Patrons de la Força (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

—Creus que la té el sulustà? —Rhinann va baixar la veu perquè només la Dejah, tota sola amb ell a la cuina, li escoltés.

Ella li va mirar de cua d’ull mentre continuava tallant fullaplata en un bol d'amanides.

—Si la té, se l’ha emportat del planeta amb ell —va dir ella—. I no, no està entre els seus efectes personals... els vaig revisar. Si la té, la porta en la seva persona —va mirar el crono de paret—. I en aquest moment, sospito que la seva persona està a bord d'un creuer estel·lar de tornada a Sullust.

Rhinann va sentir un fred gelat recórrer-li des del seu cornut cap fins a les plantes dels peus.

—Estàs segura?

—Que s'ha marxat o que s'ha marxat amb la bota?

—Ambdues coses.

—Estic segura, sobre les dues coses. Li va portar bastant temps reunir el coratge suficient per marxar-se, si s'ha de jutjar pel rastre d'olors que va deixar darrere d'ell.

Rhinann esbufegà un arpegi involuntari.

—Per què hauria de reunir el coratge per marxar-se? El més perillós és quedar-se aquí.

—Sí, però aquest és el problema inherent a l’afecció. Ell està enamorat de la sullustana de la qual acabava de rebre notícies, o almenys pensa que ho està, però també és lleial a I-5... i a Jax, pel que fa a això. Ell els estima. Està unit. Se sentia a casa amb ells... almenys abans que arribés jo. —Ella va somriure i va sacsejar el cap—. Aquest és el problema amb aquestes espècies tan serioses. Es lliguen a les coses que estimen i mai entenen que si perds un objecte estimat, simplement has de trobar un altre.

Rhinann va inclinar el cap cap a un costat.

—Estrany. Sempre havia pensat en els zeltron com éssers d'immensa passió. Però en el fons, ets bastant freda, veritat?

Ella no va semblar sentir-se insultada.

—De cap manera. Però les nostres passions són usualment molt immediates, i —va tallar les últimes verdures en el bol i va deixar el ganivet, fregant-se les mans per eliminar els residus—, són moltes.

—Però semblaves realment unida al teu difunt company. O almenys Jax pensa que n’estaves.

Els ulls vermells es van desenfocar un moment i van semblar mirar a algun punt de l'espai o el temps que Rhinann no podia veure.

—N'estava. Ves era un creador. Ell exhalava grans peces d'art igual que altres éssers exhalen diòxid de carboni. Era estimulant estar al seu voltant, veure-li treballar, actuar, o com vulguis dir-ho. També és estimulant estar al voltant d'aquests manipuladors de la Força... quan no s'estan ocultant. Tant de bo pogués haver estat aquí mentre Jax estava treballant amb Kaj aquest matí —es va encongir d'espatlles—. Però la missió de Fuetada també va ser bastant excitant...

—Ets addicta a les emocions. Per això vas canviar d'idea sobre l'assassinat de l'Emperador? Famolenca per participar en un complot horripilant?

—Vaja, això ha estat insensible —Tuden Sal va entrar a l'habitació abans que la Dejah pogués disparar una resposta que casés amb la mirada de disgust de la seva preciosa cara. Una pena, va pensar l’elomin. Gaudia irritant-la.

—Simplement estic agraït —va continuar Sal—, que la Dejah Duare hagi accedit a recolzar la meva proposta.

—Et vindrà molt bé —va dir Rhinann—. Sospito que, quan Jax Pavan torni i et trobi aquí, se sentirà emboscat.

Abans que pogués continuar, la barbeta de la Dejah es va alçar i un somriure va corbar els seus llavis.

—Està aquí —va dir ella i es va apressar cap a la sala d'estar.

Tuden Sal i Rhinann la van seguir.

—Això hauria de ser interessant —va dir l’elomin casualment, però les emocions que s'agitaven en el seu pit distaven molt de ser causals.

Pots marxar-te, es va recordar a si mateix abans que comencés a hiperventilar. Pots marxar-te en qualsevol moment.

Quan va entrar a la sala, va veure per a la seva sorpresa que Den també estava allà.

***

Jax estava tan sorprès com intrigat en trobar a Tuden Sal i als altres esperant-li quan va travessar la porta de l'estudi. Va llegir l'habitació ràpidament, reparant que Rhinann i Den estaven col·locats al fons del grup... separats d'ell d'una forma que no requeria un Jedi per interpretar-la.

El grup s'havia dividit en dos segons les seves conviccions: el punt de vista d'I-5 ja el coneixia, i el de Sal.

Dejah...

Ell la va llegir més acuradament... brillants ulls inquisitius, la resplendor d'agitació, la forma en què la seva mirada anava d'ell a Sal. Va veure els subtils circells també, mentre s'acostaven cap a ell. Ella no només traspuava feromones, estava desitjant que li afectessin. Com havia estat abans tan cec a elles?

—On està Kaj? —li va preguntar a I-5.

—Dejah li ha preparat un menjar. Suposo que això li mantindrà ocupat algun temps.

No tenia sentit perllongar això. Jax va tornar la seva atenció cap a Tuden Sal.

—Un home savi em va fer una pregunta no fa molt. Em va preguntar que si aprovava el tipus de tàctiques que usarien Palpatine i Vader, com em distingiria d'ells? No tenia una resposta per a aquesta pregunta. I, en absència de tal resposta, no puc donar la meva aprovació activa a aquesta... missió.

Va haver-hi un remolí de paraules de sorpresa, i Jax va tornar a veure's sorprès per la força de les seves reaccions emocionals. Rhinann i Den li miraven literalment amb la boca oberta, mentre la Dejah va fer un pas cap enrere, visiblement atordida i desconcertada.

Jax es va dirigir cap a l'entrada de la galeria.

—Si em disculpeu, haig de trucar a Pol Haus.

De camí a la seva habitació, va baixar la mirada cap al sòl de l'estudi on Kaj es trobava enmig del que semblava un molt bon esmorzar. Només l'aroma va fer que l'estómac de Jax rugís, recordant-li el molt que feia que havia menjat. El noi es va detenir prou per dedicar-li un somriure, amb una mirada de satisfacció en el seu rostre.

M'alegro que algú sigui feliç, va pensar Jax.

Va entrar en el seu dormitori, amb la intenció de tancar la porta darrere d'ell, però Dejah va aparèixer en l'entrada abans que pogués fer-ho.

—Estàs cometent un error —li va dir ella—. Aquest pla de Sal és la millor forma de restaurar la República i posar fi a la crueltat de Palpatine.

—I-5 és un ésser independent, Dejah. Ell pot prendre aquesta decisió per si mateix.

—Ell es nega. A pesar que jura que no és possessió de cap home, ell certament sembla que et pertany.

—Això no és just ni per a mi ni per a I-5.

—Així que simplement vas a seguir endavant, com sempre, solucionant casos per a Pol Haus i picotejant el flanc blindat de l'Imperi fins que t'esgotis?

Ell la va mirar als ulls, sentint una afectuosa onada de calor mentre ho feia. Ella estava completament armada, s’adonà, i probablement sempre ho havia estat en el que a ell es referia. Per què? Era tan important per a ella tenir una fugaç relació física amb un Jedi que intencionalment li insensibilitzaria al que ocorria al seu voltant?

—Això és el que estic fent, Dejah? —va preguntar—. Això és el que som, jo, Laranth, Thi Xon Yimmon, tota la Fuetada? Simplement petits mosquits molests brunzint al voltant d'un destructor que mai podrem derrocar?

Ella es va endinsar a l'habitació, amb els punys premuts, els seus ulls acomiadaven foc.

—No sóc un estrateg militar, Jax, però fins i tot jo sé que si vols enderrocar una força superior, sigui una bèstia o un exèrcit, has de tallar el cap. Cap altra estratègia té el mínim sentit quan tens uns recursos tan escassos.

Ell va somriure tortament.

—Has estat parlant amb Sal.

—Sí. I crec que el que diu té molt sentit —Jax va assentir. Tenia molt sentit. De fet, Sal tenia raó. Això és el que deia el llibre d'estratègia per a tals circumstàncies.

—El vas portar aquí? —li va preguntar ell suaument.

—Ell es va portar a si mateix. Simplement li vaig deixar entrar.

Ell va fer un gest cap al node de l’HoloNet en la cantonada de la seva habitació.

—Haig de parlar...

—Amb Pol Haus? Això vas dir. Què vas a fer, lliurar-li a Kaj?

—No. Thi Xon Yimmon creu que Haus és de fiar. Vull donar-li l'oportunitat d'exposar les seves idees.

—Vas a trair al noi.

Jax va sentir una punyalada de malestar.

—Mai faria això. Espero que no li suggereixis que ho faria.

Ella va semblar alacaiguda i penedida.

—Ho sento. Això ha estat una mica estúpid i inexcusable. Jo... jo no estic acostumada a sentir-me així.

Ella podria haver dit més, però I-5 va anunciar la seva presència amb aquest peculiar so d'aclarir-se la gola que havia conreat. Amb una última mirada a Jax, Dejah es va excusar i va sortir de l'habitació passant al costat de l’androide, que la va observar allunyar-se amb una expressió que d'alguna forma va aconseguir semblar especulativa.

No estic acostumada a sentir-me així. Jax sospitava que això volia dir que la zeltron no estava acostumada al fet que la diguessin que no. Ella estava acostumada a sortir-se’n amb la seva. Es va adonar que estava decebut per dos motius: decebut amb la Dejah per dirigir els seus ardits cap a ell i amb si mateix per no adonar-se’n d'això.

Jax va aparcar els seus pensaments i va mirar a I-5. Va aspirar profundament.

—Ho sento, I-5. No puc...

—No has de disculpar-te amb mi, Jax. No m'has de...

—Et dec la meva vida diverses vegades.

—Però no em deus el sacrifici dels teus principis. Ets un Cavaller Jedi. Si sents que donar la teva aprovació al pla d’en Sal és fer un pas massa prop del Costat Fosc, llavors mai et demanaria que fossis part d'això. Només anava a observar que, prenguis la decisió que prenguis, crec que el teu pare estaria orgullós de tu.

Jax es va asseure pesadament en el llit, sentint-se sobtadament físicament cansat. I no era d'estranyar... havia dormit poc durant els últims dies, amb prou feines recordava haver menjat, havia jugat a l'amagatall amb els Inquisidors, entrenat amb Kaj, i fet una excursió amb la Laranth. En això calia afegir tot el tumult emocional...

Va sospirar.

—El meu pare. Només per una vegada, I-5, desitjaria poder demanar-li consell al meu pare.

La reacció d'I-5 a aquestes paraules va ser sobtada i inesperada. Es dreçà de cop, els seus receptors òptics es van tornar intensament brillants, i va dir amb veu monòtona i mecànica:

—Mòdul de Missatge noranta-nou. Destinatari: Jax Pavan. Remitent: Lorn Pavan.

Un diminut port de projecció de la seva placa pectoral es va activar, disparant un feix de llum multicolor que va formar un holograma de grandària real.

Jax es va trobar mirant directament a la cara del seu pare.

Era una cara que coneixia i no obstant això no. Veia una mica d'ella quan mirava el seu propi reflex, però els pòmuls eren una mica més amples, la barbeta tal vegada una mica més forta. El cabell de Lorn Pavan era gruixut i fosc, com el del seu fill... o més aviat, el de Jax era com el del seu pare. Els seus ulls eren d'un clar marró fosc.

—Jax —va dir aquest fantasma des del passat. Una pausa, llavors—, fill —els ulls foscos van centellejar amb llàgrimes incipients—. Uau. Espero que tu i jo estiguem asseguts i observant aquest missatge junts i rient-nos d'això, però apostaré al fet que no. Per la raó que sigui.

Va vacil·lar, va fregar els palmells de les seves mans en els seus pantalons, va mirar cap amunt.

—Maledicció, I-5. Això és més dur que el que pensava.

Va haver-hi una pausa momentània mentre Lorn reunia els seus pensaments abans d'alçar de nou la mirada. Estava mirant directament als fotoreceptors d'I-5 —Jax ho sabia intel·lectualment, per descomptat— però semblava com si estigués mirant a Jax directament.

—Està bé, mira. La cosa és, sóc a punt d'anar darrere d'aquest tipus, aquest Sith, i jo volia..., deixar-te un missatge. Només per si... Per a quan rebis això probablement estaré fins al coll de problemes, quina novetat, i no sé si seré capaç d'arribar fins al Temple per veure't.

La seva mirada es va tornar sobtadament implorant, gairebé desesperada.

—Mira, Jax, m'agradaria poder assegurar-te que sortiré d'aquesta amb vida. La veritat és que tindré sort de sortir d'una peça, donada la predilecció d'aquest Sith per tallar caps.

Va aspirar profundament, es va moure nerviosament, i es va assecar les mans una altra vegada.

—Així que t'estaràs preguntant per què el teu vell ha de marxar-se i fer-se l'heroi. Per què ha d'intentar eliminar a un enemic que fins ara ha estat gairebé indestructible. Bé, la cosa és aquesta. No vull ser un heroi. De fet, no crec que hi hagi cap forma en la qual jo pogués ser considerat un heroi faci el que faci. Però algú que coneixia era un autèntic heroi, i en certa forma em sento obligat a continuar on ella ho va deixar. El seu nom era Darsha Assant, i era una Jedi. També era l'ànima més valenta que he conegut mai.

Sorprès, impressionat, Jax es va lliscar pel llit fins a quedar de genolls davant de l'holograma, veient al seu pare des de la perspectiva del petit nen pel qual Lorn Pavan creia estar parlant.

L'holograma es va llepar els llavis, les llàgrimes en els seus ulls eren a punt de caure. Quan va parlar de nou la seva veu va sonar aspra per l'emoció.

—Sé que, donat el que probablement has sentit sobre mi, és difícil de creure que pugui sentir-me així per un Jedi. Bé, al dimoni amb els Jedi, estic fent això per una amiga, per la Darsha. I perquè vull que estiguis orgullós de mi.

El missatge va acabar, l'holograma va semblar tornar a l’holoemissor d'I-5, i Jax seguia de genolls en el terra sentint-se... desolat.

El seu pare havia anat darrere d'un Sith. Havia lluitat contra ell i havia mort. Ho havia fet per amor. Per a l'amiga que acabava de perdre; pel fill que havia perdut anys enrere. Ho havia fet perquè no hi havia ningú més que pogués o volgués.

—Jax?

Va sentir el toc en la seva espatlla i es meravellà novament sobre com de gentil que el seu company metàl·lic —el seu amic metàl·lic— podia ser. Va alçar la vista fins a la cara de l’androide i va dir:

—El meu pare va ser un heroi.

—Sí. Ho va ser.

Jax es va aixecar, adonant-se que la seva cara estava mullada. La va assecar amb la màniga de la seva túnica.

—Anem a per l'Emperador, I-5.

La mostra de sorpresa de l’androide va semblar involucrar tot el seu cos.

—Per què?

—Perquè ningú més pot fer-ho.

 Següent