Patrons de la Força (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

La sang retrunyia en les oïdes de Jax Pavan... tan forta que amb prou feines escoltava el que la dona zeltron li estava dient.

—Si us plau entén que no és personal, Jax. O polític. De fet t'agraeixo que em presentessis la Força. Mai abans havia estat tan a prop d'un adepte de la Força. No tenia ni idea del seu pur poder sensual. És la cosa més intoxicant que he trobat. Havia cregut que la creativitat de Ves era intoxicant, però això... —va prendre aire llargament—. Aquest poder que tu i Kaj i l'altre Jedi manegueu... va més enllà de la meva experiència —li va mirar tímidament a través de les seves pestanyes—. Com deia, ho sento.

Jax es va llevar la caputxa de la túnica d’Inquisidor. De cua d'ull va captar el ressò de moviment d'un dels dos Inquisidors reals de la sala.

Probus Tesla, si les cicatrius del seu cap i de la seva cara servien d'identificació. Mirà fixament als ulls de la Dejah.

—No, no ho sents —va dir ell.

Ella va sacsejar el cap tristament.

—Si haguessis estat disposat a tenir alguna cosa amb mi, això no hauria estat necessari. Però vas seguir allunyant-te de mi, mantenint-me a ratlla. No anaves a deixar-me entrar. No anaves a deixar-me assaborir la Força en tu —la seva bonica boca es va torçar—. Tota aquesta circumspecció Jedi, aquest codi moral, impedint-te deixar-me tocar-te, impedint-te tocar-me. Però...

—Però Probus Tesla, a diferència de mi, no està lligat per limitacions morals.

Ella va somriure, la seva mirada recorrent les serralades queloides de la cara de l’Inquisidor.

—Sí. Com ho vas saber?

—Vaig sospitar que alguna cosa no anava bé quan vas deixar d'importunar-me amb les teves feromones. Al principi vas desviar el teu desig cap a Kaj, però quan va desaparèixer, necessitaves una altra font. Amb qui fer una aliança millor que amb l’Inquisidor que m'estava donant caça? Però havies de provar la teva sinceritat. Així que els hi vas donar a Laranth i Kaj. Els vas dir on trobar al noi i a la Paladí.

Ella semblava perplexa.

—Però, vaig ser tan acurada...

—Ja et vaig parlar del somni de Força que vaig tenir, en el qual vaig olorar el gas d'espècia. El perfum de les teves feromones també estava allà.

Ella semblava a punt de contestar, quan Vader els va interrompre.

—Tot això és vagament interessant i divertit, Pavan —va dir ell—. Però ja ha durat suficient —va estendre una mà enguantada—. Dóna'm la bota... ara.

Jax va riure sense gaubança.

—Per què? No vas a deixar-nos marxar fem el que fem.

—No et deixaré marxar, però la deixaré anar a ella. —Vader va inclinar el cap cap a la Laranth.

—Per què faries això?

—Perquè és més fàcil que l'alternativa: disseccionar-vos a tots, peça per peça fins que trobi el que busco. Una cosa que saps que sóc capaç de fer —va fer un gest descurat amb una mà i Laranth es va posar rígida, el seu cap es va tirar cap enrere, els seus ulls es desorbitaren pel dolor.

Sota les seves túniques, Jax va activar el remot que, en teoria, restauraria les funcions cognitives superiors d'I-5. L’androide, no obstant això, no va donar indicis de cap canvi. Jax va sentir que la por apunyalava el seu cor. Havia estat ell en el correcte? Havia perdut I-5 alguna part efímera de si mateix que mai podria recuperar?

—Digues-li a l’androide que em doni la bota, Pavan.

—L’androide no la té —va dir I-5 de sobte. Ambdues mans es van alçar en un gest letal, disparant els làsers. Els rajos es van dirigir cap a Vader... i es van detenir a escassos centímetres de les seves mans esteses.

—Interessant —va dir ell—. Vaig llegir la teva intenció en el mateix instant que l’estaves formant. No com un corrent en la teva matriu positrònica, sinó com una emoció. Estaves protegint el que aprecies. Veritablement ets una màquina notable.

—Perdona'm per no ser prou gentil per agrair-te el compliment —va dir I-5.

—Entén-me, home de llauna. Si no em lliures la bota, t'obligaré a observar mentre destrueixo a Jax Pavan i la Laranth Tarak. No quedarà res a protegir.

Va haver-hi una estranya reverberació psíquica que semblava arribar de tot arreu alhora. Arran d'això, Jax va sentir el toc mental de la Laranth i va mirar cap a ella. Vader l'havia deixat anar de l'agafada amb la qual l'havia subjectat i ella estava mirant a Jax fixament. Quan les seves mirades es van trobar ella va fer un gest subtil, els seus ulls baixant cap a la punta del seu lekku dret; el qual, caient sobre la seva espatlla, fregava el cinturó que portava al voltant de la seva túnica.

Ell va comprendre el missatge immediatament... ella tenia la bota. Laranth era el còmplice secret d'I-5. Cosa que tenia molt sentit. Ella era accessible per a l'equip però no part d'ell, i ella era, de tots els socis de Jax, la persona de més confiança.

La ment d’en Jax es va regirar buscant una epifania. Mantenint la mirada de la Laranth, li va fer la més diminuta inclinació de cap i un petit toc amb la Força.

Els ulls d'ella es van obrir amb incredulitat.

Jax va obrir la boca per parlar quan una força com un invisible puny gegant li va copejar i li va llançar contra la paret. Va quedar allà immobilitzat, enfilat, mentre cada terminal nerviosa del seu cos explotava i cremava en flames. Un crit va escapar de la seva gola abans que pogués detenir-lo.

—Alto! —li va cridar Laranth a Vader—. Jo tinc la bota!

Vader va deixar anar a Jax, i va caure al sòl fet un cabdell. Es va recolzar contra la paret, observant mentre Vader alliberava la Laranth dels seus grillons i baixava l'escut. La twi’lek va ficar la mà en una butxaca del seu cinturó i va treure un injector que contenia l'única dosi d'extracte de bota. La hi va tendir a Vader.

Ell la va agafar i va reactivar la seva cel·la en un moviment fluid. Atrapada una altra vegada en el camp de força, Laranth va caure contra el sòl.

De nou, Jax va sentir aquest sotrac peculiar de temor en la Força, però no va tenir temps d'indagar en ell. Vader s'havia situat davant seu.

—I ara, si em retornes el pyrònium...

No tenia sentit negar-ho. Si fingia no tenir-lo, Vader simplement li registraria de dalt a baix i li prendria. Ell va ficar la mà entre la túnica d’Inquisidor, el va agafar de la butxaca interior de la seva armilla, i li va lliurar.

—I finalment, l’holocró Sith —de nou, Vader va tendir una mà enguantada.

Jax va negar amb el cap.

—No el tinc.

—Està dient la veritat —va dir I-5 ràpidament—. Jax l'hi va donar a un altre membre del nostre equip que... ja no està amb nosaltres.

—Oh sí, el sullustà tafaner. On està?

—De camí al seu planeta natal, crec.

La mà enguantada es va tancar formant un puny, fent que Jax es preparés per a l'escorxament continuat dels seus nervis. Va quedar sorprès quan Vader simplement va encongir les espatlles davant la inconveniència, com si l’holocró Sith no tingués importància.

Per descomptat, l'epifania d’en Jax podia ser pura il·lusió. La seva suposició que Vader necessitaria l’holocró per saber com usar el poder del pyrònium podria ser falsa. Considerava a Vader un home de suprema arrogància, però qui sabia... tal vegada merament estava confiat i simplement sabria com usar el pyrònium una vegada que tingués una connexió sense restriccions amb la Força.

Jax va mirar la Dejah. La seva cara era la d'un fanàtic en l'angoixa d'un èxtasi meditatiu. Rhinann, també, va semblar completament centrat en Darth Vader mentre el Senyor Fosc contemplava els dos objectes de les seves mans.

—No pots fer-te una idea del que m'has donat —li va dir a Jax. El seu to era exultant... La bota purificarà i augmentarà exponencialment la meva connexió amb la Força, una transformació que es mantindrà i es reforçarà per l'energia latent en el pyrònium. L’holocró Sith contenia instruccions escrites fa molt temps per Darth Ramage, un científic Sith, que haurien estat una addició útil a la combinació, però no essencial. Simplement hauré d'endevinar quina és la connexió entre aquestes dues forces.

—Com vas descobrir que els tenia jo? —va preguntar Jax. Es va aixecar del terra amb certa cura, les seves terminals nervioses encara sentien l’agullonada de l'agonia recordada.

—Sabia que havies adquirit un dels objectes, i quan vaig rastrejar l'embullada història de l’androide de Lorn Pavan, vaig saber que hi havia moltes possibilitats que també tinguessis la bota. Pel que fa a l'altre, va ser mera sospita per la meva banda. Gràcies per confirmar-ho.

A continuació es va tornar cap a I-5, amb l'injector de bota en una mà, el pyrònium en l'altra.

—I aquesta criatura; un androide sensible?, tinc curiositat per saber com es va aconseguir tal gesta.

—Aquest coneixement —va dir I-5—, és desconegut fins i tot per a mi. Dubto que puguis descobrir-ho.

Vader va ignorar el menyspreu de l’androide.

—No importa. Quan hagi fet ús d'això, sospito que posseiré fins i tot aquest coneixement.

Es va dirigir sense preocupació cap al centre de la sala com si es volgués posar davant la gran extensió transparent de la finestra, encara considerant els objectes de les seves mans. Mirà al seu Inquisidor i va dir:

—Has estat beneït, Probus Tesla. Avui presenciaràs el meu triomf definitiu.

Abans que Jax pogués considerar el que tenia intenció de fer, Vader havia buidat el contingut de l'injector en un receptacle de la seva placa pectoral.

—Mestre! —va cridar Tesla, fent un pas cap endavant.

El Senyor Fosc va estendre una mà per detenir-li.

—Merament una anàlisi, Tesla. No seria tan ximple com per a... —Vader es va detenir bruscament. El seu cap encasquetat es va inclinar cap enrere per la sorpresa—. Què...?

Ell estava quiet, gairebé contemplatiu.

—Interessant... —va dir suaument—. Sembla que tinc certa...

Llavors es va posar rígid, com si sofrís una punxada de dolor. En un moment, la seva forma blindada estava coberta d’una espetegant energia blava. El Senyor Fosc va començar a patir convulsions espasmòdiques mentre l'energia s'intensificava.

Jax ràpidament es va desprendre de la túnica d’Inquisidor i va encendre el seu sabre Sith. Ni Vader ni ningú més van semblar adonar-se’n.

El Senyor Fosc va continuar dempeus, arrelat en aquest punt, mirant fixament els patrons frenètics de llum que li recorrien. Llavors una ona de xoc de Força va copejar a Jax, una sensació d'intensitat més enllà de qualsevol cosa que alguna vegada hagués experimentat. Per un moment fugaç va entendre el que estava ocorrent, es va adonar que estava experimentant el ressò més lleu de la connexió inimaginable que Vader estava sentint... la connexió amb la Força Còsmica.

Jax va alçar el seu sabre làser. Era el moment d'actuar.

No va tenir cap oportunitat. Tancat en alguna classe de fugida fosca, Darth Vader va començar a llançar energia de Força en totes les direccions alhora, com si lluités amb un exèrcit d'enemics incessants. Però els cops eren aleatoris, espasmòdics, copejant les parets, el sostre, el sòl. Era com si la Força copegés a través d'ell, usant al Senyor Fosc com una marioneta, o més apropiadament, com una arma.

Una de les primeres ràfegues va copejar la finestra de la sala de control, trencant la seva vasta extensió en innombrables trossos diminuts. Van esclatar cap a fora i van caure al terra com una pluja d'estels mortífers. L’esparracada cadira d'una consola es va desprendre del sòl i va anar volant cap a I-5. Li va copejar en l'espatlla dreta i li va llançar cap enrere, immobilitzant-li contra la paret posterior de la sala i aixafant el seu xassís. L'estructura de duracer de la cadira es va clavar en el ferrocret, atrapant eficaçment a I-5 allà.

El camp EM al voltant de la Laranth va caure i l'emissor d'impulsos que havia estat distorsionant el seu sentit de la Força va caure del seu lekku fins al terra. Alliberada, es va llançar cap a Kaj, qui estava arraulit en una cantonada al costat de la finestra, tremolant, pàl·lid i aparentment desvalgut.

Rhinann va buscar refugi ràpidament darrere d'una consola control avariada. Dejah seguia dempeus al centre de la sala, a un mer metre i mig del cor de la tempesta. La seva cara estava entotsolada, somrient, els seus enormes ulls brillaven amb plaer.

—Dejah! —va cridar Jax—. Dejah, aparta’t d'aquí!

Ella es va tornar per llançar-li una mirada tímida sobre una espatlla, llavors va avançar fins i tot més cap al Sith que lluitava, alçant els seus braços com per abraçar-li. Ella va ser abraçada per la Força en lloc d'això... una onada de poder inestable de Vader la va llançar a través de la sala, per impactar amb una força trenca-ossos contra la paret. Jax no necessitava que la Força li digués que estava morta.

No va tenir temps per quedar atordit. Va lluitar per desviar les explosions aleatòries, però la inestabilitat de Vader estava pertorbant la Força de tal manera, que algunes onades van passar. Una va ser suficient per aixafar al tercer Inquisidor.

Jax finalment va recórrer a cridar:

—Laranth! Aïlla-li!

Ella ho va intentar. Va tractar d'embolicar a Vader en una bombolla de Força d'una sola peça, però ella, també, va trobar que manejar la Força li resultava tan difícil com a Jax. Ell va sentir la seva frustració com fils trencats d'energia tremolosa.

No importa. Amb el sabre làser brillant intermitentment, Jax va començar a avançar cap al Senyor Fosc.

L’Inquisidor, Tesla, immobilitzat pel xoc, va semblar recobrar-se sobtadament. Va encendre la seva pròpia arma i es va trobar amb Jax fulla amb fulla, en un intent d'apartar al Jedi del seu obvi propòsit.

Amb la sala enfonsant-se al seu voltant, i sense forma d'aconseguir arribar a Vader, Jax es va trobar en un punt mort amb l’Inquisidor.

Mirà a Kaj, arraulit amb la Laranth en la seva cantonada, amb la cara pàl·lida i plena de terror. Què li havia fet Vader, per evitar que intentés usar la Força? Com li havia convertit el Senyor Fosc d'un enemic imprevisible i implacable en una mascota a la qual s'atrevia a deixar fora de la gàbia? Jax sabia que mai rebria cap resposta per aquestes preguntes si no podia desfer aquest empat.

Sobre el zumzeig i l'entrexocar de les dues fulles escarlata, Jax va escoltar un so beneït a la seva esquena: el gemec del làser d'I-5. L’androide s'havia alliberat i estava treballant en les portes. Jax va contenir l'alè quan va veure la condició en la qual es trobava el seu amic... un braç gairebé trinxat del tot, penjant d'alguns cables, i la major part del seu tors superior aixafada. Havia hagut d'arrossegar-se a si mateix fins a les portes, i el seu únic làser operatiu estava espurnejant de males maneres. No obstant això, va perseverar.

Reunint totes les seves energies, Jax va avançar sobre l’Inquisidor, empenyent-li cap enrere, cap al seu fosc Mestre. Manejava la fulla Sith com si fos una extensió del seu cos, com si la seva ment l'esgrimís sense intermediació de braços i mans. Estocada, esquivar, estocada; de dalt a baix, llavors per a dalt de nou.

Tesla, la seva cara brillant per la suor i torta en un rictus de pura fúria, va intentar aguantar, però es va veure obligat a cedir terreny. La seva mirada trepava a Jax com si també pogués fer-li mal físic amb això.

Jax sabia que volia.

Cap enrere i cap enrere, més i més a prop de Vader, els dos van lluitar, fins que una astuta finta per part d’en Tesla va fer que Jax perdés lleument l'equilibri. La ganyota de disgust de l’Inquisidor es va convertir en el somriure d'una calavera de goig. Va agafar el seu sabre amb una sola mà i el va girar en un arc cap al costat d’en Jax.

Un cop oblic de l'erràtica energia de Vader va encertar en l’Inquisidor i el va llançar donant voltes cap a un embull de maquinària espatllada i fibres òptiques. El seu sabre làser es va apagar i va sortir volant, tritllejant pel terra.

Jax es va trobar abruptament enfront de Darth Vader amb res més que el seu sabre làser. Oportunitat o desastre?, es va preguntar.

El cap encasquetat de Vader es va tornar cap a ell, mig enfosquit pel flux frenètic d'estàtica de Força. Cada terminació nerviosa del cos d’en Jax va pessigollejar davant l'observació. Ell va alçar la fulla i va veure el moviment reflectit de la mà d’en Vader.

Vader va emetre dues paraules; Jax no podia distingir si les havia sentit a través de les seves oïdes o a través de la Força: No pots.

Un advertiment? Una esperança? Una mentida? Abans que Jax pogués contestar amb paraula o sabre làser, les portes darrere d'ell es van obrir.

Jax va veure com el cap d’en Vader es tornava cap a les portes, i va bressolar la seva fulla en un arc descendent. Va copejar la cobertura de Força que embolicava a Vader i va rebotar com si estigués feta de metall. La sacsejada del contacte li va adormir el braç i li va llançar al sòl.

—Jax! —la veu era la de la Laranth, cridat des d'enrere; ell es va donar la volta i es va posar dempeus.

A través del portal obert de la sala de control va veure a Thi Xon Yimmon, Tuden Sal, i un equip d'operatius de Fuetada que incloïen, increïblement, a Den Dhur. Estaven armats fins a les dents, ullals, i mandíbules.

Laranth romania a la porta, amb una mà estesa cap a ell. Al costat d'ella Tuden Sal lluitava per emportar-se a Kaj sense fer-li mal; el noi semblava obsessionat amb arribar fins a Vader. Cridava de forma inarticulada; Jax no podia entendre el que deia amb el so de les explosions de Força de Vader. Mentre Jax anava a trompades cap a ells, tractant d'aconseguir agafar la mà estesa de la Laranth, Kaj es va deixar anar d’en Sal i va sortir disparat. Abans que Jax pogués reaccionar, el noi va ser copejat per l'energia de Força i llançat al terra. Vader li havia lligat eficaçment amb una corretja de pura energia i l’estava arrossegant inexorablement cap a la finestra destrossada.

Jax va saltar darrere del noi, amb la fulla alçada... només per ser atrapat per una altra corretja d'energia d’en Vader.

Següent