El retorn del Costat Fosc (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

La plataforma d'aterratge privada dels Legisladors era gran, projectant-se des del pis cinquanta del Pavelló dels Ministres. Tenint en compte que estava oberta al cel, s'havia instal·lat un sistema de refredament en el sortint en un intent de regular el clima calent i sec. L'aire fresc ajudava, però estar allà parat durant tant temps feia que tothom llanguís. L'Emperador Palpatine arribava tard. Ningú s'atrevia a activar la bombolla dosser de transpariacer, per por d'ofendre-li.

Els ministres envoltaven la plataforma. Col·locats sobre les seves espatlles o units a cartutxeres especialment dissenyades portaven droides personals, fets al seu gust amb diferents colors i joies incrustades. Tots els samarians portaven aquests droides petits i lleugers, els quals havien estat desenvolupats exclusivament al planeta a partir del disseny d'un prototip d'Indústries OciMech. Cada droide tenia un disseny llis que combinava les característiques de criat personal, d'un droide de luxe i els circuits d'un droide tècnic. Eren de la grandària d'un droide ratolí lleuger. Coneguts com a Ajudants Personals Droide, la majoria de samarians els anomenava PDs, o més afectuosament Peteys.

Els samarians no usaven crèdits. Tot, des del seu sabor del te fins al nivell de combustible dels seus lliscants, era registrat pels seus PDs. Tot el que havien de fer era entrar en un tapcaf o estació de servei i la compra seria descomptada automàticament d'un compte central. Tot en la vida dels samarians es guardava en els seus droides, des dels seus registres de trànsit fins al nombre de sabata dels seus nens.

Aaren Larker, el primer ministre de Samària, estava dempeus esperant, amb el seu ajudant al seu costat. Bog Divínian, el conseller Imperial, es mantenia prop dels dolls refrescants, mantenint els seus braços allunyats del seu cos perquè la suor no taqués la seva túnica blau marí.

A l'altre costat de la plataforma, Darth Vader romania a peu dret sota l'ardent sol, una presència negra que semblava absorbir tot l'aire i la llum amb les seves brillants botes negres i el seu casc. Vader estava suant sota tot aquest plastoide i aquesta armadura negra? Ferus va treure certa quantitat de plaer de la idea.

Què hi havia sota aquest casc, de totes maneres? No hi havia ni rastre de pell que es veiés, res que indiqués de quina espècie era Darth Vader. Humanoide, certament. De nou, Ferus es va preguntar d'on hauria sortit Vader. Si sabés això, podria tenir la clau per derrotar a Palpatine. O no. De totes maneres, sadollaria la seva curiositat.

Per fi Ferus va albirar el centelleig de la llançadora personal de l'Emperador. Tothom va seguir el seu rumb mentre la nau descendia i aterrava. Ferus podia sentir l'alleujament rebotant pel ferrocret amb la calor. Després d'això tots ells podrien tornar a un clima controlat.

La rampa es va estendre fins a tocar terra. L'Emperador va aparèixer en la part superior, amb la seva Guàrdia Roja darrere d'ell. Ferus no podia veure la seva cara. La seva caputxa, com sempre, cobria la seva cara plena de cicatrius i arrugues, els seus ulls groguencs. Va tendir els seus braços cap als ministres que esperaven, en l'estranya salutació que Ferus havia notat que havia adoptat. Com si estigués tan ocupat rebent tota aquesta adoració que no pogués molestar-se a dir hola. Els ministres es van inclinar a manera de salutació.

L'Emperador va descendir lentament. El seu cap es va tornar cap a un costat, veient a Darth Vader, i després cap a Ferus, que va poder sentir el centelleig d'estima de l'Emperador.

Això va enviar una tremolor a través d'ell. Ferus mai podria mostrar que estar al seu voltant era com ser copejat amb males freqüències. Va mantenir la seva expressió neutral mentre la seva gola es contreia.

Bog Divínian va tirar a caminar cap endavant, però l'Emperador li va ignorar. Per a sorpresa de Ferus, l'Emperador es va moure en la seva direcció, donant-li l'esquena a Vader i fent que Bog semblés tanoca, caminant cap a una rampa buida.

Si amb això pretenia demostrar la creixent influència de Ferus, Ferus podria haver viscut sense això. No volia ser un rival de Darth Vader. Volia mantenir el cap ajupit, recollir tota la informació que pogués sobre l'Imperi, i fotre el camp.

L'Emperador es va acostar a ell. La Guàrdia Roja es va detenir a una distància discreta. Els ministres es van moure amb vacil·lació cap als turboascensors. Darth Vader no s'hi havia mogut.

—Ferus Olin, ho has fet bé —va dir l'Emperador—. Et vaig demanar que posessis Samària de nou en funcionament, i ho vas fer.

—El sabotejador va escapar. —El sabotejador havia resultat ser Astri Oddo, una vella amiga d’Obi-Wan Kenobi a la qual Ferus havia conegut lleugerament. Havia deixat que ella i el seu fill Lune escapessin amb l'ajuda dels seus amics.

—Sí, però aquesta no era la teva responsabilitat —va dir l'Emperador llançant una mirada a Darth Vader a través de la plataforma—. Li corresponia a una altra persona. Vas fer el que se't va demanar i ho vas fer ràpidament. La teva eficiència s'ha notat. Agraïm l'eficiència a l'Imperi. Pot ser més valuosa que la força.

—O potser és un component necessari de la força.

—Molt cert. Ara —va dir l'Emperador, dirigint-se cap al turboascensor—, vine i camina amb mi. Haig de discutir una cosa amb tu. M'alegro que et quedessis al planeta. Això demostra respecte.

—O una falta de transport —va comentar Ferus.

L'Emperador va ignorar això. No era aficionat als acudits. Però això no volia dir que Ferus no obtingués una mica de plaer llançant uns quants en el seu camí. Una curiositat sobre els imperials és que eren uns tipus sense gràcia.

—M'agradaria conèixer la teva valoració de la situació actual, —va dir Palpatine.

Ferus es va activar en mode de negocis.

—Les infraestructures s'han recuperat fins al noranta-vuit per cent i al final del dia estaran completament operacionals…

—No parlo de les infraestructures. No sóc un buròcrata. Estic interessat en les teves impressions de la situació.

Ferus va pensar un moment. Sabia el que li estava preguntant l'Emperador.

—La població es va posar dels nervis pel mal funcionament de les infraestructures —li va confiar Ferus—. Això va fer que la ciutat se sentís vulnerable. Bog Divínian està aprofitant aquesta vulnerabilitat. Suggereix que la delegació de Rosha està darrere d'això.

—Estan aquí per negociar un acord comercial.

—El primer. Els dos planetes han estat rivals tecnològics durant dècades. Treure profit de la desconfiança samariana davant els roshans no és una mala estratègia per obtenir poder, però podria sortir el tret per la culata. Ara la majoria dels samarians recolza el comerç amb Rosha. Si descobreixen que Divínian està elaborant els càrrecs contra els roshans, tot això podria esclatar en la seva cara. Tindria disturbis aquí, i la desconfiança cap a l'Imperi augmentaria. Això alimentaria la resistència.

—Podria culpar simplement a Divínian, i llavors destituir-li del càrrec.

—Bé, aquesta és una estratègia. Però els samarians no li creurien. Hauria d'usar la força per aixafar el planeta, la qual cosa no li importaria.

— Què hi ha d'aquesta resistència? —Va preguntar l'Emperador—. Han atacat alguns blancs imperials i han tingut èxit.

—Les seves xifres són petites —va dir Ferus. Aquí trepitjava terreny perillós. S'havia quedat al planeta per ajudar a la resistència. No volia donar-li a l'Emperador una raó per usar la força, però si minimitzava les seves forces massa l'Emperador sospitaria.

—Semblen ben organitzats.

—Sí —va estar d'acord Ferus. Havia d'estar-ho. Ambdues operacions per deixar fora de combat transports imperials havien estat executades perfectament. Si no admetia això, Palpatine sospitaria de la seva implicació.

—Tu saps més sobre grups de resistència que Lord Vader. Ell no admetria això, però és cert —va dir l'Emperador. Pel seu to un gairebé podria pensar que estava pensant en veu alta, però Ferus no s’ho va creure ni per un instant. Tota aquesta conversa havia estat calculada, i Ferus tenia la sensació de què el resultat era inevitable. Va començar a posar-se nerviós. Molt nerviós.

—Només Sath importa a Samària —va continuar Palpatine—. Si la resistència és aixafada aquí, serà eliminada de tot el planeta. I aquí és on el sistema informàtic es va enfonsar. Lord Vader em va dir que no has pogut recuperar els registres de cap subversiu del planeta.

—Sembla ser que aquest va ser el primer blanc del sabotejador —va dir Ferus—. Aquests registres han desaparegut per sempre.

—El que la galàxia no entén —va continuar Palpatine—, és que la resistència només dóna problemes a una societat com un tot, hi ha danys en la propietat, moviments restringits per a tots, una atmosfera de por i desconfiança. El millor resultat per a aquest planeta és que continuï sent una societat pròspera i ben dirigida.

—Per descomptat —realment hi havia moments en els quals Ferus sentia que estava a la meitat d'un somni. Això no podia ser real. Ell no podia estar caminant al costat de l'Emperador Palpatine i estar d'acord amb ell.

Sabia que estava sent manipulat. Estava aquí per representar un paper. Havia de semblar reticent, però també havia de semblar corruptible. Però havia de ser un desafiament, o Palpatine sospitaria d'ell.

—Vull que trobis als líders de la cèl·lula de resistència de Sath i els hi lliuris un missatge —va continuar Palpatine—. Els ofereixo amnistia, si es desbanden. Hem de mantenir la pau.

Sorprenent. Ferus va voler sacsejar el cap davant la pura audàcia d'això. Aquesta figura del mal i destrucció afirmava estar transmetent un missatge de pau.

—Oblida que no sé qui és la resistència —va dir Ferus.

—Jo no oblido res —va dir Palpatine, amb un indici d'acritud en el seu to—. Aquest és un detall menor. I qui millor per portar-los el missatge que un al que se li ha concedit amnistia?

Aquí estava. El parany inevitable. Ferus es meravellà del seu enginy, fins i tot mentre s'estremia en mossegar l'ham. Li havien concedit l'amnistia, així que confiarien en ell. Podria assegurar-los la fiabilitat de l'Emperador sense dir una paraula. I llavors Palpatine els aixafaria. Podria no ser ara, podria fins i tot no ser ràpid, però ho faria.

Estaven a escassos passos del turboascensor. Darth Vader encara seguia parat a cent metres, esperant. Un oficial imperial romania al costat del turboascensor, llest per activar el sensor. Ferus podia veure l'enfosquiment del coll del seu uniforme produït per la suor que havia baixat pel seu coll i s'havia recollit allà. Palpatine estava fent-los esperar. S'estava prenent el seu temps.

Palpatine va deixar de caminar i es va girar cap a ell. Ferus va desitjar que no ho hagués fet.

Quan mirava aquesta cara devastada estava més prop de perdre els nervis.

—No t'agrada pensar-ho, però t'atreu el poder —li va dir Palpatine, inclinant el cap perquè la seva veu s'emboliqués al voltant de l'orella d’en Ferus—. Estem començant la nova era. No jutgis encara. L'ascensió al poder de qualsevol govern porta alguna crueltat per assegurar una fi justa. Les coses d'abans eren corruptes i estaven fallant. Has d'admetre que això és cert.

—Si. —Però quant d'aquesta fallada en l'estabilitat es devia a les pròpies maniobres de Palpatine? Ferus no ho sabia. Palpatine havia usat enginyosament l'avarícia i la corrupció dels senadors, i la ceguesa dels Jedi, per consolidar el seu poder i llavors fer el seu moviment.

—Estic aquí per demostrar que la pau i l'estabilitat de la galàxia són possibles només a través de mi. —L'Emperador va mirar per sobre la ciutat de Sath sota ells, cap als dits artificials de sorra que s'estenien en el mar de color verd—. Estàs en una cruïlla, Ferus Olin. Hauries de considerar a on pertanys realment. Vas florir en el Temple Jedi. Vas prosperar sota les seves regles, la seva estructura. El que estic construint és molt millor. Una llar central buidada en el qual la política i l'estabilitat de la galàxia es manegen per ments sàvies.

Ferus no sabia què dir, així que no va dir res. Palpatine estava intentant absorbir-li.

Era un esforç maldestre. Sí, havia prosperat sota les regles del Temple.

Però ja no era aquesta persona.

Ja no estava boig per les regles. I definitivament no li agradava que li diguessin el que havia de fer.

Mai s'uniria a l'Imperi, però li inquietava que Palpatine el semblés conèixer íntimament. Quan va parlar de la vida de Ferus com a estudiant Jedi, va posar el dit exactament en el que Ferus havia experimentat. Com podia ser això? Amb prou feines havien tingut contacte. Anakin Skywalker havia estat el favorit de Palpatine, no Ferus.

—Faràs el que t'he demanat? —va preguntar Palpatine.

—Sí —va dir Ferus. Almenys el treball coincidia amb els seus interessos. Podria contactar amb la resistència i veure quina classe d'ajuda podria necessitar.

Ferus va començar a moure's, però Palpatine no havia acabat.

—Una cosa més —va dir l'Emperador—. Contacta directament amb mi per informar-me dels teus progressos.

Ferus va assentir, tractant de mantenir la sorpresa fora de la seva cara. Ningú informava directament a Palpatine excepte Darth Vader. Ferus havia assumit que Vader seria el seu contacte; després de tot, Vader estava al càrrec de totes les operacions de l'Imperi al planeta, encara que anava i venia sovint. Estava Palpatine suggerint-li a Ferus que Vader no era realment el favorit que semblava ser?

L'Emperador es va moure cap a Darth Vader, el qual encara estava esperant i no havia mogut un múscul. Mentre Ferus caminava cap al turboascensor, podia sentir la còlera de Vader com una empenta contra la seva esquena. Ferus es va ficar en el turboascensor i va sentir el reconfortant moviment de descens cap al planeta, lluny de la pesada presència imperial.

Un altre treball. No havia esperat que convertir-se en agent doble ocorregués tan ràpid.

Següent