Patrons de la Força (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

—Imploro la seva cortesia —va dir Haninum Tyk Rhinann mentre s'asseia en una adaptocadira adjacent al sofà en el qual estava assegut el sakiyà—. Possiblement no he pogut haver-li sentit bé. Vol que I-5 assassini a l'Emperador Palpatine?

—Sí. Això és essencialment correcte.

Rhinann va girar el cap lleugerament per mirar a Jax, qui estava darrere del sofà, la seva cara falta d'expressió. Mancant de la Força, l’elomin no tenia forma de saber el que el Jedi pensava d'aquesta idea demencial... no obstant això el sol fet que li hagués permès presentar-la al sakiyà provava que no la rebutjava completament... com hauria de fer, en opinió de l’elomin, si tingués un mil·lilitre de sentit comú.

—S'adona, per descomptat, que assassinar a l'Emperador no és exactament una idea nova —va continuar.

El sakiyà va assentir amb el cap.

—Sí.

—I que ha estat duta a terme, amb resultats desastrosos, podria afegir, per persones amb moltíssims més recursos dels quals tenim.

Tuden Sal va alçar un dit grassonet.

—Lamento dissentir. Cap dels presumptes assassins de l'Emperador tenien cap dels recursos que posseïm. Cert, tenien recursos materials, potser fins i tot més dels quals posseeix —va indicar amb el cap a la Dejah Duare, qui s'havia assegut en l'altre extrem del sofà, unes celles arrufades arrugaven el seu front carmesí—. Però no tenien un Cavaller Jedi entre les seves files, o els recursos d'intel·ligència de Fuetada, o els inestimables serveis d'algú tan recentment proper a Lord Vader com vostè mateix. I amb tota seguretat no posseïen un androide amb els talents especials d'I-5.

Rhinann va parpellejar mentre mirava al sakiyà. Tot el que havia dit era cert... la qual cosa no feia que fos una idea menys demencial. Certament, amb el coneixement d’en Rhinann dels funcionaments interns de l'Agència Imperial de Seguretat podrien acostar-se al primer campió de l'Emperador, i des d'allà al propi Emperador. I concebiblement, amb les qualitats úniques d'I-5 podrien arribar fins al nucli de les operacions imperials... però no, seguia sent demencial, no hi havia un altre terme per descriure-ho. Si l’androide fos capturat, les seves dades de memòria podrien ser i serien registrades de dalt a baix buscant informació que esfondraria la naixent resistència íntegrament.

I quant al que li ocorreria al propi Rhinann, va tremolar només de pensar-ho. El més meticulós i exhaustiu dels interrogadors de l'Emperador es calçaria feliçment unes metafòriques botes amb punta duralumini i s'obriria pas a palades a través dels jardins de la seva ment i els seus records, calcigant alegrement tots els delicats brots i ramificacions neuronals fins que no quedés res més que un fangar ensangonat. Rhinann va tancar els ulls, desitjant no haver estat maleït amb una imaginació tan vívida.

Va sospirar a través del nas, sacsejant sorollosament els ullals.

—No —va dir ell—. Això no ha de ser contemplat. És descerebrat, absurd, absurd. Els riscos són simplement inacceptables.

—I una vegada més, per a sorpresa de tots, em trobo coincidint amb l'alta i descurada criatura de l'armilla. —Això va venir del periodista sullustà, encimbellat de nou al seu lloc habitual sobre l'ampit de la finestra—. He pensat sobre això de seixanta formes diferents i cadascuna d'elles sembla massa arriscada. Si li ocorregués alguna cosa a I-5...

—A I-5? —va repetir Rhinann amb incredulitat—. Tot el que et preocupa és l’androide? No has pensat en el que significaria per a Fuetada si I-5 arribés a caure en mans enemigues?

—O pels altres Jedi —va dir Jax en veu baixa.

—Si queda algun —va agregar Rhinann.

—L’androide —va dir I-5 amb subtil èmfasi—, pot destruir el seu nucli de memòria si sentís que la seva posició està compromesa. Em preocupa més que el fracàs per la meva banda portaria conseqüències severes per a Jax o per a qualsevol altre que fos atrapat facilitant la meva missió. Per aquesta raó, si faig això, desitjo fer-ho tot sol. Completament tot sol.

—5! —va objectar Den—. Això és ridícul. No pots anar sol en una missió com aquesta. Necessitaràs informació, respatller, una via d’escapament...

—Puc procurar-me la meva pròpia informació colant-me en l’HoloNet dins del complex Imperial, moltes gràcies. Puc procurar-me també el meu propi suport... després de tot, qui espera que un androide de protocol estigui equipat amb pistoles làser ocultes i altres sistemes defensius? També puc, espero, crear la meva pròpia via d’escapament —l’androide es va tornar cap a Jax—. Diria que una de les raons principals per al fracàs d'altres intents d'assassinat va ser que hi havia massa gent i massa recursos dedicats a la tasca. Quants més individus hi ha involucrats en tal empresa, més punts de descobriment n’hi ha.

La mirada de Tuden Sal estava centrada en la brillant cara metàl·lica de l’androide.

—Què proposes?

—Entre Rhinann i jo —va dir I-5—, espero que puguem aconseguir informació suficient sobre l'itinerari de Palpatine que ens permeti determinar amb seguretat les seves ubicacions privades basant-nos en les seves aparicions més públiques. Una vegada que sàpiga on estarà, hauria de ser una qüestió simple disfressar la meva identitat virtual com quan accedeixo als nodes imperials en l’HoloNet, ho faig amb un àlies.

—Una disfressa virtual —va murmurar Jax.

—Precisament.

—El que està bé, excepte que ets un model discontinuat —va replicar Den—. Pot ser que siguis capaç d'enganyar a la Xarxa, però segueixes sent un androide de la sèrie Cinc. Apostaria bons crèdits al fet que no hi ha molts d'aquests prop de l'Emperador. Sens dubte tindrà els androides de protocol més nous i brillants que els crèdits imperials poden comprar. Tinc raó, Rhinann?

L’elomin va assentir.

—Exactament cert. No t'ofenguis, I-5, però ets una mica una antiguitat.

L’androide realment va aconseguir semblar ofès.

—Pot ser que sigui així, però no és un obstacle insuperable. El model creat per reemplaçar la sèrie I-5YQ només difereix en alguns detalls externs menors. Per exemple, les unitats oculars són més petites i usen un sistema d'emissió lluminosa halògena amb una lluentor característicament blanc-blavosa; la placa pectoral ha estat modificada per incloure una unitat repulsora. I finalment, els acobladors externs han estat aerodinamitzats. Aquestes són coses que haurien de ser mitjanament fàcils d'adaptar cosmèticament a la meva pròpia aparença. I per descomptat, necessitaré un bon poliment.

—Tot això pot aconseguir-se fàcilment —va dir Tuden Sal—. Fins i tot el poliment.

—En aquest cas, inclou un bany d'oli i una afinació del panell de circuits.

—Fet.

—Mentre estàs en això, podries considerar pagar el compte dels nostres funerals —va dir la Dejah Duare, parlant per primera vegada des que va començar la seva improvisada reunió. —Sones com si estiguessis planejant un vestit per a un ball de disfresses —va continuar la Dejah—. Tant si I-5 va sol o acompanyat, potencialment podria centrar l'atenció imperial en nosaltres i en Fuetada.

—Tendeixo a estar d'acord amb la Dejah —va dir Jax.

—Això és una gran sorpresa —va remugar Den en veu baixa.

Jax va ignorar la queixa del sullustà.

—Això és una cosa en el que hem de pensar molt acuradament.

—Crec que no —va continuar la Dejah, centrant tota la seva atenció en el Jedi—. No ho crec en absolut. No mereix la pena que ho pensem detingudament —ella havia unit les seves mans sobre el seu pit en el que semblava gairebé un gest de súplica—. Si us plau, Jax. No deixis que els teus sentiments personals ennuvolin el teu judici. Deixa-ho estar. Digues-li en aquest home que no.

Tuden Sal es va tornar per contemplar al Jedi.

—Què vol dir ella amb això dels teus sentiments personals?

Jax va obrir la boca per contestar, però I-5 se li va avançar.

—És molt probable que l'Emperador Palpatine, encara que llavors només era un Senador, ordenés la mort del seu pare. Pensava que sabries això millor que qualsevol dels presents —va afegir irònicament—. Després de tot, vas ser l'última persona a veure’l amb vida. T’hauria d'haver dit el que pensava fer després que m'apagués.

La bronzina pell del sakiyà es va enfosquir encara més... un fosc rubor que ascendia des del coll a les galtes.

—Anava a la recerca del zabrak. Llavors vaig suposar...

—Que era com si estigués mort? —va preguntar I-5.

—No excuso el meu comportament —va contestar Sal amb certa aspror—. El que vaig fer llavors va ser estúpid, curt de mires, i, sí, una traïció a un bon amic. El que faig ara és intentar compensar-ho.

—El meu pare està mort —va començar Jax.

—Cosa que res del que vaig fer o no vaig fer podria haver canviat. Deixant a un costat les meves accions, Lorn Pavan hauria anat darrere del Sith i hauria mort. Fins i tot si, Palpatine o el seu acòlit, haguessin descobert finalment que encara estava viu, i l’haguessin matat. Creu-me... aquesta és la forma en la qual actuen aquestes persones. Per poc que he après, he après això —Sal va sacsejar el cap—. Els avantpassats del meu poble eren guerrers, però no poden comparar-se... ningú en la galàxia pot comparés als humans quan es tracta de pura set de sang. Dit això... —Tuden Sal va vacil·lar, semblant envellir una dècada amb cada alè que prenia—. Si hagués portat a I-5 als Jedi com vaig prometre, és possible que... —la seva veu vacil·là fins a detenir-se.

—Que els Jedi no haguessin estat destruïts —va acabar Jax per ell—. Que tota la història galàctica pogués haver canviat per a millor per una petita acció teva.

—Sí —la veu d’en Sal va ser molt suau.

Va haver-hi un moment de silenci en el qual la Dejah Duare va recórrer amb la mirada al sakiyà, a Jax i a I-5 amb una expressió d'incredulitat en la seva bonica cara. Quan va parlar, les seves paraules semblaven només per a Jax.

—Bé, aquí està. Una altra bona raó per no involucrar-te en aquest absurd i desesperat complot. Pel que saps podries ser l'últim Jedi del planeta.

Jax va negar amb el cap.

—No ho sóc.

—L'últim Jedi real, llavors. Sí, ja sé que admires moltíssim a la twi’lek, però ella no va ser entrenada en el Temple.

—Això no la fa menys Jedi.

Dejah va parpellejar, òbviament enxampada per sorpresa.

—Això és irrellevant. No estàs entenent el meu argument, o ho evites intencionadament. Si aquest complot fos descobert i I-5 capturat, els conduiria directament a tu. Podria permetre a l'Emperador apagar d'una bufada la llum dels Jedi completament.

—La llum dels Jedi? —va repetir Jax—. És el que se suposa que sóc? Bé, llavors hauria d'amagar-me, sense fer res, fins que mori de vell... sense haver fet gens?

—Naixeran nous sensibles en la Força —va dir I-5 filosòficament—. Algú ha d'entrenar-los perquè no caiguin en el Costat Fosc.

Jax va alçar la mirada, sorprès.

Pels nou déus de la fúria, va pensar Rhinann, realment no ha pensat en això mai abans? O simplement li atordeix que el tema vingui d'un tros de metall sense ànima?

—La qual cosa —va continuar I-5—, és raó de més per la qual, si anés a emprendre aquesta... missió, hauries d'estar tan lluny de mi com fos possible.

Rhinann va parpellejar en escoltar el to de veu de l’androide. Era això realment tristesa? L'ombra d'una pèrdua imminent? Va sacsejar el cap mentalment.

—Crec que és raó de més —li va dir a I-5—, perquè t'oblidis d'aquesta «missió» i facis el que se't dóna millor: guardar-li l'esquena —va inclinar el seu cornut cap cap a Jax.

Tuden Sal es va aclarir la veu.

—Com I-5 ha assenyalat tan apropiadament, ell és un ésser independent.

—Amb un interruptor d'APAGAT —va remugar l’elomin.

—Un ésser independent —va repetir Sal—, amb la capacitat de prendre les seves pròpies decisions.

I-5 es va tornar cap a Jax.

—Tinc aquesta capacitat, però en aquest cas m'agradaria escoltar les opinions de totes les parts implicades. Especialment la teva, Jax. En prendre aquesta decisió, li donaré al teu vot la major part del pes.

—Vot? —Dejah va deixar escapar un repic de riure fals—. Si anem a votar, jo voto no!

—Igual que jo —va dir Rhinann.

—Ídem —va dir Den.

Totes les mirades es van centrar en Jax.

Ell les va sostenir totes d'una en una —l'última va ser la de l’androide— llavors va sacsejar el cap.

—No ho sé —va dir en veu baixa—. Simplement no ho sé —va dirigir la seva mirada a la zeltron—. Crec que necessito anar a algun lloc on pugui pensar en això detingudament.

I jo, va pensar Rhinann, necessito anar a algun lloc on no vagin a matar-me amb tanta probabilitat.

Següent