Arma Secreta (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Petits focs titil·laven per tots els carrers de Rosha. L'Imperi havia tallat la majoria de l'energia de la ciutat per assegurar-se que controlava la infraestructura tecnològica. La lluita s'havia transformat en intenses batalles que deixaven més i més roshans morts o sense llar. La fumejant ciutat havia perdut algun dels seus edificis més bells, barris sencers arrasats per l'Imperi per extirpar la rebel·lió i espantar la població. La ciutat havia estat aixafada des de l'aire.

Trever Flume va sortir disparat a través del fum i l'ombra sota un estrany cel vermell. El sabor de la fugida i la cendra li eren familiars. El seu propi món, Bellassa, hi havia també estat envaït brutalment. De vegades durant els últims dies havia sentit que estava vivint en els seus malsons.

Havia deixat el seu món natal com un polissó a bord de la nau de fugida de Ferus Olin. Havia estat amb Ferus des de llavors. Excepte ara. Ara, Ferus estava en alguna part amb l'Imperi. Havia començat a ser un agent doble... però seguia recordant als seus amics?

Trever va pensar en el que va ocórrer a Samària. Un polític havia estat detingut i assassinat. I el líder d'una cèl·lula de resistència havia estat arrestat. Ferus havia conegut a ambdues víctimes. Els havia traït ell?

Trever odiava aquestes sospites. Havia pensat que Ferus era un heroi. Li havia adorat com un nen idiota i ingenu. Quan realment s'havia valgut per si mateix durant temps suficient com per saber que no hi havia lloc per a herois en aquesta galàxia. Solament éssers tractant de seguir endavant sota la bota imperial.

Semblava com si Ferus hagués trobat una còmoda canoa, viatjant d'aquí cap enllà en transports imperials i alternant-se amb oficials i polítics. Tal vegada això havia calat en ell. Tal vegada volia una vida més fàcil. Havia escapat, demanant ajuda i obrint-se pas per trobar materials i suport i una forma de quedar net. Ara estava en una posició avantatjosa.

Pensava Ferus que ell estava mort? Sens dubte havia vist la nau cremant; havia estat emès per l’HoloNet. No hi havia manera de dir-li que estava fora de perill.

Li importaria?

O ara era un d'ells?

Trever podia veure que Flame, la seva nova companya, tenia els seus dubtes sobre les autèntiques simpaties de Ferus. Ella cuidava d'ell. Els seus dubtes havien alimentat les preguntes de la pròpia ment d’en Trever. Flame havia agafat tota la riquesa considerable que havia pastat com a líder comercial al seu planeta natal, Acherin i havia establert un fons per ajudar als moviments de resistència al voltant de la galàxia. Ella deia al moviment Cop lunar.

Ara va aparèixer de la foscor, amb un rifle làser subjecte fermament. Ella el va baixar quan va reconèixer a Trever. Amb un moviment del cap, li va indicar el camí.

Ell la va seguir. La coneixia des de feia poc temps, però la seguiria a qualsevol lloc. Els instints de la Flame eren increïbles, la seva coordinació perfecta, i el seu coratge admirable. L'havia vist pilotar una nau sota el foc i sortir d'un salt enmig de foc làser, portant-li a ròssec, protegint-li, urgint-li a córrer quan ell pensava que no podria fer-ho.

Sense ella estaria mort. Una altra víctima de l'Imperi.

Mentre ella s'introduïa en una esquerda d'un edifici parcialment demolit, Trever la va seguir. Dins, l'edifici estava obert al cel, però les quatre parets oferien protecció. Una rampa havia perdut la major part de la seva superfície però seguia portant-los fins a un segon pis. Finestres dinamitades cobrien una paret posterior.

La mirada de Trever es va passejar per l'espai amb un ull entrenat. Com a lladre de carrer a Bellassa, havia après a tenir sempre planejades més d'una sortida en cas de problemes.

Un petit grup ja estava assegut esperant. Subjectats en les seves esquenes o en els seus cinturons portaven una bona varietat d'armes. Abans que l'Imperi envaís, Rosha havia estat un planeta pacífic, però ara els ciutadans havien buscat armes en qualsevol lloc que poguessin trobar-les. Les seves robes estaven tacades de fum i brutícia. Alguns tenien embenatges al voltant d'un braç o el front.

Aquí estaven els començaments de la resistència roshana.

Flame va fer un senyal perquè Trever s'assegués al seu costat en l'atapeït cercle.

—Res de noms —va dir una roshana alta. Les seves quatre delicades antenes estaven tensament arrissades, un senyal d'ansietat per un roshà—. Anem a establir un sistema de noms en codi després d'aquesta reunió. Estem tots aquí per la mateixa raó —va fer un gest cap a Flame—. La nostra visitant ens ha assegurat que podem comptar amb l'ajuda de la seva organització.

—Heu d'establir un compte al qual pugui transferir els crèdits —va dir Flame.

—Necessitem armes i un sistema segur de comunicacions —va dir un altre roshà.

—I vehicles —algú més va intervenir en la conversa.

—El més important que necessiteu és informació —els hi va dir Flame—. Heu de trobar a les persones correctes de dins per subornar. Si sabeu el que farà l'Imperi abans que ho faci, podreu planejar cops i rutes d’escapament.

Trever va trobar la seva ment anant a la deriva. Ell ja sabia les coses bàsiques. Havia après molt sobre com establir una resistència. Admirava la manera que tenia Flame de retirar-se i no dominar. Esperava fins que un dels roshans feia una pregunta, i llavors ella feia les seves pròpies preguntes.

La ment de Trever va vagar cap a Ferus una altra vegada. En lloc de viatjar amb Ferus, estava aquí amb algú que amb prou feines coneixia, sembrant grups de resistència de planeta en planeta.

Tal vegada això tenia més sentit del que havia pensat. Salvar Jedi no era la seva lluita.

Però establir grups de resistència per tota la galàxia era més el seu estil. Tal vegada el destí havia intervingut i li havia empès en la direcció correcta.

Sobtadament el seu pare va aparèixer en la seva ment. Va intentar no pensar en els seus pares.

Trever havia vençut la seva pena feia molt de temps. Havia passat mesos en una boirina d'agonia i còlera fins que es va adonar que simplement no podria funcionar si continuava recordant coses. Li havia donat l'esquena als records. Havia deixat enrere la seva vida i s'havia convertit en un lladre de carrer.

Fins que s'havia colat a bord de la nau estel·lar de Ferus i havia renascut de nou.

Què era ara? Trever, combatent de la resistència? Trever, el salvador dels Jedi? Res d'això encaixava amb ell.

Vells amics en el teu cor, nous amics al costat de la teva espatlla. Era així? Com vulgui que hagués estat aquesta dita, el seu pare sempre havia assenyalat que hauria de complir amb els seus compromisos. Trever havia d'admetre ara que desitjava haver estat una mica més atent en aquestes lliçons de vida. Bé, cert, en aquell moment havia pensat que eren un munt de bla-bla, però ara la seva consciència li punxava cada vegada que pensava en el robatori de la nau de la base secreta. Ferus s'hi havia posat furiós.

L'alta roshana es va posar tibada de sobte. Va alçar una mà demanant silenci.

—Crec que sento…

La resta de la seva frase va ser esborrada d'un cop de ploma quan una explosió va derrocar tota la paret posterior de l'edifici.

Trever va sentir l'explosió a través d'un sotrac d'aire que li va copejar com un puny, aixecant-li a través del pesat aire i llançant-li contra el dur sòl.

Un tros de roca va perforar la seva espatlla. Es va doblegar sobre si mateix fent-se una bola mentre els enderrocs queien com pluja.

Abans que fins i tot pogués formar un pensament coherent, va sentir la mà de la Flame en el seu braç, començant ja a dirigir-li. L'aire estava ple de pols i partícules que li ofegaven, i amb prou feines podia veure, però ella va tirar d'ell cap endavant, tots dos enganxats al terra, avançant sobre els genolls i els colzes mentre tossien i maleïen, amb llàgrimes corrent per les seves cares a causa del fum.

Les sortides que tan acuradament havia anotat havien desaparegut, convertides en enormes buits fumejants en l'estructura. Llavors, quan va pensar que possiblement les coses no podien empitjorar, els soldats d'assalt van entrar a dolls per les obertures.

El foc làser va creuar veloçment l'espai. Va sentir a algú cridant. No podia veure res. No sabia com havien sortit els altres. Només escoltava a Flame panteixant "ràpid" en la seva orella.

Ella es va cobrir les mans amb les mànigues de la seva túnica, per què? Un moment després va obtenir la seva resposta.

El respirador del terra estava calent, però ella va lliscar les seves mans sota el fumejant duracer. Tan aviat com es va adonar del que ella estava fent, va embolicar els seus dits amb la seva capa per ajudar-la. Van alçar el pesat respirador, deixant-lo caure amb un soroll sord que va quedar esmorteït pel so de crits i foc làser.

El sistema de ventilació estava sota, sota el sòl. Havia buscat cada sortida excepte aquesta. Però Flame havia mirat. Flame havia traçat un mapa de sortida.

Li va empènyer dins, després va entrar darrere d'ell. Va alçar una mà i amb un tremend esforç va lliscar el respirador de tornada al seu lloc.

No hi havia lloc on anar. La canonada en la qual havien estat gatejant s'estrenyia mentre serpentejava sota el terra. Es van introduir dins del diminut espai i es van atapeir junts. Flame va ficar la mà en la seva túnica i va treure dos respiradors portàtils. Ella li va tendir un. Seria d'ajuda no tossir pel fum i delatar-se.

Directament sota el terra, podien sentir cada paraula. El cruixit de les botes dels soldats d'assalt. El crepitar dels comunicadors. Una última ràfega de foc làser i el soroll sord d'alguna cosa caient.

Algú caient.

—Mort —La veu electrònica d'un soldat d'assalt.

—Aixeca aquest d'allà.

Un crit i una baralla.

—On han anat els altres?

Silenci.

—On?

Un altre crit esmorteït.

—Mata’l.

Trever va posar les mans sobre les orelles com un nen, un pobre nen espantat. Així és com se sentia.

No ho volia sentir. No volia saber.

El temps va passar. Ara estava fosc. Els sorolls s'havien detingut feia temps.

Flame palmejà lleugerament el seu genoll.

—És el moment.

Va apartar el respirador damunt d'ells. Va grimpar fora, després li va tendir una mà.

—Tot net.

Els seus músculs estaven tibants, i les seves cames amb prou feines funcionaven mentre ella l’aixecava. Ell va caure al terra al costat d'ella, després es va fregar les cames i els braços, tractant de restaurar la circulació.

Al voltant d'ells s'alçaven les ruïnes, blocs de pedra llançats a metres de distància, pedres enfonsades, brutícia, el sòl enllosat estava ara destrossat i tacat. Trever va apartar la vista de les taques fresques. Sentir la batalla era suficient.

No volia seguir pensant en els detalls.

—Alguns d'ells van escapar —va dir Flame—. Però no crec que sigui segur contactar amb la resistència de nou, no per algun temps. Va haver-hi un delator. Algú que no va venir a la reunió en l'últim moment, apostaré, o algú que va escapar.

—Qui?

Ella es va encongir d'espatlles mentre s’apartava el pèl gruixut del seu coll.

—És el seu problema.

—Estem aquí per ajudar-los.

Els seus cristal·lins ulls verds es van prendre en ell.

—Trev, has d'aprendre una cosa. Has de triar les teves batalles. Estic lluitant en una més gran. Tornaré quan els roshans estiguin més organitzats. Haig d'anar a altres llocs.

Ell es va passar les mans pel pèl. Les seves mans van tornar cobertes de pols grisa.

—A on?

—A Bellassa, per començar. És el teu món natal, així que pots ajudar-me. Tu coneixes als Onze.

—Bé, almenys a nou d'ells —Trever va tractar de bromejar.

Flame va ignorar això. Si ella tenia un punt feble, era una total falta d'humor.

—Els èxits de Bellassa a formar i mantenir una resistència s’estan començant a conèixer —va continuar la Flame—. Necessito que els bellassans siguin l'ancora de la nova xarxa, una inspiració per a la galàxia. Què em dius?

La llar. La paraula es va alçar en el seu interior, i tenia pes i forma. Li va omplir per complet.

—Sí —va dir Trever—. Però amb una condició.

Ella va arrufar les celles.

—No accepto condicions.

—Necessito fer primer el meu propi viatge particular. No puc portar-te amb mi.

Ella va alçar una cella.

—Però hi ha una cosa amb la qual necessito ajuda.

—Quina? —va preguntar ella previngudament.

—Necessito robar una nau.

Per un moment, ella va fer cara de disgust. No era la classe de persona que tenia a algú per pagar-li la fiança fàcilment. Però llavors es va encongir d'espatlles.

—Et diré una cosa —va dir ella—. Robar una seria un risc excessiu. Aquí hi ha munts de roshans desesperats que necessiten crèdits. Comprarem una.

—Vaja, m’hi podria acostumar —va dir Trever, adonant-se que mai venia malament tenir un amic amb diners.

Següent