CAPÍTOL 11
Ferus va entrar en
fila amb la resta de treballadors del torn de nit. Portava posada la túnica de
metge blanca amb les seves etiquetes d'identificació al voltant del coll.
Ningú li va dedicar
una segona mirada. Seguint la descripció de la Malory es va obrir pas a través
dels passadissos fins a la porta amb el rètol "CENTRE D'INFORMACIÓ".
Va passar la seva
targeta sobre sensor i va sentir l'espetec amb alleujament. Malory havia promès
que podria fer-li entrar, i ho havia complert.
Per fi havia rebut el
codi de "tot en ordre" que Wil li havia enviat des de Bellassa. Amie
estava fora de perill. Només esperava que no hi hagués un contraatac massiu per
part del governador imperial.
Allà, en el torn de
nit, no hi havia molt a fer per als tècnics d'informació, així que no hi havia
molt personal. Un doctor o un metge resident podia demanar-los que ingressessin
a un pacient, però l’EmPal ja no tenia una unitat d'emergència que admetia a
tots els ciutadans de Coruscant que necessitaven atenció.
En lloc d'això, els
pacients eren triats pels metges. Els alts costos limitaven aquestes admissions
a Senadors i a les persones de corporacions riques que ara omplien Ciutat
Imperial.
Un jove grassonet
estava assegut davant la consola, mastegant un menjar consistent en patates
fregides i una barreta de proteïnes.
—Ei, el nou —va dir
mentre Ferus entrava.
Ferus es va asseure en
l'altra cadira.
—Ty Ambler —va dir,
donant-li el nom que posava en la seva targeta d'identificació.
—Jakohaul Lessor —va
contestar l'altre—. Pots dir-me només Jako. Acabes d'aconseguir el treball més
dolç de l’EmPal, amic. No hi ha molt a fer aquí.
—Em sembla perfecte
—va dir Ferus—. Sóc al·lèrgic al treball dur.
Jako va riure.
—Ho secundo —va
empènyer el plat greixós cap a Ferus—. Vols una patata?
—No gràcies. Haig de
familiaritzar-me amb el sistema.
—No et tornis boig. En
aquest departament ens agrada prendre'ns-ho amb calma.
Ferus va començar a
inspeccionar la base de dades i la va fullejar d'una forma aparentment casual.
Es va centrar en els registres del final de les Guerres Clon, prop del moment
en el qual havia aparegut Darth Vader per primera vegada.
Mentre Jako mastegava
sorollosament al seu costat i posava una carrera de beines en la seva
videopantalla, Ferus va buscar entre el material. Res li va cridar l'atenció.
EmPal havia passat de ser un centre mèdic obert a tots a una instal·lació
mèdica exclusiva i un centre de reconstrucció biomecànica. No podia trobar cap
registre de procediments extraordinaris o evidència d'un encobriment. No
obstant això, no havia esperat que fos fàcil.
Jako va acabar el seu
menjar i va empènyer cap enrere la seva cadira rodant per recolzar els peus sobre
la consola. Va creuar els braços sobre el pit. Ferus esperava que es dormís. El
següent pas era endinsar-se profundament en el sistema, buscant codis de
seguretat que pogués descodificar. Però el sistema podria activar alarmes o
centelleigs que Jako podria veure de la seva posició.
—Escolta, noi nou,
vaig a fer una becaina —va dir Jako—. No em despertis si el treball crida. I no
t'espantis del fantasma! —va riure amb satisfacció.
Ferus es va quedar
alleujat mentre es tancaven els ulls de Jako.
El fantasma. Malory també ho havia esmentat.
—Quin fantasma? —va
preguntar.
Els ulls de Jako es
van obrir sobtadament, però no semblava molest per ser pertorbat.
—Va ocórrer fa un any
—va dir, baixant la veu fins a arribar a un murmuri ronc—. Prop del final de
les Guerres Clon. Es va sentir un crit. Un crit tan terrible i tan fort que va
ressonar per tot l'edifici i va fer que els sensors es tornessin bojos. Es deia
que un metge va perdre l'oïda. Permanentment. Els treballadors sanitaris van
buscar i van buscar la font del so, però no hi havia... res. Aleshores només hi
havia un grapat de pacients. Semblava que havia vingut de tot arreu i d’enlloc,
però cap pacient ho havia fet. —La veu de Jako havia decrescut a un lleu
murmuri—. Era com si tots els morts de les Guerres Clon haguessin llançat els
seus crits mortals al mateix temps i després haguessin tornat a la mort.
Ferus sabia que en la
seva forma lleugerament incoherent Jako estava tractant d'espantar-li, i ho
havia aconseguit. Solament que no de la manera que havia pensat.
Jako li va fer l’ullet.
—Gaudeix del torn de
nit.
Va tancar els ulls una
altra vegada, i, somrient, es va quedar dormit en segons.
Ferus va pensar una
vegada més en les pròtesis de Vader. Eren extenses, des d'una màscara de
respiració passant per una visió millorada fins a possibles extremitats
artificials. Estava bastant segur que Vader tenia almenys una mà artificial. I
estava regulat pel que semblava ser un complex biosistema dins d'aquest vestit.
Per primera vegada,
Ferus es va preguntar quines horribles lesions devia haver sofert.
Què li hauria passat a
aquest tipus?
Havia estat perseguint
la idea equivocada. Vader, qualsevol que fos, havia d'haver sofert un dolor
terrible.
Ferus es va tornar cap
a la seva consola. Va rebutjar els registres mèdics que havia estat mirant. Allà
no hi hauria cap esment, ni tan sols darrere dels escuts de seguretat. De sobte
va estar positivament segur d'això. En el seu lloc, va accedir als plànols de
l'edifici.
A tot arreu i enlloc.
Els seus instints li
havien assenyalat alguna cosa, i ell sabia que estava en el correcte. Darth
Vader havia nascut en alguna part d'aquest edifici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada