El retorn del Costat Fosc (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Ara com ara, Ferus va empènyer el pensament de qui podria ser Vader cap al fons de la seva ment. Seria impossible descobrir-ho. Tret que Vader tingués algun tipus de relliscada verbal o que Ferus aconseguís trobar nova informació, no ho descobriria. Podria no saber-ho mai.

Què estava fent allà, de totes maneres? Encara que va mantenir els ulls oberts, no havia descobert molt sobre l'Imperi. Ferus havia contactat amb la resistència, però encara no estava segur de com podria ajudar-los.

Hi havia vegades en les quals sentia que estava fent absolutament el correcte per les raons absolutament correctes. Aquesta no era una d'aquestes vegades.

Havia estat en la resistència de Bellassa, però sempre havia estat un heroi reticent. Havia lluitat breument en les Guerres Clon, però no havia estat un gran general com Obi-Wan. No s'havia adaptat a l'exèrcit en absolut. Havia lluitat braç a braç amb Roan, però ell no havia estat com els altres, que s'havien unit a l'exèrcit buscant aventures. Ell havia vist aventures sent un Jedi. Havia vist mort, destrucció i avarícia. No tenia il·lusions sobre com d'emocionant que eren les grans batalles. Les grans batalles eren dures, sagnants i mai et treies l'olor.

Tal vegada tampoc era tan bo sent un espia. Havia esperat descobrir més sobre els plans de l'Imperi. Havia esperat que acostar-se a Palpatine i a Vader li oferís l'oportunitat de descobrir si algun Jedi estava viu, o presoner. Però podia veure que encara que semblava que tenia la confiança de Palpatine, no li havia donat accés a res que pogués ajudar-li. Podia observar tot el que volgués, però el que podia observar es controlava acuradament. Estava segur que Vader ho controlava.

Li deixarien entrar alguna vegada?

La ciutat de Sath funcionava com un rellotge; no hi havia protestes o pors que l'Imperi prengués el control, però Ferus se sentia intranquil. Allà no hi havia cap  batalló, i encara que havia mantingut els ulls i les oïdes obertes no havia trobat cap evidència que estigués pels voltants. Si Bog perdia la votació, Vader necessitaria la força bruta.

El que encara no havia descobert era per què Palpatine havia posat la seva atenció allà, i per què el seu executor, Vader, també estava allà. Estava passant alguna cosa per alt?

Només volia tornar a la base secreta i oblidar-se de Samària, però quelcom en el seu interior no li deixava. No havia tingut oportunitat de parlar amb Roan, per veure a què s'havia dedicat a Bellassa. Volia tenir una mica de temps, només uns pocs dies, per passar-los amb ell. Volia assegurar-se que la base prosperava, que Raina i Toma tenien el que necessitaven. Volia reclutar a Clive perquè els ajudés. Hi havia coses a fer.

Ferus va travessar els carrers de la ciutat de Sath. Es va detenir en les Fonts del Crepuscle i va fer una pausa per observar el colorit canvi de l'aigua, de verd mar a daurat, de daurat a taronja fosc, de taronja fosc a blau marí i volta a començar.

Va sentir que la tristesa passava sobre ell però no va poder determinar la causa. A Samària, sentia que alguna cosa s’enganxava als seus passos, absorbint la seva energia. No eren les condicions del planeta. Era el fet que no podia veure el seu camí clarament? Va seguir cap endavant, fent un pas darrere l'altre, i ara es trobava espatlla amb espatlla amb Vader i Palpatine.

No estava descobrint res excepte que tenia un poderós impuls d'escapar.

La possibilitat que Vader fos un Jedi caigut li deixava gelat. Com havia ocorregut? Com havia estat corromput? Quina terrible seducció li va atreure?

—Ferus. Segueix-me.

Les paraules van ser en veu baixa, dites per algú darrere d'ell. Va reconèixer el to suau de la Nek. Va començar a moure's al llarg de la font, sense girar-se per mirar-la fins que va sentir que estava tot net. Llavors es va obrir pas còmodament a través de la multitud gaudint de l'aire refredat artificialment. Va seguir els seus rínxols vermellosos i va traçar el seu camí fins a ella mentre ella es detenia prop d'una paret. Ella va alçar les seves mans i es va elevar, llavors es va asseure, balancejant les cames, a uns pocs metres dels altres que havien fet el mateix.

Ferus es va elevar al costat d'ella. Va poder veure immediatament per què havia escollit ella aquest lloc per apujar-se. Tota la plaça era visible des d'allà. Darrere d'ells hi havia una altra paret.

Un altre salt curt els conduiria fins a un passadís superior amb accés a diverses rutes d’aerobús i vies públiques principals. Seria relativament fàcil perdre el rastre si algú els perseguia.

Encara copejant els seus peus casualment contra la paret, Nek va parlar amb veu preocupada.

—Tenim un problema. Tal vegada.

—Explica'm.

—Hem estat monitorant algunes de les activitats de Bog a través del seu PD. Tenim proves de suborn.

—Això és bo.

—Hi ha una cosa més... el droide personal ha estat connectat amb dos droides rondadors roshans.

—No són il·legals a Samària?

—Sí. Ha hagut de portar-los de contraban.

—Per què faria això?

—Tal vegada pensa fer quelcom i culpar als roshans. Això és el que temem.

—Què creus que serà?

—No ho sé. Però ens preguntàvem...

—...si jo podria comprovar-ho. Saps on està ara?

Nek va assentir.

—Li tenim en el districte del govern, l'ala diplomàtica de la Torre Residencial. Està reunit amb la delegació roshana.

—Això no pot ser bo —va dir Ferus—. Em mantindré en contacte.

Ferus va saltar a la següent paret, llavors va córrer àgilment pel passadís. Va parar un aerotaxi i li va donar al conductor l'adreça. Li va lliurar un grapat de crèdits.

—Si em porta allà en menys de cinc minuts, en tindrà més.

El conductor va mirar els crèdits de la seva mà.

—Li portaré allà abans que pugui parpellejar, amb aquests.

L’aerotaxi es va moure ràpidament a través del tràfic, entrant i sortint de les vies i realitzant algunes maniobres altament il·legals. El conductor es va detenir orgullosament davant de la Torre Residencial en quatre minuts. Ferus va pressionar un altre feix de crèdits a la seva mà i va sortir d'un salt.

Va passar la seva targeta imperial de seguretat sobre el sensor i la llum es va posar verda. Ferus va entrar en el turboascensor. Ser un agent doble tenia els seus avantatges ocasionalment. Almenys no havia de perdre el temps colant-se.

Va arribar ràpidament al pis dos-cents, un vestíbul central per al bloc de pisos on els diplomàtics visitants s'allotjaven durant les seves estades a Sath. Va sortir a un luxós espai. Deu passadissos diferents sortien des del centre. Ferus es va detenir. Va invocar la Força. Va captar la Força Viva al seu voltant. Després d'un moment es va girar i se’n va anar corrent per un dels passadissos.

Es va detenir davant d'una porta de transpariacer. Fora hi havia una combinació de plataforma d'aterratge i sala de reunions. La sala de reunions estava encaixada en la mateixa bombolla de control de clima que coronava la majoria d'espais externs de Sath.

Bog Divínian estava assegut en una agrupació informal amb la delegació roshana. El típic somriure buit adornava la cara d’en Bog, i Ferus va observar mentre gesticulava cap a la ciutat que els envoltava.

No havia passat res... encara.

L'ajudant personal de Bog, una jove prima anomenada Nancer, romania a prop.

Ferus va notar que l'aerolliscador d’en Bog estava fora, en la plataforma d'aterratge. Dos aerolliscadors imperials estaven estacionats a prop, cadascun amb dos soldats d'assalt a l'interior. Els guardaespatlles d’en Bog, es va imaginar Ferus.

Ferus va obrir la porta i es va esmunyir silenciosament a la sala. Nancer li va mirar però va tornar la seva atenció cap a Bog. Ella coneixia a Ferus com un favorit de Palpatine i no interferiria amb ell.

—Així que ja veuen, encara que m'oposo a l'acord comercial, no m'oposo a una aliança amb Rosha, de ser escollit… —estava dient Bog.

—Conseller Divínian, deixi que siguem francs —va dir el diplomàtic roshà més gran. Ferus va recordar el seu nom: Robbyn Sark—. Vostè ha propagat informació falsa sobre nosaltres entre la gent de Sath. Ara desconfien de les nostres intencions.

Bog va agitar les seves mans en l'aire com si estigués espantant un insecte.

—Si tenen alguna cosa que veure o no amb el sabotatge de l'ordinador Plataforma-7…

—No —Ferus va admirar el to de Robbyn Sark. El roshà no va alçar la veu, però l'autoritat que transmetia va tenir el poder de silenciar fins i tot a Bog Divínian—. No vam tenir res a veure amb el sabotatge, i vostè ho sap. Estem sols aquí, Conseller Divínian. Parlem-hi amb honradesa.

—Per descomptat —va dir Bog tovament—. Sóc un home directe. Sempre ho he estat.

—Vostè s'oposa a l'acord comercial per les seves pròpies raons. No tenen res a veure amb les bones relacions entre els dos planetes. Parlem de com podríem treballar junts. Va dir que volia trobar un compromís.

—Per això estic aquí —va dir Bog—. Trobem algun assumpte d'interès mutu. Tinc una proposta per a vostè. El meu lliscant està allà fora. Acompanyi'm en un curt passeig al voltant de Sath. Haig de mostrar-li algunes coses. Podem discutir la situació actual en privat.

Bog va mirar al voltant de la sala de reunions i es va inclinar cap endavant.

—Mai pots confiar en sales de reunions on hi hagi diplomàtics —va murmurar—. Podem parlar lliurement en el meu lliscant.

Robbyn Sark va mirar als altres quatre roshans. Un senyal va passar entre ells. Les seves delicades antenes, que semblaven més que res diminuts cabells, van onejar suaument.

—Molt bé —va estar d'acord Robbyn Sark.

Ferus va avançar, encara insegur del que pretenia Bog. Va anar darrere dels altres mentre sortien a la plataforma d'aterratge. Com totes les plataformes de Sath, estava condicionada amb aire fred des del sòl i des de dalt i també s'usava aigua vaporitzada per refrescar l'aire.

Així i tot, davant d’ells els edificis de Sath semblaven estremir-se en la calor, els seus contorns ondaven i semblaven borrosos. El sol estava baix en el cel, en l'angle exacte per reflectir-se en les milers de finestres i en les primes pells metàl·liques dels edificis.

Això li enlluernava i li desorientava. A Ferus li va portar un moment adonar-se que el centelleig de llum per sobre d'ell no era una reflexió, sinó un aerolliscador en moviment, arribant fins a ells en un angle directe i sense disminuir la velocitat per aterrar. Al mateix temps, una cosa més va captar la seva atenció, al principi va pensar que eren deixalles en l'aire. Les motes es movien erràticament, com si les mogués la brisa. Però no hi havia brisa.

Els seus droides estan entre els més petits de la galàxia amb els sistemes més sofisticats.

Droides roshans.

Bog no semblava advertir la seva presència. Va col·locar adequadament el PD sobre la seva espatlla mentre gesticulava de forma grandiloqüent cap al seu luxós aerolliscador, dient-li alguna cosa a Robbyn Sark que Ferus no va escoltar.

—Alerta! —va cridar Ferus, però era massa tard. L'aerolliscador platejat es va acostar baix i ràpid. Llavors per a sorpresa d’en Ferus, els motors es van detenir totalment. Va veure una figura vestida de negre, encaputxada lleument, tombada sobre el casc. Un cable líquid serpentejà cap avall i es va enrotllar al voltant del droide personal d’en Bog. Van tirar d'ell cap amunt.

Ferus va veure la cara espantada d’en Bog mentre aquest es tirava al terra. Els motors van rugir una altra vegada al màxim. Ferus ja estava en moviment, corrent cap a l'aerolliscador més proper de la plataforma.

Mentrestant, els soldats d'assalt havien reaccionat finalment i disparaven sense parar al lliscant que escapava. Bog es va cobrir el cap. Els dos droides roshans van girar i van anar darrere d'ell.

Ferus va fer els càlculs ràpidament fins i tot mentre accelerava el lliscant. Algú havia robat el droide personal d’en Bog, i no era la resistència. No tenien raó per fer-ho. Tenien totes les raons per voler que Bog conservés el droide. Sabien el que estava en joc. La prova dels suborns d’en Bog estava registrada a la seva programació.

Ferus havia de recuperar el droide.

L'aerolliscador platejat es dirigia directament cap als alts edificis aglomerats de Sath. Als soldats d'assalt de darrera no semblava importar-los si Ferus es veia atrapat al mig. Girant per evitar el foc de darrere d'ell, Ferus va ascendir fins a una via de trànsit superior. Amb una mica de sort el lladre només advertiria que li perseguien els soldats d'assalt, no ell.

Va augmentar la seva velocitat, tractant de mantenir a la vista el lliscant platejat sota ell però no atreure la seva atenció. Va veure als droides roshans rastrejant, enviant ocasionalment un prim raig d'energia cap al lliscant que semblava tan precís que Ferus sempre se sorprenia quan fallaven.

Rugint a través dels cels sathans, Ferus va invocar la Força perquè li ajudés a maniobrar. Va ascendir just a temps per evitar estavellar-se contra un aerobús. La resplendor dels reflexos llampants, el brunzit dels droides roshans, i el tràfic del seu voltant i sota ell li mantenien ocupat.

Qualsevol que estigués pilotant el lliscant segur que sabia com volar. Ferus va ascendir a gran altura per sobre del lliscant, rastrejant-lo a través de les vies espacials. Un droide va enviar un arc de foc làser cap a ell, però el lliscant el va esquivar, va volar de cap per avall, i va pujar vertiginosament cap a una obertura en el tràfic superior. Ferus va haver d'admirar l'habilitat del pilot.

Qui era? Si no era la resistència, qui podia ser?

 Següent