cortina amb uns ganxos clavada a la paret del cubicle indicava el lloc on algú havia penjat la roba en el passat.

La Leia va observar de manera automàtica que tot el mobiliari havia estat concebut per a les proporcions humanes, i que els sanitaris també s'adaptaven a les exigències de l'anatomia humana.

La càmera havia estat excavada a la pedra sense prendre excessives molèsties pel que feia a l'acabat final, i les parets no havien estat allisades d'una manera molt conscienciosa. La porta era de metall, i semblava bastant nova. Les senyals deixades per altres frontisses indicaven que havien substituït a una porta anterior, que probablement seria menys sòlida. Es trobaven bastant per sobre de les deus d'aigües termals que escalfaven les cavernes, i la Leia hauria tingut fred sense el seu vestit protector.

Va lliscar les puntes dels dits pels llocs on havien estat les frontisses de la porta substituïda. «Han fet canvis en aquest lloc per convertir-lo en una presó -va pensar mentre ho feia -. Quan? »La Leia va lamentar no tenir ni idea de quant temps trigava a posar groga l'escuma dels coixins, ja que això hauria pogut donar-li alguna pista.

«I per a qui?»

Els panys de la porta van emetre un espetec metàl·lic.

En aquell mateix instant la Leia va sentir un sord brunzit dins del seu cap i una profunda somnolència, i durant un moment no va tenir la més mínima importància excepte la idea d'anar al llit i anar a dormir.

La Força. Un truc de la Força.

El va rebutjar, amb una certa dificultat, i va retrocedir fins a estar el més lluny possible de la porta, sabent qui anava a entrar per ella.

-Segueixes desperta.

L’Irek semblava una mica sorprès.

Anava armat amb un desintegrador i una espasa de llum. La Leia es va mantenir immòbil al costat de la finestra, sabent que arrencar a córrer cap a la porta no li serviria de res.

-No ets l'únic que sap usar la Força per aquí.

L’Irek va tornar a recórrer-la de dalt a baix amb la mirada. Els seus ulls blaus eren plens de menyspreu, i la Leia va pensar que devia tenir catorze o quinze anys. Es va preguntar si havia construït l'espasa de llum que penjava del seu flanc o si l'havia tret d'algun lloc..., o si li havia tret a algú.

- A això en dius tu utilitzar la Força?

L’Irek va girar sobre els seus talons i va clavar els ulls en un punt de la paret de roca cap a la dreta del llit. La Leia va sentir el que feia amb la seva ment, amb la Força, i va sentir, tal com ho havia percebut en els túnels, el poder ben ensinistrat de la seva voluntat i la capa de negror que tacava tots els usos que en feia d'ella.

Un forat de mig metre quadrat acabava d'aparèixer on abans només hi havia pedra de color vermell fosc.

L’Irek va deixar escapar una riallada estrident infantil.

-Mai no havies vist res semblant abans, oi?

Va anar fins al lloc on s'havia format el forat, però la Leia va seguir sentint que l'observava. La mà de l’Irek es mantenia molt a prop de desintegrador, i la Leia es va recordar del que havia dit a la sala del rierol subterrani.

«Sense ella, la República s’ensorrarà.»

No li havia agradat que li portessin la contrària i, el que era encara més important, l’Irek no creia estar equivocat. La Leia va sospitar que el noi era senzillament incapaç de pensar que pogués arribar a equivocar-se.

Li hauria encantat disparar contra ella mentre intentava escapar.

L’Irek va treure una bosseta de plastè negre del forat. Després va inclinar el cap i la pedra va tornar a aparèixer, exactament tal com estava abans. L’Irek va mirar la Leia i els seus llavis es varen corbar en aquell somriure altiu i encantador.

-Ni tan sols la meva mare sap que existeix -va dir, molt complagut amb si mateix -. I si s'assabentés que existeix, no sabria com obrir-lo.

Va fer saltar la bosseta al palmell de la mà. La Leia la va reconèixer: era la bessona de la que havia trobat a l'antiga sala de les joguines, i de la qual Tomla El havia tret de la butxaca d’en Drub.

-La meva mare pensa que ho sap tot, però hi ha moltes coses que ignora. Per exemple, creu que no puc fer el que acabo de fer... Està convençuda que no puc utilitzar la Força per convertir-la en una altra font d'energia.

Els ulls blaus van guspirejar.

-Però amb la Força del meu costat, tot és una font d'energia..., i no trigaran a saber-ho.

La Leia el va observar en silenci mentre l’Irek anava cap a la porta. Un instant després el noi es va aturar davant del llindar i es va tornar bruscament cap a ella amb la cara sobtadament enfosquida.

- Per què el teu androide no es va aturar? -Va preguntar -. Per què no em va obeir?

- Què et feia pensar que ho faria? -Va replicar la Leia, creuant-se de braços.

-Per què tinc la Força. Tinc el poder.

La Leia va inclinar el cap uns centímetres cap a un costat i el va estudiar en silenci. No necessitava dir en veu alta fins a quin punt resultava obvi que això no passava sempre.

I la Leia va pensar que l’Irek no podia dir-li que s'equivocava sense explicar-li com havia adquirit aquest poder.

- Truja! -Va xiuxiuejar l’Irek passats uns moments, i va sortir fet una fúria donant un sorollós cop de porta i activant els forrellats darrere d'ell.

La Leia va necessitar quinze minuts de suor i grans esforços per tornar a obrir el forat de la paret. Hi havia percebut amb tota claredat el que va fer l’Irek, i sabia que el compartiment ocult a la paret havia estat construït amb un segment de la roca que el cobria sintonitzat de tal manera que pogués ser literalment traslladat a una altra dimensió mitjançant el poder de la Força. La Leia també havia percebut que era molt antic, i que havia estat dissenyat i construït per un Jedi de vasts poders, i fins i tot un desplaçament tan petit requeria un control i una fortalesa que gairebé es trobaven més enllà de les seves capacitats. Quan el desplaçament per fi va tenir lloc, la Leia se sentia tan exhausta com si hagués estat practicant durant una hora amb l'espasa de llum o hagués corregut diversos quilòmetres sense parar. Les mans que va ficar en el buit estaven tremolant.

Hi havia una mica de pols de roca mental d'un color cremós escampat en el fons.

La roca mental resultava bastant fàcil d'obtenir en qualsevol espaiport, per descomptat. Si l’Irek s'assemblava ni que fos una mica als esperits més autodestructius de l'Acadèmia Selecta per a Joves Dames d’Alderaan, llavors tindria paquetets de la substància amagades per tot arreu. Això explicaria com en Drub McKumb havia aconseguit trobar roca mental i, amb ella, el seny temporal que portava.

Hi havia altres coses en el compartiment, ficades més endins del buit: feixos d'anotacions escrites sobre primes làmines de plastipaper, diminuts feixos de filferro, un parell de pistoles de soldar molt petites, un grapat de xips de xilè...

I un anell d'or que, un cop col·locat sota la llum i fregat, va resultar ser la insígnia d'una llicenciatura honorària a la Universitat de Coruscant.

També hi havia una plaqueta d'or que commemorava la inauguració de l'Institut Magrody d'Intel·ligència Programable.

I un guant de dona teixit amb treneta daurada.

La Leia va desdoblar les anotacions, i la signatura del final de l'última pàgina va atreure la seva mirada a l'instant. Nasdra Magrody.

En el dia d'avui segueixo ignorant si en Palpatine ho sabia. La Leia es va ajupir al seient de la finestra i va llegir les paraules, experimentant una estranya sensació de quasi pena i compassió per l'home que les havia escrit en aquella mateixa habitació no feia tants anys. Les gruixudes línies negres dels esquemes de xips traçades a l'altra banda s'havien corregut una mica i s'havien obert pas a través del plastipaper verd pàl·lid, produint l'efecte d'un palimpsest, com una al·legoria de la tragèdia. Els freds i impassibles fets científics i els horribles usos que s'havien extret d'ells. A la seva manera, Magrody havia estat tan ingenu com la Qwi Xux, la dissenyadora hermèticament protegida i confinada que havia ajudat a crear l'Estrella de la Mort.

La Leia es va preguntar si hi hauria escrit tot allò en el revers de les seves anotacions perquè eren l'únic material d'escriptura que se li permetia disposar.

«Probablement -va pensar mentre contemplava les vores sense marges i la manera com la cal·ligrafia nítida i precisa s'amuntegava al començament i al final de la pàgina -. Probablement... »

Hauria d’haver-ho sospitat, o sabut, o endevinat. Quina raó podia tenir una concubina imperial, amb tots els plaers i privilegis disponibles per a aquelles persones que no tenen res a fer llevat de preocupar-se per la seva pròpia bellesa, per haver volgut fer-se amiga d'una dona de mitjana edat, dona d'un professor de robòtica i a la qual només interessaven els llibres, si no és l'existència d'alguna classe d'intriga? Mai vaig prestar atenció als assumptes de palau, el forcejament constant per obtenir una posició més alta que es produïa entre els ministres de l'Emperador i les lluites pel poder encara més salvatges i letals lliurades entre bastidors per les esposes i les amants decidides a ser la mare de l'eventual hereu d’en Palpatine.

Sempre vaig pensar que tots aquests assumptes eren mesquineses insignificants indignes de ser estudiades o percebudes.

Vaig pagar un preu molt alt per la ignorància fruit de la meva distracció.

Ara només puc resar perquè l’Elizie i la Shenna, la nostra filla, no ho hagin de pagar també.

La Leia va tancar els ulls. Tots els informes que havia rebut després de la destrucció d’Alderaan i la demolició de l'Estrella de la Mort havien donat per fet que Magrody havia desaparegut per voluntat pròpia, probablement per ocultar-se en l'infame «tanc de cervells» de l'Emperador, per evitar que la República castigués els seus actes com es mereixien. Aquests informes, naturalment, mai havien donat per fet que la Leia estigués darrere de la sobtada absència del distingit científic. Molts atribuïen a Magrody haver treballat en el Triturador de Sols. «Es va dur a la seva dona i la seva filla, i es va amagar en algun lloc remot on ningú el pogués trobar... »

La Leia es va preguntar si el seu pare hauria pogut renunciar als seus ideals i treballar a les ordres de l'Emperador per salvar-la.

Aquest havia estat el major dels seus temors quan hi era al Destructor Estel·lar d’en Vader i, més tard, a bord de la mateixa Estrella de la Mort: que Bail Organa es rendís davant les amenaces de fer mal a la seva filla.

La Leia seguia sense saber quina hauria estat la reacció del seu pare. Mai li havien ofert aquesta elecció.

Suposo que Mon Mothma es riuria molt davant la facilitat amb la qual vaig ser atret fins al lloc on em van recollir. I tindria, totes les raons per fer-ho, per descomptat, si les circumstàncies arriben a permetre alguna vegada riure abans de qualsevol cosa relacionada amb els mals que se m'ha obligat a crear. Pensava que només havia de prestar un servei molt senzill i que després deixarien en llibertat l’Elizie i la Shenna, i que potser, m’abandonarien en un planeta desert on acabaria sent trobat tard o d'hora...

Una molèstia espantosament irritant, però finita.

Finita, estimats déus del meu poble.

Roganda Ismaren em va explicar que tot es feia en el nom de l'Emperador. Estava envoltada per un grupet de matons d'inconfusible aspecte militar, encara que cap d'ells portava uniforme. Suposo que podia haver-los subornat amb diners desviat dels fons del Tresor mitjançant algun fosc maneig, o potser els hagués enganyat tal com m'havia enganyat ella a mi. Sabia emprar les finances -i el xantatge -per obtenir tot el que volia. Semblava haver molts més diners que personal visible,- La Leia també s'havia adonat - comptaven amb l'equip més nou, sofisticat i exquisit disponible i estaven proveïts de les instal·lacions i els programes més revolucionaris, però sempre veies els mateixos deu o dotze guàrdies.

Encara em va dir, i també l'hi va dir als guàrdies, que tot allò es feia per ordre de l'Emperador, mai em vaig trobar amb el més petit bri d'evidència circumstancial o empírica que en Palpatine estigués involucrat d'alguna forma en allò.

No importava.

Ni tan sols sé a quin planeta em van portar, o on es van dur a l’Elizie i la Shenna després de l'única vegada en què vaig poder veure-les.

La Leia es va estremir, encara que el seient de la finestra en el que estava llegint era el punt més càlid de l'habitació, i va alçar el cap per contemplar els fantasmagòrics arcs de Sant Martí de l'atmosfera presonera sota la cúpula. Es va recordar que la nit anterior al moment de la Reunió havia estat asseguda al costat d'una de les fonts dels jardins que cobrien els sostres de la casa de convidats ithoriana mentre en Han assenyalava en Jacen i la Jaina quina estrella era el sol de Coruscant. A la superfície de Coruscant, el Planeta centellejant, com l'anomenaven les velles cançons, els vels flamejants de les seves aurores nocturnes feien totalment impossible la pràctica de l'astronomia a nivell d'aficionat, però a Ithor ni tan sols hi havia llums de ciutats. El cel havia semblat respirar estrelles.

La gran majoria d'aquestes estrelles tenien mons d'alguna classe orbitant al seu voltant, encara que podien no ser més que boles nues de roques, gel o gasos congelats que només podrien convertir-se en habitables després d'un procés de bioformació tan car que resultava prohibitiu. Menys del vint per cent havien estat inclosos en els mapes i explorats. Abans del dia en què Drub McKumb els va atacar, la Leia ni tan sols havia sentit parlar de Belsavis.

Hi havia moltíssims mons.

I la vida era sorprenentment curta.

Em van dir que el que volien era molt senzill. Els meus talents, l'existència, que jo creia no era sospitada per ningú, m'havien portat a estudiar els registres dels antics Jedi i a experimentar amb els efectes mentals que ells atribuïen al camp d'energia designat amb el nom de la Força.

«Talents? -Va pensar la Leia, molt sorpresa -. Magrody era capaç d'utilitzar la Força? »

Era una cosa que no havia sabut i una cosa que la Cray mai havia esmentat, i que probablement també havia ignorat. Tenint en compte l'actitud de l'Emperador cap als Jedi, en la qual mai havia estat sol, no resultava gens sorprenent que Magrody els hagués mantingut ocults.

Creia haver tingut èxit a l'hora d'ocultar les meves capacitats per influir sobre aquell camp d'energia mitjançant concentracions d'ones mentals, unes capacitats que emprava en els meus experiments i que crec són hereditàries i no estan limitades a l'espècie humana. Potser la Roganda Ismaren, o el mateix Emperador, havien llegit els articles que vaig publicar a la Revista de Física Energètica, i havien deduït que sabia més sobre les ones del pensament dirigit del que hagués degut.

En qualsevol cas, i aquesta va ser la meva perdició, jo havia reflexionat sobre la tradició, o llegenda, que els Jedi eren incapaços d'afectar la maquinària o als androides mitjançant la «Força». A la llum de la naturalesa de les sinopsis subelectròniques, vaig especular sobre la possibilitat de crear un convertidor subelectrònic implantat, el qual seria inserit quirúrgicament en el cervell d'una persona que posseís aquesta capacitat hereditària de concentrar les ones del pensament i que, després que hagués rebut l'ensinistrament adequat, li permetria influir a nivell sinòptic individual sobre intel·ligències artificials de diferents complexitats.

Això era el que volien que fes.

«L’Irek», va pensar la Leia. El noi potser fos el fill de l'Emperador, encara que donada l'edat que tenia Palpatine en el moment probable de la concepció de l’Irek, i donats els gèlidament mancats d'escrúpols talents de Roganda en la planificació, hi havia bastants probabilitats que no ho fos.

I si la Roganda era la seva mare, llavors no hi havia cap necessitat de la llavor d’en Palpatine per garantir que l’Irek tingués considerables capacitats per al maneig de la Força.

Donada l'atmosfera de la Cort d’en Palpatine, l'ús de la por i l'amenaça que ho impregnava tot i les lluites intestines entre les diferents faccions i aspirants al poder, la Leia només podia fer conjectures sobre quants intents d'acabar amb la vida de la Roganda es van dur a terme abans que l’Irek naixés.

L'ordre cronològic dels esdeveniments deixava molt clar que la Roganda, ella mateixa filla d'un Jedi, havia començat a actuar gairebé immediatament amb vista a millorar les cartes que li havien tocat en sort en néixer l’Irek.

L’Irek havia estat sotmès a l'operació implantador als cinc anys d'edat, quan les restes d’Alderaan ni tan sols havien tingut temps d'instal·lar-se en la seva òrbita permanent i altament irregular al voltant del que havia estat el sol del planeta.

Tot i suposant que ho hagués planejat ella mateixa en els seus somnis més maliciosos, la Leia mai podria haver fet caure una venjança més terrible sobre l'home que havia ensenyat tot allò que sabien als dissenyadors de l'Estrella de la Mort.

Nasdra Magrody havia estat retingut, drogat amb petites dosis d'un antidepressiu acuradament calculades perquè només li despullessin de qualsevol voluntat d'anar-se'n, en una còmoda vila d'un planeta tan poc acollidor, tan perillós i ple d'estranys virus transmesos pels insectes, que fer un pas fora del perímetre del camp magnètic que envoltava els jardins hauria donat com a resultat la seva mort en qüestió d'hores.

Només puc agrair que ja m'haguessin sedat amb Telezan abans de fer-me una demostració d'això [havia escrit el desgraciat Magrody]. Segueixo ignorant com es deia l'home a qui van deixar lligat fora dels límits del camp, o el seu crim, si és que n’havia comès algun. L'oficial al comandament em va assegurar que era un criminal però, naturalment, això podia ser mentida. Els matons que el van portar fins allà portaven vestits tèrmics, que després van tallar en tires davant meu. L'home va aguantar dues hores abans que el seu cos comencés a inflar-se. La seva carn descomposta no va començar a desprendre’s dels ossos fins poc abans del crepuscle, i va morir poc abans de l'alba. Si no hagués estat per la droga que em van administrar, crec que després no podria haver dormit un sol instant, ni aquella nit ni cap de les nits dels quatre anys que vaig romandre allà. Em proporcionaven amb regularitat hologrames de la meva dona. Disposava de totes les comoditats necessàries i vaig estudiar, i he perfeccionat les tècniques mitjançant les quals es podien controlar les sinopsis subelectròniques. Crec que, tot i les drogues, era conscient que durant aquests dos anys els hologrames no van mostrar cap alteració en el rostre de l’Elizie ni en la longitud del seu cabell. Quant a la Shenna, que durant aquest temps hauria crescut passant de ser una noia a ser una dona, mai em van portar ni un sol holograma seu. Vaig fer el que vaig poder per evitar pensar en el que això significava. Les drogues van fer que no em resultés massa difícil.

L'ensinistrament de l’Irek va començar quan el nen tenia set anys. Pel que deia Magrody, a la Leia de seguida li va resultar obvi que el nen ja havia estat ensinistrat en l'ús de la Força i en les veloces i còmodes simplicitats del costat fosc. L'ús dels procediments d'aprenentatge accelerat menys punitius que Magrody havia desenvolupat per a l'estació orbital d’Omwat li va permetre que als dotze anys ja hagués après prou per obtenir una llicenciatura avançada en física subelectrònica o un lloc com a tècnic motivador d'androides... , a un cost que la Leia, recordant les desesperades mesures d'acceleració de l'aprenentatge emprades per la Cray, amb prou feines podia suposar.

«De tant en tant un alimentador d'arbres té un petit atac de bogeria i es dedica a vagar pels carrers de la ciutat ruixant als transeünts...»

Quan en Jevax l'hi havia explicat la nit anterior li havia semblat francament estrany, però comprenent que un nen de dotze o tretze anys d'edat estava desenvolupant els seus poders per alterar el comportament dels androides, la Leia es va adonar que estava tan clar com la llum del dia.

«Visualitza els diagrames en la teva ment», havia dit la Roganda.

La Leia va pensar en les intel·ligències mecàniques ocultes darrere de cada nau de la flota de la República, i va tornar a estremir-se.

Chewbacca havia reparat l’R2 i, òbviament, no havia col·locat el cablejat de la mateixa manera..., i la conseqüència d'això va ser que l’Irek va perdre el seu poder sobre l'androide.

«En Han», va pensar la Leia amb creixent desesperació. Tal com havia fet Drub McKumb, i encara que perdés la vida intentant-ho, havia d’avisar-los del perill a què s'enfrontaven i explicar-los com podien anul·lar els poders de l’Irek.

«Són allà... S'estan reunint... Us mataran a tots... »

Un altre record d'aquella nit a la recepció de l'Emperador va tornar a la seva ment. La tia Celly, grassoneta, amb la cara rosada i la seva, ja una mica canosa cabellera rossa enroscada a la classe d'estructura lacada de remolins, perles i ones artificials que tan popular havia estat feia 25 anys, s'havia dut la Leia fins a un racó de la gran sala per parlar-li en un xiuxiueig de conspiradora.

-Això és un formiguer d'intrigues, estimada. És senzillament terrible... -Després havia llançat una ràpida mirada de reüll a les esveltes i exquisides concubines -. M’han dit que totes s'odien a mort, estimada. I saps per què? Doncs perquè la que pugui proporcionar-li un fill té la seguretat que aquest nen serà el seu hereu, naturalment.

La Leia guardava un record particularment viscut de la Roganda, com una imatge esmaltada de carmesí i or, anant d'un dignatari a un altre embolicada en aquella mateixa aurèola de timidesa vulnerable que havia emprat amb ella.

La Leia es va dir que aleshores l’Irek ja devia tenir com a mínim quatre anys d'edat, i que la Roganda ja estava creant la seva pròpia base de poder i traçant els seus plans. A jutjar per algunes de les coses que explicava Magrody en les seves anotacions, ja devia haver estat ensinistrant al seu fill en els secrets del costat fosc de la Força.

Palpatine no podia haver permès que un poder semblant existís sense utilitzar-lo per als seus fins, i el fet d’haver actuat anteriorment en nom seu algunes vegades faria que hagués resultat molt fàcil afirmar que aquelles ordres procedien d'ell.

La Leia es va preguntar com i en quines circumstàncies hauria conegut la Roganda a l'ancià i si era ell qui havia encaminat les seves passes cap a l’indret fosc, tal com havia fet amb Vader i durant un temps amb en Luke, o si la Roganda es va tornar cap a ell quan va presenciar la destinació dels Jedi que havien tractat de seguir sent lliures. La Leia no hagués pogut explicar per què, però sospitava que s'havia tractat d'això últim.

Recordar aquella recepció i tornar a veure-la amb els ulls de la ment va fer que tingués una sensació sobtadament i tremendament intensa d'estar contemplant un altre palimpsest, un altre conjunt de circumstàncies que anaven sorgint unes a través d'altres en una complexa jungla de dobles sentits que havien escapat per complet a la percepció de la jove que era llavors, aquella Leia que tenia divuit anys i era plena dels ideals republicans del seu pare.

La resposta que havia donat a les paraules de la Celly va fer que torcés el gest davant la seva increïble ingenuïtat quan va recordar que li havia recitat amb gran indignació una dotzena de punts relatius a la transferència de poder de la Constitució del Senat, com si en Palpatine no fos a esquinçar en mil bocins aquell document una mica més avançat aquell mateix any.

Però de fet, en el buit de poder que s'havia produït després de la caiguda d’en Palpatine, els generals, amb unes quantes notables excepcions, s'havien limitat a defensar la seva pròpia causa privada. Cap havia volgut una regència, i especialment no una regència que governés en nom d'un nen.

Ara el noi té tretze anys [havia escrit Magrody en el seu últim paràgraf]. El grau de control que pot exercir sobre els androides i sistemes mecànics es va incrementant a cada dia que passa, i la seva manipulació dels diferents artefactes dels Jedi que li porta la seva mare es va tornant cada vegada més destra. Pot alterar sensors i camps de sensors, percebent i controlant totes les pautes de cablejat dels models estàndard, i es diverteix provocant avaries en la maquinària menor. La seva mare li exigeix ​​molt, i com a conseqüència d'això temo que el noi hagi començat a explorar el consum de substàncies que la Roganda desaprova, dient que incrementen les seves percepcions i la seva capacitat per utilitzar la Força, però crec que en realitat ho fa senzillament perquè sap que la seva mare ho desaprovaria en el cas que arribés a assabentar-se.

Sóc plenament conscient de què he creat. I tu, Mon Mothma, i a tu, estimat amic Bail, com a tots aquells que van intentar convèncer-me que els prestés el meu suport i la meva ajuda contra l'ascensió del poder d’en Palpatine, ara l'únic que puc fer és suplicar la vostra comprensió, perquè sé que el que he fet no és quelcom que pugui ser perdonat.

Intentaré fer-li arribar aquestes anotacions d'alguna manera. En el cas que no ho aconsegueixi, temo que tots pensaran el pitjor de mi. Vaig intentar prendre les millors decisions possibles, però els seus resultats... Reso perquè mai tingueu ocasió de veure'ls.

M'acomiado de tu, sentint-me l'ésser més desgraciat de l'univers.

Nasdra Magrody.

La Leia va doblar les anotacions i va guardar el prim feix a la butxaca del seu vestit tèrmic.

Temo que tots pensaran el pitjor de mi...

Malgrat tot el seu poder, quan l'Emperador va haver mort, la Roganda no es va unir a la lluita general pel poder que va esclatar a l'instant, possiblement perquè l’Irek encara era massa jove per utilitzar els seus poders, i possiblement perquè senyors de la guerra com el Gran Almirall Thrawn disposaven d'alguna cosa que podien utilitzar contra ella i que Roganda considerava impossible de superar: una comparació d'ADN, per exemple, entre l'Emperador i el jove Irek que hauria demostrat que el noi no era fill d’en Palpatine.

I també hi havia la possibilitat que Thrawn senzillament l’odiés.

Era un punt de vista amb el qual la Leia podia simpatitzar.

La Roganda havia tornat a la llar de la seva infància, on sabia que podria educar i ensinistrar al seu fill passant totalment desapercebuda, i on sabia que els Jedi havien deixat uns quants artefactes que podrien ser d'utilitat en aquest ensinistrament. Allà podria educar i ensinistrar l’Irek fins que el noi no pogués ser ignorat.

La Leia es va preguntar si la Roganda havia estat preparant el seu fill perquè substituís en Palpatine, o si tenia una altra meta.

I la Leia, cada vegada més inquieta, va pensar que semblava molt més probable que Roganda hagués estat concentrant tots els seus esforços en la tasca de crear no un altre Palpatine..., sinó un altre Darth Vader.

Següent