CAPÍTOL 19
El seu sabre làser va
travessar l'aire.
Va pensar que almenys
tindria l'element sorpresa, però Vader havia esperat l'atac. Ho havia desitjat.
Ho havia provocat. Havia matat a Roan per provocar a Ferus. No hi havia una
altra explicació per a això, i això va servir per alimentar la fúria d’en
Ferus.
Roan havia mort per
això?
Ferus va sentir a Amie
cridar, però no podia centrar-se en res més que en la seva pròpia necessitat de
clavar profundament el seu sabre làser en Vader. Girà ràpidament i va atacar
una altra vegada, però de nou Vader ja no estava allà, movent-se amb una
velocitat i una lleugeresa sorprenents considerant la seva armadura corporal.
Ferus va sentir el Costat
Fosc de la Força omplint l'aire, escanyant-li. I de sobte el seu cos va ser
alçat, i ell va quedar penjant en l'aire com una marioneta. Va baixar la mirada
cap al casc de Vader.
—Estic avorrit —va dir
Darth Vader. Va col·locar el seu brillant sabre làser contra el coll de Ferus.
Ferus va esperar al
fet que li matés. Mirà directament aquest casc i va sentir l'apassionament de
quelcom... personal. Un odi profund en un cor negre, un odi tan gran que era
dirigit no tant cap a Ferus sinó al que ell representava.
Quina és la font del seu odi?
Els soldats d'assalt
van omplir el passadís sobtadament, amb els seus rifles làser alçats en manera
d'atac. Ferus va sentir que l'agafada de Força es relaxava, i va xocar contra
el sòl.
—Agafeu-li. I a ella.
I traieu a aquest altre —l'ordre de Vader va ser precisa.
—I l'arma, senyor?
Vader es va girar i va
baixar la mirada cap a l'empunyadura del sabre làser encara a la mà d’en Ferus.
—Pot conservar-la. Com
a recordatori del seu fracàs.
Es va donar la volta,
va anar caminant passadís avall i va desaparèixer.
Els soldats d'assalt
van arrossegar a Roan com un sac de gra.
Ferus va sentir que
l’aixecaven, obligant-lo a caminar al costat de l’Amie.
De nou a presó.
Execució, amb tota seguretat.
No li importava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada