Patrons de la Força (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

I-5 seria escortat per la Dejah Duare, qui tenia més possibilitats de mantenir calmat a Kaj, i per Rhinann, les raons de les quals per oferir-se voluntari eren vagues en el millor dels casos. Havia arribat tan lluny per amagar-se del Senyor Fosc que era difícil explicar als seus companys per què sobtadament estava disposat a posar-se en perill.

Va provar diverses explicacions en la seva pròpia ment que sonaven falses fins i tot per a ell: lleialtat cap a Jax, una inclinació secreta amb I-5, un desig de vanar-se de la seva aliança amb un Jedi davant un amo que havia abusat de les seves sensibilitats tremendament. Cap sonava creïble, i per això havia acabat amb una cosa una mica més propera a la veritat.

—Francament —els havia dit als conspiradors reunits—, tinc la intenció de convertir això en una tàctica estratègica. Vader em reconeixerà, per descomptat, i podria ser persuadit de pensar que sóc una classe de talp i per tant podria ser-li útil per capturar a Jax i acabar amb Fuetada d'una vegada per sempre. A més —havia afegit, arrufant el nas amb disgust—, desitjaria comportar-me millor del que ho ha fet aquest sullustà covard. Em nego a ser tan covard com per abandonar als meus companys.

El petit discurs semblava haver funcionat bastant bé amb el grup, i Rhinann es va dedicar a les preparacions finals per a l'intercanvi. Ell creia que ara, finalment, la bota havia de sortir a la superfície, i ell seria l'última persona que algú esperaria que la robés i la usés.

El punt d'intercanvi seria la torre de control d'un hangar de naus espacials en un complex militar abandonat. Tuden Sal havia seleccionat el lloc, la qual cosa li havia causat a Pavan certa intranquil·litat. Sal encara era un nouvingut per a Fuetada i, encara que Yimmon i fins i tot la Laranth confiaven en ell, el fet de la seva traïció prèvia al seu pare havia de fer difícil per al jove Jedi tenir la mateixa fe en ell.

Rhinann considerava irònic que Tuden Sal no s'hagués ofert voluntari per ser part de la missió, no obstant això I-5 encara pretenia assassinar a l'Emperador si es presentava l'oportunitat.

L’elomin no era molt optimista sobre les seves probabilitats, però havia fet copioses llistes mentals de totes les coses que podrien sortir malament, i per això se sentia ben preparat per a qualsevol cosa que poguessin trobar.

No obstant això va quedar sorprès gairebé immediatament a la seva arribada a la torre. Mentre ell i Dejah acompanyaven a l’androide des del seu aerolliscador, es van trobar en companyia d'un trio d’Inquisidors. Els adeptes els van flanquejar mentre s'acostaven a l'ascensor que connectava amb la sala de control.

Rhinann va reaccionar d'una manera molt poc digna, gairebé arribant a amagar-se darrere de l’androide. Dejah va prendre la seva aparició de forma una mica més serena, expressant només una lleu molèstia perquè ella i Rhinann no havien estat avisats de la precaució addicional per part de Vader. I-5YQ, disfressat com una unitat de protocol de la línia 3PO, no va dir res, com corresponia a un androide portant un dispositiu de contenció. Havien acordat deixar el seu mòdul cognitiu a la seva programació bàsica i emmagatzemar les dades dins del fals dispositiu de contenció. Al moment adequat, algú —Rhinann no sabia qui, perquè Vader no pogués arrencar-li la informació de la ment, si anava a ser Dejah, o Jax, monitorant des de la distància— reactivaria les funcions cerebrals superiors de l’androide perquè pogués completar la seva missió.

—Ens acompanyareu —va dir simplement un dels éssers sense rostre, i es va donar la volta per conduir-los fins a l'elevador.

—Podries haver-me avisat que estaven aquí —li va dir Rhinann a Dejah entre premudes dents.

—Què et fa pensar que sabia que estaven aquí?

—Em sembla recordar que vas comentar que el taozin no impedeix la telepatia. Assumeixo que aquests subjectes estan emetent alguna classe d'ones cerebrals. Tal vegada fins i tot tenen emocions.

La zeltron li mirà de cua d'ull.

—Si que en tenen.

—Deixeu de parlar —va dir un dels Inquisidors. Rhinann va sentir les seves mirades posades en ell mentre sortien de l'ascensor i creuaven la sala buida que una vegada havia dirigit el tràfic espacial de la República, i que ara era la llar de la pols, la brutícia, i els insectes.

Rhinann va veure la Laranth dempeus dins d'alguna classe de camp de força que circulava entre una sèrie d'emissors portàtils. Els seus canells estaven emmanillats, i va haver-hi un dispositiu pampalluguejant unit al seu lekku esquerre... un transmissor d'impuls electromagnètic, va aventurar ell, amb l'objectiu de desestabilitzar la interacció del seu cervell amb el misteriós circell carnós. Ella semblava enfadada, va pensar ell. Però, quan no?

Hi havia tres figures parades just darrere d'ella, al costat de la finestra que donava al distant sòl de l'hangar: el noi Kaj, Darth Vader... i l'Emperador Palpatine. L'Emperador estava assegut en una cadira flotant al centre del petit grup, amb aspecte encorbat i fred. Vader era... bé, Vader. Ell no havia canviat gens des de l'última vegada que Rhinann li havia vist. El noi, d'altra banda, estava vestit amb un uniforme de negre Imperial en contra del qual el seu cabell i la seva pell pàl·lida resultaven xocantment brillants. Estranyament, no semblava feliç de veure'ls.

A Rhinann li va costar un esforç enorme romandre dempeus... davant la visió de Vader tot el seu vell pànic s'hi havia reacomodat en ell, fins a tal punt que l'habitació literalment es va posar grisa durant alguns moments. Es va sentir trontollar, i es va ordenar a si mateix feroçment mantenir el control.

Mirà cap a la Dejah. La zeltron estava dempeus al costat contrari d'I-5, els seus ulls estaven desorbitats pel terror, la seva mirada fixa en Vader i en l'Emperador, la seva respiració era ràpida i superficial. A continuació va mirar a l’androide. A què estava esperant? Per què no li disparava a Palpatine? No havien aconseguit carregar de nou la informació?

La resposta va arribar de la forma més inesperada. L'Emperador va somriure i va unir les seves mans, llavors va desaparèixer com un estel moribund... cadira inclosa. No havia estat més que una imatge hologràfica.

Rhinann va tenir l'absurd desig de riure.

Darth Vader, una mà a l'espatlla d’en Kaj, els va examinar a través de les seves lents insectoides. Llavors es va moure cap a ells amb gràcia lànguida i amenaçadora, les seves túniques murmurant suaument.

—Haninum Tyk Rhinann. Em sorprèn veure't aquí. No t'hauria pres per un heroi o per un ximple.

Rhinann no tenia cap resposta en això, tenint en compte que massa aterrit per parlar... ni, sabia ell, Vader s’ho esperava.

Vader es va acostar a ells, es va detenir i els va inspeccionar per un moment. Kaj romania alguns passos per darrere, la seva expressió neutral. Rhinann es va sorprendre per això, però només vagament... no hi havia molt espai en el seu cap per a una altra cosa que no fos el terror d'estar tan prop de Vader una altra vegada.

Després d'un moment interminable de silenci, Vader es va dirigir, no a Rhinann, ni a I-5, sinó a la Dejah.

—Quin d'ells té la bota? —va preguntar ell.

—No ho sé —va dir ella serenament. Es va tornar per mirar a I-5—. Vaig intentar descobrir-ho, però I-5 és terriblement llest quant a aquestes coses. Realment no he pogut descartar la possibilitat que encara la tingui a sobre.

Rhinann es va sorprendre davant el poc que li sorprenia aquesta evidència de la traïció de la Dejah.

—D'altra banda —va dir ella, tornant-li l'esquena a l’androide i mirant a un dels Inquisidors—, ell podria haver-li-ho donat al Jedi.

Rhinann va captar un xiuxiueig de l’Inquisidor.

Dejah es va aproximar a la figura escarlata, la seva expressió dolça de malenconia.

—Ho sento, Jax —va dir suaument—. Ho sento de debò.

 Següent