CAPÍTOL
13
—Crec
que pots anar més a poc a poc —va dir Trever a través de les seves dents premudes—.
Els soldats d'assalt s'han quedat enrere.
—No
vas més a poc a poc fins que estàs fora de perill a casa —va dir Flame—. No van
a rendir-se. Només tracten de fer-me pensar que es rendeixen. Seria millor que
et deixés caure en alguna part amb el droide. Podem trobar-nos més tard. Pots
despistar als lliscants més fàcilment si vas a peu.
—Deixar-me
caure? —Va preguntar Trever mentre Flame posava el vehicle de costat per passar
entre dos edificis—. No m'agrada com sona això.
—No
et preocupis —va riure Flame—. Et baixaré d'una peça —ella li va llançar una
mirada d'admiració—. M'agrada el teu estil, noi. Vas robar aquest droide com un
professional.
—Sóc
un professional —va dir Trever—. Vull dir que podria haver fet una mica de, uh,
aixecament de béns no autoritzat a Bellassa —es va tirar cap a enrere mentre
Flame accelerava en un túnel, enganxant-se a la part superior per mantenir-se
en les ombres.
Trever
va sentir com si la part superior del seu cap anés a xocar contra la paret del
túnel.
—És
graciós com habilitats com aquesta vénen bé en la resistència —va dir Flame.
Tan aviat com van sortir del túnel, ella va descendir ràpidament de les vies
espacials—. Vaig aconseguir la major part de les meves habilitats de pilot
evitant controls de tràfic aeri.
Trever
va observar mentre ella volava i escanejava els edificis del seu voltant al mateix
temps. Ell va mirar cap enrere. Els droides encara els seguien, però ja no
podia veure als soldats d'assalt.
—Aquesta
és la nostra oportunitat —va murmurar ella—. Els droides em seguiran, molt
probablement. Vaig a descendir en un dels patis. Hauràs de saltar. Després
comença a córrer. Contactaré amb tu en el teu comunicador quan cregui que és
segur.
—D'acord
—Trever es va encorbar en el seu seient, amb el droide d’en Bog en la seva espatlla.
El lliscant
va descendir tan ràpidament que Trever va sentir que s'havia deixat l'estómac
en la via espacial. Però no hi havia temps per marejar-se. El terra va sorgir
amenaçadorament davant seu. La carlinga de la cabina es va lliscar cap enrere,
i el vent va bufar en la seva cara. Va baixar la coberta del seu casc.
—Si
algú et segueix, dispara —va dir Flame, llançant-li un blàster—. Ara salta!
***
Ferus
va volar, aprofitant oportunitat rere oportunitat. Amb l'ajuda de la Força,
estava trobant buits en el tràfic on colar-se que no existien fraccions de
segon abans. El lliscant de sota havia despistat als soldats d'assalt, però per
quant temps?
Com a
resposta, va veure aparèixer de sobte als soldats d'assalt, sortint
precipitadament d'un túnel en el qual el lliscant havia desaparegut.
Sobtadament el lliscant platejat de sota va canviar de direcció i va entrar en
un picat. Els lliscants dels soldats d'assalt el van sobrepassar, van intentar
donar mitja volta, i van fer un maldestre gir que gairebé envia a un d'ells
contra un aerobús mentre l'altre va impactar amb un edifici. Un tremend
embotellament de tràfic aeri va atrapar instantàniament a tothom en el lloc.
Ferus
merament va posar la marxa enrere i va retrocedir, maleint mentre mirava sobre
la seva espatlla i tractava de calcular les distàncies entre vehicles i
canviava d'una via espacial a una altra. Va veure descendir al lliscant
platejat en un pati mentre els droides el sobrepassaven, a causa del ràpid
descens del lliscant.
Ferus
va realitzar un gir brusc cap a la dreta i va surar sobre una plataforma
d'aterratge a vint pisos per damunt, monitorant l'últim descens del lliscant
platejat. Algú va saltar i el lliscant es va enlairar mentre el lladre
desapareixia sota alguna classe d'instal·lació d'estacionament. Ferus va
estacionar el seu propi vehicle i va sortir d'un salt en un moviment net,
llavors va donar un salt de Força de vint pisos fins al pati inferior.
No
sabia si el lladre era home o dona; només sabia que qualsevol que fos era
lleuger i podia córrer de pressa. Amb prou feines havia fet un cop d'ull abans
que el lladre desaparegués a l'hangar de l'aparcament.
Va
escoltar passos que corrien sobre el permacret i va sortir disparant, fent
ziga-zagues entre els lliscants aparcats, preparat per activar el seu sabre
làser. Va saltar sobre un lliscant, i el foc làser es va dirigir cap a ell. Va
alçar el sabre làser per retornar-lo però es va detenir.
—Ferus!
No!
En
una fracció de segon d'increïble control del temps, Ferus va aconseguir detenir
el seu moviment i donar un salt mortal allunyant-se dels rajos làser. Va saltar
sobre l'últim lliscant i va baixar al sòl.
—Trever?
Trever
es va aixecar lentament, el seu cap va aparèixer darrere de la carlinga d'una
cabina.
—Ja
saps, ets molt bo amb aquesta cosa. Algú podria resultar mort.
—Què
estàs fent? —va preguntar Ferus furiosament. Les seves mans s'estremien.
Havia
estat a punt de retornar el foc cap a Trever. Va apartar la imatge del nen
jaient en el sòl, sense vida, de la seva ment. Admet l'error, i segueix endavant.
O,
com la Siri solia dir, sempre hi ha temps
per retreure-t'ho més tard.
Va
saltar cap endavant i va tirar del braç d’en Trever, portant-li fins a la
relativa seguretat de les ombres prop dels grans pilars que sostenien la
teulada de l'hangar.
—Estic
ajudant a la resistència —va dir Trever, retirant la mà de Ferus amb una
sacsejada.
—No
ho crec. Qui conduïa aquest lliscant?
—Flame.
Toma estava en contacte amb ella.
—Qui
és Flame? —Ferus va agafar el droide—. En realitat, ara no tinc temps per a
això, haig de retornar-li això a Bog.
—Vas
a retornar-li-ho? Tens idea de com de dur que va ser aconseguir-ho?
—Què
estàs fent aquí, de totes maneres?
—Ajudant-te.
—Tinc
notícies per a tu —Ferus es va col·locar en el droide sota el braç—. No estàs
ajudant.
—Alerta!
—De sobte, Trever es va tirar cap a Ferus, llançant-li per l'aire. Al mateix
temps, Ferus va veure que els droides es dirigien ràpidament cap a ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada