Patrons de la Força (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

La primera visió de l'escena de Gallery Row que va tenir Jax va ser des de l'interior de l'entrada del primer nivell del seu edifici. El que va veure —i va sentir— va fer que se li gelés la sang. La gent fugia d'alguna cosa que estava tenint lloc a l'altre costat del bloc, prop de la cantonada amb un carrer principal —es deia Parc Arc del Cel, encara que no tenia cap parc, i els ciutadans d'aquest nivell de Coruscant no havien vist un arc del cel des de feia segles.

Fins ara.

Ara veien un desplegament de la Força que llançava llaços brillants i remolins d'energia en totes direccions —una explosió d'energia bigarrada prop de la cantonada de Parc Arc del Cel i Gallery Row— una explosió generada per més d'un adepte de la Força.

Va vacil·lar, revisant el carrer a la recerca de vies de fugida. No volia que li veiessin arribar des d'aquest edifici o que li sentissin arribant des d'aquesta direcció. Pol Haus i I-5 li van atrapar mentre considerava les seves opcions.

—Entenc que tenim un incident —va dir Haus.

—Hi ha una batalla de Força allà baix —va dir Jax.

—El nostre adepte rebel?

—Sí. I almenys altres tres, tal vegada quatre. Difícil de distingir doncs alguns d'ells porten taozins.

—I has d'arribar allà sense que et descobreixin.

Els ràfecs i sortints dels edificis eren la seva millor opció per a això. Tal vegada si s'obrís camí fins a un carreró prop de la cantonada...

—Prendrem el meu lliscant —Haus ja anava cap a la part posterior de l'edifici, al llarg d'un corredor que albergava un grup de petits estudis i apartaments.

Jax es va donar la volta i va córrer darrere d'ell, deixant que I-5 cobrís la rereguarda.

—No poden veure-li amb mi.

Haus va deixar escapar un riure sec.

—No em diguis. No tinc cap intenció. Però puc donar-te una mà... o un aerolliscador.

Amb els tres atapeïts en un lliscant fet per a dos, Haus va enfosquir les finestres i va llançar el vehicle per un carreró llarg i humit cobert per una boira greixosa. Va sortir en Parc Arc del Cel i va donar un gir brusc a la dreta, llavors va detenir el lliscant en la cantonada, aparcant-lo hàbilment sota l'apuntalament d'una torre que albergava tres restaurants i un proveïdor de subministraments per a artistes.

—Això és el més a prop que m'atreveixo a arribar —li va dir a Jax—. Però si vols almenys puc mantenir als sequaços Imperials allunyats. Els hi diré que els Inquisidors s'encarreguen d'això i que no necessiten la seva intrusió —va somriure obertament, mostrant unes dents blanques i esmolades—. Intento crear interferències entre els Inquisidors i els regulars Imperials cada vegada que puc. És bo per a la moral del departament.

Jax va obrir el dosser i va baixar del lliscant.

—Gràcies. I-5, per què no et quedes...?

—Com si això anés a ocórrer —va replicar l’androide, alliberant-se a si mateix del petit àrea de càrrega darrere del seient de passatgers.

Jax li va dedicar un somriure i va sortir disparat cap a la cantonada, despenjant el seu sabre làser mentre corria. El carrer s'estava buidant ràpidament dels seus últims habitants, deixant com a audiència únicament a la gent atrapada dins dels seus negocis a cada costat. Va captar l'escena d'un cop d'ull: Kaj estava a vint-i-cinc metres de distància en el costat dret del carrer. Jax es va adonar amb una sacsejada que la Laranth estava amb ell. Els dos romanien en una bombolla estranyament deformada d'aire... un escut de Força que Kaj estava usant per mantenir a ratlla als dos Inquisidors que rondaven just a la vora del seu perímetre mentre ell mirava fixament a l'aire, buscant alguna cosa.

La vacil·lació de Jax va ser minúscula —només prou per avaluar la situació— llavors va encendre el seu sabre làser i es va llançar cap als Inquisidors, esperant que amb la seva atenció en Kaj, no li veurien arribar.

***

En el mateix instant que va veure el sabre làser carmesí de Jax de cua d'ull, Kaj va contemplar a l’Inquisidor ressuscitat sobre ell en una cornisa alta i estreta a l'altre costat del carrer. Que li havia ferit horriblement en la seva trobada prèvia era evident per les cicatrius de la cara de l'home i l'odi pur en els seus ulls.

Mirà la Laranth, i llavors va alçar la mirada breument per telegrafiar-li les seves intencions. Ella també havia vist a Jax molt a la vora, i havia donat uns passos cap a l’Inquisidor de la seva dreta, apuntant els desintegradors cap a ell.

Kaj va apagar el seu escut de Força i va saltar directament cap al crepuscle.

***

Des d'on Rhinann s'ocultava en la farmàcia, mirant a través del gruixut transpariacer, semblava com si el noi s’hagués enlairat o simplement s'hi hagués teletransportat. En un moment estava allà, mirant cap amunt, i al següent havia desaparegut de la vista, deixant la Laranth a la mercè dels dos Inquisidors.

Alhora que Rhinann reaccionava a això, la forma esvelta de Jax va aparèixer en l'escena des de l'esquerra, la seva fulla era una ganivetada de vermell brillant contra la finestra. Un dels Inquisidors es va donar la volta per enfrontar-se a ell, mentre el segon es va veure obligat a donar un salt mortal cap enrere per fugir d'una andanada de les armes de la Laranth Tarak. Ella va carregar darrere d'ell, desapareixent de la vista.

Rhinann es va tornar per mirar la Dejah.

—Hem de sortir d'aquí. Segurament ha d'haver-hi alguna forma en la qual puguem passar inadvertits per...

—Estàs boig? —li va preguntar ella—. Aquest carrer és una zona de guerra. El més intel·ligent que podem fer és quedar-nos aquí i esperar que guanyi Jax.

Rhinann esbufegà el seu desacord i, veient que Jax estava lluitant contra el seu adversari a la meitat del carrer, es va dirigir cap a la porta. Al mateix temps que aquesta s'obria lliscant-se davant seu, la façana de l'edifici va començar a enfonsar-se.

Rhinann va canviar ràpidament d'opinió i es va posar a cobert.

***

Jax no va tenir temps de pensar sobre on havia anat Kaj. Es va trobar a l’Inquisidor espasa amb espasa en un guspireig d'energia brillant. Dins de la caputxa enfosquidora del seu abillament, la cara de l’Inquisidor va mostrar una sorpresa momentània en veure que el sabre làser travat amb el seu era del mateix to carmesí brillant. La seva sorpresa va durar solament un instant. Llavors va passar a l'acció.

Va parar el primer atac d’en Jax, però havia retrocedit per l'atac i s'havia col·locat en desavantatge. Jax li va empènyer cap a la meitat del carrer en direcció a on la Laranth havia sortit corrent darrere del segon Inquisidor.

Aquesta seria una prova, ho sabia, del seu talent en brut i del seu entrenament. Es deia que els Inquisidors havien rebut instrucció avançada per part del propi Darth Vader, i es rumorejava que eren més poderosos que els Jedi en virtut de no estar limitats pel que consideraven una filosofia pacifista.

Jax sospitava que això era poc més que propaganda dirigida a inspirar terror —l'Emperador no es preocuparia per la veritat en la seva publicitat— però així i tot, podia sentir la temptativa dels seus propis cops, com si estigués lluitant contra un complet desconegut.

Va rebutjar la seva pròpia agitació. Havia lluitat contra Aurra Sing i el Príncep Xízor... dubtava que aquest pogués fer quelcom més inesperat o complex que aquests dos.

Fintà, la seva fulla va xocar amb la fulla de l’Inquisidor en l'empunyadura. Continuant el moviment, la va desviar cap avall i al voltant, aconseguint les robes de l'adepte i cremant-les. Simultàniament, va saltar, usant el punt on es creuaven els dos sabres làser com a punt de suport. Va donar un salt mortal per l'aire, aterrant suaument en la vorera contrària. El respir momentani li va donar l'oportunitat de buscar a Kaj. Va alçar la mirada just a temps per veure la façana de l'edifici que allotjava la farmàcia onejar com la superfície d'un llac tempestuós. La maçoneria va començar a caure com pluja des de dalt, evitant per poc a l’Inquisidor que envestia. Seguia sense haver-hi rastre del seu noi.

***

Kaj es va detenir finalment en l'alta bastida de suport de l'edifici de la farmàcia. Amb prou feines va reparar que havia saltat moltes vegades més alt del que havia aconseguit abans, però estava satisfet amb la posició avantatjosa. Havia vist a Caratallada just aquí... a l'altre costat del carrer en aquella cornisa, diversos pisos per sota.

Ara ja no estava, però per als ulls d’en Kaj, havia deixat enrere una taca oliosa al seu pas, no gaire diferent al dels cucs clapejats fosforrastre de la granja dels seus pares. Amb la ment remuntant-se fins aquell dia —el dia en el qual l’Inquisidor assignat al seu poble havia ocupat la seva granja— Kaj va dirigir el seu ultratge emmagatzemat cap a aquest Inquisidor.

Els seus ulls van seguir el rastre de cuc per la cornisa. Aquest es va detenir de cop. Així que havia saltat des d'allà fins a... Kaj va inspeccionar la façana de l'edifici, sense captar cap moviment, sense percebre un nou començament del rastre.

A on hi havia...?

La comprensió va copejar a Kaj tan de sobte com si algú hagués obert una finestra en la seva ment. Va saltar una altra vegada, traçant un arc sobre el carrer fins a una cornisa més alta just al moment que un tret d'un Llampec de Força copejava el lloc en el qual havia estat, i recorria l'armadura de duracer de la bastida.

El cor d’en Kaj martellejava en el seu pit. Merda, això havia estat a prop. Havia oblidat l'efecte amortidor del taozin. Va saltar una tercera vegada, cap amunt, i es va perdre entre les ombres sota la plataforma d'aterratge. No va perdre el rastre de l’Inquisidor, no obstant això. Ni l’Inquisidor va perdre el seu. Caratallada havia descendit fins al contrafort que acabava de fregir amb el seu Llampec de Força i estava apuntant cap a la plataforma d'aterratge.

Kaj es va escudar amb una sola mà i va estendre l'altra cap a fora, fent cassoleta per recollir el que vulgui que pogués ser recollit. Necessitava munició... l'energia i la matèria en l'aire la hi proveirien.

La descàrrega elèctrica de Força de l’Inquisidor va embolicar la plataforma d'aterratge i la va travessar, explotant cada esquerda i fenedura de la seva atrotinada superfície. Es va descompondre dramàticament, els trossos de duracret volaven en totes direccions. Sota això, en la seva closca de Força, Kaj va esperar fins que va estar segur que la plataforma d'aterratge havia perdut la seva última peça solta. Llavors va baixar l'escut i va llançar energia i matèria en una ona gegantina, escombrant tot al seu pas, directament cap a l’Inquisidor.

La maçoneria va bombardejar la bastida, transportada per una marea d'energia de Força. La superfície sòlida sota aquest es va aixecar, llavors va onejar com un estendard al vent. Trossets de façana es van deixar anar i es van desprendre, enfonsant-se sota el contrafort de metall fins que els enormes perns van perdre el seu agafador en la maçoneria. Amb un gemec de rendició, la bastida va caure cap al carrer, portant un rastre d'enderrocs amb ell.

***

Al principi Jax no va estar segur de qui havia disparat l’andanada; llavors va veure voleiar túniques escarlata entre els enderrocs que queien. L’Inquisidor que només segons abans havia estat carregant cap a ell havia desaparegut. Atrapat pels enderrocs? Improbable. Tenia massa recursos per a això.

Jax es va refugiar de nou sota el ràfec excel·lent de l'edifici que es trobava a la seva esquena, escodrinyant la vorera a la recerca de la Laranth. La va veure carrer amunt a la seva esquerra, alçant el coll per veure on havia anat el seu oponent. No li havia vist saltar des dels enderrocs encobridors, perquè estava tornant-se cap a Jax, deixant el seu flanc exposat.

En un instant massa breu per ser mesurat, va veure el que Laranth veia... la figura encaputxada sobre el sortint, sabre làser en mà, preparant-se per llançar-lo cap avall a través del duracret i travessar-li el cap. La seva reacció va ser instantània: es va apartar cap a un costat, llançant la seva pròpia arma cap amunt a través de la cornisa i inclinant-se cap a un costat amb una força nascuda de la desesperació. El sabre li va partir com si fos un líquid dens i pesat. Com a resposta va arribar un xiscle d'agonia des de dalt.

Una fracció de segon més tard va sentir el foc dels desintegradors de la Laranth. Es va donar la volta i va veure a l'adversari d'aquesta esquivar el tret, atrapant un raig amb la fulla del seu sabre làser i saltant cap enrere cap al carrer. Un tros gran de maçoneria va rodar des de ben amunt d'un munt d'enderrocs per ocultar-li a la vista.

Jax va donar un salt mortal des de sota el seu sortint protector, dirigint-se cap a la Laranth, però preparat també per defensar-se d'un atac des de dalt. Va tocar el sòl just quan l’Inquisidor ferit es preparava per a un altre atac. La seva cama esquerra havia desaparegut de genoll cap a baix, deixant un monyó socarrimat, però no semblava voler rendir-se. Va llançar un Llampec de Força amb la seva mà lliure i va carregar cap a Jax com una au de presa.

Era una maniobra sagaç. Jax es va veure forçat a parar el llampec amb el seu sabre làser i va quedar en mala posició per defensar-se contra la fulla del seu enemic. El temps es va desaccelerar fins aconseguir una velocitat glacial. Jax sabia que si s'apartava d'un salt, el segon Inquisidor, ocult en els enderrocs del carrer, tindria una molt bona oportunitat d’abatre’l.

Hauria d'arriscar-se amb el llampec.

Es va deixar caure de genolls, esperant que l’Inquisidor no pogués ajustar la seva carrera. Va haver-hi un pessigolleig estrany i esmolat en el seu sentit de la Força i una fracció de segon després una fina línia d'energia blanc-blavosa va travessar l'aire i va fer que la seva maniobra fos la decisió correcta. El raig va tallar el braç de l'espasa de l’Inquisidor a l'altura de l'espatlla. L’Inquisidor va caure al terra diversos metres més enllà d’en Jax portat per la seva pròpia inèrcia. El seu braç i la seva arma van seguir la seva pròpia trajectòria.

Un segon raig làser va travessar la gola de l’Inquisidor, detenint el seu udol de dolor.

Jax va mirar cap a la font del foc làser. I-5 estava parat, brillant, sobre la pols i els enderrocs, el dit índex de la seva mà dreta encara apuntava cap a l'enemic encongit.

—Gràcies —va murmurar Jax, llavors es va adonar que la seva consciència de la Laranth a través de la Força havia desaparegut. Girà sobre si mateix, amb el sabre làser encara activat, i li va inundar l'alleujament quan la va veure córrer cap a ell.

L'alleujament va durar poc. El segon Inquisidor s'havia mogut des que havia baixat al terra, cobert per la fúria davant la mort del seu company. Va caure sobre la Laranth des d'una cornisa per sobre de la vorera, dirigint un Llampec de Força a la seva esquena desprotegida i un segon a Jax i a I-5.

Jax va saltar, tractant desesperadament de situar-se per sobre del flux d'energia abrasadora. Però sabia al moment que els seus peus van deixar el sòl que no arribaria a temps per salvar la Laranth.

***

Kaj havia aterrat suaument enmig dels enderrocs, amb els sentits martellejant, onades de Força sorgien d'ell com les ones creades per un còdol en un estany en calma.

Oh sí, el seu enemic encara seguia per aquí en alguna part, encara present. I si el seu sentit tenia raó —i ell sabia que així era— l'amulet de taozin havia estat destruït o l’havia perdut.

Va escoltar i va sentir la batalla que tenia lloc carrer a baix mentre inspeccionava els enderrocs, buscant a l'Enemic. Tota la ràbia que va sentir per l'expropiació dels seus pares, tota la pèrdua de ser enviat a Coruscant, tot el seu odi cap a l'Ordre Imperial bullia sota el seu estèrnum i ell la va utilitzar en aquesta recerca. Si quedava algun rastre de vida en l’Inquisidor de la cara desfigurada, Kajin Savaros l’extingiria.

Va seguir les ones fosques en la Força fins a un monticle retorçat d'enderrocs on havia caigut la major part de la bastida, deixant que el pur flux d'energia s'endinsés a l'atzar entre les bigues i els blocs derrocats. Es va sentir frustrat. El rastre li deia que l’Inquisidor estava a prop, i les energies inconstants de la Força li deien que l'home encara vivia, però quelcom estava bloquejant la seva habilitat per sentir-lo clarament i trobar-lo.

Però espera... hi havia moviment en aquests enderrocs, un aleteig de poder com una flama lluitant per prendre. Kaj es va acostar, amb la mirada fixa en el punt on les emanacions de Força eren més fortes, on Caratallada es debatia per aixecar-se.

Una estirada en els seus sentits li va induir a detenir-se i mirar a l'altre costat del carrer. Laranth Tarak s'havia girat per córrer cap a on estava Jax i I-5 prop del cos d'un altre Inquisidor. Kaj es va permetre un moment de feroç celebració, llavors va veure el perill en el qual es trobava la Laranth.

En el túmul de duracret, a dos metres escassos, el tercer Inquisidor va usar la Força per apartar els enderrocs d'ell.

Afligit, Kaj, es va tornar cap a on s'alçava el seu enemic, una altra vegada, des del que hauria d'haver estat la seva tomba. Sabia que tenia els mitjans per rebutjar-li una vegada més... d'una vegada per sempre, aquesta vegada.

Però l’Inquisidor per sobre de la Laranth havia saltat, amb els Llampecs de Força guspirejant a les seves mans en dos corrents dansaires i mortífers.

Kaj es va donar la volta i va alçar les mans, llançant una Empenta de Força massiva des de tots els angles contra l’Inquisidor. En moment l’Inquisidor estava caient cap a la Laranth, amb el poder fluint des de les seves mans... al següent simplement havia desaparegut. On havia estat només quedava un fi remolí de cendra. En segons també això va desaparèixer, arrossegat pels corrents d'aire sobre el carrer.

Laranth hi havia mig caigut contra una llosa de maçoneria inclinada i estava mirant fixament al buit; Jax i I-5 van córrer al seu costat, apartant obstacles mentre corrien.

Jax usant la Força, I-5 usant la seva força innata.

Kaj va deixar escapar un sospir d'alleujament; la twi’lek estava bé.

Es va tornar cap al seu propi objectiu... i va veure que havia desaparegut. Va escombrar l'àrea amb la Força, sense importar-li en aquest moment si tots els Inquisidors del sector li sentien.

No va servir de res. L’Inquisidor s'havia anat.

Va deixar escapar un rugit de ràbia que va incrustar una barra d'un metre de duracer retorçat a l'edifici més proper.

***

En la part més allunyada del carrer, Probus Tesla, recolzat dolorosament en un ampit profund, va observar com el Jedi i l’androide que ell havia buscat reunien als seus companys i desapareixien de la vista.

El seu primer impuls quan va emergir dels enderrocs —on havia jagut dolorosament retorçat malgrat el seu esforç per escudar-se— va ser continuar lluitant, deixar que la seva ràbia pura li potenciés.

Però llavors havia vist en aquest noi —aquest adepte sense entrenament— usar la Força per... atomitzar a Mas Sirrah. Destruir-li tan completament que no quedava ni tan sols un ressò del seu patró en la Força. Era com si mai hagués existit.

En tot el seu temps com Inquisidor, Tesla mai havia vist usar la Força de tal manera.

I hi havia una cosa més que no entenia. Durant un moment, mentre lluitava per alliberar-se dels enderrocs, havia sentit una estranya nova presència en la Força, com un ressò o una imatge reflectida en una superfície imperfecta. Quan per fi es va haver alliberat dels enderrocs, només havia vist a Jax Pavan, a l’androide, a la twi’lek, i al noi, els patrons del qual ja havia sentit abans.

Al principi ho havia pres com el ressò mortal de Mas Sirrah, llavors s'havia adonat que també havia sentit això... després d'aquest estrany fenomen. Només hi havia una conclusió a la qual pogués arribar: l'estrany ressò en la Força provenia de l’androide I-5YQ.

Així que Tesla havia aprofitat el moment de distracció causat per la tàctica suïcida de Sirrah no per atacar, sinó per fugir.

Era exasperant, i va pensar de seguir al Jedi renegat i l’androide peculiar, però això només retardaria l'informe complet a Lord Vader. Aquest era el seu deure, es va dir a si mateix. Per molta set de venjança que tingués, comprenia que la venjança havia d'esperar. Havia d'informar al seu Mestre. Hi havia massa que no comprenia. Confiava que Lord Vader ho fes.

Va canviar de posició lleugerament en l’ampit i un dolor abrasador va descendir pel seu costat des de les costelles fins al maluc. Només llavors s’adonà que un tros de duracer li havia perforat el costat, i estava sagnant considerablement. Una altra vegada, hauria d'arrossegar-se fins a un sanador.

Es va empassar la seva vergonya per aquesta segona derrota, va usar la Força per reduir el flux de sang, i va enviar una trucada d'auxili.

Següent