CAPÍTOL 9
Ferus estava
desesperat per rebre notícies, però estava viatjant amb un grup d'oficials
imperials i no podia mostrar la seva agitació mitjançant la més diminuta mirada
o el més mínim gest. Sabia que per llavors l'operació a Ussa hauria d'haver
estat completada. Amie hauria d'estar a la casa refugi dels Onze. Però no
s'havia enviat el senyal codificat. Alguna cosa ha hagut de sortit malament.
La nau imperial va
descendir cap a l'atmosfera interior de Coruscant. Es van dirigir cap a la
plena de gom a gom plataforma d'aterratge imperial d'alta prioritat. Ferus no
estava acostumat d’arribar a Coruscant de forma tan oficial. Havia hagut
d'entrar i sortir d'amagat del planeta diverses vegades, i no havia estat
fàcil. Ara els permisos es completaven en minuts, i aviat li van fer passar a
un luxós aerolliscador que li va portar directament cap a una de les petites
plataformes d'aterratge privades del complex del Senat. Allà un escorta militar
li va saludar i li va portar fins a l'oficina dels Inquisidors, diversos
nivells per sota de l'oficina de Palpatine a la Torre del Senat.
La sergent li va
deixar en la porta de l'oficina de l’Hidra. Va passar la seva mà sobre el
sensor abans de donar mitja volta i allunyar-se.
Un petit i prim humanoide
es va aixecar mentre Ferus entrava. No podia distingir si Hidra era home o dona,
però va suposar que era una dona. No podia endevinar el seu planeta natal. Una
caputxa cobria el seu cap i portava la túnica granada fosc de l'equip d’Inquisidors,
el color que sempre li recordava a Ferus a sang fosca. Els seus ulls eren d'un
color platejat pàl·lid. Ella es va retirar la caputxa i el seu lluent crani va
brillar a través d'una lleugera capa de pèl. La seva veu era ronca.
—L'Emperador Palpatine
m'ha posat al seu servei.
Ferus va inclinar el
cap.
—Estarà al càrrec de
la cerca d'adeptes a la Força. Hem progressat. Tinc una llista de possibles per
a vostè. Pot utilitzar el meu port de dades —Hidra va alçar un braç rígidament
i va assenyalar una consola—. Ja he introduït la meva contrasenya.
Ferus va assentir.
—M'agradaria començar
tan aviat com sigui possible.
—Llavors, comenci.
Ferus es va asseure
davant la consola. La base de dades ja s'havia carregat. Li va fer un cop
d'ull.
—Veurà que ha estat
ordenada en termes d'importància.
El número u era un
"home humà, alt, pèl platejat, constitució forta, planeta natal
desconegut", que s'havia escapolit d'un parany de soldats d'assalt només
una setmana abans. Ry-Gaul. Ferus es
va sentir millor de sobte. Realment havien rastrejat a un Jedi. Tal vegada
aquesta llista resultaria ser valuosa. Podria ajudar a Ry-Gaul, podria
col·locar a l'Imperi darrere d'una pista falsa que li concediria a Ry-Gaul una
oportunitat de desaparèixer completament.
Ferus va examinar la
llista. Alguns dels informes semblaven prometedors. Un pilot en la Vora Mitjana
que feia viatges de contraban al Nucli i havia realitzat diverses escapades
extraordinàries dels imperials. Un mestre que havia salvat ell sol a una escola
plena de nens d'un terratrèmol sobtat amb tal habilitat i velocitat que havia
cridat l'atenció. Un caça-recompenses. L'informe d'un nen d’Alderaan que havia
semblat sentir el perill abans que ocorregués, salvant a la seva cuidadora. A
Ferus això li sonava a coincidència. Ho classificà en últim lloc. El pilot, el
mestre, i el caça-recompenses sonaven prometedors.
Pensar que algun
d'ells podia ser un Jedi va ser el primer raig de llum en els foscos dies des
de la mort de Roan.
—Estudiaré això i l'hi
retornaré amb prioritats —va dir Ferus—. Necessitarem una nau amb hipermotor.
—Ja s'ha sol·licitat.
Jo li acompanyaré.
Quina sort, va pensar Ferus. Hidra feia que l'anterior
Cap d’Inquisidors Malòrum semblés l'ànima de la festa.
***
Hydra volia enlairar-se
immediatament, però Ferus se les hi va arreglar per retardar el viatge fins a
l'endemà, al·legant que necessitava fer recerca addicional.
Per fi estava lliure
de l'Imperi.
Amb les seves
credencials, Ferus es va desplaçar amb facilitat a través dels punts de control
del complex del Senat. Va travessar l'entrada de l’EmPal i va trobar a Malory
Lands esperant-li a l'àrea de recepció. Anava vestida amb les robes blanques
que portava tot el personal sanitari.
—Sembla que vas
aconseguir un treball —va dir Ferus.
—No va ser difícil —va
respondre ella—. Segueix-me.
Li va conduir a través
d'un laberint de passadissos, ple de portes tancades.
Finalment va arribar a
una en la qual es llegia UNITAT de RADIOLOGIA. Li va donar a Ferus roba de
protecció, i ell se la va posar ràpidament.
Dins, l'habitació brunzia
a causa de la maquinària. Una càmera gran de transpariacer ocupava el centre,
envoltada de ports de dades i pantalles.
—Teràpia avançada per
a procediments post-quirúrgics —li va explicar Malory—. Les màquines que hi ha
aquí estan acuradament calibrades. Qualsevol equip de vigilància causaria que
es fonguessin els circuits i severes anomalies. Aquest és l'únic lloc que conec
on és segur parlar.
—Està tot el lloc sota
vigilància?
—Crec que no, però les
àrees principals estan monitorades —va dir ella—. És només una precaució. Hi ha
droides de vigilància patrullant, però suposadament és per seguretat.
Principalment és un rumor entre el personal. Diuen que no poden mantenir
converses privades. Crec que és més probable que hi hagi espies entre ells que
obtenen recompenses per informar als gerents. Difícil de dir de moment —es va
encongir d'espatlles—. La majoria de centres mèdics són remolins de rumors,
aquest no és una excepció. Fins i tot hi ha un rumor sobre un fantasma. Puc
veure per què, aquest lloc és esfereïdor.
Ella va somriure, i
per un moment Ferus va veure a la dona jove dins de l'experta professional.
—Pots aconseguir-me
accés als arxius?
—Estem de sort. Totes
les oficines d'arxius estan totalment ocupades durant el dia, així que realment
no hi ha cap possibilitat d'estar sol. Però... hi ha un tècnic en el torn de
nit anomenat Jako. Serà acomiadat aviat, només que ell no ho sap. Ell segueix
portant socis, ells segueixen demanant transferències, o si no se’n van. Tinc
amistat amb la directora de personal, li vaig dir que el meu cosí necessitava
un treball. Així que estàs dins. Pots lliurar-te de Jako amb algun engany. No
és molt brillant.
—Podem fer-ho aquesta
nit?
—Naturalment. Només
fes-me un favor. Que no t'agafin. Hi ha rumors de metges que han desaparegut.
No m'importa ajudar-te, Ferus, però m'agradaria conservar la meva salut.
Ferus va mirar a
Malory, amb la seva mirada tan semblada a la de Roan, i va parlar sincerament.
—No deixaré que
t'ocorri res. Moriria primer.
Ella va somriure, i el
record de Roan li va copejar una altra vegada.
—Només intenta que jo
no sigui la segona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada