CAPÍTOL
11
L'exercici
era important. Bog es va baixar de l'entrenador vibrotònic de tots els músculs
i va anar a poc a poc fins a la dutxa. Es portava l'entrenador muscular total
d'un lloc a un altre perquè sabia la importància d'estar en forma. Buidava el
seu cap. No confiava en un ésser que no cuidés de si mateix. Mai estava massa
ocupat per a la seva rutina diària.
L'excés
de carn li disgustava. No volia convertir-se en un hutt.
El
seu comunicador sonà. La veu del seu assistent va sorgir a través de l’aparell.
—Sano
Sauro tracta de posar-se en contacte amb vostè.
—Digues-li
que contactaré amb ell en un moment.
—A
ell no li agradarà això.
—No
—va dir Bog, agafant una tovallola—, no li agradarà.
Sano
Sauro. Havia estat útil. Tothom pensava que era el cervell darrere d’ell.
Era
cert que Sauro havia estat un instrument per tramar els moviments que posarien
a Bog en una posició d'influència, però Bog estava cansat que Sauro pensés que
estava al comandament. I ara que la gran idea de Sauro, la nau Veritable Justícia que jutjava presoners
polítics a l'espai, havia estat segrestada, ell havia estat censurat per
l'Emperador. Una mica de distància seria una bona idea ara mateix, fins que Bog
esbrinés si Sauro estava fora del cercle permanentment o no.
Mentrestant,
li deixaria suar.
Els
quaranta-cinc minuts d'entrenament havien enfocat la ment d’en Bog, l'havien esmolat.
Tots els passos que havia donat estaven donant els seus fruits. El mateix
Emperador havia vingut a Sath, i Bog no creia que estigués exagerant en dir que
això tenia una mica que veure amb ell. Estava tenint èxit.
Ningú
havia cregut mai en ell. Ni el seu pare, ni la seva esposa. Però ell sempre
havia cregut en la seva destinació.
En
pensar en l’Astri, Bog va arrufar les celles involuntàriament. S'havia
recuperat del fet que la seva esposa ja no li estimés feia molt de temps. Ell
no havia esperat amor.
Havia
esperat una associació. Ell era un polític; ajudava tenir una esposa bonica.
Ella mai va entendre el seu paper. Bé, va ser culpa seva escollir a una cuinera
en un restaurant llardós com a esposa. Li havia trastornat el cap amb els seus
rínxols i els seus somriures. La seva proximitat amb els Jedi tampoc havia fet
malament en aquell moment.
Ara
s'havia anat. Desapareguda. No semblava correcte que no tingués contacte amb el
seu propi fill. Trobaria a Lune un dia. Quan fos dirigent de Samària tindria
molts més músculs. I no necessitaria un entrenador vibrotònic de tots els
músculs per exercitar-se! Content amb la seva broma i amb els resultats del seu
entrenament, Bog va entrar a la dutxa.
El
vot de no confiança seria un pas important. Ell s'asseguraria d'això. Però una
mica de seguretat podria no ser una mala idea. Una cosa per elevar-li encara
més davant la població perquè quan assumís el control, la transició fos molt
fàcil.
Convertir-se
en governador de Samària era només el primer pas. Per què no podria controlar
tot el sistema Lemurtoo, i seguir des d'allà?
Aquest
era el seu moment. No necessitava el consell de Sauro. No necessitava el de
ningú.
Estava
llest per confiar en el seu. Aprofita la
gran oportunitat.
Es va
posar la seva túnica i va recollir el comunicador quan aquest sonava una altra
vegada.
—Sano
Sauro està esperant —va dir el seu assistent.
—Digues-li
que estic ocupat —va dir Bog. Va somriure, pensant en com enfuriaria això a
Sauro. Deixa’l fumejar.
Bog
es va col·locar el droide personal a l'espatlla. Quin petit dispositiu tan útil
que havia resultat ser.
Sauro
li havia ensenyat a Bog adequadament.
Per
controlar a una població, un ha de crear un enemic, quelcom al que temin.
Llavors
salva'ls.
Era
tan simple com això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada