Arma Secreta (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

La nau va fer un estrident picat en espiral, i Trever es va subjectar. Tornar a casa de nou no hauria de ser tan dur. Una altra vegada, va tenir la sensació de què la galàxia estava cap per avall. Igual que ell en aquest moment.

La nau es va anivellar, i tots ells van prendre aire.

—Fora de l'abast del radar —va informar Roan—. Però haurem d'entrar de nou si volem aterrar. Normalment les patrulles són més aleatòries i estan centrades al voltant de les plataformes d'aterratge properes a Ussa. Mai abans van tenir grans Destructors Estel·lars aguaitant per aquí fora.

Flame li va donar la volta a la nau i va reduir la velocitat.

—Ara què?

—Allà hi ha un vaixell de càrrega gran amb permís per aterrar a l’espaiport d’Ussa —va dir Roan, monitorant el tràfic aeri—. Ve pel sud. Si poguessis enganxar-te al seu flanc, podríem passar per l'escàner detector. Llavors ens separaríem quan estiguem prop de la superfície.

—Entesos —va dir la Flame.

Flame va realitzar un ràpid picat, llavors va volar en un patró aleatori cap a la nau. Ràpidament va submergir-la, dirigint-se cap a la popa del vaixell de càrrega.

—Anem a rebre algunes ones de pertorbació pel desplaçament mentre ens col·loquem més a prop —va dir ella—. Així que agafeu-vos.

De sobte la nau va començar a donar bandades, i Flame va haver de retirar-se per evitar que s'estavellessin contra el vaixell. Mentre el vent assotava el casc, enviant-los d'esquerra a dreta i acostant la nau cap a l'enorme vaixell de càrrega, Flame va ser capaç de mantenir la nau estable, a escassos metres del tub d’escapament del vaixell.

—La nau aviat obrirà el tub d’escapament —va advertir Roan.

—Estic llesta. Serà un bon moment per capbussar-se.

El tub d’escapament es va obrir, i la nau va ser llançada cap enrere. Flame va perdre el control durant una fracció de segon, i la nau va girar tan ràpidament que Trever gairebé cau al terra. Estava començant a marejar-se. Flame es va anivellar ràpidament, llavors es va dirigir cap a la superfície.

—No esperava que fos tan... agressiu —va dir ella amb una ganyota.

—Bé, estem més enllà dels seus sensors —va dir Roan, mirant l'ordinador—. No hi ha signes que ens hagin vist. Crec que hem passat el punt de control.

Les mans de la Flame es van relaxar lleument sobre els controls.

La posta de sol es va expandir sota ells en vetes de color taronja ardent i vermell fosc. El seu vehicle va descendir brunzint.

De sobte els Boscos Embullats van sorgir davant. El bosc era famós a Bellassa. Els imponents arbres compartien un complex sistema d'arrels i creixien tan espessament junts que les seves branques s'entrellaçaven creant formes fantàstiques. No es veia ni una estella d'espai entre ells. La foscor queia ràpidament. Només quedaven vetes de color prop de l'horitzó. Les mans de Flame es van estrènyer als controls.

—Això és impossible —va remugar ella.

—Només ho sembla —va dir Roan—. Confia en mi. Segueix les coordenades que vaig dissenyar. No confiïs en els teus ulls.

—D'acord —va dir Flame, la seva veu estava una mica tremolosa—, però som a punt de xocar contra aquest arbre.

Trever es va tirar enrere en el seu seient. El massís tronc va sorgir amenaçadorament davant però Flame va continuar.

La nau va travessar una projecció hologràfica. Davant d'ells, a través de la penombra van poder albirar un túnel estret i serpentejant a través de les branques entrellaçades dels arbres.

—La resistència va treballar durant setmanes per aconseguir això —va dir Roan inclinant-se cap endavant—. Primer vam col·locar l'holograma, després vam buidar un camí a través dels arbres. L'Imperi encara no ho ha descobert, i esperem que mai ho faci. És una via segura fins a Ussa.

Confiada ara, Flame va reduir la velocitat i zigzaguejà a través del serpentejant túnel. Ara estava completament fosc, i els arbres sobre els seus caps només feien un soroll xiuxiuejant mentre avançaven.

—Podem deixar la nau en la vora del bosc —va dir Roan—. Hi ha una curta caminada fins a Ussa.

—Això sembla bo —va dir la Flame, descendint la nau en una clariana envoltada per un espès i embullat dosser d'arbres.

—Res de motxilles de supervivència —els va advertir—. Hem de semblar residents de la ciutat.

Durant un temps van travessar el bosc, el qual es va ser aclarint gradualment fins que van poder distingir llums centellejants de lluny.

Gradualment van anar escoltant el brogit i l'enrenou del tràfic aeri, i van saber que estaven a prop. Caminaven paral·lelament a la carretera principal.

—Allà endavant està la parada de l’aerobús —els va dir Roan—. Dona i jo portarem les credencials de Flame als Onze. Contactarem amb vosaltres quan sapiguem alguna cosa. Véns amb nosaltres, Trever?

—Em quedaré amb Flame ara com ara —va dir Trever—. Encara tinc als meus camarades del mercat negre. Ens amagaran sens dubte.

Roan va assentir.

—Bona sort. Dona i jo continuarem a peu.

Trever i Flame van sortir a la carretera. Les llums d’Ussa només estaven a un quilòmetre més o menys endavant. La parada de l’aerobús estava abarrotada. Allà era on aquells que vivien fora de la ciutat, o bé deixaven els seus transports personals o es baixaven dels transports interplanetaris per agafar els aerobusos de la ciutat.

Hi havia una petita àrea d'aterratge plena de gom a gom de motos i lliscants. Trever i Flame es van unir a la curta fila formada per esperar al següent aerobús. Va començar a caure una suau pluja.

Estic a casa, va pensar Trever.

L’aerobús va arribar i van embarcar. Ningú els hi va dedicar una segona mirada. Es van quedar prop de les portes posteriors. L’aerobús es va ficar a través dels sinuosos carrers de la ciutat. Els estrangers sovint es perdien a Ussa, ja que era una ciutat construïda al voltant de set llacs, i les carreteres eren circulars i es retorçaven unes al voltant d'altres en marejants arcs.

Més persones es van muntar i van baixar. Els passatgers van començar a reduir-se mentre l’aerobús arribava al Districte Pedra lunar, el qual estava compost per magatzems i centrals elèctriques per a la ciutat. Trever li va donar un cop de colze a la Flame, i es van baixar.

—No hi ha molt a veure per aquí —va observar Flame.

—Ens agrada així.

Trever havia baixat de l’aerobús dues parades abans de la seva destinació, només per assegurar-se que l'acostament era segur. Ell va conduir la Flame a través dels foscos carrers i per un carreró. Al final del carreró, va empènyer una porta del que semblava ser un magatzem buit i abandonat. Dins, no obstant això, hi havia llum i activitat. S'havia establert una ciutat provisional dins de les quatre parets del magatzem. Les tendes havien estat disposades, les estructures temporals aixecades, els béns del mercat negre catalogats i guardats en recipients de duracer. Mentre Trever entrava, totes les mirades es van tornar cap a ell. Un home alt i musculós, amb una espessa barba i una pistolera que li creuava el pit ple de petits però mortífers vibrodagues, es va aixecar. Flame es va posar tibant.

L'home amenaçador va obrir els braços.

—Pensàvem que estaves mort! —va cridar—. Vine aquí, múrria mostela de negre cor!

Sufocat, Trever va passar al costat de lladres que aplaudien i copejaven a l'home en l'esquena, el qual li va aixecar i li va rebregar en una abraçada d'ós que gairebé va deixar a Trever sense respiració.

Trever va copejar les espatlles de l'home perquè li deixés anar.

—Jo també m'alegro de veure't, Ptor —va dir sense aire.

Ptor li va baixar al sòl i palmejà el seu cap.

—Aconseguiré una lona per a tu i la teva amiga, perquè pugueu acomodar-vos en el terra. També una mica de menjar.

Trever va agafar la lona que li va llançar Ptor, i Flame li va ajudar a estendre-la en el sòl.

—Quan vaig començar a viure al carrer, Ptor cuidava de mi —li va dir a Flame.

—Sembla un bon tipus per guardar-te l'esquena —va comentar ella.

—Sens dubte va ajudar a la transició —va estar d'acord.

Algú havia col·locat una gran holopantalla penjant del sostre. Estaven emetent Holovisió Imperial. Ptor va mirar cap amunt i la seva cara es va aombrar.

—Ara només podem veure una cosa a Bellassa. Així i tot, van prometre emetre alguns arxius dels Jocs Galàctics aquesta nit. Serveixen per a alguna cosa, suposo.

De sobte Darth Vader va omplir la pantalla. La sala s’aquietà lentament mentre sorgia la veu del comentarista.

—Lord Vader ha estat designat especialment com l'enllaç imperial per a l'impuls bellassà per convertir totes les fàbriques en una fi productiva. La ruïna de l'economia bellassana ha estat una preocupació personal de l'Emperador...

Darth Vader va aparèixer dempeus en una habitació, envoltat per homes i dones vestits amb túniques fosques.

—...ha reunit els millors i més brillants científics humans de la galàxia...

—Què passa amb la resta de nosaltres? —va cridar algú des del fons, un dorneà, un immigrant bellassà.

—A l'Imperi no li agraden les altres espècies —va murmurar Flame—. Estan començant a ocupar totes les posicions de personal amb humans.

De sobte Trever es va quedar gelat. En la pantalla estava Ferus. Estava a Ussa.

La sala es va quedar completament en silenci.

—...ha acudit a l'heroi bellassà, Ferus Olin per rebre assistència. Ferus Olin ha obstinat les seves considerables energies a la tasca de reequipar les fàbriques bellassanes i portar una nova vida a l'economia del planeta...

De sobte la sala va esclatar en insults i esbroncs. Algú va llançar alguna cosa a la pantalla.

—Traïdor! —va cridar algú. La paraula va ser corejada fins que va fer tremolar les parets. —Traïdor! Mico-llangardaix!

Ptor va escopir en el terra.

—No vaig pensar que a un grup de lladres i traficants li importés tant la política —va murmurar la Flame.

Trever va mirar al voltant de la sala.

—A tots els bellassans els importa la política —va dir ell.

Va sentir el menyspreu a la sala. Va alçar la mirada de nou cap a Ferus.

Traïció. Com podia fer això Ferus? Fins i tot com un agent doble?

Havia estat una inspiració.

Ara era el pitjor del pitjor.

Un traïdor.

Següent