CAPÍTOL 2
Ferus Olin estava
tenint dificultats per concentrar-se. Estava perdent el rastre de les coses, oblidant
el que se suposava que estava fent mentre ho feia.
El seu voltant ja no
semblava vívid. Les veus semblaven arribar-li des de lluny. Algunes vegades
algú li parlava durant minuts, i encara que pensava que havia estat escoltant,
no tenia ni idea del que s'havia dit.
No era una bona
situació per a un agent doble.
Així era el sofriment?
Això no era tristesa com l'havia sentit abans, quan un amic o algú conegut
havia mort. No era com s'havia sentit quan havia descobert la destinació de
tots els Jedi. Aquest havia estat un cop que havia sentit profundament, com si
li haguessin partit en dos.
Això era pitjor.
Ell havia estat allà i
ho havia observat, massa lent per reaccionar, mentre Darth Vader havia tret
casualment el seu sabre làser i l'havia clavat al seu millor amic, el seu soci,
Roan Lands. Havia vist morir a Roan. S'havia aferrat a ell, li havia mirat als
ulls, i li havia dit el seu adéu privat.
No pensava que alguna
vegada hagués odiat tant a algú. No era part del que era ell. Ser ensinistrat
pels Jedi va generar gran quantitat de desafecció en els seus ossos. Però igual
que havia après a estimar d'una forma personal i particular, també aviat va
aprendre a odiar. Ho va aprendre en un instant quan Vader va atacar.
Era sorprenent que ell
estigués encara viu. Havia atacat a Vader, i Vader li havia manejat amb
facilitat, deixant-li penjat en l'aire indefens, fins i tot es va riure d'ell.
Li havien llançat a una cel·la i estava esperant morir quan l'Emperador li
havia visitat. Ferus no sabia per què l'Emperador li havia ofert una sortida.
Tal vegada volia jugar amb Vader, irritar-li perdonant a Ferus. Tal vegada
tenia plans més grans. A Ferus no li importava. Li havien permès sortir d'una
cel·la. Ara com ara això era suficient. S'ocuparia de la resta més tard.
L'Emperador Palpatine
li havia proposat entrenar-lo en el Costat Fosc de la Força, i ell havia
acceptat. Perquè sabia que només hi havia una forma d'eliminar el seu dolor.
Una forma d'aconseguir la seva venjança. Prendre el que li oferia l'Emperador,
aprendre com funcionava el seu poder, i llavors usar-lo contra Vader.
Si encara hagués estat
un Jedi, si hagués pogut parlar amb Mace Windu, amb Yoda o amb Obi-Wan Kenobi
sobre l'oferta d'un Lord Sith, tots li haurien dit el mateix: No escoltis. Allunya't. Et corromprà.
Però aquest era el
vell mètode. Aquest era el camí que seguien els Jedi que ara havien
desaparegut. Impotents. Perquè no van creure que els Sith tinguessin res que
ensenyar-los.
Què passaria si això
no fos cert? Què passaria si un Jedi pogués aprendre d'un Sith, obtenir poder i
multiplicar les seves habilitats, però seguir sent un Jedi?
Quan havia estat sol
en aquesta cel·la, amb la galta contra el terra, Ferus no havia volgut viure.
L'única cosa que li havia fet aixecar-se del terra va ser l'oferta de
Palpatine. L'única cosa que li va donar vida va ser la possibilitat de
venjar-se.
L'Emperador també li
havia ofert un treball que no podia rebutjar. Ara s'encarregava de trobar
éssers sensibles a la Força o Jedi que haguessin escapat a l'Ordre 66.
L'Emperador havia rellevat a l'ex-Senador Sauro de la tasca, dient que es
requeria a un ser sensible en la Força per trobar a un altre. Ferus aviat
tindria accés a la llista.
Ell ja havia creat una
base secreta en un asteroide ambulant que estava envoltat per una densa
tempesta atmosfèrica. Els seus amics Raina i Toma estaven construint refugis,
establint sistemes de defensa i de comunicacions. Fins ara només els hi havia
portat a Garen Muln, però aviat —tan aviat com estigués segur que havia ajudat
a tots els Jedi que pogués— es retiraria allà amb els qui volguessin anar.
Esperarien allà fins
que fos el moment de contraatacar als Sith.
Així que tenia un lloc
al qual portar-los, si podia trobar-los però fins ara, la sort li havia estat
esquiva.
No havia pogut
descobrir més que indicis aquí i allà. Indicis d'una operació a gran escala
sense nom. I una operació d'emboscada anomenada Crepuscle que sospitava que
tenia com a objectiu... un planeta? Una organització? Alguna cosa gran.
Havia de seguir endavant,
hauria d'esbrinar què estava planejant l'Emperador, si podia.
Va travessar el
vestíbul de la guarnició imperial de Bellassa. Gràcies a la promesa de
l'Emperador, ja no havia de viatjar amb soldats d'assalt com a escorta. Darth
Vader havia estat reassignat a una guarnició diferent, una que l'Imperi estava
construint a l'àrea de la muntanya que els havia estat donant molts problemes.
No hi havia perill de
topar-se amb ell aquí. Ferus no volia topar-se amb ell.
No fins que estigués
llest.
Ferus va obrir la
porta de la sala d'entrenament. Estava buida, com solia estar en aquesta hora.
Havia tingut una reunió hologràfica amb l'Emperador aquest matí. Havia rebut la
seva primera lliçó.
És més fàcil del que penses, havia dit Palpatine.
Oh, més tard caldrà estudiar tècniques,
completar exercicis. Però per començar, has de fer el que et van ensenyar a no
fer mai com un Jedi. Sent la teva còlera, però no la deixis anar.
Alimenta-la. La còlera vol créixer. Com a Jedi, combaties
la naturalesa de la còlera.
Per això vas perdre. Així que aquesta és la teva primera
lliçó Ferus: cedeix a la teva còlera, no la deixis anar.
Palpatine havia
somrigut. No es necessitava sabre làser.
Ferus va caminar fins
a la meitat de la sala, les seves botes copejaven el dur permacret.
Per fer això, hauria
de reviure el seu pitjor record. El mateix que intentava enterrar.
En la seva ment, la
imatge va sorgir.
El sabre làser. El
punt d'impacte. La cara de Roan quan el sabre làser va fer contacte.
La sacsejada de
l'impacte, la forma en la qual els braços de Roan van caure, la forma en la
qual el seu cos es va doblegar per la meitat.
Darth Vader a peu dret.
Sense mirar a Roan, sense importar-li. Mirant a Ferus. Matant a Roan simplement
per provocar-li. Eliminant a una persona amb sang i ossos, records i riure,
visió i amor, només... per irritar a un rival. Com un joc. Com un esport.
La còlera va ser un
rugit dins d'ell. No es va allunyar d'ella. La va sentir moure's i ell va
evocar la mateixa imatge una altra vegada, la va evocar perquè quedés impresa
en el fons dels seus ulls, fins que va cridar de dolor.
Alguna cosa es va
desprendre de la paret i va sortir disparada a través de la sala. Una
abraçadora que sostenia una barra d'exercicis. Ferus va obrir els ulls i va
concentrar la seva mirada en aquesta barra, pesat duracer de dos metres de
grossor. Això, també, es va separar de la paret i va volar a través de
l'habitació. Es va estavellar contra la paret, i va caure un tros de grandària
considerable. Va sentir un corrent de satisfacció fluint a través d'ell.
Es va donar la volta.
Una cadira recolzada contra una paret va sortir disparada. Una altra.
Va mantenir els
objectes en l'aire. Llavors va enfocar la seva còlera com un làser i la va
sentir créixer i créixer fins que els objectes van xocar entre si i van caure
destrossats al terra.
Encara no havia
acabat. No amb la seva còlera, no amb aquesta habitació. Aquesta habitació,
aquests objectes, podien ser aixafats i destrossats, i si a algú li importava i
anava darrere d'ell, també seria aixafat, perquè la seva còlera era enorme.
El terra sota els seus
peus va començar a esquerdar-se. Un tros de sostre va caure i els cables s’espargiren,
i Ferus va seguir girant, els seus ulls cremaven i la còlera era ara una pilota
rodant de flames dins d'ell fins que no va poder veure res més que vermell. El
vermell era el color de la destrucció.
—Què està passant
aquí?
L'oficial imperial
estava en el llindar, amb els ulls desorbitats.
Ferus va tornar en si.
Mirà al seu voltant. L'habitació estava destruïda.
Mai abans havia estat
capaç de fer tal cosa. Estava panteixant. El Costat Fosc de la Força havia
entrat en ell, i el plaer que havia sentit era aterridor. Aterridor... i
satisfactori.
Dedicant-li a
l'oficial una mirada de menyspreu, va sortir per la porta. L'oficial va
retrocedir de por. Ferus va gaudir de la seva por.
Era la primera vegada
des de la mort de Roan que no va sentir dolor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada