Contra l'Imperi (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Ferus va passar habitació rere habitació d'equip i instrumental diagnòstic, però cap consola de dades. La suor emperlava el seu front. La sentia córrer per les cames i braços i descendir per la seva esquena. Hi havia alguna cosa en el sistema de ventilació que li feia sentir-se marejat? Una falta d'oxigen? Hi havia quelcom sobre aquesta sensació que li semblava familiar.

Korriban.

S'havia sentit així a Korriban. Quan juntament amb els Padawans i els seus Mestres havia entrat a la gran vall dels Sith, en les seves mateixes tombes. Aquesta energia radiant havia fet que se sentissin marejats i malalts.

Es va detenir. Devia estar prop d'artefactes Sith. Tal vegada un Holocró. Això ho explicaria.

Bé, havia conquerit la sensació llavors, sent només un nen de setze anys. Podria fer-ho de nou. Havia començat a avançar. Llavors van començar les veus.

Ara saps per on discorre el teu camí.

Discorre al costat de nosaltres.

Alguna cosa va canviar, com si un nou sensor s'hagués activat dins del seu cos.

El seu cap es va buidar. De sobte tot es va tornar clar i brillant. Sentia la crida, i li atreia, com si haguessin lligat una corda al seu estèrnum i tiressin. Tirant d'ell cap a la font. El poder jeia allà. Per què s'estava resistint?

Això era el que l'Emperador Palpatine havia intentat dir-li. Explorar el Costat Fosc de la Força no era perillós. Era natural.

Ves a la font del poder. Llavors veuràs el que pots fer. Més del que mai vas creure possible.

Va avançar. Davant seu hi havia una porta oberta, idèntica a totes les altres, duracer desgastat, però podia sentir l'estirada. Es va apropar contra la paret al costat de l'obertura i va fer un cop d'ull a la càmera. Estava a diversos pisos d'altura, i aquest era l'últim, on una passarel·la corria al voltant de l'espai circular. Al llarg de les parets, armes antigues s'emmagatzemaven en vitrines. Ferus no les reconeixia, però va reconèixer la seva poderosa aura de perdició. Va fer uns passos sobre la passarel·la i va mirar cap avall.

Deu pisos per sota, va veure la part superior del casc de Darth Vader. Estava al centre de la càmera oberta, d'esquena a Ferus, mirant atentament el que tenia en el seu palmell obert. Un Holocró.

Un Holocró Sith.

Vader el subjectava amb les mans enguantades, com si obtingués poder d'ell.

Ferus va sentir un poderós desig. Amb l’Holocró a l'habitació, podria obtenir poder d'ell i enfrontar-se al seu enemic? El seu odi per Vader va sorgir i es va unir a les onades del Costat Fosc de la Força. Va sentir com premia a través del seu cos.

Va recordar com havia destruït la sala de la guarnició simplement unint la seva còlera en la Força. Podia lluitar contra Vader. En aquest moment se sentia prou poderós per esfondrar tota la torre. Podia abalançar-se sobre ell des de dalt.

Obtindria venjança per Roan.

I seria dolça.

Una veu diminuta li va ordenar fer un pas enrere. Ell va intentar ignorar-la. Encara hi havia una veu allà, la veu d'un Jedi —de la Siri, d’Obi-Wan, la seva pròpia veu més jove— que li deia que el camí fosc era el camí de bogeria i sense tornada i havia de resistir. Volia aixafar aquesta veu, trepitjar-la amb la seva bota. En lloc d'això, va créixer. No podia sentir ni respirar.

Va fer un pas enrere i es va enganxar a la paret.

L'últim record de Roan va sorgir la seva ment. El record que li causava tant dolor. Va pensar en la mirada en els ulls de Roan. Roan havia dit adéu, però també... no deixis que això et corrompi.

Roan sempre li havia conegut millor que ell mateix.

Es va allunyar d'allà. Encara se sentia atordit. Havia d'entendre que el Costat Fosc de la Força trobaria l'arrogància que jeia dormida en ell i la inflamaria.

No estava llest per enfrontar-se a Vader. Estava acostant-se a una vora que ni tan sols podia veure.

No havia de desviar-se. Encara sentia instintivament que la clau per derrotar a Vader era descobrir la seva veritable identitat. Ferus va avançar ràpidament pel passadís i va girar la cantonada. Hi havia d'haver una consola central a la qual accedissin els droides.

El moment de trobar-la era ara, abans... abans que cometés un error. Allà hi havia perill, i no era pels droides rondadors ni pels soldats d'assalt.

La va trobar, per fi, fora de l'entrada de les sales d'operacions. Una estació de diagnòstic mèdic. Ferus podia usar el seu codi d'accés EmPal per començar i després veure amb quina classe de barreres de seguretat es trobava.

Va trobar els registres ràpidament. Estaven codificats, per descomptat, però aquest no era el codi impenetrable de Darth Vader. Era sens dubte una encriptació realitzada per un codificador Imperial, instal·lada quan es va establir el sistema, i usada per un droide de registres que introduïa la contrasenya cada vegada que accedia al sistema. El que significava que si Ferus podia trobar la seqüència, podria desxifrar el codi.

Va treure un dispositiu del seu cinturó i el va introduir en la consola. Estrictament il·legal, però tenia els seus usos.

En pocs segons, havia trobat diverses seqüències probables de codi. Eren introduïdes freqüentment així que qualsevol podia ser la contrasenya. Els va introduir en la computadora una després d'una altra. A la desena, va trobar la contrasenya. Quina sort, estava dins.

Ferus va buscar ràpidament pel final de les Guerres Clon, quan van aparèixer els primers informes de Darth Vader. Va ser poc després de la presa de poder de l'Emperador.

Va haver-hi constants ordres de transport abans d'aquesta època. L'Emperador havia estat creant aquest centre de cirurgia secret durant mesos. No obstant això no va haver-hi pacients. A baix, a l’EmPal que tothom coneixia, va haver-hi un corrent constant de rics i poderosos. Però allà dalt, no semblava que hi hagués hagut cap. Era un club tan exclusiu que no tenia membres. Hauria estat creat únicament per a les necessitats de Palpatine? O s'eliminaven els registres tan aviat com es tractava al pacient?

Què hi ha de l'equip? Els dits de Ferus van volar sobre les tecles. Carregaments de bacta, totalment normals. Escàners de cos sencer. Va avançar a través de diversos dispositius mèdics. Reconeixia alguns, però uns altres no. No era un geni en medicina.

Hauria d'aprendre'ls de memòria i preguntar a l’Amie Antin.

Va pensar de nou en la Zan Arbor i en el pacient que havia vist. Bé, no havia vist al pacient. Zan Arbor li havia bloquejat qualsevol qui fos.

Els dits d’en Ferus van deixar de moure's. Va recordar el cop d'ull que havia fet a l'habitació.

Ella havia bloquejat a qualsevol qui fos. No va poder veure res, només la cantonada d'una túnica.

Havia estat un nen. Zan Arbor no podria haver bloquejat a un adult humà. I Malory li havia dit que no es permetia l'entrada de cap altra espècie a l’EmPal. Un nen.

Ferus va mirar la pantalla. La informació estava allà. Tot el que necessitava era temps. Podria seguir aprofundint, podria trobar més informació, i peça per peça, podria tenir una visió general sobre què era aquest lloc i si havien tractat allà a Darth Vader.

Sí, allà estava la seva venjança. Però ara hi havia un nen. Un nen que no coneixia.

Roan, què hauria de fer?

No va haver-hi resposta, perquè Roan estava mort. Mai sentiria de nou la seva veu.

Li va donar l'esquena a la consola. Va apartar la seva atenció de les lletres i els nombres de la pantalla. La va apagar. Les imatges residuals es van esvair.

Va deixar l'habitació.

Estava confús. Què era? Realment, no era un Jedi. Podria aconseguir d'alguna manera el poder complet d'un Cavaller Jedi sense l'estructura del Temple i la saviesa del Consell? Podria fer-ho pel seu compte?

No necessitava les lliçons que pogués donar-li l'Emperador?

Va ser prou fort per resistir l'estirada de maldat. Encara podia accedir a la millor part de si mateix.

Encara era una persona que es preocuparia per la destinació d'un nen.

Va tornar sobre els seus passos fins a la sala de reconeixement on havia vist a la Zan Arbor. No havien passat més de deu minuts des que l'havia vist.

Va avançar sigil·losament fins a la porta. Va fer el mateix cop d'ull a l'interior.

Aquesta vegada va veure al nen.

Lune.

L'alleujament es va vessar a través d'ell. I pensar que podria haver-se marxat! Havia estat molt a prop de prendre la decisió equivocada. Li hauria donat l'esquena al fill de l’Astri.

Era això el que el Costat Fosc de la Força li faria?

Va entrar un altre metge, una dona humana. Ferus va experimentar una sacsejada quan es va adonar que ell ja la coneixia. Era la Linna Naltree, la científica d'ulls tristos que havia estat reclutada per treballar a Ussa. Què estava fent allà? S'havia unit a Zan Arbor en el seu terrible treball per voluntat pròpia? Impossible.

Ella va arribar fins al Lune i va col·locar una mà sobre la seva espatlla. Els seus dits van estrènyer amablement per tranquil·litzar-li. La ràbia va creuar la seva cara quan va mirar la Zan Arbor.

Aquesta podria ser la seva sortida. Linna els ajudaria.

Si Zan Arbor no deixava l'habitació, ell hauria d'entrar amb el seu sabre làser.

Preferiria evitar això. Necessitava tant avantatge com pogués aconseguir. Darth Vader estava a l'edifici. Si s’ho pensava massa temps, arribaria a la conclusió que no tenia possibilitats.

Estava en perill per l’Holocró Sith, però la Força encara estava allà. Havia de confiar en això. Estava allà, estava a tot arreu, fins i tot enmig de la maldat. Ell podia extreure-la de l'aire, i podia protegir-li i alimentar-li. Havia de recordar la sensació que li havia guiat fins allà, fins a un nen que ell pensava que no coneixia.

Aquesta sensació era el que li connectava amb la Força Viva.

Es va concentrar en la Zan Arbor. Va enviar la Força cap a ella, esperant que pogués afectar la seva ment. Mai havia estat particularment bo en això sent Padawan.

Havia estat massa rígid, li havia dit la Siri. Massa centrat en els seus propis patrons mentals com per influenciar en qualsevol altre.

Bé, ja no era rígid.

Surt i comprova-ho tot dues vegades. No pots equivocar-te. Revisa el material en solitud. En solitud.

Va enviar el pensament cap a ella i va esperar una fracció de segon que va semblar una eternitat.

Ella va sacsejar el cap lleugerament, llavors va sortir de la sala per una altra porta.

Ferus no va vacil·lar. Va entrar precipitadament. Linna va alçar la mirada, alarmada. Lune va somriure.

—Sabia que vindries —va dir ell.

—No vull ficar-te en problemes —li va dir Ferus a Linna—, però me l’emporto d'aquí.

—Vas a treure'm a mi també —va dir Linna—. No puc quedar-me aquí més temps. Aquesta dona és monstruosa.

Era més del que havia esperat, però ella havia salvat a Trever de les tropes Imperials. L'hi devia.

—D'acord—. Ràpidament van sortir de la sala i van travessar corrent el passadís.

—Per on vas arribar? —, va preguntar Ferus.

—Una plataforma d'aterratge —va dir Lune—. Em va portar Bog.

—Com vas pujar fins aquest nivell? Un turboascensor? —Lune va assentir.

Un turboascensor que no estava en els plànols. Ell havia suposat que devia d’haver-hi un. Podries trobar-lo de nou?

—Crec que sí.

—Hi havia algun vehicle quan vas entrar al complex? Aerolliscadors? Ambulàncies?

—Bog tenia un aerolliscador, però es va marxar.

—Jo vaig venir amb la Zan Arbor —va dir Linna—. Hi ha un petit hangar fora de la plataforma d'aterratge. Una petita ambulància estàndard, un lliscant mèdic. Pot portar un pacient en la part posterior.

—D'acord, haurem d'intentar això. Guia'ns, Lune.

Lune els va conduir pel laberint de corredors foscos i va baixar diverses rampes. No va vacil·lar ni una vegada. Finalment van arribar fins al turboascensor. Ferus va passar la seva mà sobre el sensor, esperant que no estigués codificat. Va veure brillar la llum indicadora.

—Bé —va murmurar.

Van observar el sensor que indicava que el turboascensor ascendia cap a ells.

Llavors de sobte la llum es va tornar vermella i va començar a parpellejar. El turboascensor es va detenir.

El cor de Ferus es va enfonsar. Havia de ser una alerta de seguretat.

—Saben que Lune ha desaparegut —va dir Ferus—. Hem d'anar pel meu camí.

La ment d’en Ferus treballava ràpidament mentre els guiava cap a l'estació de recarrega de droides. Fins aquest moment no era una alerta a gran escala. Lune havia desaparegut, però no assumirien que se l’havia emportat algú de l'exterior... encara no. Podrien suposar que Linna se l’havia emportat a realitzar una altra prova... o que s'havia escapat, i ella li estava buscant. No assumirien el pitjor. Tenien alguns minuts.

Però sens dubte enviarien als droides rondadors a buscar-los.

Tal com va tenir el pensament, va veure al droide. Ferus es va preguntar si tindria capacitat d'atac mentre desenganxava el sabre làser.

El foc làser va anar cap a ells. Ell el va desviar i el va retornar. El droide rondador va caure, fumejant.

—Serà millor que ens apressem, de segur n’hi haurà més.

Va conduir als altres a la galeria vidrada que corria al voltant de la torre.

Estava deserta. Fora encara estava fosc. El tràfic en les vies aèries encara era escàs en l'hora prèvia a l'alba, només una esquitxada de llums acolorides movent-se a través de la il·luminació emesa per milions de focus dels elevats canons i passadissos de comerç. Ferus va recórrer la pròpia torre amb la mirada, intentant encaixar els plànols que havia estudiat amb les seves pròpies impressions.

Linna també va mirar cap avall.

—És una caiguda lliure fins a la plataforma d'aterratge —va dir ella—. Com podem arribar fins allà a baix?

—Deixa que jo em preocupi per això —estava preocupat. Amb la seva habilitat amb la Força, probablement Lune podria fer-ho. Però Linna?

De sobte va sentir un advertiment. Ferus va reaccionar ràpidament, tirant a Linna i a Lune a terra just quan el foc làser rebotava a través de la galeria.

Cinc droides rondadors van volar cap a ell en formació d'estel, disparant ràpidament mentre els seus fotoreceptors detectaven a Lune i a Linna. L'aire es va omplir de fum. Ferus va donar un triple salt mortal per l'aire. El seu sabre làser va traçar un arc i va ballar mentre ell es balancejava, desviant el foc i derrocant als cinc droides.

Ferus estava tan harmonitzat amb la Força que podia sentir els desplaçaments d'aire fora en el corredor. S'aproximaven més droides rondador. No tenia cap dubte que Vader vindria després. A milers de metres d'altura, estaven atrapats.

L'únic camí era sortir directament a fora i després cap a baix.

Ferus va sentir quelcom estrany, un ressò en els seus ossos que es va estendre sobtadament per tot el seu pit, com un estel ardent. Poder. Semblava quelcom aliè a ell, una cosa que podria aconseguir i usar si volia. Això no era la fluïdesa de la Força, era una cosa diferent quant a qualitat. El Costat Fosc de la Força que podia ser aferrat en un puny i usat.

Si ell volia.

I ell va sentir les veus una altra vegada, però aquesta vegada no venia de fora d'ell. Estaven dins, en el cor del ressò intern. Ferus es va donar la volta i va mirar el transpariacer. En qualsevol moment esperava veure a un esbart de droides acostant-se.

Pots salvar-los.

Tot el que has de fer... és això.

La finestra de transpariacer va explotar cap a dins, cobrint el corredor de restes punxegudes el que havia estat sòlid un moment abans.

— Ferus?

Lune no tenia experiència amb la Força, però va sentir prou com per tenir por.

Ferus va veure el seu reflex en el cristall destrossat. Els seus ulls, resplendent. Els seus llavis, corbats. La seva cara, fosca per la còlera. No es va reconèixer a si mateix.

Sense entendre res, Linna va tocar el seu braç. Ell va mirar la mà i va voler apartar-la del seu cos. No volia connexió.

—No ho aconseguireu amb mi —va dir Linna—, has de salvar al Lune!

Dona estúpida, triant quedar-te quan puc salvar-te!

De qui era aquest pensament? Seu?

Què m'està ocorrent?

Les veus...

—Anem —li va urgir Linna—. Encara no saben que estava amb vosaltres. Puc tornar. Recorda que tens una amiga aquí.

Es va donar la volta i va sortir corrent, saltant sobre els trossos de transpariacer i desapareixent.

Ferus no havia esperat això. Mirà fixament el lloc buit on havia estat la Linna. Havia volgut escapar tan desesperadament. Però havia tornat enrere per ells.

El sacrifici no tenia lloc en una galàxia Sith.

On volia viure ell? Amb éssers com la Linna o com Vader?

Va sentir que el Costat Fosc s'allunyava.

Ferus va mirar cap avall per sobre de la vora, a milers de metres de l'estret sortint que era la plataforma d'aterratge.

Mirà al Lune.

—Confia en els teus sentiments, recordes?

—No pensis —va dir Lune—, fes-ho.

—T'ho prometo —va dir Ferus—, podrem fer-ho.

Ferus va enganxar un cable des del seu cinturó al d’en Lune. Llavors, invocant la Força, no va pensar, no va vacil·lar, no la va qüestionar.

Només va saltar.

Següent