Patrons de la Força (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Jax i Laranth es van detenir per reconèixer la confluència de corredors on s'havien trobat de camí a l'erupció de Força. El noi, que havia remugat que el seu nom era Kaj, semblava menys atordit. Els seus ulls continuaven dirigint-se cap al sabre làser d’en Jax.

—Ara a on? —va preguntar la Laranth, indicant amb el cap cap al buit pel qual havia descendit abans—. Això dóna al Ploughtekal. Prop del seu centre, de fet. Si els Inquisidors estan buscant al nostre amic, el mercat podria proporcionar-nos la millor cobertura. Com vas baixar fins a aquí?

Jax va fer una ganyota.

—Amb prou feines ho recordo. Kaj pràcticament em va arrossegar fins a ell.

—Si ets un Jedi, on està el teu sabre làser?

Laranth i Jax es van girar a l’uníson per mirar al noi. Ell realment s’enrojolà.

—Estrictament parlant —li va dir Laranth—, sóc un Paladí Gris. Tenim una aproximació una mica diferent a certes coses, els sabres làser són una d'elles. Un Paladí Gris no està unit a una arma en particular. Simplement usem la Força a través de l'eina que preferim. A mi m'agraden els desintegradors. —Palmejà el parell enfundat en les seves cuixes—. Encara que alguna que una altra vegada he usat una vibroespasa.

El noi va tornar cap a Jax la seva mirada.

—El teu sabre làser és vermell. El seu era vermell —va dirigir la mirada cap al camí pel qual havien vingut—. Com sé que sou realment Jedi, qualsevol de vosaltres? Com sé que no sou Inquisidors?

Jax podia sentir la incertesa i la por creixent darrere d'aquests ulls pàl·lids. Creixent cap al pànic. Ja havia vist el que aquest prodigi de la Força podia fer quan entrava en pànic.

—No ho som —va dir ell—. Toca'm. Usa la Força per estendre't i llegeix-me. No et detindré —va veure que els ulls de la Laranth s'obrien una mica més abans que ell tanqués els seus i s'obrís a aquest estrany noi. Va sentir la seva inquietud com una cascada de fredes línies descendint per la seva esquena, va sentir el toc temptatiu del noi com un circell fred d'incertesa.

Blau. La Força es manifestava en Kaj com amorfes masses blaves tirant a violetes. Jax les va veure amb l'ull de la seva ment arribant fins a ell, envoltant-li, sondejant-li.

Després d'un moment el toc es retirà i va obrir els ulls per veure al noi mirant-li perplex.

—Què vas sentir?

—No hi ha ira en tu. Ni ràbia. Jo tinc tanta i de vegades haig de lluitar amb força contra ella. I ell... —de nou, la seva atenció es va dirigir cap al camp d'enderrocs i l’Inquisidor possiblement mort—... ell era com un forn. Cremava de ràbia. Per què ets tan diferent?

—Perquè sóc un Jedi —li va respondre Jax—. El nostre amic Inquisidor és..., una altra cosa.

—Un Sith?

Jax va mirar la Laranth.

—Què saps dels Sith? —li va preguntar a Kaj.

El noi es va encongir d'espatlles.

—Llegendes. Mites.

—Bé, hi ha moltes classes de Sith. Fins a on jo sé, un Inquisidor no és realment un Sith. Però usen sabres vermells. És una funció del cristall que s'utilitza. Diferents cristalls produeixen colors diferents.

—Així que... és una elecció que fas.

Jax i Laranth van intercanviar mirades.

—Sí —va dir Jax—. Normalment. L'única cosa és que jo no vaig escollir aquest sabre làser. El que tenia, el que vaig construir i amb el qual em vaig entrenar, va ser destruït. Aquest —palmejà l'empunyadura— me’l va donar... algú que sabia que el necessitaria.

Laranth es va moure inquieta.

—Odio trencar aquest moment, però tenim un problema logístic, com portar a Kaj fins a terreny amic.

—Sí, però a quin terreny amic? —Jax la va mirar directament, la qual cosa va fer que el seu estómac se sentís estrany—. Puc portar-lo amb mi, o pots portar-lo amb Thi Xon Yimmon.

—Yimmon ja té suficient en el seu plat —va dir la twi’lek—. No puc donar-li conscientment una mica més en el que pensar sense preguntar.

Kaj, que hi havia estat assegut contra d'una pila d'enderrocs, es va posar dret.

—No sóc una cosa en el que pensar. Sóc un Jedi. Almenys, vull ser un Jedi —va rectificar quan el pes de les mirades duals va caure sobre ell—. Vull ser ensinistrat. Vull... aprendre a usar la Força. Per controlar-la en lloc de tenir-la... cremant a través de mi. Això... això m'espanta de vegades. La manera en la qual em sento. La manera en què se sent.

Es va enfonsar, les seves mans tirant de la seva túnica, els seus ulls implorant. Es veia i sonava tan jove i fràgil... que feia que el que li havia fet a l’Inquisidor allà enrere resultés encara més sorprenent.

Les paraules d'I-5 van arribar fins a Jax en aquest moment... el que l’androide havia dit sobre que Jax hauria de ser qui entrenés a la següent generació de Jedi. Potser aquesta necessitat ja s'estava presentant per si mateixa.

—El portarem a l'apartament —li va dir a Laranth—. Però assegura't d'informar a Yimmon. Pot ser que sigui més convenient que s'entreni amb tu, aprenent les formes dels Paladins.

—Pot ser que sigui millor que aprengui el millor d'ambdues filosofies —va dir la Laranth—. En les circumstàncies actuals, l'exclusivitat mútua és un luxe que els Jedi no es poden permetre.

Ella tenia raó, per descomptat. Eren més forts junts que per separat. La qual cosa li va recordar a Jax el fet que ella deixés el grup. Va obrir la boca per dir alguna cosa sobre aquest tema, per suggerir que tornés, però ella ja s'estava dirigint cap al buit, estirant el seu llarg i graciós coll per escodrinyar el tram vertical amb els seus recolzadors.

Ella va dirigir els seus ulls verds cap a Kaj.

—Pots fer un salt controlat quan no estàs sent atacat? —va preguntar ella, i Jax va pensar que els seus llavis es corbaven lleugerament en els extrems.

El noi es va moure per mirar amb atenció al llarg del tub del ferrocret. Va assentir.

—Crec que sí. Almenys he saltat tan alt com fins aquesta passarel·la horitzontal —va assenyalar directament cap amunt.

Jax es va unir a ells en el petit accés, seguint el gest del noi fins a un punt aproximadament de deu metres d'alt, on una passarel·la de duracer envoltava el conducte, disminuint el seu diàmetre.

—Bé —va dir la Laranth. Ella va desenfundar un dels seus desintegradors—. Aniré primer. Segueix-me.

Ella va saltar, aconseguint la plataforma de metall fàcilment i va aterrar en ella amb un cop suau de les seves botes. Kaj va mirar a Jax, qui va assentir encoratjadorament, llavors la va seguir, sobrepassant la passarel·la gairebé per un metre. Laranth va tirar de la seva capa i li va atreure cap a ella abans de saltar cap a un punt més alt.

Jax va prendre això com el senyal per avançar, i es va unir a Kaj en la passarel·la. El noi li va mirar en la penombra crepuscular, els seus ulls deixant traslluir por.

—No ens sentiran? Els Inquisidors, dic. No ens sentiran usant la Força?

—Probablement. Però certament van sentir aquesta gran explosió que vas deslligar allà, i amb sort serà allà on es concentraran. Només trigarem uns segons en arribar al basar, i una vegada que estiguem allà, podem barrejar-nos amb l'ambient. Ara segueix pujant. Laranth t'està esperant.

El van portar fins a Poloda Place sense incidents. El mercat estava, de fet, curiosament buit de presència imperial, i Jax, malgrat arribar fins al límit dels seus sentits en la Força, no va detectar ni un Inquisidor... o, més aviat, el «forat» en la Força que suggeriria l'ús d'un mantell de taozin que alguns dels Inquisidors usaven per ocultar la seva presència a altres sensibles en la Força.

Jax va quedar sorprès quan Laranth els va acompanyar tot el camí fins a l'apartament.

Rhinann i I-5 estaven connectats a l’HoloNet quan van entrar a la sala d'estar. Rhinann va alçar la mirada amb evident sorpresa, ja fora per veure la Laranth o al seu convidat o a tots dos, Jax no podia dir-ho. Els fotoreceptors d'I-5 pestanyejaren una vegada, llavors es van posar en Kaj.

—Estan Dejah i Den per aquí? —va preguntar Jax.

—Dejah Duare està fora —va dir I-5 amb la seva veu d'obedient androide de protocol—. Den Dhur està a la seva habitació escrivint un correu.

Jax va somriure en veure com de grinyolant que era tenir aquest androide de protocol en particular comportant-se de formes que eren normals per un androide de protocol.

—Està bé, I-5, Kaj és... Kaj és un amic. I és sensible en la Força. Acaba de derrotar a un Inquisidor sense ajuda i desarmat.

—Que ha fet què? —Den Dhur estava en el llindar de la seva habitació, els seus ulls grans ja de per si mateix semblaven enormes sota la llum provinent de la il·luminació indirecta enginyosament oculta de la cambra.

—Kaj, aquest és Den Dhur. Un membre del nostre equip.

El petit i grassonet sullustà es va endinsar més a l'habitació, els seus ulls posats sobre el nouvingut.

—Oh, fantàstic. Naturalment. Fem educades presentacions mentre totes les tropes d'assalt de Coruscant estan aquí fora buscant-li.

Jax va negar amb el cap.

—Den, no has sentit el que he dit?

—Sí, he sentit el que...

—Kaj és un Jedi potencial —va dir Jax pacientment—. L’Inquisidor anava darrere d'ell. No li va agafar. Això són bones notícies.

—Bones notícies? És una bomba de rellotgeria en potència, Jax. No veus que —es va interrompre quan la mà metàl·lica d'I-5 es va posar sobre la seva espatlla.

—Den, és descortès parlar sobre algú com si no estigués davant. Ho sé... la gent em fa això tot el temps. El que Jax ens està dient és que l'Emperador no aconseguirà un altre valuós premi. Per molt que ho va intentar, no ha pogut atrapar a Jax, i ara no ha pogut atrapar al nostre nou amic... —l’androide va inclinar el cap cap al noi, que pestanyejà.

—Uh —va dir Kaj—. Kajin. Kajin Savaros.

Jax va portar a Kaj al voltant de l'escultura de llum de Ves Volette que la Dejah havia instal·lat de la sala d'estar fins als seients. El va asseure en una adaptocadira, llavors es va asseure en una cantonada del sofà enfront d'ell.

—Tens gana, Kaj? Set? No pot ser fàcil viure així al carrer.

—En veritat em moro de gana. Havia robat alguna cosa al mercat, però l’Inquisidor em va fer fugir abans que m’ho pogués menjar.

Jax va començar a aixecar-se, però I-5 li va fer un gest perquè romangués assegut.

—Permet-me. Laranth, t'agradaria també prendre algun refresc?

La twi’lek va obrir la boca, va mirar a l’androide, llavors simplement va assentir i li va seguir fins al dispensador de begudes.

—Els Inquisidors també van darrere teu —li va preguntar Kaj a Jax, apartant la mirada de la cinètica i sempre canviant projecció de l'escultura de llum—. Perquè ets un Jedi?

—Aquesta és la raó oficial, suposo. En realitat és molt més complicat que això. Què hi ha de tu? Quant temps has estat esquivant Inquisidors?

—Des que vaig complir els quinze fa sis setmanes. Aquest va ser el moment en el qual la Força va despertar en mi realment. Abans d'això, simplement era un altre noi de carrer que ocasionalment feia que ocorreguessin coses estranyes.

—Però no sempre has viscut a Coruscant.

Kaj va sacsejar el cap, els seus ulls es van il·luminar davant la visió del plat de fruita ghibli i un gran got d'alguna classe de te vermell que I-5 li portava en una safata. Un dels beuratges relaxants d'I-5, es va imaginar Jax. El noi va acceptar el menjar i va fer una gran mossegada abans de respondre a la pregunta implícita d’en Jax.

—Vaig arribar aquí fa... set mesos, crec. Des de M’haeli —l'expressió de la seva cara es va congelar, i Jax podia sentir la punyalada freda i veloç de pena que jeia darrere d'ella—. La granja dels meus pares va ser destruïda per tropes imperials. El meu pare era un ancià local. Volien utilitzar-li per donar exemple... mostrar que ara ells eren els caps. Així que van saquejar la granja i ens van fer fora. La meva mare i el meu pare em van enviar a Coruscant, esperant... —es va encongir d'espatlles, empassant-se un mos de fruita—. No estic segur de què esperaven. Els meus pares sabien que jo era diferent. Des que era un nadó ocasionalment, com he dit, feia que passessin coses estranyes... ja saps, fer levitar alguna cosa perquè vingués cap a mi, aquesta classe de coses —es va beure gairebé tot el te d'un sol glop—. Ells sabien que el Temple Jedi havia desaparegut, però crec que la meva mare esperava que pogués trobar a algú... —els seus ulls van buscar els de Jax, llavors es van moure fins a la Laranth, qui havia tornat a l’habitació darrere d'I-5.

—Algú que t'entrenés —va acabar Jax.

—Entrenar a qui per fer què? —Dejah Duare va entrar a la cambra, desenrotllant un mocador llarg i pàl·lid de daurada sintaseda translúcida del seu cabell granat, que refulgí quan la llum va incidir en ell. Jax va sentir la seva gola tancar-se i va usar un filet de Força per desviar els efectes de la sensual aura de la Dejah. Al principi va pensar que ella havia d'haver captat quelcom del to de la seva discussió i aquesta preocupació havia provocat un pic inconscient en les seves feromones. Llavors es va adonar que la seva mirada no estava en Kaj, sinó en la Laranth.

La twi’lek no va moure ni un múscul, però va desaparèixer del sentit d’en Jax en la Força gairebé tan eficaçment com si s'hagués posat una armadura d'escates de taozin.

—Haig d'informar a Yimmon —va dir ella—. Fes-me saber el que decideixes, Jax. Adéu Kaj. Que la Força t'acompanyi. Has trobat un bon Mestre.

Ella va passar al costat de la Dejah sense dedicar-li ni una mirada. Jax va obrir la boca per cridar-la, però no se li ocorria res a dir. Es va encongir d'espatlles mentalment; simplement era la forma de ser de la Laranth. Ja hauria d'estar acostumat.

—Informar de què a Yimmon? —va preguntar la Dejah endinsant-se a l'habitació, col·locant el mocador sobre les seves espatlles—. Decidir què? De què parla?

Den, que havia estat voleiant entre avantsala i la sala d'estar, es va apartar del seu camí i es va asseure al costat d’en Jax en el sofà.

Només quan va haver envoltat la cadira en la qual Kaj estava assegut va baixar la mirada cap a ell. Ella va somriure, radiantment, el seu somriure era com una benedicció.

Els ulls d’en Kaj es van engrandir, llavors van mirar cap a Jax com si busqués instruccions.

—Ets una zeltron —va dir amb una cosa semblada a temor en la veu.

—Oh, déu —va remugar Den.

Jax li va donar un cop de colze.

—Dejah, aquest és Kajin Savaros de M’haeli. Acaba d'escapar pels pèls d'un Inquisidor. Laranth i jo vam tenir la fortuna de presenciar el poderós ús de la Força d’en Kaj derrotant aquest Inquisidor. Sol. Desarmat.

Dejah va fer una respiració profunda i va exhalar, els seus ulls es van trobar amb els d’en Kaj.

—Sorprenent. Llavors... ets un Jedi?

—Vull ser-ho. Espero que Jax m'ensenyi.

La mirada de la Dejah es va tornar cap a Jax.

—En això et referies, llavors. Entrenar-li per convertir-se en un Jedi. Vols prendre’l com un Padawan. Aquí està, ho veus, és com va dir I-5: si l'Orde Jedi ha de ser reconstruït, hauràs de prendre part en això. Segurament ara ho pots veure.

—No estava cec en això abans —va dir Jax suaument—. Només era conscient que hi ha altres prioritats.

—Què podria ser més important que això? —va preguntar la Dejah—. Què podries fer que fos més valuós que entrenar aquest jove?

Ella estava tractant de guanyar punts amb ell mitjançant l'adulació, per descomptat, s’adonà Jax. Intentant convèncer-lo de mantenir-se allunyat de les maquinacions de Tuden Sal. Va somriure, afalagat pel fet que ella es preocupés tant per ell.

Den grunyí.

—Quin munt de bilterscoot.

I-5 es va remoure i va fer el seu so d'aclarir-se la gola. La seva sobtada reaparició en la conversa va sobresaltar a Kaj. Jax va veure la reacció del noi com una aparença sobtada d'una multitud de pics de Força que van sortir disparats d'ell i van retrocedir tan aviat com va registrar la font del so i el moviment.

Jax va arrufar les celles. Aquest havia estat un reflex involuntari; Kajin Savaros portava posada la Força terriblement prop de la superfície. Si era tan fàcil per a Jax sentir-li, quant més fàcil seria per a un Inquisidor?

—Encara que estic d'acord amb la Dejah Duare en principi —va dir I-5—, em sembla que en vista de la forma en la qual Kaj ha aparegut entre nosaltres; hauríem de preparar-nos per moure-li, així com a nosaltres, si es tornés necessari.

—Per què es tornaria necessari? —va preguntar la Dejah, passant la seva mirada de Jax a l’androide, i d'aquest a Kaj.

—Pot ser que no escoltessis a Jax clarament, Dejah —va dir Den mordaç—. Kajin, aquí present, va derrotar a un Inquisidor. El que probablement significa que tota l'Acadèmia de lacais Sith és a punt de caure sobre els nostres caps.

Dejah es va donar mitja volta per mirar a Kaj.

—Però el vas matar, veritat?

—Jo... jo no ho sé —va quequejar Kaj, llavors va mirar a Jax—. Hi ha alguna forma de saber-ho?

Jax va sacsejar el cap.

—Tot el que puc dir-te és que no estava conscient quan vam deixar l'àrea. No vaig detectar cap fil de Força sorgint d'ell de totes maneres.

—Fils de Força? —va repetir Kaj.

—Metafòricament parlant.

—Quina diferència hi ha si està mort? —va preguntar Den incisivament—. Els Inquisidors no treballen en solitari. Romanen connectats amb el seu cap. Si el vas matar, llavors acaba de convertir-se en un punt en blanc gran i gros en els sensors de Vader, i si encara està viu, anirà corrent a tot córrer amb el seu amo i senyor per donar-li un informe complet.

—Ell ja és un gran punt gran i gros, Den —li va explicar Jax—. Laranth em va dir que els Inquisidors han començat a usar alguna classe de subproducte de taozin per bloquejar la detecció.

—En quant perill creus que estem ficats? —va preguntar la Dejah.

—No més del que estàvem abans. Però necessito iniciar l'entrenament d’en Kajin.

—Bé —va dir I-5—, això hauria d'incentivar-te a completar el sabre làser en el qual has estat treballant. I, si podem trobar un altre cristall, fins i tot podries fer que el sabre làser que portes ara emetés un matís menys sanguinari.

Dejah va riure, un so agradable i càlid.

—M'ofèn aquest comentari —va dir ella sense rancor—. Trobo el carmesí un color més atractiu... veritat, Kajin? —ella va inclinar el cap cap a un costat, col·locant-se un gruixut floc de cabell bordeus sobre un ull.

El noi va assentir mudament.

—Oh si us plau... —Den es va lliscar del sofà i va desaparèixer a la seva habitació. Després d'un moment, I-5 li va seguir.

Jax va mirar a Kaj. Els ulls del noi seguien fixos en la Dejah, però semblaven desenfocats, imprecisos.

—Estàs llest per començar la teva carrera com a Padawan? —va preguntar Jax.

El noi es va sacsejar visiblement.

—Estic força cansat. Hi ha algun lloc on pugui dormir una estona?

Jax va portar a Kaj al llit de la seva habitació i el va ficar dins, esperant que no tingués cap somni de Força. Amb un poder com el que Kajin Savaros havia mostrat, un somni de Força podia fer estralls a la seva llar.

Havia suavitzat això ara mateix, s’adonà, i no li va dir res de la seva preocupació a la Dejah quan va tornar a la sala d'estar i la va trobar asseguda en la cadira que havia ocupat Kaj.

—Això és una cosa bona, veritat, Jax? Aquest noi.

Els seus ulls eren eloqüents amb la necessitat de ser reconfortada.

—És una cosa molt bona. Una vegada que aprengui a usar la seva habilitat... bé, només puc imaginar-me la classe de coses que serà capaç de fer. Hauries d'haver-li vist, Dejah. Admirable es queda curt. Mai havia vist a ningú fer el que va fer... simplement per instint, crec. Va manejar energia repulsora com si fos argila emmotllable a les mans d'un escultor.

—O llum? —ella li va somriure, òbviament pensant en el seu antic soci, les escultures de llum del qual havien estat l'orgull de l'elit de col·leccionistes de Coruscant, i per la qual cosa havia tingut autèntica devoció. Aquesta devoció era un tret inusual en un zeltron. Com a espècie estaven naturalment inclinats a les relacions ràpides i apassionades, a tòrrides aventures amoroses, a breus obsessions. Dejah era diferent, i Jax sospitava de vegades que ella no havia transferit completament la seva devoció de Ves Volette a ell... que sota el seu aire de flirteig descarat aguaitava un corrent més profund de dol.

Va apartar el pensament del seu cap. Ell era un Jedi. No volia que li transferís la seva devoció a ell. Era perillós... per a tots dos. Però ell va contestar complidorament i amb un somriure, malgrat l'esgarrifós pensament: «Com llum. De fet, semblava com si estigués modelant llum a les seves mans. Llavors la va llançar com una arma. Va manipular els camps repulsors com si fossin cortines fetes d'això». Es va acostar a la seva cadira per alçar una cantonada del mocador de sintaseda que queia en suaus plecs sobre la seva espatlla.

Ella va alçar la mirada cap a ell fascinada, els ulls brillants, els llavis separats. Una esgarrifança de quelcom indescriptible va recórrer la part posterior del coll de Jax. Va deixar caure el mocador.

—I acaba de complir quinze anys —va dir ràpidament, apartant-se de la cadira i de la dona que l'ocupava—. No té entrenament, ni pràctica formal sobre com controlar la Força. Només el seu instint, i aparentment el seu instint és molt bo.

—Ha de ser molt poderós —va murmurar la Dejah, baixant la vista—. Sí. Sí, ja veig. Tant poder salvatge hauria de ser entrenat, controlat, canalitzat —va somriure de nou i va sacsejar el cap, fent que la llum ballés sobre el seu pèl—. Certament tens treball a fer, jove Mestre Jedi.

Jax s’enrojolà.

—No sóc un Mestre Jedi. Amb prou feines un Cavaller Jedi. Però tens raó, tinc molt treball a fer. Hauré d'entrenar a Kajin Savaros perquè sigui un Jedi, tant si estic preparat com si no.

***

—Què passa amb tu?

Al so de la veu mecànica, Den es va tornar per descobrir que I-5 havia entrat a la seva habitació amb silenciosos peus d’androide.

—Què passa amb mi? Anava a preguntar-te què creus que passa amb tots els altres de per aquí. Bé, no amb tots els altres. Només amb Jax i, bé, amb tu, per no ser massa específic.

—Ah. Per descomptat, mai passa res amb tu, veritat? Ets Den Dhur, el periodista. Observes tot i res t'afecta.

Bé, això va donar en el clau.

—Mira, miserable cubell de rosques amb esperit, mai he dit que res m'afecti o que sigui completament objectiu o qualsevol d'aquestes ximpleries. Qualsevol periodista que afirmi que és imparcial o desinteressat o no està involucrat té picada per cervell, s'està mentint a si mateix i a la Ment Universal, i està traint el propòsit mateix pel qual es va convertir en periodista en primer lloc. Un periodista cínic és un periodista que hauria de retirar-se —es va detenir per prendre aire—. Jo hauria de retirar-me.

I-5 va aconseguir fer que les seves metàl·liques celles immòbils es corbessin com si s'haguessin arquejat per mostrar sorpresa fingida.

—De debò? Hauria de dir que estàs molt més enllà de cínic per a això. Òbviament alguna cosa t'ha enfuriat enormement.

Den va clavar els ulls en l’androide, preguntant-se si aquesta era una oportunitat daurada per vessar les seves entranyes i rebre consol, o només una oportunitat de llautó per quedar com un complet idiota.

—És aquesta dona Duare. Ella és, ella és...

—Sí, sí, vaig percebre els barbotejos infantils. Allò no és res nou. Això l'és.

Den va anar fins al llit i es va llançar a sobre d’ell, ajuntant les mans darrere del cap i mirant fixament al sostre de duracret. Havia estat, en algun moment de la seva existència, pintat d'un to tranquil·litzant gris-verdós que li recordava el color dels sostres de la caverna en la seva llar de Sullust. Podria estar allà, s’adonà per mil·lèsima vegada, reclinant-se en un adaptosofà en la seva pròpia caverna, tenint una conversa pacífica amb Eyar i no en territori enemic, amagant-se en un cau, mirant al sostre amb nostàlgia, i mantenint un diàleg frustrant amb un androide de protocol.

En què havia estat pensant quan va decidir quedar-se a Coruscant? Oh bé, sabia en el que havia estat pensant... què I-5 mai deixaria a Jax i que ell mai deixaria a I-5. Jax era d'I-5... què?, el nebot adoptiu?, el fill adoptiu? Quan retorçat era això?

No més retorçat, va suposar, que el seu millor amic en tot l'univers estigués fet de metall i tingués una xarxa sinàptica de cables en lloc d'un còrtex cerebral.

—I bé? —va dir el seu millor amic en tot l'univers, sonant i semblant murri.

Den es va asseure dret.

—En cas que no t'hagis fixat, el nostre jove Jedi ha portat a casa a un humà extraviat. Un humà extraviat potencialment perillós. No sé si captes el subtext del que Jax estava dient, o més aviat, tractant de no dir, però jo sí.

—Al noi li busquen els Inquis...

—Això no. A nosaltres ens busquen els Inquisidors. El noi és estranyament poderós i no entrenat.

I-5 va inclinar el cap cap a un costat.

—És un talent en brut, sí.

Den va sospirar.

—Estàs sent intencionalment obtús, 5, o has fregit algun condensador? Jax i Laranth tenen molta cura sobre quan i com usen la Força especialment al voltant del nostre barri. El nostre convidat aparentment va atreure a l’Inquisidor fins a ell a través d'un ús descurat de la Força. Qui diu que no sofrirà una bretxa similar de protocol aquí?

—Jax.

Den va obrir la boca per protestar que Jax no era omniscient, però I-5 va aixecar una mà.

—Confiança, Den. Tot aquest equip que Jax ha reunit al seu voltant es basa en la confiança. Si Jax creu que pot entrenar aquest noi, llavors haig de confiar que ell pugui.

Den esbufegà.

—Confiança? Creus que pots confiar en Rhinann o en Dejah o en Tuden Sal?

—No. Ni tan sols fins a on podria llançar-los, la qual cosa seria una distància considerable, en veritat. Però cadascun de nosaltres sabem que podem confiar en Jax. Ell és el nucli. El cor. Tots els nostres fils es connecten a ell. Per descomptat, també saps que pots confiar en mi; i jo sé que puc confiar en tu. Però en l'anàlisi final, és la nostra confiança en Jax el que ens manté units.

Den va bressolar les seves cames per la vora del llit i es va inclinar més cap a l’androide, la seva ment tractava d'aconseguir quelcom que havia estat intentant articular durant algun temps.

—Però podem confiar en ell, 5? Podem confiar en ell quan ella està influint en ell? Llegint les seves emocions, jugant amb elles, tal vegada manipulant-li?

—Per ella et refereixes a la Dejah Duare, per descomptat.

—A qui sinó? És una zeltron, 5. No estic dient que tingui motius ocults quan es tracta del nostre Jedi. Els seus motius estan perfectament clars. Ella el vol. Només dic que ella és una distracció. I en aquestes circumstàncies, Jax no pot permetre's una distracció com aquesta. No podem permetre'ns una distracció com aquesta.

La cara metàl·lica d'I-5 era tan il·legible com se suposava que havia de ser.

—Jax ha notat, igual que jo, que la Dejah no sembla ser una zeltron «normal». Ella sembla capaç d'un període d'atenció emocional més llarg, en primer lloc. I segons l'estimació d’en Jax, capaç d'una quantitat sorprenent de lleialtat. Jax et recordaria que ella podria haver tornat a Zeltros o a algun altre món molt més allunyat del fosc cor de l'Imperi. Ella ha triat quedar-se aquí amb nosaltres en lloc d'això. Ell també et recordaria que ella ha estat molt útil en les nostres relacions amb Pol Haus i amb els diversos informants, voluntaris o no, als quals tenim ocasió d'utilitzar.

—Sé què és el que Jax em recordaria, gràcies. Em sorprèn que també m'ho estiguis recordant tu.

—De debò? Bé, una cosa que segurament et recordaré és que la Dejah Duare està d'acord amb tu sobre Tuden Sal i el seu pla per acabar amb l'Emperador Palpatine. Em sorprèn que no hagis aprofitat això com un recurs per forjar una aliança amb ella.

Dient això l’androide es va girar sobre els seus talons metàl·lics i va sortir de l'habitació, deixant a Den considerant acuradament les seves últimes paraules: Forjar una aliança amb la Dejah Duare?

Podria ser útil, va suposar. Fins i tot li podria permetre menyscabar els seus obvis intents de tenir una relació més intima amb Jax.

Va pensar en això durant un moment, però contemplar una possible relació física entre Jax Pavan i Dejah Duare només li feia enyorar a Eyar Marath. Es va aixecar del llit i va anar fins al seu lloc de treball, més determinat que mai a contactar amb ella. Ja tenia mitja carta escrita i ara estava segur que l'enviaria... descobriria si la bella cantant sullustana seguia esperant-li al seu planeta natal.

***

Rhinann estava esllomat en l’adaptocadira del seu escriptori, considerant acuradament el valor de l'última mitja hora de converses que havia escoltat d'amagat. Oh, certament no hi havia estat amagat. Amb tanta atenció com els altres li prestaven, podia amagar-se a plena vista.

Com era aquesta expressió en kubaz? Un insecte en la paret? Un artròpode en el sostre? Quelcom així. En qualsevol cas, una cosa que estava just davant d'algú, i així i tot passava totalment desapercebuda.

No és que estigués queixant-se. La seva invisibilitat social li havia donat una oportunitat sense precedents per observar interaccions que podria no haver sentit si hagués estat una entitat notable.

Què havia observat? Va catalogar els articles acuradament, marcant-los en la seva ment.

Allà estava el creixent antagonisme entre la femella zeltron i Den Dhur, per descomptat... bé, almenys l’antagonisme de Den cap a ella. Ell tenia la impressió de què la Dejah Duare trobava al sullustà més divertit que molest. Res d'utilitat.

Estava la tensió òbvia entre Laranth Tarak i Dejah Duare... ara, això era interessant.

Dejah seguia anant a pel Jedi... res nou allà, però ara semblava estar llançant la seva xarxa també a l'adepte més jove. Era merament un reflex, o ho feia a propòsit?

Llavors estava el noi. Clarament havia alterat a tothom. Comprensible; Rhinann se sentia de tot menys optimista davant la seva sobtada aparició. I veritablement, estava dividit: l'instint li deia que el noi representava o bé una magnífica oportunitat o bé un desastre potencial... el que fos depenia enormement de com de bé que respongués el jove als intents de Jax Pavan d'educar-li. Certament era una variable intrigant. Què podria fer-se amb un sensible en la Força de tal poder que havia estat capaç de vèncer a un Inquisidor armat i ensinistrat com un Sith?

Rhinann estava considerant aquests pensaments agradablement en el seu cap quan se li va ocórrer una idea que va ser tan esgarrifosa que gairebé es desmaia. Què passaria si tot fos un muntatge? Què ocorreria si el noi m’haelià hagués estat col·locat on Jax Pavan pogués sentir-lo, trobar-lo, portar-lo a casa? Què ocorreria si Kajin Savaros fos un talp?

Respirant prou fort com per sacsejar sorollosament els seus ullals nasals, l’elomin es va tornar cap al seu escriptori i es va connectar a l’HoloNet. Costaria una suma extravagant, però s'asseguraria que quan arribés a PortOest, hi hagués una nau per treure-li de Coruscant al moment.

Va fer els seus plans de viatge precipitadament, mentre en el fons de la seva ment considerava formes en les quals podria accelera la seva cerca de la bota.

Següent