El retorn del Costat Fosc (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Van passar a Ferus amb l'Emperador immediatament. L'holograma va surar davant d'ell, a grandària real. La caputxa de Palpatine estava tirada sobre el cap, i Ferus només podia veure un rastre de la pell groguenca i l'obertura de la seva boca.

—He localitzat a la resistència i lliurat el seu missatge.

—Excel·lent.

—Consideraran la seva oferta.

—Acceptaran?

Ferus esperava aquesta pregunta. Pensava que la possibilitat era nul·la, però havia de mantenir content a Palpatine i allunyat a Vader.

—Crec que hi ha una probabilitat molt petita —va dir ell—. Estan desanimats perquè la majoria dels samarians no recolzen a la resistència. Així que se senten aïllats. No tinc la sensació de què hi hagi moltíssims d'ells. I no confien en mi, per descomptat.

—Continua monitorant la situació. Vas aconseguir alguna informació que sigui d'ajuda per a Lord Vader?

—Només un punt de contacte. La tenda de lliscants usats del carrer Telos. Però estic segur que ara el canviaran. No l'hi he explicat encara, les meves ordres eren informar-li a vostè primer.

—Jo li informaré. Ho has fet bé, Ferus Olin.

—A Lord Vader no li agrada que jo li informi a vostè —va afegir Ferus. Esperava temptejar una miqueta a Palpatine.

—Això no és assumpte teu.

—Fa difícil treballar junts. Potser si sabés més sobre ell...

Va veure a Palpatine fer una pausa. Li havia interessat.

—Així que sents curiositat per Lord Vader.

—Tothom té curiositat per Lord Vader.

—Ell prefereix el misteri. És útil. Tu tens quelcom més. Ets únic. Vas ser ensinistrat en la Força, i la vas rebutjar. Tots els Jedi han estat eliminats, però la Força roman. Podries tornar a usar-la.

—Estic una mica oxidat —va dir Ferus. Palpatine pensava que era corruptible.

—Vas aconseguir trobar un sabre làser.

—Hi havia munts d'armes en venda per aquí fora després de les Guerres Clon. Vaig aconseguir posar les meves mans en un. Allà fora hi ha una galàxia perillosa.

—Podries tenir més poder que qualsevol oficial. Més poder —va dir Palpatine amb veu aspra—, fins i tot que el propi Lord Vader.

Aquí estava. El començament.

—No m'interessa el poder —va dir Ferus.

—A tothom li interessa el poder —va dir Palpatine—. Però no tothom té la visió per veure el que pot aconseguir l'autèntic poder.

Ferus va recolzar la mà en l'empunyadura del seu sabre làser. Els Jedi no s'havien basat en el poder. Havien utilitzat la Força per portar la justícia a la galàxia. Però en veritat la Força els donava un gran poder, i molts Padawans forcejaven amb aquest concepte.

Quan usar-la, quan retirar-se, quan avançar, quan acabar amb un enemic, i quan deixar-los marxar. Era una lluita constant. I el que no podia admetre cap Padawan, ni tan sols a un altre, durant la nit en les seves màrfegues, doncs fins i tot un murmuri podria atreure al Costat Fosc massa a prop, el poder et feia sentir bé.

Ferus havia lluitat contra aquest sentiment, havia negat la seva existència, havia pensat que l’havia conquistat... però ho havia fet realment?

Havia tret el tema amb la Siri, perquè la Siri era la classe de Mestre amb el qual podies parlar gairebé de qualsevol cosa. Una de les incomptables coses que trobava a faltar d'ella era que res del que li preguntés podria possiblement atordir-la o decebre-la.

Estaven junts en una de les terrasses del Temple. Siri tenia els peus pujats sobre un banc i jeia en el sòl, els seus ulls estaven tancats. Ferus estava assegut amb les cames creuades (rígid com sempre, va pensar ara) al seu costat. Havia estat plovent a Coruscant durant setmanes, i tan aviat com va aparèixer el sol, ella l’havia arrossegat fora.

—Per a una lliçó? —havia preguntat ell.

—Per divertir-nos —havia contestat ella.

Ell havia esperat, reunint coratge. Només quan va estar segur que ella estava completament relaxada va treure el tema. Tal vegada ell esperava que ella estigués dormida, i així no hauria de treure’l en absolut.

—Mestra, he estat pensant en una cosa —va dir—. Sento que em faig més fort en la Força. En aquesta última missió... quan lluitàvem... jo estava... content.

Ella va obrir un ull i li va mirar.

—Vols dir, quan vam combatre junts un al costat de l'altre a Meldazar, vas sentir plaer en com podies moure't, en com podies acabar amb el teu enemic d'un cop?

—Sí —Ferus es va sentir avergonyit—. Això està malament?

—Bé —es va alçar a si mateixa sobre els colzes. La llum del sol il·luminava de forma individual algun bri del seu cabell ros, el qual havia tallat recentment encara més curt del normal. —Sí —va dir ella—. Està malament emocionar-se en una batalla. Està malament sentir plaer quan cau un enemic. Un Jedi hauria de sentir penediment, penedir-se d'haver pres una vida, lamentar que una batalla física hagi de dur-se a terme. Però la Força ens dóna grans dons, Ferus. No està malament gaudir dels seus regals. Gaudir del teu domini de les habilitats. És una lluita per a tots els Jedi aconseguir l'equilibri, algunes vegades fins i tot per als Mestres Jedi. Mira a Mace Windu. El seu estil és la Forma VII. Què saps sobre la Forma VII?

—Que només els millors lluitadors poden controlar-la.

—Exactament. Pot acostar-te al Costat Fosc, al que busquen els Sith. Però Mace Windu pot controlar-ho. La meva teoria és que fins i tot Mace Windu ha d'admetre aquest perill, el del plaer en el poder. Aquesta és l'única forma en la qual pot descartar-lo. En altres paraules, el meu perpètuament preocupat Padawan —Ferus recordava el seu somriure, l'estrany somriure que era tendre, no entremaliat o burleta— el fet que et facis aquesta pregunta et protegeix contra aquests perills.

Havia estat una típica resposta Jedi. Si ets conscient d'un problema, dónes el primer pas per eliminar-lo. Útil en aquell moment, però allò va ser quan tenia un Temple al qual anar, amb Mestres Jedi al seu voltant. Tot aquest estudi meticulós, totes aquestes regles simples i profundes de l'Orde, ells havien respost a tots els seus dubtes.

Deixar l'Orde Jedi va ser un alleujament en certa forma perquè no va haver de pensar en això mai més?

Per què n’estava pensant ara?

El record i les preguntes havien tingut lloc en un mer centelleig d'un moment, però Ferus va tenir por de sobte. Por que hagués passat massa temps entre la declaració de Palpatine i la seva resposta. Por que Palpatine hagués sabut, d'alguna manera, exactament i innegable el que havia estat pensant.

—Aquesta és una conversa interessant, però tinc algunes tasques de les quals ocupar-me —va dir Ferus, empassant. La seva boca estava seca.

—Per descomptat —va dir l'Emperador.

L'holograma va desaparèixer. Ferus va sentir l'empunyadura del sabre làser sota els seus dits.

Va recórrer amb les puntes dels seus dits les ranures desgastades de la talla. Va pensar en Garen Muln, el gran Mestre Jedi que l'hi havia donat. Amb aquest regal venia certa responsabilitat, i també una connexió amb la forma en la qual les coses solien ser quan ell tenia tot un Orde Jedi en el qual recolzar-se. Abans que estigués sol.

Dóna'm la teva certesa, Garen, va pensar.

Dóna'm el teu coratge.

 Següent