resplendor DE GLÒRiA
Tony Russo
I
-Cada mercenari vol
ser recordat. -Lex "Vornskr Boig" Kempo es va aturar un moment mentre
el marró i el verd de la selva de Gabredor III s'alçava cap al seu vaixell de
càrrega que baixava. Amb un somriure sardònic, el viatger espacial va girar al
seient del pilot i va mirar la Brixie -. Un mercenari no es retira amb gràcia.
Tampoc hi ha cap Llar per a Mercenaris de la Tercera Edat. El que un veritable
mercenari desitja és marxar..., en una resplendor de glòria.
- De debò? -Brixie
Ergo es va moure nerviosament girant en una de les cadires d'acceleració
situades darrere de l'estació del copilot. L'espai era estret al vaixell de
càrrega lleuger corellià modificat, sobretot al davant. La nau va donar una
sacsejada i va tremolar quan es va enfonsar més profundament a l'atmosfera del
planeta. Kempo va mostrar un somriure maliciós ple de dents.
-Per descomptat.
El que semblava un
encreuament entre una ordre i un grunyit va sortir de l'ésser cobert de pelatge
que ocupava en aquell moment al seient del copilot al costat d’en Kempo.
-Deixa tranquil·la
la novella. -Sully Tigereye era un trunsk, una robusta espècie d'alienígenes
coneguts per la seva capacitat de lluita i per un igualment llegendari mal
humor. Un eriçat pelatge marró cobria la totalitat del cos de Tigereye a
excepció de la cara i els palmells de les mans. Com si emfasitzés el seu
descontentament amb Kempo, va exhibir dos ullals esmolats i brillants sortint
del seu llavi inferior. La Brixie va recordar les històries que els seus pares
li havien explicat quan era nena, sobre trunsks que eren la principal atracció
de molts espectacles de carnaval com a gladiadors i lluitadors.
Si Sully Tigereye
havia format part d'un espectacle similar alguna vegada en el passat, mai ho
havia dit. El que ella sí que sabia era que una vegada havia estat un membre
molt condecorat d'una unitat d'infiltració d'èlit de la Nova República. Havent
abandonat l'exèrcit de la Nova República, va continuar servint amb el seu antic
coronel en una banda de mercenaris anomenats Llunes Roges. Era Tigereye qui havia
estat nomenat com a cap d'equip per a aquesta missió, i va ser Tigereye qui
havia triat la Brixie perquè els acompanyés com a metge de combat, tot i que
era per a una missió que la Brixie encara no acabava d'entendre. Només amb asseure’s
a prop d’en Lex Kempo i Sully Tigereye, l'antiga estudiant de medicina se
sentia incòmoda, com si fos part d'un grup al qual no pertanyia realment.
L'objectiu dels
mercenaris era una operació Gremi d’Esclavistes Karazak a l'aguait en els
pantans i el dens fullatge de la selva de Gabredor III. Igual que els pocs
arxius d'operacions dels Llunes Roges que havia tingut l'oportunitat d'estudiar
durant el seu període de formació, qualsevol informació addicional sobre
l'objectiu exacte i la raó per assaltar-lo no s'explicaria en detall fins que
aterressin.
Això no només
protegia els Llunes Roges, sinó també a qui els contractaven. Però tot aquest
secretisme no tenia cap sentit per a la Brixie. Què podien esperar aconseguir
contra tot un campament d'esclavistes? Qui va idear aquesta brillant
estratègia, en qualsevol cas? D'altra banda, es va reprendre a si mateixa,
unir-se a una força mercenària com els Llunes Roges per poder trobar els seus
pares tampoc era exactament una estratègia brillant.
Tigereye va
continuar renyant a Lex Kempo.
-No li vaig demanar
que fos part d'aquest equip per mantenir-te entretingut. Limita't a pilotar
aquest munt de ferralla, si no t'importa.
A diferència d’en
Sully Tigereye, que tenia un aspecte rude per naturalesa però mostrava una
sorprenent preocupació pels altres, "Vornskr Boig" Kempo fàcilment
semblava haver estat tret directament d'un ombrívol holofilm. Afirmava haver
servit en més d'una dotzena d'exèrcits i milícies privats, fins i tot un breu
pas per l'Exèrcit Imperial com a explorador, com es desprenia del conjunt
d'armadura de soldat explorador personalitzada que portava. Les peces
d'armadura, normalment de color blanc com la closca d'ou, havien estat
curosament decapades i termopintades amb un dibuix de camuflatge que encaixava
en l'ambient selvàtic de Gabredor. Fundes i butxaques addicionals amagaven una
varietat de fulles llancívoles, blàsters de mà, fonts d'alimentació, granades,
medipacs, vares de llum i altres objectes útils. Amb el seu cabell tallat al
zero, la seva prima cicatriu a la galta dreta i els seus ulls grisos, Kempo
actuava com l’intimidant arsenal errant que semblava ser. Tot i això, Tigereye
havia tocat un nervi. Kempo es va posar a la defensiva quan la nau va tornar a
tremolar.
-Només estic
tractant d'instruir al nostre metge de combat en els misteris de la psique
mercenària, oh valent líder.
La Brixie va sentir
gairebé immediatament que en Tigereye simplement odiava aquesta expressió. El
trunsk ho va confirmar tornant el seu sinistre rostre cap a Kempo. Els trunsks
no eren coneguts per la seva cordialitat, especialment sota condicions
d'estrès.
- Podem tenir una
mica menys de xerrameca, si us plau? -Va dir amb veu queixosa el quart membre
del seu grup. De tots els que es feien dir membres dels Llunes Roges, Hugo
Cutter era la probablement última persona que la Brixie hauria pensat que fos
un mercenari. Un fugitiu del pavelló de traumes psicològics d'un hospital,
potser, però mai un soldat. El cabell d’en Cutter era tan salvatge i
imprevisible com les mirades que provenien dels seus ulls. Abans de l'inici de
la missió, Lex Kempo li havia dit que Hugo Cutter havia arribat a estar inscrit
a la prestigiosa Acadèmia Imperial d'Enginyers, només per ser inhabilitat
després que trobés més interessant fer volar les coses en trossos que
construir-les. D'altra banda, Kempo sempre havia tingut un do per l'exageració.
Especialment quan parlava de si mateix.
La nau va descendir
bruscament de nou. Cutter, assegut al seu costat, va respirar a fons. Va
allargar la mà per calmar-lo. Cutter va reaccionar estrenyent encara més contra
si mateix el sarró que portava a la falda.
- No em toquis!
-Ho sento -va
balbucejar ella tractant de disculpar-se -. Només vaig pensar...
- Vas pensar què?
-Ell va riure histèricament-. Que necessitaria ajuda d'algú com tu?
-No la liem... -Va
murmurar Kempo en veu baixa amb un somriure tort.
-Silenci. Tots
vosaltres -va advertir Tigereye mentre revisava el navegador de butxaca que
portava en una bossa especial com part dels seus cinturons d'armes. Els seus
enormes ulls grocs es van alçar i van capturar el reflex de l'humà amb cabell
despentinat a la pantalla davantera de la cabina. Es van fixar en Cutter com a
punts de mira -. Sobretot tu. Tranquil·litzeu-vos. Ja gairebé hem aterrat.
El nerviosisme d’en
Cutter estava acabant amb la seva pròpia paciència.
La seva nau va
tremolar de nou. Va tancar els ulls amb força.
- Ja saps el molt
que odio les insercions!
-Relaxa't. Com
agafis amb més força aquestes càrregues, és molt probable que les activis.
-Ho dubto. -El
vaixell es va enfonsar bruscament en l'espessa atmosfera de Gabredor III. Va
empassar saliva-. Es necessita un detonador disparat a triples intervals de
freqüència per fer esclatar un explosiu focalitzat de Mesònics.
-Prendré nota d'això
-va grunyir el pelut trunsk mentre mirava Kempo-. Quant de temps falta fins
arribar al punt de destinació?
En Kempo va
comprovar les lectures de navegació, que brillaven gairebé massa ràpid perquè
la Brixie pogués seguir-les.
-Uns minuts més.
L'emmascarament del sensor es manté fins ara. Més amunt, una patrulla de Z-95
ni es va molestar a ensumar el nostre deixant.
-Em sentiré millor
quan estem a baix. Brixie, prepara el teu equip per moure'ns.
-D'acord -va
tractar de mantenir la veu ferma mentre descordava el seu arnès de subjecció. El
vaixell de càrrega de sobte va perdre potència i va començar una caiguda en
picat. La Brixie va caure immediatament sobre un gemegós Cutter, completament
alterat per la seva excessiva proximitat. Kempo va lluitar amb els controls per
estabilitzar la nau. Recuperant l'equilibri, la Brixie va tractar d'ignorar
l'expressió d’en Cutter i els seus ulls completament tancats.
- Què va ser això?
-Va preguntar en Tigereye.
En Kempo va negar
amb el cap. Totalment concentrat, lluitava per recuperar el control de la nau.
Tots els panells d'enginyeria es van il·luminar amb llums vermelles. Alarmes
van sonar sorollosament. De sobte, el vaixell de càrrega es va inclinar cap a
la dreta i va caure amb força cap avall. En Tigereye va començar a prémer
interruptors, els propulsors de maniobra d'estribord de la nau no responien.
En Kempo va maleir
en veu baixa amb les dents estretes.
- De totes maneres,
on va aconseguir adquisicions aquest tros de porqueria corelliana? He vist
millors cascs a Socorro!
- Pots aterrar?
En Kemp va mirar
directament a Tigereye.
- Vols una opinió
sincera?
La Brixie podia
adonar-se que, aquesta vegada, Kempo ja no feia broma. Els sistemes estaven
fallant per tota la nau. Al seu costat, va escoltar ploriquejar a Cutter. Quin
mercenari estava fet.
En Tigereye es va
descordar els seus propis cinturons de seguretat.
- Totes les mans a
la càpsula salvavides ara! Això no és un simulacre!
Els altres es van
aixecar dels seus seients, van agafar ràpidament equips i subministraments
d'emergència i els van dipositar en la càpsula de supervivència. Per un breu
instant durant el caos, la Brixie es va trobar a si mateixa mirant gairebé amb
curiositat a Lex Kempo. El navegant corellià seguia dret davant dels controls
del malmès vaixell de càrrega que queia en picat, fent un gest ajuntant les
mans tancades d'una estranya manera. Potser es tractés d'un ritual conegut
només pels viatgers espacials i les seves naus, va pensar. L'últim que va veure
abans que les llums interiors fallessin va ser a ell oferint-li el seu somriure
de costum. Els seus destins i la nau estaven a punt de separar-se de la manera
més violenta.
-Espero que hagis
fitxat per a tota la feina, Dama Brix. A partir d'ara, es posa cada vegada més
interessant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada