Arma Secreta (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Vestit amb les seves aspres robes de viatge, Ry-Gaul s'assemblava als incomptables altres éssers desarrelats per les Guerres Clon i per la presa de control Imperial que buscaven un lloc al que anomenar llar una altra vegada. Però mentre ella caminava al seu costat, Solace podia sentir el poder de la Força.

—Com vas escapar de l'Ordre Seixanta-sis? —va preguntar la Solace.

—Estava en una missió secreta —va dir ell—. Només Yoda ho sabia. Estava en un món de la Vora Exterior, a cobert. Vaig deixar a Tru Veld en el Temple. Ell estava treballant en un valuós projecte de recerca.

—El Temple va ser envaït —va dir la Solace—. Van matar a tothom.

Ry-Gaul va tancar els ulls un moment.

—Vaig pensar que estaria més segur en el Temple. Si hagués vingut amb mi, estaria viu.

—No cal lamentar les decisions, sinó entendre-les —va dir Solace. Les paraules familiars d'una dita Jedi sonaven tranquil·litzadores en la seva boca.

—Vaig escoltar les mentides que l'Imperi estenia sobre els Jedi un dia en una cantina —va dir ell—. Em vaig adonar que tothom que coneixia estava mort —va baixar la mirada cap a les seves enormes mans blanques—. Vaig voler tornar a Coruscant immediatament, però gairebé m'atrapen en un punt de control mentre intentava arribar fins allà. Una parella, un home i la seva esposa, em van rescatar. Em van portar de tornada al seu planeta natal i em van oferir un lloc on quedar-me. Eren científics. Em van trobar una nova identitat, i em preparava per marxar-me una altra vegada quan van desaparèixer. Els he estat buscant des de llavors.

—Bé, has atret l'atenció de l'Imperi —li va dir Solace.

—Ho sé. Però no podia deixar de buscar. Com més buscava, més m'exposava. Altres científics estan desapareixent. Alguns van voluntàriament. Uns altres semblen haver estat forçats. I estic segur que l'Imperi està darrere de tot això.

—Els estan usant per a alguna cosa —va dir la Solace, mirant als altres—. Hem d'explicar-li-ho a Dex.

—Ferus també hauria de saber-ho —va dir Clive—. Podria ajudar-li a Bellassa.

—Estem prop del Districte Taronja —va dir la Solace—. Allà estaràs fora de perill.

Van agafar un turboascensor i van descendir cent nivells fins al Districte Taronja.  Van passar ràpidament pels passatges, prenent els carrers més petits. Es van acostar al llarg i serpentejant carreró on estava situada la casa refugi d’en Dex.

—Mira, allà està Lune —va dir Astri, amb una onada de felicitat il·luminant la seva veu.

Va començar a avançar cap al grup. Solace es va tibar. Ella va notar que Curran i Keets anaven amb compte de mantenir-li davant d'ells, escudant-li del carrer. En lloc de ficar-se en el carreró, van anar cap a l'esquerra.

—Astri, espera —va dir la Solace—. Quelcom va malament.

Era una regla definitiva que algú que sospitava que era seguit no havia d'entrar en el carreró. Això podria exposar la casa refugi d’en Dex.

Preocupada, Solace es va separar del grup i va alleugerir el pas.

Va arribar massa tard.

Els soldats d'assalt van sortir precipitadament d'un aerolliscador sense marques i van llançar a l'aire droides cercadors amb blàsters. El foc làser va atrapar a Curran, caient al terra. Keets es va girar, abraçant fortament a Lune contra el seu pit. Solace va saltar cap a l'aerolliscador, amb el sabre làser alçat.

Darrere d'ella va poder sentir a Ry-Gaul movent-se. Sabia que estava col·locant-se per cobrir el seu flanc.

Però estaven molt lluny, i era massa tard. Keets va ser superat pels soldats d'assalt. Es van emportar a Lune d'una tirada. El nen no va fer ni un soroll.

Van ser els crits d'angoixa de l’Astri, de genolls, els que fendiren l'aire mentre Lune desapareixia en l'abarrotat cel.

Següent