Patrons de la Força (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

A Kaj li agradava estar amb la twi’lek de pell verda. Ella encarnava el seu ideal d'un Jedi... sigil·losa com el vent, àgil, intel·ligent, valenta, misteriosa.

—Ets diferent —li va dir a ella mentre anaven plegats de camí cap al refugi en el qual havia passat la nit a través del laberint de carrerons que portaven, finalment, a la galeria/teatre sobre la qual es localitzava el santuari de Thi Xon Yimmon.

—A què?

—A Jax.

—Jax és humà. Jo sóc twi’lek.

—No volia dir això.

—Jax és home. Jo sóc dona.

—Bé, sí. Ho havia notat una mica.

—Jo sóc verda. Jax és d'un malaltís to beix.

—Ara m'estàs prenent el pèl.

—Jo mai prenc el pèl.

—Això dius, però em prens el pèl. I de vegades també a Jax.

Laranth va girar el cap per mirar-li.

—No l'hi diguis.

Els seus ulls eren d'un to verd estel·lar... com els estels bessons que s'alçaven en les nits d'hivern, just després de mitjanit, en el cel sudoccidental sobre la granja dels seus pares.

Ell li va somriure.

—No ho faré. El que volia dir és que no ets el que esperaria que fos un Jedi. Bé, tampoc Jax, en realitat.

—No sóc una Jedi. Sóc un Paladí Gris —els ulls verds es van enfosquir—. I com esperaves que seria un Jedi?

—Molt seriós. Bé, tu ets seriosa, però vull dir com... com els monjos dels ordes sanadors.

—Els Silenciosos?

—Sí. Vull dir que Jax està totalment dedicat a ensenyar-me com romandre tranquil i en calma i tot això, però ell és... Jax —va fer una pausa i després va preguntar—. Com ho fas tu? Com evites que la còlera et domini?

—Et sents enfadat ara mateix? —li va contemplar amb la seva mirada maragda, i ell va saber que li estava llegint... fins a on podia, considerant el fet que portava el penjoll de taozin d'un Inquisidor. Rhinann li havia dit el nom de l’Inquisidor: Tesla. Ho recordaria.

—No, ara no em sento enfadat. És... és en part pel que els hi van fer als meus pares.

—La granja?

Ell li havia parlat sobre això. Ara simplement va assentir.

—I en part és només...

—Tal vegada seria millor que no pensessis en això.

—Així és com t'encarregues d'això? No pensant-hi?

Ella li va dedicar una mirada llarga, desconcertant.

—Et semblo enfadada, veritat?

—Sí. Especialment quan...

No va acabar la frase. En sortir a la intersecció de quatre corredors estrets, es va trobar fins als genolls en alguna classe de boira estranya. S'enroscava lànguidament al voltant de les seves cames com CO2 sublimat.

—Ei, què és aquesta cosa?

Laranth va mirar fixament la boira emergent, llavors va deixar anar una maledicció.

Girant cap a on havien vingut, va desenfundar els desintegradors i va fer un pas, llavors es va detenir.

—Inquisidors —grunyí i es va girar de nou.

La sang d’en Kaj va bombar amb més força.

—Està bé. Puc encarregar-me d'ells.

—No, no pots —ella va prendre la branca dreta de la intersecció. Estava bloquejada a menys de metre i mig des de la intersecció pel que semblava un bloc de ferrocret sòlid.

Kaj estava dempeus al centre de la intersecció observant com s'elevava la boira, percebent la seva aroma. Va saber que era una droga al mateix moment en el qual li va assaltar la primera ona del vertigen. Va veure la Laranth moure's prop d'ell en un remolí de la substància, comprovant inútilment els passadissos central i esquerre.

Ella va trontollar mentre tornava a la intersecció, va maleir una altra vegada, i es va dirigir per on havien arribat. La lògica d'això va assaltar a Kaj mentre cedien els seus genolls. Els seus capturadors van tenir tot el temps del món per obstruir completament els corredors que hi havia per davant d'ells amb objectes que serien incapaços de manipular, però la seva ruta posterior hauria d'estar salvaguardada. El seu primer impuls havia estat correcte, va pensar mentre la boira s'apoderava de la seva ment. Hauria d'haver-se donat la volta i haver-los aixafat.

Va intentar reunir la voluntat i la concentració per fer-ho ara, però la seva ment no cooperava. Va sentir com si el seu cos hagués estat desconnectat del seu cervell i les diferents parts del seu cervell haguessin estat bloquejades perquè no es comuniquessin unes amb unes altres.

Va caure en el remolí de boira, observant la silueta de la Laranth allunyar-se d'ell a través de la boira. Va escoltar el brunzit de sabres làser i va veure la lluentor vermella.

Com els trobaria Jax? Com sabria ni tan sols el que els havia ocorregut?

Pedretes.

La resposta li va arribar d'un simple conte infantil sobre una germana i un germà, el seu malvat pare els va portar fins al pantà per desfer-se d'ells, i evitar que es fessin adults i complissin una profecia que anunciava la seva mort. Havien deixat caure pedretes al llarg del recorregut per trobar el camí de retorn.

Kaj no tenia pedretes, però tenia una cadena de taozin. Amb el seu últim esquinçall de consciència va tirar amb força del penjoll del seu coll i el llançà darrere d'ell.

***

Jax no podia concretar on es va tergiversar el somni i es va convertir en malson. No era un somni de Força, només una successió d'esdeveniments recents vists en esquitxades estroboscòpiques de color i moviment. Llavors, amb una urgència que li va posar en un estat mig despert, tota l'atmosfera del somni va canviar, tornant-se viscosa, fluïda i aterridora.

Es capbussà a través de les capes d'un núvol oliós, fins a un lloc fred i estret que era tan fosc com el cor d'un Inquisidor. Va acabar en un laberint per anar corrent a cegues d'un lloc a un altre, buscant la sortida. Però la sortida estava bloquejada a cada volta i algú o alguna cosa li estava buscant, acostant-se cada vegada més en la foscor.

Es va arrossegar a si mateix cap a la vigília, amb un gust químic en la seva boca. Després d'un moment, el va reconèixer.

Gas d'espècia.

Es va asseure dret, el pressentiment opressiu que sentia des d'ahir, ara era com un pes aclaparador col·locat sobre el seu pit. Es va aixecar i es va posar la túnica. Seguir dormint quedava descartat. Havia d'anar a veure a Thi Xon Yimmon. Va comprovar el crono de la paret. Si s'anava ara, podria ajudar a la Laranth a alinear les escultures de llum.

Es va penjar el sabre làser en el cinturó, va col·locar la seva armilla per damunt, i va sortir a la galeria del pis de dalt.

I-5 va aixecar la vista de la inspecció de la peça que Rhinnan sostenia per a ell. La túnica de l’Inquisidor, notà Jax.

—A on vas? —va preguntar I-5.

—Vaig a veure què tal està Kaj.

—Tenim una cita amb Sal d'aquí a una mica per acabar...

—Ho sé. Arribaré tard, suposo.

El robot va parpellejar.

—Jax, puc recordar-te que estem planejant assassinar a l'Emperador, i no un pícnic familiar?

Jax va vacil·lar. I-5 tenia raó, però el malson encara seguia sobre ell —en ell— fent que els seus pensaments anessin lents i inconnexos. Va aspirar profundament.

—Crec que he sentit una pertorbació en la Força. Estava dormint, així que tot està distorsionat amb un somni que estava tenint.

Rhinann es va tornar cap a I-5.

—Pots traduir-me això en bàsic, si us plau?

I-5 sonava molest.

—En Jedi significa que ha ocorregut quelcom dolent —va llançar la túnica als braços d’en Rhinann i va anar a col·locar-se sota la balconada, contemplant a Jax—. Kaj?

—No estic segur. Vull anar a comprovar-ho.

—Tenim un node d’HoloNet —va dir Rhinann, assenyalant-lo amb un gest.

En aquest precís instant, l’HoloNet va xiular per assenyalar un missatge entrant. Rhinann es va dirigir a l'estació flotant de la cantonada de la galeria i va revisar la font.

—És Thi Xon Yimmon —va contemplar a Jax.

—Obre l'enllaç.

Per a quan Thi Xon Yimmon va aparèixer, Jax estava dempeus sobre la superfície de projecció, enfront d'ell. Una mirada a la prima cara del cap de Fuetada va fer que es gelés cada àtom del seu cos.

—Què ha ocorregut?

—El pitjor, em temo. Kaj i Laranth han estat capturats.

Jax es va adonar que estava usant la Força per mantenir-se dret, les seves cames de sobte semblaven no poder sostenir el pes del seu cos.

—Com?

Yimmon va mirar cap a un costat.

—Fins a on sabem els van tendir una emboscada al llarg d'un dels nostres corredors d'accés sota l’espaiport. Un poc usat que vam triar especialment per traslladar a Kaj. No puc dir-te com es va dur a terme. D'alguna forma van haver d'incapacitar la Laranth i al noi o... o quelcom pitjor.

Jax va tancar els ulls i es va estendre, sense importar-li que algun Inquisidor proper pogués sentir el frec de la seva ment mentre tocava el teixit de la Força.

—No —va murmurar ell—. No, estan vius. Hauria sabut si ella... si estiguessin morts. Hi hauria hagut un ressò de les seves forces vitals. Vaig sentir alguna cosa, però no vaig saber el que era. Crec que van ser drogats. Gas d'espècia. Acabo de despertar-me ara mateix amb el seu sabor en la boca.

—Això, almenys, són bones notícies. Es retardaven en arribar aquí així que vam enviar equips de recerca. Mai ens hauríem adonat del que els havia ocorregut o on si un dels nostres equips no hagués trobat això —va estendre el braç cap a un costat, i una mà va col·locar alguna cosa a la seva. Era el penjoll de taozin que Kaj havia portat. La cadena teixida estava trencada.

Jax va sentir com si una banda metàl·lica estigués sent cargolada ben fort al voltant del seu pit. Va obligar a la seva ment a prioritzar els seus pensaments, no segons els seus dictats personals, sinó segons el bé major.

—Creu que està en perill de ser descobert?

—El lloc de l'emboscada estava a certa distància d'aquí, de fet, Laranth i Kaj amb prou feines havien entrat en els túnels i podrien haver pres qualsevol ruta una vegada que passessin aquesta intersecció en concret. Crec que l'emboscada va ser preparada per algú amb només un coneixement superficial de les nostres rutes d'accés.

I-5 va fer un so estrany.

—Preparada per qui? Només un grapat de persones sabien qui era Kaj i que anava a ser traslladat avui. Només els operatius de Fuetada, com ha assenyalat, coneixen les vostres rutes.

—Sí. El que ens porta a la desafortunada conclusió que la persona o les persones que van preparar això tenen la confiança de Fuetada, però només fins a cert punt.

El pensament va fer que la ment de Jax patís un sotrac.

—Algú com Pol Haus?

—No ho creuria d'ell —va dir Yimmon—. O tal vegada merament no ho voldria creure d'ell. Ell és un vell amic i de confiança.

—Puc recordar-vos —va dir I-5—, que Pol Haus coneix la galeria d'art? Si hagués volgut, podria haver lliurat a l'organització sencera.

A Jax se li va ocórrer una altra possibilitat que era horriblement raonable.

—Tret que tot el que volgués o necessités fos apaivagar a Vader, cosa que estava molt amunt en la seva llista de prioritats si recordeu. Pot ser que no estigui aliat amb l'Imperi, sinó només intentant mantenir l'ordre. De fet, podria haver arribat a la conclusió que lliurar al «adepte rebel» era la millor forma d'evitar que Fuetada fos descoberta. Podria molt bé haver vist la presència de Kaj allà com una amenaça per al seu vell amic de confiança.

Mentre Yimmon digeria això, Dejah va entrar en la plataforma de l’holoprojector en el seu extrem de la transmissió.

—Jax, Yimmon m'ha dit que alguns Jedi posseeixen el poder de la psicometria. El tens tu?

—Tinc certa habilitat. Rarament l’he usat.

La zeltron va alçar l'amulet de taozin de les mans de Yimmon i li va tendir.

—Estaries disposat a intentar-ho? Fins i tot jo puc sentir alguna cosa sobre aquest collaret. Una certa... ressonància emocional. Tal vegada tu puguis descobrir una mica més.

Jax va assentir amb el cap.

—Anirem de seguida.

Yimmon va estar d'acord immediatament.

—Enviarem corredors a tots els punts d'accés del perímetre exterior. Escull quin usareu. Ara mateix aquesta és l'única manera d'assegurar-se que no hi haurà una altra emboscada.

Amb aquestes paraules esgarrifoses, Thi Xon Yimmon va acabar la transmissió.

Rhinann va alçar els braços en un gest de consternació.

—Anirem de seguida? Puc recordar-te...?

Jax ja estava de camí cap a l'ascensor.

—Anirem I-5 i jo. Tu contacta amb Sal. Fes-li saber tot el que ha succeït. Digues-li... digues-li que les coses han canviat. El nostre pla d'assassinat acaba de convertir-se en una operació de rescat.

Següent