Contra l'Imperi (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Trever va esperar fins que van apagar els llums. Tots els reclutes de primer any tenien habitacions contigües. Les habitacions estaven distribuïdes atapeïdament en una quadrícula al centre del complex. Cada deu habitacions compartien una sala comuna amb llocs de consoles per a l'estudi. Des de la seva habitació podia veure la porta de la sala comuna.

Poc després va veure a Lune moure's com una ombra a través del passadís. Va entrar sigil·losament a la sala comuna i la porta es va tancar. Tècnicament, se suposava que els reclutes es retiraven quan apagaven els llums, però aquesta regla, va comprovar Trever, era una de les poques que no es complien rigorosament. La càrrega de treball era tan aclaparadora que les patrulles miraven cap a un altre costat si els estudiants estaven encara en els ports de dades a altes hores de la nit.

Trever va esperar uns minuts i llavors va passar veloçment pel passadís i va obrir la porta de la sala comuna. Lune estava assegut davant una consola.

Trever es va asseure al seu costat.

—Hauríem d'explorar els llocs de lliurament de menjar i materials... tal vegada hi hagi una sortida per aquestes parts.

—Tots els lliuraments són escanejats —va dir Lune—. Durant la primera setmana, algú va intentar escapar i li van enviar a aïllament dues setmanes. A partir de llavors va haver de tenir una ombra, com jo.

—D'acord llavors, tens alguna idea?

—L'hangar —va dir Lune—. Demà tenim una classe de pilotatge especial allà, veritat?

— I?

Lune es va encongir d'espatlles.

—Robem una nau.

—Robar una nau? Escolta, aquesta és una idea magnífica. No hi ha problema. Mentre Maggis estigui donant la classe, nosaltres només hem de colar-nos en la cabina i...

—No, no mentre estigui donant la classe —va dir Lune. Es va girar i va mirar a Trever.

Trever va sentir una sacsejada. Lune era més jove que ell, només un nen petit, però la seva intensitat va ser esborronadora. Va tenir la sensació de què Lune podria pensar en una forma per colar-se dins i robar una nau.

—Sempre et vanes de poder burlar sistemes de seguretat —va dir Lune.

—Bé, cert —va dir Trever—. Puc robar un transport. Sense problema. Fins i tot colar-me en un magatzem. Però això és seguretat imperial.

—Tot sistema té un punt feble. Només cal trobar-ho. He sentit això en alguna part —va dir Lune.

Trever va somriure obertament. Lune l'hi havia sentit dir a ell. Ell l'hi havia sentit dir a Ferus.

—Bé, resulta que tinc un parell de mitges carregues alfa. No és suficient com per volar la porta de l'hangar, crec, però podem intentar-ho.

Lune va sacsejar el cap.

—Això seria l'últim recurs. Si no pots robar la nau, hem de poder tornar a les nostres habitacions. Llavors esperarem una altra oportunitat.

—Llavors com entrem a l'hangar?

—Els codis de seguretat de les aules i l'hangar es canvien cada dotze hores. Maggis tindrà el codi de l'hangar en la seva targeta de seguretat ja que donarà una classe allà a primera hora del matí.

—La targeta de seguretat està enganxada a la seva túnica —va dir Trever—. Aquest és el primer problema. El segon és que notaria que ha desaparegut en dos segons. Necessita aquesta targeta per anar a qualsevol lloc.

Lune va alçar la targeta.

—No la necessita mentre està en el bany.

—Has d'estar de broma. Has robat la targeta de seguretat de Maggis?

—Cada nit Maggis es dóna una dutxa i després passa una estona llarga en la sauna. Està allà dins quaranta-cinc minuts com a mínim. Temps de sobres.

Trever va sacsejar el cap davant l'audàcia d’en Lune.

—A què estem esperant?

Els passadissos estaven a les fosques, però es van poder moure ràpidament. Aquests droides de combat reprogramats feien comprovacions a l'atzar, però anunciaven la seva imminent arribada amb els espetecs dels seus circuits, i eren fàcils d'evitar, gràcies a l'habilitat de Lune per sentir coses en passadissos llunyans. Van arribar a l'hangar sense ser descoberts.

Lune va usar ràpidament la targeta. La porta es va obrir lliscant-se.

—Totalment sorprenent —va dir Trever sense alè—. Ha funcionat.

Es van apressar a entrar. Les naus es veien fantasmals sota la tènue llum, com gegantesques criatures llestes per atacar. Trever es va dirigir ràpidament cap a la primera nau estel·lar, una petita que s'havia fabricat per al tràfic en l'atmosfera interna.

La rampa s'havia quedat baixada i ell la va pujar corrent i es va introduir en la cabina.

No es va atrevir a encendre els motors encara, però ràpidament li va fer un cop d'ull a la comprovació de sistemes.

—Hauré de fer saltar un codi de seguretat —va murmurar a Lune—. Podria portar alguns minuts.

—Dóna’t pressa.

Trever va examinar ràpidament la codificació, intentant trobar la clau. Era més complicat que un codi de seguretat estàndard. Va provar tots els seus trucs, però no va funcionar cap. Va tornar cap enrere i va estudiar la consola acuradament. Hauria d'ocórrer-se-li alguna cosa per a aquest codi.

—Trev, ajup-te!

Va vacil·lar només un moment i va descendir just quan la porta s'obria i les llums es van encendre a màxima potència. El soroll de passos va començar a ressonar pel terra de duracret.

Sota la consola, Trever i Lune es van mirar l'un a l'altre, amb els ulls molt oberts. La seva única esperança era romandre quiets. Havien d'esperar que qualsevol que fos no estigués buscant-los.

Les trepitjades es van sentir més a prop. I encara més a prop. Trever va sentir que la nau s'estremia mentre les trepitjades sonaven pujant la rampa. Llavors van aparèixer les botes, entrant en la cabina a grans passos.

Van aparèixer un parell de foscos ulls somnolents en una cara grassoneta, ajupint-se sota la consola.

—Imagineu la meva sorpresa quan vaig sortir de la meva relaxant sauna i vaig veure que la meva targeta de seguretat no estava. Imagineu quan vaig cridar a seguretat i vaig descobrir que en realitat em trobava a l'hangar.

—Només estàvem...

—Estalvia'm el “només estàvem”. Creu-me, he escoltat gairebé tots els “només estàvem” que s'han inventat. Ara sortiu d'aquí, cucs.

Maggis es va apartar perquè Trever i Lune poguessin sortir.

—Divínian, queda't amb mi. Fortin, torna a la teva habitació. I tracta de no infringir una altra regla. O ensopegar-te amb Kestrel.

—Aquesta era la meva idea —va balbotejar Trever—. Divínian no hauria de ser castigat, ell...

—No et sento —va dir Maggis—. Una degradació més i t'enviaré a la càmera d'aïllament.

Trever va callar. No podria ajudar al Lune si estava aïllat.

Els soldats d'assalt es van acostar.

—Escorteu al Recluta Fortin a la seva habitació i tanqueu-li —va dir Maggis—. Si es mou, atordiu-li.

Els soldats van envoltar a Trever. No tenia alternativa. Sentint-se indefens, li va llançar a Lune una última mirada i es va marxar.

Següent