Arma Secreta (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

No és que no li agradessin les criatures, va reflexionar Clive Flax. Simplement mai les tenia en compte. Eren el paisatge de fons de les ciutats que visitava, registrant-se com un centelleig de moviment en un parc, o un irritant vessament de suc en els seus pantalons si cometia l'error d'asseure's al costat d'un en un dinar. No era com si mai volgués interactuar amb un.

Ara aquí estava, atrapat en un asteroide què viatjava constantment a la meitat d'una tempesta atmosfèrica que tornava el cel de gris a morat i de morat a blau marí, i estava atrapat amb un munt de tipus que no coneixia molt bé. I una criatura.

Lune Oddo tenia vuit anys. Al principi Clive havia deixat que els altres li vigilessin. Però ja portava veient a aquest nen més d'una setmana, i havia d'admetre que era entretingut. Opinions, preguntes, i una certa mirada en els seus ulls, una tranquil·litat que Clive associava amb el seu camarada Ferus, era aquesta cosa de la Força? Tenies la sensació de què podien atrapar-te amb les teves pròpies paraules, així que t'ho pensaves dues vegades abans de dir que podies fer alguna cosa que no podies, o de vanar-te sobre alguna cosa que en realitat no havies fet.

No és que el propi Clive fes això. Molt.

Bé, fos el que fos aquesta qualitat, podia enervar a qualsevol. Havia acceptat a Ferus perquè l'home li havia salvat la vida en un bon nombre d'ocasions.

A més, a Clive li agradava. Malgrat tot aquest Jedi hu-ha, de vegades Ferus simplement no tenia ni una pista, i no temia admetre-ho. Però aquest Lune... era difícil recordar que només era un nen.

Imagines, va pensar Clive, el Temple sencer ple d'aquests nens? Va tenir sort de no haver conegut a Ferus fins a després de deixar l'Orde Jedi. Tota aquesta rectitud moral li hauria enviat directament a la cantina més propera.

Ara observava al nen mentre llançava una pilota làser al voltant de l'àrid paisatge. Hauria estat una escena normal, si el nen no ho hagués estat fent només amb la seva ment. Garen Muln, que estava tan feble com un gatet i no podia fer molt, havia estat treballant amb ell. Garen havia estat algun gran Mestre Jedi abans que la galàxia hagués estat aixafada per l'Imperi. Ara era més una ombra que un home.

Clive es va recolzar sobre els seus colzes. Havia estat treballant des d'abans del clarejar... no és que hi hagués clarejar en aquesta roca sagnant. Estava molt cansat.

Temps de fotre una becaineta abans que els altres arribessin per al descans del menjar que sempre feien a aquesta hora.

Va començar a tancar els ulls, però la visió de l’Astri Oddo sortint d'una de les estructures de plastoide prefabricades li va detenir. Va deixar les seves parpelles mig tancades, fingint estar dormint mentre l'observava tirar-se cap enrere el fosc i elàstic cabell que mai podia romandre confinat en una gorra o una cinta de pèl.

Llavors es va estirar, amb les mans en l'aire i aixecant-se sobre els dits dels seus peus.

Havia estat treballant durament en el sistema informàtic de la base. Les coses havien caigut a trossos l'última vegada que Ferus s'havia marxat, i ara tots ells estaven donant una mà, treballant en tasques que semblaven no acabar mai, treballant fins que s'esfondraven sobre els seus llits i queien en un sopor inquiet.

Astri era un enigma. Fugint d'algun ex-marit idiota, fàcil amb els seus somriures, i ràpida per prestar una mà... però amb quelcom fosc i trist en el seu interior. Clive no podia encisar-la, la qual cosa li molestava. Després d'alguns intents, s'havia dedicat a observar-la.

Astri va observar a Lune per un moment, somrient, llavors es va asseure i va agafar una petita roca. De sobte, amb una punteria sorprenent, la va llançar per l'aire cap a Clive sense ni tan sols mirar-li. Just a temps, ell va aixecar un peu per desviar-la abans que li copegés.

—Escolta! —va cridar.

Ella va somriure obertament, ficant les mans en les butxaques del seu brut mico de treball.

—Deixa de fingir estar dormit. No vaig a molestar-te.

—Com li dius a llançar una roca al meu cap?

Ella va anar cap a ell i es va asseure al seu costat en el dur terra.

—Dir hola.

Ell grunyí.

—I si hagués apuntat al teu cap, t'hauria donat en el cap.

Ell es va asseure dret. Junts, van observar a Lune durant un moment.

—Hem estat en aquest asteroide massa temps —va dir Clive—. Està començant a cansar-nos a tots nosaltres.

—Al mi no —va dir Astri, doblegant els genolls sota la seva barbeta—. No tinc cap pressa. Aquí em sento fora de perill.

Ell sabia el que ella estava dient realment. Aquí Lune està fora de perill.

—Fora de perill no és tot el que ha de ser. No és forma de créixer per a un nen —va dir Clive—. Anant per aquí amb un malforjat grapat d'estranys.

—No està tan malament —va dir Astri, però va arrufar les celles.

—Tampoc està relluentment bé —va comentar Clive—. Ja saps, la galàxia és un lloc enorme. Munts de llocs on amagar-se.

—Tu has de saber-ho.

Abans que pogués contestar, Oryon va aparèixer sobtadament darrere d'ells. Malgrat ser un bothan gran, tenia un caminar irritantment suau. Clive va suposar que això venia bé en els negocis d'espia.

—Estic d'acord —Oryon semblava molt seriós. En l'asteroide, havia deixat que la seva barba i el seu embullat pèl creixessin sense control.

—He estat pensant en Lune —li va dir a Astri—. En aquest moment, Coruscant podria ser una bona opció per a vosaltres.

—Estàs boig? —Va preguntar Astri—. Anar a la seu de l'Imperi?

—Estan tenint problemes controlant els nivells —va dir Oryon—. És impossible que els dobleguin completament. I Dexter Jettster té un bon dispositiu. Estic segur que t'oferiria ajuda. Podria trobar-te un lloc al qual anar. Aconseguir-te una nova identitat.

—Això si alguna vegada podem sortir d'aquí —li va recordar Clive al bothan.

Llavors es va tornar cap a l’Astri amb un floreig de mitja reverència i va dir:

—Si per algun motiu Ferus i Trever recorden alguna vegada que encara estem vius, estaria encantat d'escortar-te a tu i a Lune fins a Coruscant.

Astri es va crespar.

—No necessito un escorta. Sé com arribar a Coruscant.

—No hauries de rebutjar tan ràpidament l'ajuda en aquests dies —li va aconsellar Oryon—. Podria venir-nos bé a tots.

De sobte Astri es va mirar el cinturó d'utilitats. Un sensor brillava intermitentment.

—Han envaït el nostre espai aeri —va remugar.

—Per fi, algú se'n recorda que estem aquí —va dir Clive.

Ella va començar a teclejar nombres en el seu datapad.

—Vaig connectar el sistema de seguretat amb un control remot perquè... —va alçar la mirada, la seva cara estava blanca—. Lune! Vine aquí ara mateix! —es va tornar cap als altres—. És una nau imperial.

Immediatament, Oryon va parlar pel seu comunicador de canell.

—Codi vermell, armes i defensa frontal.

Solace va sortir precipitadament del refugi, amb un blàster a la mà.

—Què passa?

—Nau imperial —va dir Oryon.

Ningú necessitava donar una ordre. En escassos segons, Astri va portar ràpidament a Lune fins al seu amagatall. Solace i Oryon es van col·locar darrere de dues enormes roques prop de l'única àrea plana al costat del campament, el lloc en el qual sens dubte aterraria una nau. Clive, Astri, Roan Lands i Dona es van dividir en grups i els van flanquejar. Toma i Raina van romandre com a última línia de defensa dins del primer refugi. Tothom estava armat amb rifles làser, carregues alfa i explosius.

Solace va parlar suaument pel seu comunicador.

—Tothom en posició?

Tots ells van contestar amb una ràpida afirmació.

Clive va mirar cap amunt. En breus moments, va veure el platejat deixant contra l'habitada atmosfera. La nau es tentinejava bojament. Tots sabien com de turbulenta que era l'atmosfera interna.

La nau es va redreçar. Era una bona nau imperial, un creuer estel·lar modificat Sienar. Clive va mantenir el dit en el gallet del seu blàster. Si tenien sort, els imperials no sortirien disparant. El grup havia treballat per crear una impressió de base abandonada. La idea era atreure als imperials a l'interior i llavors atacar.

—No dispareu encara —va dir la suau veu de la Solace pel comunicador.

La nau va executar un aterratge oscil·lant. Durant un moment no va ocórrer res.

Clive no podia veure a través del parabrisa de la cabina.

La rampa es va lliscar cap avall. El seu dit es va engarrotar, però no el va moure.

Llavors un model en miniatura d'un caça droide Voltor va sortir volant, va fer un mandrós gir i va aterrar sobre la pols.

—Podria ser un truc —va remugar Oryon.

Una petita figura de pèl blau va apuntar el cap des de darrere del casc de la nau.

—No dispareu! —Va dir Trever—. Porto regals!

Clive va saltar per sobre de la roca. No podia esperar per envoltar amb les seves mans el prim coll del nen. Els ulls d’en Trever es van eixamplar i va sortir corrent. Clive li va perseguir al voltant de la nau, però el nen era més ràpid que un dinko.

—Ei! He tornat! —va cridar Trever.

—Perquè pugui matar-te —va contestar Clive planerament.

De sobte Solace va fer un d'aquests ostentosos salts ajudats per la Força i va aterrar enmig dels dos. Va alçar una mà.

—Alto.

Clive es va detenir. Havia après a tenir un respecte considerable cap a qualsevol que posseís un sabre làser, fins i tot un no desenganxat. Havia vist amb quina rapidesa podien sortir aquestes coses.

—Uf!. Gràcies, Solace —va dir Trever.

Ella es va girar amb tal vehemència que Trever va retrocedir un pas. Una inflamada Solace era una visió esborronadora. La petita marca facial blava sobre la seva cella es va enfosquir, i els seus ulls blau clar resplendiren en la seva prima cara.

—Et vas escapolir. Vas robar una nau. Vas anar en contra del grup —el to de la Solace era furiós.

—Però estava tractant de salvar a Ferus!

—Tots volíem salvar a Ferus —va dir la Solace—. No et corresponia a tu sol prendre aquesta decisió.

Els altres es van reunir, formant un cercle al voltant de Trever.

—He tornat —va dir amb veu feble—. I mireu la nau! Flame la va comprar i em va deixar que me l’emportés, podeu creure-ho? És una bona nau, realment ràpida, es maneja com un somni…

—No ets un venedor de naus usades —li va dir Oryon—. Et vas comprometre a ajudar a aquest grup. Això significa que has de seguir les regles.

—Odio les regles —va dir Trever.

Raina es va creuar de braços.

—Ens vas posar en perill.

—Ens vas deixar sense transport —va dir Toma.

—Sé tot això —va dir Trever—. I sento haver-ho fet, creieu-me. Especialment des que les coses... bé, no van sortir com vaig pensar que ho farien.

Dona va alçar una mà ampla abans que ningú pogués parlar.

—Per què no ens calmem tots i deixem que parli el noi? Sembla tenir una història per explicar.

Clive va retrocedir. Realment no havia volgut matar a Trever de totes maneres.

Solament espantar-lo. O mutilar-lo.

Trever es va asseure amb nerviosisme sobre un tamboret dins del refugi. Enfrontar-se a tantes cares desaprovadores no era fàcil. Com a antic lladre de carrer, estava acostumat a sortir corrent quan les coses es tornaven hostils. No era exactament un dia al parc espacial quan havies de quedar-te i afrontar-ho.

—Les coses anaven bé al principi —va dir—. Em refereixo, vaig estavellar la nau quan vaig aterrar a Samària, però almenys estava en les coordenades correctes. I de totes maneres era una vella galleda oxidada —els va mirar amb ansietat—. De qualsevol forma, allà va ser on em vaig trobar amb la Flame. Per descomptat ella estava sent perseguida per soldats d'assalt, però vam aconseguir perdre'ls. Va ser completament galàctic; jo estava damunt d'aquella formació de cristall, i ella va volar per sota…

Roan va posar el cap entre les seves mans. Oryon va gemegar.

—Se suposava que et colaries sense cridar l'atenció —va dir la Raina.

—Sí, ho sé. No importa, després vam contactar amb la resistència. I em vaig trobar amb Ferus. No estava massa content de veure'm però va estar d'acord a portar el missatge de la Flame sobre Cop lunar a la resistència.

Solace es va inclinar cap endavant.

—Què va pensar de Cop lunar?

—Bé, va pensar que era una idea bastant bona —va dir Trever—. Però no volia involucrar-se. Pensava que exposaria als Jedi.

Solace va assentir.

—Exactament el que penso jo.

Trever es va sentir molest.

—Sí, entenc que això està en el manual Jedi —va dir—. Però hauries de veure la Flame. Ella és totalment sorprenent.

—Que va succeir després? —va preguntar Roan—. On està Ferus?

—No estic segur —va dir Trever—. Ens va enviar a mi i a Flame a Rosha per escortar a la delegació roshana. La nostra nau va ser atacada quan vam entrar a l'espai aeri roshà. Tots els altres van morir. L'última vegada que vaig veure a Ferus va ser en l’HoloNet. Dempeus al costat de Darth Vader.

—Així que encara és un agent doble —va dir Oryon.

—Això crec —va contestar Trever. Solace li va fer una mirada aguda—. Sigui com sigui, haig de tornar amb Flame. Li vaig prometre que retornaria la nau. Anem a Bellassa.

—Anem? —va preguntar la Solace.

—Bellassa? —va preguntar Roan.

—Vol parlar amb els Onze sobre unir-se amb Cop lunar. Està llesta per finançar els seus atacs a l'Imperi si ells estan interessats. Escolta, Roan, ets un dels Onze, què penses d'això?

—Val la pena considerar-ho —va dir Roan—. Estic llest per tornar. Dona?

—Estic més que llest —va dir Clive—. Vaig a Coruscant —va mirar a l’Astri. Ella es va mossegar el llavi, tractant de decidir-se.

—Lune i jo també hi anem —va dir finalment.

—Em quedaré aquí de moment —va dir Oryon—. Toma i Raina encara necessiten ajuda.

—Jo torno a Coruscant —va dir la Solace. Tothom la va mirar—. Mai vaig estar d'acord amb la idea d'una base secreta —va dir ella—. No li vaig prometre a Ferus que em quedaria. El compromís em dóna picors.

Clive es va aixecar d'un salt.

—Bé, si hem d’anar, hem de preparar les coses.

Els altres van anar a recollir les seves coses. Solace es va quedar. Els seus ulls estaven fixos en Trever, i ell va canviar de posició amb inquietud.

—Què és el que no estàs dient? —li va preguntar ella.

—Després que vam deixar Samària, Darth Vader va atacar la cèl·lula de resistència —va dir ell—. El líder va ser arrestat. No només això, el governador de Samària va ser arrestat i assassinat. I quan vam entrar a l'espai aeri roshà, va ser com si estiguessin esperant-nos...

—Què estàs dient, Trever? —va preguntar la Solace.

—Què passa si ara Ferus és un d'ells? —Va exclamar Trever—. Què passa si ens ha traït?

Va baixar la mirada cap a les seves mans entrellaçades.

—Odio dir-ho. Odio fins i tot pensar-ho. Però totes aquestes coincidències... Sé que vas a dir que és impossible.

—Res és impossible —va dir Solace amb el seu to habitual—. Ferus està lluitant amb la seva connexió amb la Força. Això li fa vulnerable. Però...

Trever va esperar, amb l'esperança penjant d'un fil. Solace era brusca i enutjadissa. No estava segur de quant li agradava, sabia que depenia d'ella.

Agraïa la seva opinió. Ella no es deixava influir per prejudicis o emocions.

—Confio en ell —va dir ella.

L'alleujament que li va omplir no va ser suficient per aquietar els seus dubtes. Però se sentia bé de totes maneres.

Es va encaminar cap a la cuina del complex per agafar una mica de menjar. No va ser fins que va haver menjat fins a la sacietat i tornat enrere que va veure que ella encara estava en la mateixa posició.

Encara pensant.

Següent