dijous, 26 de juliol del 2018

Contra l'Imperi (IX)

Anterior


CAPÍTOL 9

Ferus estava desesperat per rebre notícies, però estava viatjant amb un grup d'oficials imperials i no podia mostrar la seva agitació mitjançant la més diminuta mirada o el més mínim gest. Sabia que per llavors l'operació a Ussa hauria d'haver estat completada. Amie hauria d'estar a la casa refugi dels Onze. Però no s'havia enviat el senyal codificat. Alguna cosa ha hagut de sortit malament.
La nau imperial va descendir cap a l'atmosfera interior de Coruscant. Es van dirigir cap a la plena de gom a gom plataforma d'aterratge imperial d'alta prioritat. Ferus no estava acostumat d’arribar a Coruscant de forma tan oficial. Havia hagut d'entrar i sortir d'amagat del planeta diverses vegades, i no havia estat fàcil. Ara els permisos es completaven en minuts, i aviat li van fer passar a un luxós aerolliscador que li va portar directament cap a una de les petites plataformes d'aterratge privades del complex del Senat. Allà un escorta militar li va saludar i li va portar fins a l'oficina dels Inquisidors, diversos nivells per sota de l'oficina de Palpatine a la Torre del Senat.
La sergent li va deixar en la porta de l'oficina de l’Hidra. Va passar la seva mà sobre el sensor abans de donar mitja volta i allunyar-se.
Un petit i prim humanoide es va aixecar mentre Ferus entrava. No podia distingir si Hidra era home o dona, però va suposar que era una dona. No podia endevinar el seu planeta natal. Una caputxa cobria el seu cap i portava la túnica granada fosc de l'equip d’Inquisidors, el color que sempre li recordava a Ferus a sang fosca. Els seus ulls eren d'un color platejat pàl·lid. Ella es va retirar la caputxa i el seu lluent crani va brillar a través d'una lleugera capa de pèl. La seva veu era ronca.
—L'Emperador Palpatine m'ha posat al seu servei.
Ferus va inclinar el cap.
—Estarà al càrrec de la cerca d'adeptes a la Força. Hem progressat. Tinc una llista de possibles per a vostè. Pot utilitzar el meu port de dades —Hidra va alçar un braç rígidament i va assenyalar una consola—. Ja he introduït la meva contrasenya.
Ferus va assentir.
—M'agradaria començar tan aviat com sigui possible.
—Llavors, comenci.
Ferus es va asseure davant la consola. La base de dades ja s'havia carregat. Li va fer un cop d'ull.
—Veurà que ha estat ordenada en termes d'importància.
El número u era un "home humà, alt, pèl platejat, constitució forta, planeta natal desconegut", que s'havia escapolit d'un parany de soldats d'assalt només una setmana abans. Ry-Gaul. Ferus es va sentir millor de sobte. Realment havien rastrejat a un Jedi. Tal vegada aquesta llista resultaria ser valuosa. Podria ajudar a Ry-Gaul, podria col·locar a l'Imperi darrere d'una pista falsa que li concediria a Ry-Gaul una oportunitat de desaparèixer completament.
Ferus va examinar la llista. Alguns dels informes semblaven prometedors. Un pilot en la Vora Mitjana que feia viatges de contraban al Nucli i havia realitzat diverses escapades extraordinàries dels imperials. Un mestre que havia salvat ell sol a una escola plena de nens d'un terratrèmol sobtat amb tal habilitat i velocitat que havia cridat l'atenció. Un caça-recompenses. L'informe d'un nen d’Alderaan que havia semblat sentir el perill abans que ocorregués, salvant a la seva cuidadora. A Ferus això li sonava a coincidència. Ho classificà en últim lloc. El pilot, el mestre, i el caça-recompenses sonaven prometedors.
Pensar que algun d'ells podia ser un Jedi va ser el primer raig de llum en els foscos dies des de la mort de Roan.
—Estudiaré això i l'hi retornaré amb prioritats —va dir Ferus—. Necessitarem una nau amb hipermotor.
—Ja s'ha sol·licitat. Jo li acompanyaré.
Quina sort, va pensar Ferus. Hidra feia que l'anterior Cap d’Inquisidors Malòrum semblés l'ànima de la festa.

***

Hydra volia enlairar-se immediatament, però Ferus se les hi va arreglar per retardar el viatge fins a l'endemà, al·legant que necessitava fer recerca addicional.
Per fi estava lliure de l'Imperi.
Amb les seves credencials, Ferus es va desplaçar amb facilitat a través dels punts de control del complex del Senat. Va travessar l'entrada de l’EmPal i va trobar a Malory Lands esperant-li a l'àrea de recepció. Anava vestida amb les robes blanques que portava tot el personal sanitari.
—Sembla que vas aconseguir un treball —va dir Ferus.
—No va ser difícil —va respondre ella—. Segueix-me.
Li va conduir a través d'un laberint de passadissos, ple de portes tancades.
Finalment va arribar a una en la qual es llegia UNITAT de RADIOLOGIA. Li va donar a Ferus roba de protecció, i ell se la va posar ràpidament.
Dins, l'habitació brunzia a causa de la maquinària. Una càmera gran de transpariacer ocupava el centre, envoltada de ports de dades i pantalles.
—Teràpia avançada per a procediments post-quirúrgics —li va explicar Malory—. Les màquines que hi ha aquí estan acuradament calibrades. Qualsevol equip de vigilància causaria que es fonguessin els circuits i severes anomalies. Aquest és l'únic lloc que conec on és segur parlar.
—Està tot el lloc sota vigilància?
—Crec que no, però les àrees principals estan monitorades —va dir ella—. És només una precaució. Hi ha droides de vigilància patrullant, però suposadament és per seguretat. Principalment és un rumor entre el personal. Diuen que no poden mantenir converses privades. Crec que és més probable que hi hagi espies entre ells que obtenen recompenses per informar als gerents. Difícil de dir de moment —es va encongir d'espatlles—. La majoria de centres mèdics són remolins de rumors, aquest no és una excepció. Fins i tot hi ha un rumor sobre un fantasma. Puc veure per què, aquest lloc és esfereïdor.
Ella va somriure, i per un moment Ferus va veure a la dona jove dins de l'experta professional.
—Pots aconseguir-me accés als arxius?
—Estem de sort. Totes les oficines d'arxius estan totalment ocupades durant el dia, així que realment no hi ha cap possibilitat d'estar sol. Però... hi ha un tècnic en el torn de nit anomenat Jako. Serà acomiadat aviat, només que ell no ho sap. Ell segueix portant socis, ells segueixen demanant transferències, o si no se’n van. Tinc amistat amb la directora de personal, li vaig dir que el meu cosí necessitava un treball. Així que estàs dins. Pots lliurar-te de Jako amb algun engany. No és molt brillant.
—Podem fer-ho aquesta nit?
—Naturalment. Només fes-me un favor. Que no t'agafin. Hi ha rumors de metges que han desaparegut. No m'importa ajudar-te, Ferus, però m'agradaria conservar la meva salut.
Ferus va mirar a Malory, amb la seva mirada tan semblada a la de Roan, i va parlar sincerament.
—No deixaré que t'ocorri res. Moriria primer.
Ella va somriure, i el record de Roan li va copejar una altra vegada.
—Només intenta que jo no sigui la segona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada