CAPÍTOL 11
Bog Divínian va botar
en la cadira de la seva nova oficina de Rosha. Era una absurda indulgència que
es permetia quan no hi havia ningú a prop. No podia creure que estigués allà
realment, governador de tot un sistema. Per descomptat Samària era només un
sistema de dos planetes, però estava en el Nucli, i era un principi.
Va treure el cap per
la finestra i va mirar les ruïnes de la ciutat. El fum encara estava espès
sobre els edificis. Ja havia traçat plans per reconstruir la ciutat. O, més
aviat, li havia ordenat a algú que trobés a algú que ho fes. No li valia de res
a l'Emperador en la condició en la qual estava ara. Rosha tenia l'experiència
tècnica que li era extremadament necessària a l'Imperi, així que ell hauria de
tornar a posar-la en marxa. No podia arriscar-se a perdre aquesta posició.
Sabia que la invasió no havia anat bé. L'havia portat amb una mica de mà dura.
Però malgrat tot, ho estava
fent bé. Molt bé.
Un núvol a la deriva
va enfosquir la finestra, i ell es va veure reflectit. Per un moment, es va
veure vell. Hi havia hagut massa nits llargues últimament. Tenia ulleres, i era
això una corba en la línia de la seva mandíbula? La política podia envellir-te.
Però els polítics no es podien permetre semblar vells. Hauria de trobar temps
per escapolir-se i tibar algunes coses. Aviat.
Bog va girar d'un
costat a un altre sobre la cadira, el seu pròsper humor aplacat. Just quan
començava a pensar que tenia les seves mans plenes de riqueses, recordava de
sobte quelcom que no tenia, i tornava de cop a la infelicitat. Era un sentiment
de solitud.
Era tot culpa de l’Astri.
Havia tingut una família, i ella la hi havia robat.
Ell havia guanyat el
joc polític, però en certa forma Astri havia estat més astuta que ell i s'havia
portat a Lune. Tenia espies treballant per a ell, tractant de rastrejar-la,
però ella simplement s'havia esvaït a les Torres de la Font de Sath, escapant
amb un misteriós grup, sens dubte ajudada per la resistència.
Va agafar el
comunicador i va contactar amb Sano Sauro. Sauro ho havia espatllat tot i havia
estat degradat, però Bog havia après a no derrocar mai l'escala que t'havia
portat fins al cim. No sabies quan necessitaries l'escala una altra vegada.
Sauro va respondre
immediatament, la qual cosa era agradable. Ara que Bog era governador imperial,
no hauria de suplicar per atenció.
Sauro encara era
Senador perquè podia comptar-se entre els qui votaven estrictament com
l'Emperador volia, però ja no era cap de poderosos comitès, ni un conegut
polític al costat de l'oïda de Palpatine. Ara s'encarregava merament de
l'Acadèmia Naval Imperial, la qual cosa divertia a Bog infinitament. Sauro era
pràcticament una mainadera!
—Hola, Bog —va dir
Sauro—. Com va el govern?
Bog podia sentir el
verí en el seu to. Probablement Sauro estava sent devorat per la gelosia. Havia
pensat que era més llest que Bog i que s'alçaria més ràpid sota el nou govern.
El que no havia tingut en compte van ser els instints d’en Bog. Això li feia
més llest que la resta d'aquests setciències.
—Anem fent —va
respondre Bog breument—. Molt per fer, temps atrafegat per aquí. Intentant
unificar el planeta, pujar-los a bord de l'Imperi.
—Per descomptat.
—Alguna notícia del
nostre projecte?
—Cap. Però he estat
mirant en la base de dades MOS.
—Què és això?
—Moviment Sospitós.
Acrònim MS. Sobrenom MOS. Soldats d'assalt i espies patrullen Coruscant i
mantenen els seus ulls oberts davant activitat sospitosa. Fan comprovacions de
documents d'identificació. També es realitza dins de mons ocupats per l'Imperi.
Els governadors estableixen els programes. Tots ells entren en una base de
dades i es realitzen referències creuades i es comproven diverses vegades.
Llavors l'oficial de seguretat principal decideix si posar vigilància. Ara tinc
accés a la base de dades. Pensava que coneixeries el MOS, Bog.
Sauro es recolzava en
el seu nom, només una mica. Només per demostrar que encara eren socis propers.
Bog es va preguntar si podria demanar-li a Sauro que li digués Governador.
—Oh, per descomptat
—va dir ràpidament—. Només que no vaig reconèixer la paraula.
—Bé. De qualsevol
manera, tinc informes arribant diàriament, i els reviso personalment. Qualsevol
pista, t'ho faré saber.
—Com ho vas fer?
Aconseguir accés a la base de dades? Afrontem-ho, el teu permís ha d'haver-se
reduït gairebé a zero, Sano-Mà[1]
—Bog es va permetre un petit riure.
—Aquesta és una
acadèmia naval —va dir Sauro amb una veu com un congelador de carbonita—.
Encara dirigeixo la recerca de qualsevol adepte en la Força per afegir-ho a
ella. Tinc una valuosa amistat amb Hydra.
El nou Gran
Inquisidor. Com ho havia aconseguit Sauro? No era un tipus amb el qual
volguessis passar el temps. Però havia aconseguit reunir més favors i aliances
que el propi Bog. La qual cosa era una raó per mantenir-li content.
—D'acord, llavors.
Mantingues-me informat. I jo comentaré el bon treball que estàs fent, la
propera vegada que parli amb l'Emperador Palpatine —Bog no parlava habitualment
amb ell en realitat. Però estava segur que ho faria, ara que era governador
d'un important sistema.
—La teva generositat
sempre ha estat aclaparant —va dir Sauro.
Bog es va sentir afalagat,
malgrat no estar segur que Sauro estigués sent sincer.
—Bé, ja saps, la
galàxia és gran. Estan passant moltes coses. Hem de mantenir-nos en la cresta
de l'ona. Ajudar-nos on puguem.
—Em mantindré en
contacte.
Bog va sentir que
Sauro era a punt d'apagar, així que ràpidament va desconnectar el seu
comunicador perquè pogués ser ell qui tallava la comunicació. Llavors va
pressionar el botó per cridar al seu assistent i li va demanar que descobrís
per què aquest programa MOS no havia estat establert a Rosha. Tret que ja ho
hagués estat, i la nota estigués enterrada en aquests informes que seguia
tenint la intenció de llegir.
Fins llavors, tenia a
Sauro en això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada