Contra l'Imperi (i XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

Una vegada que Lune va ser retornat a la seva mare en una casa refugi de Ciutat Galàctica, ella no li va deixar apartar-se de la seva vista durant vint-i-quatre hores. Llavors Dex va suggerir amablement que Lune podria necessitar algun temps per jugar, i ella li va deixar sortir a jugar a la pilota làser amb un grup de nens que vivien en el Carreró del Facinerós.

Dex havia enviat a Maggis a una altra casa refugi, on li va prometre que li aconseguirien una nova identitat. Flame i Wil havien arribat de Bellassa, i Clive també s'havia unit a ells. Era hora de planificar la primera reunió de Cop Lunar. Havia de fer-se en un lloc de completa seguretat.

—Bé, ara com ara, podeu reunir-vos aquí, suposo —va dir Dex—. Però...

Flame va sacsejar el cap.

—No crec que ningú estigui d'acord. Ningú vol reunir-se davant els nassos de l'Emperador.

Keets i Curran Calàdian van començar a parlar immediatament, proposant diferents opcions. Clive va observar com Astri deixava l'habitació. La va seguir.

—Vas a unir-te a Cop Lunar? —va preguntar ell.

Ella va sacsejar el cap.

—En realitat no tinc un planeta natal. Vaig viure sempre amb Didi quan era una nena. Llavors ens vam instal·lar aquí a Ciutat Galàctica. Però tècnicament no sóc part de la Resistència.

—Aquest podria ser un lloc en el qual començar —va dir Clive.

—Ry-Gaul s'ha ofert a entrenar a Lune —va dir ella—. El Jedi creu que ell pot desenvolupar la seva habilitat amb la Força. Mai serà un Jedi, però podria ser... alguna cosa. Li dec d'això. Suposo que no puc seguir fugint de la seva habilitat amb la Força. Així que ens quedarem aquí, de moment.

—Tal vegada tingui un treball per a tu —va dir Clive—. Hi ha una cosa que haig de fer —va indicar la reunió amb un capcineig—. Estem confiant molt en la Flame. Ella ha passat bastants proves, és cert. Però...

—Però què?

—No confio en ella.

— I? Tu no confies en ningú.

—Vaig anar a Acherin per investigar el seu historial. Podria haver ensopegat accidentalment amb la seva autèntica identitat. Vaig pensar que havia trobat a algú que podria saber alguna cosa, però el van matar abans que aconseguís parlar amb ell. Això em molesta.

Astri va arrufar el gest.

—No està Acherin enmig d'una guerra civil?

—Sí.

—Amb gent morint tots els dies?

—Bé, cert. Tal vegada això sembli normal. Només que no ho ensumo com una cosa normal. Flame va escapar d'una presó imperial amb altres cinc. Tots ells estan morts o de tornada a la presó. No hi ha forma de rastrejar el que aquest operatiu podria haver sabut. I tots els registres d’Acherin han desaparegut. No hi ha manera de rastrejar qui és la Flame en realitat i això em fastigueja.

—T'adones que si comences a indagar, podries fer més dany que bé. Podries regirar alguna cosa que l'Imperi podria usar. I això podria ser la fi de Cop Lunar.

—Sí, se m'ha ocorregut —Clive va vacil·lar—. Saps, abans et vas equivocar. No és cert que no confiï en ningú. Confio en Ferus. I en tu. Necessito ajuda.

—Hmm, Clive Flax demanant ajuda, mai vaig pensar que veuria aquest dia —Astri va sospirar—. D'acord, suposo que em vindrà bé una distracció.

No era exactament una commovedora mostra de suport, va pensar Clive, però era un principi.

***

Ferus havia d'estar en la plataforma imperial d'aterratge. Però primer hi havia algú amb el qual necessitava contactar.

Obi-Wan va aparèixer en manera holo en escassos segons. La seva barba estava vinçada de més brins platejats, i profundes línies solcaven les seves galtes.

—No he tingut notícies teves des de fa algun temps —va dir ell.

—No tens bon aspecte —va dir Ferus.

—Encantador com sempre —va dir Obi-Wan—. Podria dir el mateix. Què passa?

—Roan està mort.

L’espasme en la cara d’Obi-Wan li va dir com de profund que les notícies li havien impactat.

—Com?

—Vader.

Obi-Wan va apartar la mirada. Ferus va intentar imaginar el que veia. La brutícia i les roques de Tatooine. La pols del seu exili.

—Ho sento —va dir Obi-Wan.

—I ha aparegut un Jedi —va dir Ferus—. Algú que coneixes. Ry-Gaul.

El pesar de la cara d’Obi-Wan es va alleujar.

—M'alegro de sentir-ho.

—Estic guanyant més confiança dins de l'Imperi —va continuar Ferus—. Palpatine m'ha assignat una tasca especial. Trobar a qualsevol adepte en la Força.

—Una tasca especial? No m'agrada com sona això. No pots infravalorar a Palpatine. És vastament més poderós que tu. Igual que Vader. Junts són...

—Invencibles?

—Per a tu sol, sí.

—Ja ho sé —va dir Ferus—. Però encara hi ha coses que puc fer. He conegut a algú, un contacte que està tractant d'organitzar una Resistència, planeta a planeta...

—És massa aviat —va dir Obi-Wan abruptament.

—La teva opinió considerada —va dir Ferus—, com a ermità en la Vora Exterior?

—Pot ser que estigui en l'exili, però conec a l'Imperi —va dir Obi-Wan amb aspror—. La Resistència ha de construir-se lentament. L'Imperi té el poder ara mateix. Ha pogut moure's de sistema en sistema i la seva xarxa de comunicacions ja està establerta.

—Els imperials no són els únics amb poder —va contestar Ferus. Obi-Wan estava sermonejant-li una altra vegada.

—Simplement mantingues la teva atenció on ja està —va dir ell—. Hi ha alguna persona amb potencial de ser adepte en la Força?

—Algunes —va dir Ferus—. Vaig rebre una llista —li va parlar a Obi-Wan dels diferents subjectes.

Ell, va pensar Obi-Wan, se centraria en el caça-recompenses o en el mestre, com hauria fet ell, però Obi-Wan es va quedar callat durant un temps.

—El nadó d’Alderaan.

—No semblava molt prometedor —va dir Ferus—. Un reixat de ferro va cedir, algú no va caure... sona més com una coincidència que qualsevol altra cosa. L'intent d'algú per guanyar el favor dels imperials. Hi ha informadors a cada ciutat de cada planeta aquests dies. Fins i tot en un planeta com Alderaan. Però cada informe es pren en consideració, així que aquest va arribar fins a mi.

—Has de redactar un informe descartant al subjecte —va dir Obi-Wan—. Però primer has d'anar a Alderaan i ha de semblar que ho investigues.

—Tinc coses més importants a fer que perseguir pistes falses —va dir Ferus —. Tinc un parell de pistes autèntiques que haig d'investigar.

—No —va dir Obi-Wan—. Això és el més important que has de fer.

Ferus volia dir-li a Obi-Wan que no podia donar-li ordres, però no creia que això li impedís emetre-les.

—Hi ha una cosa més que hauria de saber? —va preguntar.

Obi-Wan va arrufar el gest.

—T'estic dient el que has de saber. I això no és tot.

—Saps —va dir Ferus, exasperat—, això no és el Temple, jo no sóc un Padawan, i tu no ets el Consell Jedi.

El fantasma d'un somriure va creuar la cara d’Obi-Wan.

—Ho sé, però sóc tot el que tens.

I llavors, el somriure es va esvair, i a través dels bilions d'estels que els separaven, van tocar la pena de l'altre. Les paraules de Ferus van evocar el silenci i la calma del Temple, l'energia relaxant de les classes, el ressonar de les botes sobre l'antiga pedra, el riure dels joves. La càmera del Consell, els dotze Mestres Jedi asseguts en cercles, amb la seva experiència, la seva saviesa, i la seva força. Van sentir la pèrdua d'això, fresca i profunda com el dia en el qual tot això s'havia destruït.

Quan Ferus va parlar una altra vegada, la seva veu va ser suau i controlada.

—Partiré avui —li va prometre.

Si Obi-Wan deia que era important, ell confiaria que ho era.

FI

Continuarà...