Contra l'Imperi (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Mentre volava a baixa altura sobre les planes i ciutats d’Acherin, Clive va quedar atordit per la devastació. El planeta havia estat condemnat a tornar a temps pre-tecnològics. La infraestructura havia estat destruïda per complet. Els ciutadans vivien entre enderrocs.

Quan van començar les Guerres Clon, Acherin s'havia lliurat d'alguns frecs amb el conflicte. S'havien posat del costat dels Separatistes i estaven protegits per un equip orbital de naus de guerra de la Federació de Comerç. Les seves indústries eren massa valuoses per perdre-les. Però un moviment creixent en Acherin va començar a posar-se del costat de la República, i després que les guerres van acabar, l'oposició a l'Imperi era fera i total. Llavors van arribar les tropes imperials, establint guarnicions, i assumint el control de les indústries principals. Fins i tot els defensors dels Separatistes es van unir a la rebel·lió.

Els acherins van lluitar amb ferocitat però van ser derrotats. Va ser durant el control imperial quan es va deslligar una guerra civil entre faccions llargament enfrontades. Les faccions estaven concentrades en dues ciutats, l'antiga ciutat d’Eluthan i la més gran i centre de negocis més cosmopolita de Sood. Els imperials havien tancat les seves guarnicions i havien traslladat totes les fàbriques fora del planeta.

Acherin ja no els era de cap utilitat. Van deixar el planeta sense llei, sense govern, sense xarxa elèctrica.

I ara la devastació que van deixar enrere estava sent convertida en pols pels propis acherins.

Quan Clive havia estat a la base de l'asteroide, havia passat el temps parlant amb els seus cuidadors, Toma i Raina, nadius d’Acherin. Ell sabia de les seves vides abans que l'Imperi hagués envaït el planeta. Sabia el que havia estat Acherin.

Ara veia fins a quin punt un podia ser derrotat i infringit. Haurien de reconstruir la seva civilització del no-res sense els recursos per fer-ho. Però així i tot, les dues faccions combatien entre si pel control, i com a resultat no podien fer cap progrés.

Durant el seu viatge havia aconseguit contactar amb Toma. La comunicació amb l'asteroide era complicada i havia hagut d'intentar-ho una vegada i una altra. Quan va aconseguir parlar amb Toma, van limitar la seva conversa, doncs no volien que captessin cap senyal.

Però Toma havia aconseguit donar-li les indicacions que necessitava.

Toma havia conegut a Flame en la clandestinitat, així que només havia sabut el seu nom en clau. Ella havia aparegut després que arribés l'Imperi. Toma havia estat el comandant del braç militar de la Resistència, així que no havia tingut molt contacte directe amb Flame. Però un amic de confiança s'havia posat en contacte amb ell mitjançant un compte secret de comunicacions que ell havia establert i li va dir que un antic camarada necessitava la seva ajuda.

El bloqueig del planeta havia acabat, i va ser fàcil per a Clive aterrar als afores de l'antiga ciutat d’Eluthan. No hi havia punts d'inspecció, cap control.

Ell simplement va amagar el seu transport en els canons i va caminar cap a la ciutat emmurallada.

Va seguir els serpentejants carrers, consultant ocasionalment el seu datapad per comprovar l'adreça. Sense senyals era fàcil perdre's. La ciutat tenia poc de semblat amb el gloriós lloc del que havia sentit parlar. Els habitatges s'havien construït amb una pedra que una vegada deuria haver estat preciosa, d'un color daurat suau que es tornava foc líquid en les postes de sol. Però les cases i els edificis públics havien estat esfondrades i s'havien reparat amb parts de plastoide. Hi havia enormes quadrats oberts que una vegada havien tingut herba però ara estaven plens d'enderrocs. Podia veure focs al carrer i habitatges provisionals, les ombres dels acherins preparant el sopar. Un sentiment de derrota s'elevava des de les pedres i el terra. Clive sabia que veure això destrossaria els cors de Toma i Raina.

Va trobar el carrer que estava buscant i va buscar les coordenades. Feia molt temps que s'havia perdut qualsevol senyal o marca. Va veure una prima figura asseguda en una escala mig derruïda i es va detenir. Era una dona acherina, portava el pèl curt i ple de pols. La brutícia marbrava la seva túnica i una bota tenia una llarga ganivetada en un costat. Es mantenia unida amb corda.

—Bona nit —va dir Clive.

—Ah, un optimista.

Ho va intentar de nou.

—Estic buscant a Vira.

Clive sabia que la tradició acherina era usar els noms de pila. Es considerava un insult utilitzar el nom i els cognoms d'algú, fins i tot per a un desconegut. Esperava que les tradicions acherines d'hospitalitat encara es mantinguessin.

—I qui pregunta?

—Clive —va dir ell—. M'envia Toma.

Això va captar la seva atenció.

—Toma —va dir ella—. Així que està viu.

—Viu, sa i li envia records a Vira.

—Ho sento —va dir la dona—. No hi ha una forma fàcil de dir això. Vira va ser assassinada. Vivia amb nosaltres. Jo era la seva cunyada.

Així que havia arribat a un cul-de-sac.

Ella va veure la decepció en la seva cara.

—Però potser el meu marit, Alder, pugui ajudar-te. Ell també era molt amic d’en Toma.

Ella es va posar dempeus, i ell va veure com d'alta que era.

—Sóc la seva esposa, Halle. Vine dins. Si us plau.

Ella va obrir la porta de fabricació casolana de plastoide. Dins hi havia un edifici bombardejat que una vegada havia estat una casa. Una lona servia de teulada. Els enderrocs s'havien netejat i unes taules posades sobre el terra feien les vegades de terra. Clive va notar que estava totalment net.

—No tenim molt, però ho compartirem amb gust —va dir Halle.

—Per què no us marxeu? —Va preguntar Clive—. No hi ha restricció sobre emigració, veritat?

—No —va contestar ella en veu baixa—. Però aquesta és la meva llar. Si no ho reconstruïm nosaltres, qui ho faria? L'Imperi? Quina classe de planeta natal tindríem llavors?

Una tela espellifada entre dues columnes es va dividir en dues, i un home alt i imponent per igual va entrar.

—Alder, aquest és Clive —va dir Halle—. Toma el va enviar a Vira.

Alder va avançar, una ombra va passar sobre els seus ulls foscos davant l'esment de la seva germana.

— Toma? On està?

—No puc dir-t'ho —va contestar Clive—. Però puc dir-te que està bé.

—Gràcies a les llunes i els estels. La pèrdua és ara part de les nostres vides aquí, que Vira descansi amb els ancestres, així que és bo sentir que Toma està bé. Aquí, asseu-te —va dir Alder—. És gairebé l'hora del sopar.

Segons semblava, no tenien molt quant a menjar es refereix. Afortunadament, Clive s'havia proveït de subministraments. Va posar la seva motxilla sobre la taula.

—Deixeu que el visitant aporti el menjar. És un costum del meu món. —No era realment cert, però tenia la sensació de què no ho acceptarien d'una altra manera.

—Ens honres amb el teu regal —va dir Halle.

Clive va treure pa i una barra de proteïnes, un cilindre de te preparat, i fruita.

Va afegir una borsa de dolços i algunes magdalenes reconstituïdes.

Els ulls de l’Alder es van obrir com a plats.

—És un festí!

—Primer, mengem. Després podem parlar —Clive va moure la seva mà cap al menjar.

Ell va donar algunes mossegades però en la seva major part els va observar menjar àvidament.

Li va sorprendre com de connectats que estaven els éssers amb els seus planetes natals. Ell havia deixat enrere el seu planeta natal, Belazura, feia molt temps i rares vegades havia tornat.

Belazura era famosa per la seva bellesa, però Clive no tenia una partícula de sentimentalisme en els seus ossos. Se sentia més còmode viatjant de planeta en planeta.

Rares vegades romania molt temps en qualsevol lloc. Si ell hagués de viure així, s'hauria marxat fa molt temps.

Quan va estar segur que havien menjat fins a la sacietat, Clive els va servir a cadascun una última tassa de te i es va recolzar.

—Toma em va dir que Vira podria parlar-me sobre Flame. Flame va contactar amb ella i li va demanar una forma de trobar a Toma.

—Vira no ens ho va dir —va dir Alder—. Va haver de guardat bé el secret de la Flame.

—Vam conèixer la Flame —va dir Halle—. Bé, no abans que s'unís a la Resistència, ella no vivia a l'antiga ciutat. Era de la capital, Sood. Va dir que provenia d'una família rica, però no compartim molta informació sobre les nostres vides personals.

—Teniu alguna idea de la seva autèntica identitat? —va preguntar Clive.

Halle i Alder van remenar els caps.

—Podies veure que procedia de la classe alta —va dir Alder—. Però ella mai es va donar aires, mai va demanar favors. No era una figura principal, però realitzava vigilàncies, establia refugis, coses així. Assumia els mateixos riscos que tots nosaltres.

—Era molt llesta, molt bona —va dir Halle—. Els rumors deien que va treure de contraban una gran part de la seva fortuna fora del planeta. Al principi la gent es va ressentir amb ella per això. Els eluthans pensaven que això mostrava una falta de lleialtat cap al seu planeta natal. Però Flame simplement se’n va riure d'això. Ella sentia que només seria capaç de lluitar si tenia la riquesa necessària per fer-ho.

—L'Imperi la va atrapar i va ser empresonada en la guarnició —va dir Alder—. Va aconseguir escapar. En aquesta fugida també va rescatar a cinc membres de la Resistència. Un d'ells va ser assassinat, però va treure als altres.

—Un d'ells va ser la Vira —va afegir Alder.

Clive se sentia una mica estúpid. Realment Flame era una heroïna. Havia malgastat el seu temps. Temps que hauria d'haver emprat a Coruscant, ajudant a l’Astri a rescatar a Lune. Tot estava en ordre.

Llavors per què no se sentia millor?

—Flame li va dir a Toma que la seva família posseïa algunes de les fàbriques més grans d’Acherin —va dir Clive—. I els seus fons semblen enormes. No pot haver-hi hagut tantes indústries posseïdes per famílies. Hi ha alguna base de dades que pugui comprovar?

Alder va negar amb el cap.

—Tots els nostres registres han estat destruïts.

—Sempre vaig pensar... —la veu de Halle va vacil·lar—. No, no importa.

—Què? —va urgir-la Clive.

—Bé, Flame era una bona pilot. Si teníem algun treball que requeria volar, l'hi encarregàvem a ella.

Clive va assentir. Ell també sabia això sobre la Flame.

—I una vegada ella em va esmentar que el seu pare havia mort just abans que ella s'unís a nosaltres. El seu sofriment era recent —Halle va vacil·lar una altra vegada—. Indústries Yarrow eren un gran fabricant d'aerolliscadors i creuers de luxe. Evin Yarrow va morir de causes naturals poc després que l'Imperi assumís el control dels seus negocis. Sé que tenia una filla adulta, Eve. Imagino que una filla criada en aquesta indústria seria una pilot excepcional.

—Indústries Yarrow —va dir Clive. Una altra vegada va sentir com alguna cosa ressonava en el seu interior. Fora com fos el record que perseguia era esquívol. Per què no podia recordar-ho?—. Em sona familiar.

—La major part de les seves vendes estaven destinades a aquest sistema, però estaven tractant de fer-se un forat al mercat intergalàctic —va dir la Halle—. Com la majoria de les corporacions, es van posar del costat dels Separatistes. Volien el suport de la Federació de Comerç i els Clans Bancaris. Recordo que Evin Yarrow tenia un apartament en Ciutat Galàctica a Coruscant per poder tractar d'influir en el Senat.

—Estava casat?

Ella va negar amb el cap.

—La seva esposa va morir quan la noia era petita. Vaig llegir un article sobre ell en una holorevista fa anys... recordo quedar impressionada amb com va dir que havia criat a la seva filla ell sol, portant-la amb ell a tot arreu, a les fàbriques, a les vendes, al Senat... Ella era una noia jove llavors. Crec que hi havia una holoimatge, però no la recordo clarament.

—No hauria reconegut algú a Eve Yarrow? —va preguntar Clive.

—Realment no —va dir Alder—. Els eluthans no viatgen molt a Sood.

—No sé res més sobre l’Eve. La nostra indústria d’holonotícies i tota la infraestructura d'informació es van enfonsar més o menys en l'època en la qual Flame es va unir a nosaltres —va dir Halle—. No li fèiem a ningú massa preguntes per aquell temps. Sé que l'Imperi va traslladar finalment Indústries Yarrow fora del planeta —es va encongir d'espatlles—. Probablement estic equivocada sobre l’Eve.

—Hi ha alguna raó per la qual estiguis fent aquestes preguntes? —va preguntar Alder.

—Necessito descobrir si la Flame és de fiar —va dir Clive. — Hi ha vides que depenen d'això.

—Li confiaria les nostres vides —va dir Alder—. Ja li vam confiar les nostres.

Clive va assentir. Tenia sentit. Però el seu formigueig encara seguia allà.

Què passa amb la tranquil·la determinació de la Halle de quedar-se i reconstruir el seu planeta natal? Què hi ha dels altres ciutadans, aguantant fins al final, intentant reconstruir amb trossos de plastoide i lones?

Per què s'havia marxat la Flame? Per què aquesta dona havia decidit que seria capaç, sense ajuda, de crear un moviment de Resistència per tota la galàxia?

Podia ser Eve Yarrow? Si això fos cert, hauria viatjat per tota la galàxia amb el seu pare. Ell havia tingut un apartament a Coruscant. Què havia dit ella una vegada?

Mai he estat allà. A ella no li agradaven els planetes abarrotats. Ella ho va dir.

Per descomptat, ell sabia millor que ningú que els membres de les Resistències mai deien la veritat sobre on havien estat i el que havien fet.

Ella l'havia anomenat Ciutat Imperial, no obstant això. Això li molestava. Per descomptat que Palpatine la hi havia reanomenat. Però tot membre de la Resistència seguia dient-la pel qual consideraven que era el seu nom per dret, Ciutat Galàctica. Almenys quan parlaven entre si.

Bé, això no era molt amb el que seguir.

—Aquestes persones que va rescatar de la guarnició —va dir ell—. Puc parlar amb ells?

—Només en queda un —va dir Alder—. La resta ha estat assassinat des d'aquell llavors o arrestat. El seu nom és Warlin. Puc posar-te en contacte. Estic segur que ell accedirà a una reunió. Si està aquí.

—Va a Sood d'amagat bastant sovint —li va explicar Halle—. La seva filla està casada amb un noi de Sood, així que viatja per veure-la. És molt perillós, però... ella és la seva única família.

Alder va treure el seu comunicador i va introduir les dades. Va parlar explicant ràpidament qui era Clive i preguntant si Warlin parlaria amb ell.

Clive va agafar el comunicador. No hi havia imatge, però la veu de Warlin arribava clarament:

—Vine demà a l'alba —va dir ell.

—M'agradaria anar aquesta nit.

—No és possible, estic viatjant. Em reuniré amb tu a casa meva —Alder pot guiar-te fins a allà —va haver-hi una ràfega d'estàtica, i Clive no va escoltar les seves següents paraules.

—No t'he sentit, què has dit?

—He estat esperant això. Una cosa sobre... aquest dia... sempre m'ha molestat.

La comunicació va acabar. Frustrat, Clive li va retornar el comunicador a Alder.

Hauria d'esperar fins demà.

***

Sabia que amb prou feines dormiria aquesta nit, i no ho va fer. Encara estava fosc fora quan es va aixecar i es va posar les botes tranquil·lament. Alder va arribar un moment després, només una ombra en la foscor.

Sense una paraula, Clive es va aixecar i li va seguir a través dels carrers buits. Les llunes estaven baixes en el cel i només una lleu taca grisa assenyalava el començament del dia. Encara amb la llum era difícil avançar pel camí esquerdat de pedra.

Ocasionalment entraven en la carretera i avançaven amb dificultat a través del fang creat per la pluja. Les gotes havien creat rierols a través del plastoide cobert de pols. Aviat, Clive va estar completament perdut en un món de brutícia i pluja.

—Està just aquí davant —va dir Alder—. I el sol està sortint.

La fera llum pàl·lida va il·luminar la vora de l'edifici. Havia sobreviscut millor que la majoria, amb tot un mur de pedra intacte. Alder va avançar i va trucar a la porta de fusta. Clive va sentir el ressò a l'interior.

Quan ningú va obrir la porta, Alder es va tornar cap a ell.

—Tal vegada s'ha retardat.

—Tal vegada —Clive va fer un pas endavant i va empènyer la porta. Hi havia alguna cosa contra ella a l'altre costat. Alguna cosa tova. Amb la por ara en la seva gola, va empènyer més fort.

Cames. Braços. I llavors, amb la porta mig oberta, va veure l'home, arraulit, amb un braç en un angle impossible, i els ulls sense vista oberts.

— Warlin? —va preguntar Clive.

Alder va assentir. Es va agenollar i va tancar els ulls d’en Warlin.

—Descansa amb els ancestres, el meu bon amic —va dir suaument. Va contemplar a Clive amb angoixa en la seva cara.

—Això és el que ens ha ocorregut —va dir—. Acherins matant a acherins.

Alguns a Eluthan pensaven que era un espia. Corria massa riscos. Només per poder veure a la seva filla i li van matar per això.

Però era per això pel que li havien matat? Es va preguntar Clive.

Volia cridar de frustració.

Mai ho sabria.

Següent