Contra l'Imperi (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

—Anem —li va dir Maggis a Lune—. Per aquí.

Lune va sentir petits tremolors de nerviosisme recorrent a Maggis. No hauria de ser ell el que estigués nerviós?

No sabia si era una connexió amb la Força Viva o no, però sempre havia estat conscient de les emocions. Aquesta era una raó per la qual sempre havia tingut por del seu pare. Sempre havia sabut quant havia fingit Bog. Fingit ser un marit.

Fingit ser un pare. L'autèntic Bog s'havia filtrat per molt que intentés dissimular.

Estava tan malament, es va preguntar Lune per mil·lèsima vegada, no estimar al teu propi pare?

Aquesta era una pregunta que no podia fer-li a la seva mare. Sabia que ella li donaria una resposta acurada. Ell era massa jove per dir-li la veritat. En lloc d'això, la mare diria d’en Bog "confós" o "massa ambiciós". No, mama. El pare és un mal tipus.

Per què estava Maggis nerviós? Per què seguia mirant-li?

Està fent alguna cosa que sap que no és correcte.

—On vaig? —va preguntar Lune. Per primera vegada, va tenir por.

—Calla —Maggis no ho va dir en un to mesquí. Va ser més com un recordatori de la seva pròpia ansietat.

La teulada retràctil es va obrir, i un aerolliscador es va ficar dins, un vehicle negre llis amb un adorn vermell de crom. La cabina es va obrir i va sortir un home.

Era el seu pare.

Lune va deixar de caminar.

—No, —va dir ell.

—El teu pare et necessita, Divínian —va dir Maggis—. I —va afegir—, jo necessito que segueixis les ordres. Recorda, tinc aquí al teu amic. No voldràs que li passi res a Fortin, veritat?

La boca de Lune es va tancar. Trever podia cuidar-se de si mateix.

Probablement.

—I si no hi vas, saps amb qui s'enfadarà més el teu pare?

—Amb vostè.

—Intenta-ho de nou. Amb la teva mare. Ell la culpa per tot veritat? Em vaig adonar després d’estar deu minuts amb ell. La culparà d'això també.

Lune va mirar a Maggis. Sentia la veritat del que deia. Li va fer sentir-se atrapat.

—Fill —, nerviós pel retard, Bog va caminar cap endavant i va somriure. Era el seu somriure paternal tan fals. Tot el que Lune veia en aquest somriure era un gran forat buit.

—No et preocupis, tinc bones notícies —va continuar Bog—. Fem una passejada i t'ho explicaré.

La por es va instal·lar dins d’en Lune. Sabia que estava atrapat. No hi havia cap lloc on anar. Va avançar i va pujar a l'aerolliscador de Bog.

—Deixi'm saber com...— va començar a dir-li Maggis a Bog, però Bog li va ignorar. Es va col·locar darrere dels controls. La carlinga de la cabina es va tancar i va segellar a Lune dins.

—Agafa't —va dir Bog amb aire de satisfacció—. Vaig comprar aquesta monada després de convertir-me en governador imperial. Es mou.

El vehicle va sortir disparat cap a la negra nit, Lune no coneixia bé Coruscant, així que no estava segur d'on anaven. Acaba de veure una munió de vies espacials i milions de llums, cadascuna d'elles una vida movent-se al seu voltant.

Podia sentir-los. Els envejava. Vivien les seves vides, però no estaven a la mercè d'un altre. O almenys, això esperava.

En el seu entrenament, Garen li havia parlat sobre la Força Viva, sobre com alguns Jedi estaven més connectats amb ella que uns altres. Li havia parlat del gran Cavaller Jedi Qui-Gon Jin. Li havia dit que sentia una cosa similar amb Lune, que ell podria connectar-se amb la Força Viva si els temps fossin diferents, si hagués estat identificat abans, si les Guerres Clon no haguessin tingut lloc... podria haver estat en el Temple també.

El Temple s'alçava ara enfront d'ell, una ruïna del seu antic cos. Lune podia sentir el Costat Fosc de la Força en la seva presència, podia sentir totes les vides que havien estat arrabassades.

Bog va riure amb satisfacció mentre maniobrava al voltant del Temple. El complex del Senat estava sota ells ara, i Bog va conduir el vehicle cap a una torre que s'elevava en un quadrant llunyà. Estava el seu pare portant-li al Senat?

Lune no podia endevinar-ho.

Bog va aparcar el vehicle en un atracador flotant, una plataforma llarga i estreta que sobresortia com un capitell horitzontal.

—No estiguis tan nerviós —li va dir—. Aquest és el teu moment, Lunie.

Lunie. Sempre havia odiat aquest sobrenom. L'hi havia dit al seu pare. Moltes vegades.

Bog es va posar més a prop. Els seus ulls li miraven amb intensitat.

—Ho entens? Aquesta és la teva gran oportunitat, jo ho vaig arreglar. Per què em vaig molestar, preguntaràs. Perquè sóc el teu pare. Tan simple com això.

Bog va sortir de l'aerolliscador i va esperar al fet que ell sortís. Lune li va seguir passant per un conjunt de portes dobles. Van entrar en un vestíbul blanc. Feia olor de medicina i a netejador. Coneixia aquesta olor. Estava en un hospital.

—Aquí és on els amics de l'Emperador vénen a rebre tractament. És un honor ser triat per a això —va dir Bog—. Entens?

Lune va negar amb el cap. Ell no entenia res. Excepte que estava en problemes.

***

Era sorprenent que el noi de Bog Divínian pogués tenir una connexió amb la Força. Deu haver-li vingut de l’Astri Oddo, no de Bog. L'home semblava portar posada l'estupidesa com un barret. Darth Vader observava com Bog entrava amb aires d'importància en una de les sales de conferències de l’EmPal. Havia deixat a Lune amb els droides mèdics a la sala adjacent d'avaluació. Estaven en el complex principal i s'encarregarien dels passos inicials. Després portarien a Lune a les habitacions secretes a la part alta de la torre. I Bog es marxaria.

Sano Sauro li havia dit que Bog havia ofert voluntàriament al seu fill per a aquesta tasca. A Vader no li importava a qui usés Zan Arbor com el seu subjecte, així que ho havia permès. Sens dubte Bog pensava que guanyaria punts per la participació de Lune.

En lloc d'això, acabava d'augmentar el menyspreu de Vader.

Bog va avançar amb impaciència.

—Quan li vaig dir al meu fill que l'Imperi li necessitava, va fer un pas endavant —va dir ell—. No va vacil·lar ni un moment. Però ara que estem aquí, m'agradaria saber per a què s'ha ofert voluntari exactament.

Jenna Zan Arbor va mirar a Vader.

—Ha signat una renúncia?

—Encara no.

Ella semblava exasperada.

—Puc procedir sense això? No tinc temps per a pares difícils.

—Escolti, a qui pren per difícil? Sóc fàcil —Bog va somriure—. Però suposo que haig d'assenyalar-li-ho, perquè tal vegada no ho sap, però sóc governador imperial. Simplement volia deixar-ho clar. Tinc autorització, tal vegada més que alta que la seva.

Zan Arbor li va mirar de dalt a baix.

—Ho dubto.

—Bé, quin és el projecte? Mereixo estar al corrent.

Vader va controlar la seva irritació. Divínian estava exigint? Hauria de comprovar la seva auto-importància, però no aquí, encara no.

Necessitava al nen.

—Aquesta és la Doctora Zan Arbor —va dir Vader—. Està fent una sèrie de proves sobre la memòria.

—Això és tot? —Bog va semblar alleujat per un moment. Llavors el seu front es va arrufar—. Però què... farà exactament?

—Definir clarament certes àrees del cervell —va contestar Zan Arbor—. Identificar receptors de memòria i procedir a la seva eliminació.

Bog va empassar saliva.

—Eliminació? Què significa això, exactament?

—Bé, òbviament, alguns records que té el noi desapareixeran —va dir Zan Arbor—. Com si mai haguessin existit —va moure una mà—. Només els insignificants. Naturalment només trauré records aleatoris de diferents franges de temps. Ell mai sabrà el que ha perdut.

—Esperi un segon —va dir Bog—. No estic segur d'això. Jo no sabia que... el seu cervell es veuria implicat. El cervell és important.

Zan Arbor va posar els ulls en blanc, però Vader la va silenciar amb una mirada. Bog era un idiota, però podia causar problemes.

Vader es va tornar cap a Bog.

—Tots tenim records que podríem voler oblidar. Fins i tot un nen. Especialment un nen. Vostè podria donar-li indicacions a la Doctora Zan Arbor.

Zan Arbor va comprendre la seva intenció immediatament. A Bog li va costar una mica més. Ella es veia alerta, excitada.

—Vol dir seleccionar alguna cosa molt gran? Amb aquest nen? Això seria... útil.

—El meu fill no és un experiment! —va cridar Bog, però Vader no anava a detenir-se.

—És per ajudar-li —va dir ell—. Tal vegada el seu fill té records que podrien ser... dolorosos. Records de... la seva mare, per exemple?

Va observar com Bog retrocedia. I llavors va veure com l'ambició prenia el comandament.

Ambició de control. Control del seu fill.

Bog es va llepar els llavis.

—Vostè podria... determinar aquesta àrea?

—Si em dóna una franja de temps —va dir Zan Arbor. Parlant en veu baixa, ella se’l va emportar.

A Vader no li importava particularment si Bog donava la seva autorització o no, encara que seria més fàcil d'aquesta manera. Pensant-ho bé, Lune era el subjecte perfecte. Era sensible en la Força. Vader no estava segur si la Força seria un obstacle per a l'èxit de l'experiment. Ho dubtava. Lune no tenia control sobre la Força, per començar. Però si, de fet, la Força interferia amb el procediment, necessitava saber-ho.

Va observar com Bog permetia que Zan Arbor prengués una impressió retinal per autoritzar el procediment. Llavors la científica va deixar a Bog i va entrar a la sala tancada d'avaluació on Lune estava esperant envoltat per droides mèdics.

—Ja pot anar-se’n —va dir Vader—. Contactaré amb vostè quan sigui moment de recollir-li.

Bog semblava decebut per no poder esperar, però sabia que era millor no discutir.

Vader es va donar la volta i es va dirigir cap a nucli intern de la torre. L'èxit significaria la fi del turment. Era pertorbador estar en el lloc on s'havia assabentat de la sort de la Padmé... i després de la lluita amb Obi-Wan.

Així i tot va haver-hi compensació aquí, cristalls Sith i artefactes que li restaurarien. I hi havia esperança ara.

Esperança per la fi de la Padmé.

Següent