CAPÍTOL 28
No.
Això no podia acabar
així. La seva oportunitat... la seva única oportunitat d'experimentar la Força,
malgastada.
Malgastada.
Rhinann
no comprenia el que havia succeït o per què la bota no havia afectat a Vader en
la forma en la qual el Senyor Fosc havia esperat òbviament que ho fes... la
forma que tots ells havien esperat. El Lord Sith no s'havia convertit en l’ésser
tot poderós, exponencialment augmentat, de control suprem que els rumors sobre
les propietats de la bota havien suggerit. En lloc d'això s'havia convertit en
un locus inestable d'energia, expulsant mort i destrucció.
I
ara, amb Jax Pavan i Kaj Savaros lligats a ell amb cadenes d'energia
irrompible, Vader es dirigia cap a la finestra destrossada de la sala de
control, mostrant tota intenció de destruir al Jedi i al noi.
Un
ús tan insignificant d'aquest regal estupend.
Rhinann
ja no podia suportar-ho més.
—Hauria
d'haver estat meu! —va cridar, i es va llançar des del seu amagatall
directament cap al Senyor Fosc.
Ell
no tenia res més que força bruta de la seva part, però coneixia les febleses
del seu ex-amo. L'energia de Vader va estar completament enfocada en Jax i en
el noi. Rhinann es va llançar cap a ell i va copejar l'aparell respiratori de
Vader amb els punys tancats, intentant danyar-lo desesperadament.
La
maniobra, imprevista i inesperada, va distreure a Vader. Va perdre la seva
agafada de Força tant en Jax com en Kaj i va donar diversos passos allunyant-se
de l’elomin, balancejant-se a la vora de la finestra destruïda.
Va
ser una llarga caiguda, i Rhinann sospitava que allà seria on acabaria la seva
vida, però ja no li importava. Va esgarrapar la placa pectoral amb mans com urpes,
cridant la seva angoixa una vegada i una altra.
—Era
meu! Era meu!
Va
sentir les mans d’en Vader tancant-se sobre el seu coll i va alçar la vista per
veure la seva pròpia cara desolada reflectida en la màscara obsidiana.
—Vas
robar la meva vida —va dir Rhinann sense alè mentre els dits estrenyien—.
Tindré la teva com a pagament.
Es
va abalançar; van perdre junts l'equilibri sobre l'ampit trencat, caient cap a
l'espai cavernós de més enllà.
Rhinann
mai va sentir l'impacte. Va aconseguir la seva experiència amb la Força durant
un breu i brillant moment, sentint un ressò travessant-li mentre aquesta li
reduïa a cendres.
***
La
sala de control va quedar en silenci excepte pel so de la respiració
dificultosa i els sanglots d’en Kaj. Va haver-hi moviment darrere d'ell; Jax va
sentir mans tocant-li, aixecant-li. Les mans de la Laranth i la mà bona d'I-5.
Es va aferrar a ells i va deixar que li aixequessin, llavors va fer un gest amb
el cap cap a Kaj, que jeia arraulit en el sòl.
Va
haver-hi un murmuri de so llavors quan els rescatadors van inundar la sala amb
el seu xivarri. I-5 es va tornar cap a Den, qui romania darrere d'ell
subjectant un rifle blàster que era gairebé tan gran com ell.
—Saps
si més no com usar aquesta cosa? —va preguntar l’androide.
Den
va baixar la mirada cap a l'arma.
—Bé,
no estic segur l’apunto al teu gruixut cap metàl·lic i ho descobrim?
—Jo
també m'alegro de veure't —va dir I-5 suaument.
—El
mateix dic —el sullustà va mirar de prop a l’androide danyat—. No és el mateix
braç que et va arrencar aquest wookiee quan estaves borratxo a Drongar?
—Un
moment —va dir Jax, sentint una tensió sobtada en l'atmosfera del lloc. Mirà al
seu voltant, buscant a l’Inquisidor caigut, Tesla. S'havia esvaït.
Això
no era bo.
Una
onada cataclísmica de Força des del terra de l'hangar va il·luminar fins a les
cantonades més fosques de la sala de control amb una lluentor encegadora. Tot
l'edifici es va sacsejar.
—Fora!
Sortiu fora! —Jax va esquivar una placa que queia del sostre i va mirar al seu
voltant buscant el seu sabre làser. Podria ser una fulla Sith, però era tot el
que tenia en aquest moment. La va veure tirada en el terra destrossat. Al
costat d'ella jeia el cristall de pyrònium que Vader havia agafat. Jax enllaçà
tibants circells de Força i va atreure tots dos objectes fins a les seves mans.
Llavors va córrer a tota velocitat cap a les portes obertes mentre la sala es
desintegrava al seu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada