El retorn del Costat Fosc (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Ferus va empènyer a Trever sota un pesat lliscant i es va posar dempeus ràpidament, aferrant fermament el droide d’en Bog amb una mà i el sabre làser amb l'altra. Els droides li van seguir.

Per què a ell i no a Trever? Havia assumit que havien fixat el blanc en Trever al principi. Els seus rajos exactes havien estat apuntats cap al lliscant que fugia. Hi havia estat segur que li havien impactat diverses vegades...

Espera un moment.

Ferus va tornar cap a enrere, saltant sobre el sostre d'un altre lliscant. Els rajos vermells d'energia làser van sortir disparats cap a ell. En lloc de desviar-los, es va quedar immòbil.

— Ferus! —va cridar Trever.

Els rajos van passar per sobre d'ell inofensivament. Tal com havia sospitat.

Ferus va posar el droide d’en Bog a la part alta del lliscant i va baixar d'un salt. Els droides van donar la volta i van tornar. Aquesta vegada quan es van acostar, ell va saltar i els va atrapar fàcilment, un a cada mà.

—Vaja —va dir Trever.

Ferus es va asseure, girant els droides a les seves mans. Va comprovar els indicadors dels sistemes d'armament. Trever es va acostar amb curiositat.

—Què estàs fent?

—Aquest foc làser era inofensiu. No hi havia càrrega. Només em pregunto per què.

—Vam tenir sort?

—I estaven fixats sobre el droide personal d’en Bog —Ferus va recordar el moment en la plataforma d'aterratge quan Trever havia robat el droide. Els droides roshans ja s'havien estat movent cap a ell. Havien estat fixats sobre el droide d’en Bog. Per a què? Una demostració?

Ferus es va aixecar, guardant els dos droides roshans en la seva butxaca.

—Vinga. Hem de tornar.

Una mica descontent, Trever li va seguir sense obrir la boca. Ràpidament va trobar el turboascensor cap a la plataforma d'aterratge superior. Ferus es va muntar en el seient del pilot i va assenyalar un espai de càrrega en la part posterior.

—T’hauràs d'amagar aquí dins —mentre Trever començava a protestar, Ferus li va interrompre—. Simplement fes-ho. I no diguis ni una sola paraula. T'ho explicaré més tard.

Va encendre els motors i es va elevar cap a les vies de trànsit. Va veure aerolliscadors patrullant amb tropes d'assalt, i ara alguns muntats en motos barredores, omplint les vies espacials, buscant el vehicle platejat. Ferus els va evitar i va entrar en un corrent de tràfic de tornada cap a la Torre Residencial. Tota l'aventura havia portat menys de deu minuts.

Va arribar a poc a poc, deixant-li a Bog temps de sobres perquè li identifiqués. Les tropes d'assalt acordonaven la plataforma, amb els rifles làser preparats.

—Uau! Tal vegada seria millor que reconsideressis aquest acostament…—va murmurar Trever, mirant d'amagatotis des del compartiment de càrrega.

—Ajup-te! Tot va bé, creuen que sóc un d'ells, recordes?

Mentre Ferus feia descendir el vehicle, va veure que Bog s'havia retirat fins a la sala de reunions una altra vegada. La delegació roshana s'havia anat. Bog estava parlant amb un petit sathà que Ferus va reconèixer com l'oficial principal de comunicacions. Uns altres quants sathans estaven a la sala. Ferus va tractar d'albirar-los a través del reflex del transpariacer. Semblaven... reporters?

Va sortir, subjectant el droide. Bog li va veure des de l'interior. Els hi va dir als altres algunes paraules ràpides i va sortir, apressant-se cap a Ferus.

Ferus li va retornar el droide.

—L’has portat de tornada —els ulls de Bog es van estrènyer—. Qui el va robar?

—Només un típic lladre de carrer, buscant alguna cosa que vendre al mercat negre.

—Està detinguda la rata womp? M'agradaria fregir-la per a l’esmorzar.

Un grinyol va arribar des del lliscant. Afortunadament, Bog no ho va sentir.

—No —va dir Ferus—. Va deixar caure el droide, jo el vaig agafar, i vaig tornar fins a aquí. Suposo que es va adonar que era una idea estúpida.

—Vas tenir algun problema... tornant fins a aquí?

—No.

Va ser això un centelleig d'alleujament en la cara d’en Bog? Es va col·locar el droide de nou en la seva espatlla.

—Vaig pensar que venir aquí per parlar amb la delegació canviaria alguna cosa. Salvaria la bretxa —va negar amb el cap—. Mai vaig esperar que tinguessin el valor d'intentar assassinar-me.

—Què?

Bog es va inclinar cap endavant.

—Aquests droides... en l'aire. Realitzem una comprovació de seguretat sobre ells durant l'atac. Eren roshans. Va haver-hi rajos làser sorgint d'ells, directament cap a mi. Afortunadament, tinc bons reflexos.

—Els droides no li van disparar. Aquest foc làser era dels soldats d'assalt. Apuntaven al lladre!

Bog li va mirar amb el gest arrufat.

—No podies saber això.

—Estava a pocs metres —va dir Ferus—. Els trets procedien dels soldats d'assalt. Disparaven al lliscant dels lladres.

Tenia els droides roshans en la seva butxaca. Però no provarien res. Lliurar-los ara només confirmaria la seva existència i donaria més credibilitat a la mentida de Bog.

Però ara Ferus ho entenia. Tot això era una tàctica perquè Bog guanyés simpaties. Tot havia estat cosa d’en Bog. Ell havia establert la situació. Els droides roshans havien estat programats per disparar al seu droide. Va ser a causa de la mala sort el fet que en Trever anés a robar el seu droide personal al mateix temps. Però Bog havia tornat l'incident al seu favor. Afirmaria que el lladre era part del complot roshà.

Ferus estava atrapat. No podria exposar a Bog sense exposar a Trever.

Bog es va inclinar cap a ell, els seus ulls eren escletxes. Ferus es va trobar observant una mirada buida d'intel·ligència però plena d'amenaça. Ferus no es va intimidar, però va veure que si interferia amb el que Bog estava planejant, el polític no s’ho prendria a la lleugera.

—Ja que no hi ha forma que l'hagis vist realment, espero que guardis les teves equivocades impressions per a tu mateix —va dir—. Creus que perquè l'Emperador t'ha donat amnistia no pot revocar aquesta ordre en qualsevol moment? L'Emperador va venir al meu planeta, a la meva cerimònia. A qui creus que creurà?

—Al teu planeta? —Va dir Ferus—. Des de quan?

—Simplement no t'interposis en el meu camí. —li va advertir Bog.

Ferus va observar com es marxava donant mitja volta, amb el droide encara en la seva espatlla. Va tornar a la sala de reunions mentre els reporters s'apinyaven acostant-se.

Era a punt de teixir la història per tota Samària.

Ferus tenia un mal pressentiment. Un pressentiment molt dolent.

Bog sobrevalorava la seva pròpia importància. Era simplement una eina per a l'Emperador.

Igual que Ferus.

Atrapat.

Aquesta vegada, Ferus va signar la sortida del lliscant, el qual estava registrat a la Torre Residencial. Trever es va amagar en la part posterior fins que van estar prou allunyats. Ferus es va detenir en les Fonts del Crepuscle.

Trever va baixar d'un salt, amb una mirada de disgust en la seva cara.

—No puc creure que retornessis el droide. Vaig passar per un munt de problemes per robar-lo.

—Va ser una idea estúpida. Si vols ajudar a la resistència, simplement no t’involucris sense avisar. Contacta primer amb ells!

—Flame va pensar que no la prendrien de debò si no realitzava algun tipus de missió primer…

—Qui és Flame? —li va interrompre Ferus.

—Ja t'ho vaig dir, un contacte d’en Toma —ara el noi semblava malhumorat—. Tenia un trineu gravitatori ple de riqueses a Acherin, fàbriques, negocis i tot això, però va tenir un problema. Va dir no a l'Imperi, així que la van fer fora del planeta. Però va ser capaç de treure la major part de les seves riqueses abans d'això. La va invertir tota en aquest grup que està creant anomenat Cop lunar. Té la idea de finançar tots els grups de resistència als planetes del Nucli. I està posant la seva pròpia riquesa i la seva pròpia seguretat en joc. A més a més, és una pilot impressionant. És galàctica.

— Així que Toma va preparar aquesta reunió? Ell et va enviar? —Ferus coneixia perfectament a Trever a hores d'ara. Va veure la mentida començant a formar-se en la cara del noi—. Toma no et va enviar. Vas venir pel teu compte.

—Bé, ni tan sols anaven a considerar-me. Però era massa perillós per a qualsevol d'ells. Així que jo, jo...

—Tu...

—Vaig agafar la nau — va rondinar Trever—. I vaig venir aquí.

—Els vas deixar sense una nau?

— I què? No tenien una abans!

—On està la nau ara?

—En el Bosc de Cristall.

—D'acord. Tan aviat com acabem aquí, vull que tornis allà, agafis la nau, i tornis a la base.

—Sí senyor, General Ferus-Wan, senyor —va dir Trever—. Excepte per una cosa. Ja no hi ha nau.

Ferus va tancar els ulls.

— No hi ha nau?

—Crec que la vaig estavellar.

Ferus no s’ho volia creure, però podia fer-ho.

—Algú et va veure?

—Només un parell de soldats d'assalt. Però vaig escapar en el lliscant de la Flame. Va ser un passeig increïble, deixa-m’ho dir-te. I aquesta idea del finançament central de grups de resistència, ha d'engegar tots aquests plans, i trobar altres inversors... hem de posar-la en contacte amb la resistència local perquè puguin unir-se a Cop lunar.

—No vaig a portar-la amb la resistència.

—Per què no?

—Trever, podria ser qualsevol persona.

—Però Toma la coneix!

—El que em vas dir va ser que ella va contactar amb Toma. Ell tampoc sap si ella és qui diu ser. No puc posar en perill a la resistència portant-los a un desconegut.

—Ella no és un desconegut!

—Els portaré el seu missatge, això és tot —Ferus va mirar a Trever acuradament—. Li vas dir alguna cosa sobre la base secreta?

—Naturalment que no! Mai faria això, no sóc completament estúpid. Però crec que podria ajudar. Necessitem més subministraments allà. Toma i Raina ho han estat estant passant malament. Ella podria finançar la base, finançar la teva recerca. Aquesta podria ser la nostra oportunitat per construir una cosa realment, no només una base per a un parell de Jedi.

Ferus va sacsejar el cap al llarg del discurs de Trever.

—Si la base ha de tenir èxit, ha de ser petita. I quantes menys persones sàpiguen d'ella, millor. Fins i tot si Flame resulta ser qui diu ser, no vull connectar la base amb un moviment de resistència que s'estengui per tota la galàxia, encara no, de qualsevol manera.

—Però aquesta és l'única forma perquè derrotem a l'Imperi.

—Ho sé. Però moure's prematurament podria posar-nos a tots en perill. Vaig crear la base per reunir Jedi. Punt. Si ens tornem massa ambiciosos, podríem arriscar-ho tot. La base ha de seguir sent un secret.

—Has agafat alguna estranya i boja obsessió Jedi, aquest és el teu problema —es va queixar Trever—. Et van expulsar, així que ara has de demostrar que vals o quelcom així.

—No em van expulsar —va dir Ferus—. Em vaig marxar. I aquesta cerca no té res a veure amb mi. Té a veure amb salvar qualsevol cosa que pugui quedar —Ferus va lluitar amb la seva pròpia molèstia pel que havia dit el noi—. Una aliança de grups de resistència és necessària, estic d'acord. Però estic començant a comprendre això: Al final, només la Força derrotarà a l'Emperador.

Obi-Wan li ho havia intentat explicar tot això.

Ell no hi havia estat llest per escoltar-ho.

Es va recordar d’Obi-Wan ara, en un exili autoimposat a Tatooine. El més difícil, havia dit Obi-Wan, és esperar.

Què estava esperant Obi-Wan? Ferus havia pensat que tenia a veure amb esperar en abstracte. Esperar sort, esperar una oportunitat, esperar al fet que la galàxia comencés a alçar-se. Ara es va adonar d'alguna cosa: Obi-Wan estava esperant quelcom específic. Ferus no sabia el què. No se suposava que hagués de saber-ho. Obi-Wan no li ho podia dir.

Però d'alguna manera, Obi-Wan tenia esperança.

—Mira, he vist la Força en funcionament —va dir Trever—. Sé que és completament sorprenent i tot això. Però no ho és tot. És simplement una part del que pot fer-los caure. No estàs donant-li una oportunitat a Flame.

—Li donaré una oportunitat —va dir Ferus—. Però no amb la base. Portaré el seu missatge a la resistència.

—Porta'm amb tu.

—No. Ja saps com funciona una resistència. Una resistència només pot funcionar si el menor nombre de persones possible coneix qui està en el grup.

—No confies en mi.

—Per descomptat que confio en tu. Però aquesta és la millor manera, Trever. Ara deixa'm pensar com aconseguir-te una altra nau. Hauràs de sortir del planeta. Podria haver-hi un bloqueig imperial del tràfic aeri molt ràpid. Vas tenir sort que no et desintegressin en el cel.

—Eres així quan eres un Padawan Jedi? No és estrany que no li agradessis a ningú —va exclamar Trever de sobte.

Ferus es va detenir de sobte mentre les paraules de Trever li copejaven en la cara.

Va romandre en silenci un moment mentre el significat penetrava en ell.

Com més volia controlar això, més difícil li resultava. Havia de deixar d’infravalorar a Trever. Li tractava com a un nen, i no ho era. Siri ho hauria sabut. Obi-Wan ho hauria sabut. Trever havia passat per moltes coses. Havia fet moltes coses.

Era capaç de moltes més.

—Sí —va admetre Ferus—. Tens raó. Així era —llavors va sospirar—. D'acord, contactaré amb la resistència. Els parlaré de tu. Aquest és un lloc de trobada, aquí mateix. Et trobaran. Podràs explicar-los la història de la Flame a la teva manera, i ells podran decidir si es reuneixen amb ella. Et sembla just?

—Em sembla just —va dir Trever, però la seva mandíbula encara estava tibant.

El comunicador de Ferus va sonar. Ell el va mirar. Volien que tornés a la caserna general imperial. Odiava deixar les coses així amb Trever.

—Haig d'anar —va dir ell.

—Oh, t'està cridant l'Emperador? —va preguntar Trever en un to mordaç—. Llest per complir les seves ordres?

—Ja saps per què estic fent això —va dir Ferus.

Trever li va mirar, la seva expressió es va ennuvolar amb la seva desil·lusió.

—Realment no. No obstant això sé això: Si t'acostes tant al mal, aquest se’t pot enganxar.

Ferus es va allunyar, anant cap al lliscant. No tenia resposta per a Trever.

Perquè en el profund del seu cor, sospitava que Trever tenia raó.

Següent