El retorn del Costat Fosc (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

La grandiosa sala de recepcions en el Pavelló dels Ministres era un vestíbul de cinquanta pisos d'altura, una vertiginosa estructura formada per puntals arquejats i fines bigues. Els murs de color rosa pàl·lid de sintopedra s'unien amb un sòl enllosat de blau, el color exacte del mar artificial albirat per les altes finestres. Enmig de l'habitació hi havia una plataforma circular amb un motor repulsoelevador.

Ferus va tractar de quedar-se en la part posterior de la munió, però l'Emperador va assenyalar cap a ell, i es va trobar al costat de Darth Vader en la plataforma. Exactament on no volia estar.

Lentament, la plataforma es va alçar en l'aire i va surar a un metre per sobre del sòl.

Tenint en compte que això era una reunió política, Ferus es va preparar per a una llarga dosi d'avorriment. Aquestes cerimònies podien durar més que una posta de sol de Bespin.

Va veure la delegació de Rosha en la part més allunyada de la multitud. Els roshans eren alts, amb quatre antenes tan delicades com circells i sensibles a la llum, que es recollien contra els seus caps durant el dia i es desplegaven en la foscor o per ansietat. La major part d'ells tenien brillants ulls blaus o verds, i ferms i flexibles cossos.

Estava sorprès que haguessin aparegut per començar, considerant totes les mentides que Bog Divínian estava escampant sobre ells. Bog havia fet que semblés com si el suport de comerç de Larker entre vells rivals fos un gran error.

L'opinió d’en Ferus era que Bog era imbècil retardat i confabulador, però havia d'admetre a contracor que era intel·ligent tractar de conquerir a la població. Bog s'havia atribuït el mèrit d'arreglar el virus informàtic que havia paralitzat la societat sathana, i no havia deixat de lloar al planeta i als seus ciutadans. Els sathans van ser conquerits amb afalacs i se'ls va donar una raó per menysprear a un rival, i aquesta era una combinació irresistible.

Aaren Larker, el primer ministre de Samària, va donar un curt discurs agraint als ministres per assistir. Estava clar que l'home estava disgustat per haver de lloar a Bog Divínian. Tot el que volia fer era treure l'Imperi a cops de pala del seu planeta.

Ferus es va preguntar quant temps duraria Larker. Ja hi havia peticions d'un vot de no confiança. Estava segur que Bog estava darrere del moviment per deposar a Larker.

Quan havia arribat al planeta, va pensar que Bog era estúpid per creure que podria regir Samària. Ara veia que Bog no havia estat massa confiat, gens ni mica.

—I ara arribem a la raó que ens ha portat fins a aquí —va dir Larker—. A causa de la votació unànime dels ministres, m'agradaria presentar el Premi de la Ciutat de Sath per al nostre conseller imperial, Bog Divínian, el qual ens ajudà de forma tan capaç durant la crisi. Per mostrar la nostra estima, li fem lliurament del seu propi droide personal, manufacturat aquí a Samària.

Ferus va veure que el somriure d’en Bog s'eixamplava. Probablement no era prou àgil de ment per adonar-se que Larker només li hi havia anomenat "capaç". Això amb prou feines era un gran afalac.

Però aquí estava Bog, admetent l'aplaudiment, somrient àmpliament i fent un pas cap endavant. Larker li va lliurar un droide personal, que Bog va col·locar en la seva espatlla com si ho hagués fet tota la seva vida, donant-li una petita palmelladeta que va provocar més aplaudiments dels ministres.

—Sap, sempre vaig voler un d'aquests companys —va dir Bog—. El meu propi Petey! Espero que em reformi. Que em porti a les reunions a temps.

Els ministres van riure.

—Millor encara, tal vegada em dirà quan prendre'm un descans!

Aplaudiments disseminats i un gran riure dels ministres. Bog s'estava guanyant a la multitud.

—Però seriosament...—Bog va fer una pausa per deixar que el soroll es reduís progressivament—. Només he estat aquí durant alguns mesos, però sento com hagués viscut aquí tota la meva vida. Vosaltres els samarians, treballeu dur, lluiteu amb força, i feu que les coses ocorrin. Ara, altres planetes podrien passar-ho malament per aquest motiu —Bog va alçar una mà mentre un murmuri escombrava l'audiència. Era una referència òbvia a Rosha.

Larker va arrufar les celles i va mirar com si volgués tirar d'una empenta a Bog de la plataforma repulsoelevadora.

—Però l'Imperi no. Alguns altres planetes podrien voler fer-vos caure, per sentir-se més llestos. Us diré això: no ocorrerà. Perquè els samarians sempre guanyen!

Els ministres van expressar la seva alegria. Ferus no podria creure que estiguessin empassant-se tot això. Bog estava fent que les relacions interplanetàries semblessin una carrera de beines.

—I aquesta és la raó per la qual —una altra palmada al droide personal a la seva espatlla— estic orgullós de ser un samarià honorari!

El vestíbul es va tornar boig. Els ministres s'empenyien cap endavant mentre la plataforma descendia, tots ansiosos per encaixar la mà de Bog. Les càmeres de l’HoloNet es van acostar mentre els reporters començaven a parlar excitadament sobre Bog.

Ferus va veure a Vader acostar-se a l'Emperador. Usant el seu vell entrenament Jedi, va eliminar el soroll al seu voltant i va afinar només dues veus.

—Pensàvem que va ser ascendit més enllà de la seva competència —va dir Palpatine—. Però mira-te’l.

—És un ximple —va dir Darth Vader.

—Sí —va admetre Palpatine—. És exactament el que necessitem.

Ferus es va barrejar amb la multitud, tractant d'esbrinar quin era l'estat d'ànim.

Era aparent que els ministres havien estat arrossegats per la marea d'amor propi de Bog.

El discurs de Bog s'havia estès per la ciutat com un foc incontrolat, i l’HoloNet del planeta ho estava retransmetent en tots els llocs de reunió de Sath.

Va notar com els ministres es van col·locar al voltant d’en Bog però van deixar sol al primer ministre de Samària. Ferus es va moure cap a ell. Havia esperat durant dies trobar-se tot sol amb Larker.

—Els sents? —Li va dir Larker—. Estan transferint la seva lleialtat a un conseller imperial. La qual cosa suposo que et fa feliç.

—No particularment.

—Ets un d'ells.

—No. Vaig fer un treball per a ells. Hi ha una diferència.

Larker li va dedicar una llarga mirada.

—Segueix dient-te això —li va dir suaument.

—Sé que va contractar a Astri Oddo per sabotejar els ordinadors —li va dir Ferus en veu baixa—. Vaig fer els preparatius per a la seva fugida. Ella ha hagut de contactar amb vostè.

—Ho va fer.

—Llavors sap que pot confiar en mi.

La mirada de Larker va vagar per la multitud.

—No puc confiar en ningú.

—Si Bog continua agitant la ciutat amb l'amenaça roshana, pot fer un pas endavant i admetre que va ser vostè qui va donar l'ordre de sabotejar els ordinadors, no els roshans.

—I si faig això, seré arrestat, i Bog es convertirà en governador —va dir Larker.

—Pot ser que no tingui una altra opció —va dir Ferus—. Bog està reunint suport entre els ministres per expulsar-li.

—No em trairan al final —va dir Larker—. He estat treballant per establir aquest acord amb els roshans durant anys. Tots els ministres el recolzen. El temps de guardar secrets industrials ha acabat. Tots dos som innovadors tecnològics, però si treballem junts, podem aconseguir fins i tot majors avanços. Som experts en macrotecnologia, podem dirigir ciutats, planetes amb els nostres sistemes. Ells han aconseguit enormes avanços en microtecnologia. Els seus droides estan entre els més petits de la galàxia, amb els sistemes més sofisticats. Vam sofrir un revés quan Rosha es va posar del costat dels Separatistes durant les Guerres Clon. Estaven profundament involucrats amb la Federació de Comerç. Però han arribat a lamentar-ho. Ara podem aconseguir un autèntic acord comercial. Podem compartir la nostra tecnologia.

—No si l'Imperi té quelcom a dir sobre aquest tema.

—No ho tenen. No interfereixen en contractes comercials dels sistemes. No volen que l'economia galàctica s'enfonsi.

—No, solament volen controlar-ho. Per què creu que Bog està tan en contra de l'acord comercial?

Larker es va encongir d'espatlles.

—Perquè jo ho recolzo. Aquesta és raó suficient. Sap que el samarià comú tem als roshans, així que usarà això com una falca per guanyar suport —li va fer a Ferus una mirada escrutadora—. Dius que simplement ets un treballador contractat, treballant per crèdits. Saps una cosa de mi que podria fer-me caure, però no ho uses. Per què?

—Perquè estic del seu costat. I em vindria bé la seva ajuda. L'Emperador m'ha demanat que trobi a la resistència i els ofereixi amnistia si es desbanden.

Larker li va mirar intensament.

—I esperes que ho facin?

—No. Però vaig ser contractat per lliurar el missatge personalment. Si pogués trobar-los i parlar amb ells, podria ser capaç d'ajudar-los. Vaig ser un dels membres fundadors de la resistència de Bellassa. Vàrem assestar molts cops contra l'Imperi després que assumís el control del govern. La ciutat es va aixecar contra ells.

—Però l'Imperi encara té el control.

—No pots fer fora l'Imperi del teu planeta. Només pots fer que els hi sigui difícil controlar-te. I esperar les millors oportunitats.

—Llavors —va dir Larker—, vas ser un dels fundadors dels Onze, i així i tot, aquí estàs. També et va oferir amnistia l'Emperador?

—Sí.

Larker li va mirar amb menyspreu.

—Així que la vas agafar i vas abandonar la teva causa.

—No exactament —va dir Ferus. No podia explicar-ho completament. Comprometria la seva missió—. Segueixo treballant per a la causa, però... d'una forma diferent.

Però era massa tard. Havia perdut a Larker.

—No puc ajudar-te —li va dir Larker—. No sé res de la resistència, de totes maneres.

Just llavors l'assistent que havia estat aguaitant a prop es va aproximar. Larker va aprofitar la interrupció.

— Sí, Dahl?

—A la delegació roshana li agradaria parlar amb vostè. Robbyn Sark especialment està ansiós per repassar alguns detalls del contracte.

—Per descomptat —Larker va inclinar el cap davant Ferus i va tirar a caminar a través de l'abarrotada sala. Ferus va observar com li deia algunes paraules en veu baixa al seu ajudant. Dahl va assentir.

Una ombra va caure sobre les rajoles, i Darth Vader va aparèixer al costat d’en Ferus.

—Vas tenir una llarga conversa —va comentar Vader serenament.

—És un tipus parlador.

—No oblidis per a qui estàs treballant. No s'ha de confiar en Larker.

—Com jo ho veig, no s'ha de confiar en ningú de per aquí. Però gràcies per l'advertiment.

—L'Emperador et va donar una tasca. Espero un informe complet.

—Pot esperar-lo, però no l’obtindrà —Ferus començava a passar-s’ho bé—. La instrucció de l'Emperador va ser informar-li a ell directament sobre el meu progrés. A ningú més. I això li inclou.

Vader no va dir res durant un moment. Ferus només va sentir el so raspós de la seva estranya respiració automatitzada.

Llavors Darth Vader es va girar abruptament i es va marxar. El seu significat estava massa clar per a Ferus: Gaudiré destruint-te.

 Següent