Patrons de la Força (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Jax es va reunir amb la Laranth en una cantonada de la Sala Gruta del Racó de Sil. Tallada en la mateixa subestructura de ferrocret del bloc comercial superior i modelada per semblar una caverna natural, el sots-soterrani era l'únic lloc tranquil que posseïa la cantina.

Jax va arribar primer, va triar un cubiculum en una cantonada amb una taula modelada per semblar una estalagmita rabassuda, amb la part superior plana, i va demanar una cervesa d'arrel de daro. Llavors es va inclinar sobre la beguda color or pàl·lid observant les bombolles desaparèixer. No tenia alcohol, però semblava com si pogués tenir-ne. Ell la va xarrupar a poc a poc, assaborint el sabor cremós i preguntant-se si la Laranth apareixeria en algun moment.

Se sentia estranyament buit en el seu interior, com si alguna part d'ell estigués absent... una cosa que estava acostumat a tenir allà. I estava intranquil.

Bé, hi havia moltes raons per a l'ansietat: Inquisidors freqüentant Poloda Place, Kaj llançant arravataments de Força, Haus pressionant-los per descobrir a Kaj, Sal pressionant per planejar un assassinat. I també estava la fricció aparentment trivial entre Dejah i Laranth... i entre Dejah i Den... i entre Dejah i Rhinann. De fet, l'única gent que no semblava sentir rebuig per la zeltron eren I-5, Kaj, i el propi Jax.

Va recordar de sobte aquesta pertorbació estranya causada per la gelosia que havia sentit en les seves entranyes quan la Dejah va respondre a la necessitat emocional de Kaj. Això era francament estrany. Sí, ella era atractiva, però ell havia filtrat la porció química d'això, veritat?

Va rememorar la conversa que gairebé no havia tingut amb la Laranth a l'estudi... el seu comentari sobre deixar-la al centre mèdic. Hi havia hagut un moment en el qual ell havia mirat en els seus ulls i havia sabut —sabut amb la certesa d'una intuïció amplificada per la Força— que estaven en la mateixa longitud d'ona i que en el més profund, per sota de les diferències entre les seves espècies, les seves filosofies, els seus entrenaments, i les seves personalitats, ells eren... què?

Va sacsejar el cap. Havia estat una sensació tan fugaç. El sentiment que la coneixia, completament i francament, i que ella li coneixia amb la mateixa claredat extrema. Que eren, d'alguna forma, dues parts d'un tot que estava unit per la pròpia Força.

Llavors havia desaparegut, entelat per la seva por mútua.

I una cosa més.

Ho recordava com si hagués estat ahir: sortint al districte més enllà de l'habitació en la qual jeia Laranth; la llum del sol filtrada, els altres esperant-li, el riure càlid de la Dejah, i la sensació de què tot seria més suportable, més fàcil sense la twi’lek ombrívola...

Quelcom fred i insidiós es va elevar des del fons de l'estómac d’en Jax. Va apartar les mans de la gerra freda i es va recolzar en el cubiculum, fixant la mirada en el joc de llums a través del pàl·lid líquid ambre. Havia estat manipulat? S'havia deixat manipular?

—Estàs bé? Sembla com si la teva vida acabés de passar davant els teus ulls. —La Laranth, amb els seus propis ulls grans i foscos observant la seva cara, va lliscar en el cubiculum al seu costat.

Ell va tibar la seva agafada de la Força, envoltant-se amb el seu teixit com un mantell reconfortant. La vida passant davant els meus ulls? Sí, quelcom així. Una mica de la seva vida havia passat certament pel seu costat tan ràpidament que havia estat incapaç de tocar-la si més no abans que desaparegués. Es va girar per mirar-la, captant la preocupació honesta en els seus ulls. Podria recuperar alguna vegada aquest moment?

—Acabo de tenir una il·luminació més aviat importuna.

Les seves celles es van elevar. Ell va sacsejar el cap com si es desfés de l'epifania.

—Aquest matí vas dir que Kaj s'estava tornant envanit. Acabo d'adonar-me que jo també he estat un envanit. I amb una cosa molt més important que un androide de pràctica.

—Avui estàs ple d'endevinalles. Sones com el Mestre Yoda.

Ell va sacsejar de nou el cap, entrellaçant les mans al voltant de la cervesa d'arrel de daro.

—El Mestre Yoda mai hauria comès aquest error.

Ella li va contemplar, els seus ulls, ell estava segur, veien més del que ell volia.

—Estic segura, si li haguessis preguntat, que ell t'hauria dit que tots cometem aquesta classe d'error de tant en tant.

Ell va obrir la boca per preguntar el que volia dir amb aquesta classe d'error quan ella va dirigir la seva atenció a un parell de rodians que acabaven d'entrar en la gruta tènuement il·luminada agafats del braç. Quan ella es va tornar cap a ell, va saber que havia passat un altre dels moments de la seva vida. El pensament va portar amb si un pessigolleig de pànic naixent.

No hi ha emoció; hi ha pau.

—Què tal està el teu germà petit? —li va preguntar Laranth, referint-se a Kaj.

—Està bé. Estava jugant sàbacc amb.., amb els nois.

—Estava jugant sàbacc amb la zeltron.

Havia estat tan transparent?

—És això un problema?

—No. De fet, crec que és una bona idea. Ella pot mantenir-lo calmat. Va fer miracles amb la femella togruta, en tots els aspectes —va inclinar el cap cap a la beguda d'ell i va alçar la veu només una mica—. Per què no acabes això perquè puguem anar a algun lloc més privat?

Ell va forcejar breument contra la dissonància cognitiva, confús durant mig segon per la suau calidesa de la seva veu. L'estàtica imprecisa que es va aixecar entre ells quan ella es va acostar a ell.

No hi ha passió; hi ha serenitat.

Ell va acabar d'un glop la seva beguda i li va somriure obertament, adoptant el seu paper assignat.

—Aniré a qualsevol lloc que vulguis portar-me.

Ella li va dedicar una mirada que, des de l'altre costat de la sala, devia haver semblat ardent. De prop, l'efecte era una mica diferent. Més com escaldadora.

Ell es va asserenar.

—Què... massa? —va murmurar.

Ella va prendre la seva mà i el va treure del cubiculum. Estaven sortint de la cantina quan una alta devish es va creuar amb ells en l'entrada.

—Laranth! —va cridar la dona amb un ampli somriure. La twi’lek va retornar la salutació, però no el somriure.

—Qui és el nou home? —va preguntar la devish, amb una mirada lasciva i suggeridora en la seva vermella i saturnina cara.

—Encara no ho sé —li va dir Laranth—. Però vaig a descobrir-ho.

Van deixar la cantina amb el riure de la devish seguint-los carrer avall.

—El nou home? —va preguntar Jax quan havien recorregut un bloc—. Hi ha un de vell?

—Em trobo amb molta gent en aquesta cantina, Jax. Contactes. Amics.

Amants?, va voler preguntar ell, però no ho va fer.

Van baixar tres nivells des del mateix límit de l’espaiport, fins a un laberint de túnels i carrerons tan complexos que Jax es va preguntar com algú que no fos un Jedi —o almenys un adepte en la Força— podia trobar de nou el camí de tornada.

Quan pensava que havien d'estar arribant a la seva destinació, Laranth es va pujar a un aerolliscador que estava esperant, i van ser portats a un barri no gaire diferent al que albergava Poloda Place. En el profund de l'entrecreuar de carrerons hi havia un vell teatre del tipus dels quals organitzaven funcions en viu per a audiències limitades. Havia estat l'últim uns quatre-cents anys enrere, però ja feia temps que el vell edifici havia deixat enrere la seva esplendor i estava cobert de verrim i glòria passada. Tenia una petita galeria d'art en la planta baixa on artistes desconeguts per Jax exhibien un variat conjunt d'obres, incloent, va notar amb interès, alguns murals de llum.

Encara que el mitjà era el mateix que l'utilitzat pel difunt Ves Volette, l'estil de l'exposició era completament diferent. En lloc d'un bol del que brollava una font de llum enginyosament modelada, aquests estaven modelats amb la llum saltant cap a la paret des d'una safata llarga i estreta o fins i tot des d'una barra que allotjava els emissors i els generadors de camp. També eren significativament més petits que les obres de Volette, i els generadors eren miniatures.

Així i tot, va captar l'atenció de la Laranth i va indicar les obres amb un gest.

—Interessant.

—Sí. Jo mateixa em vaig preguntar per ells quan vas esmentar el pla per les de Volette. Encara que aquestes no tenen res semblat en poder cohesiu dels camps de les obres de Volette.

—Podrien servir en una emergència.

La Laranth li va dirigir una mirada dura.

—Estàs planejant crear una emergència que provi aquesta teoria?

Jax va fer una ganyota.

—Mai planifico emergències. Simplement semblen ocórrer.

Laranth va girar el cap, el seu lekku dret s'enrotllava i desenrotllava. Ella va gesticular cap al que semblava ser una paret buida coberta d'un esprai de llum.

—A través d'aquí.

—A través d'on? —va començar a preguntar Jax, quan la twi’lek va travessar la paret. Correcció: l'holograma d'una paret. Ell la va seguir i es va trobar en el tub d'un turboascensor. No podia distingir immediatament si estaven pujant o baixant. Va usar un circell de la Força per descobrir-ho. Ascendien, sorprenentment.

Van sortir a un passadís que albergava diversos grups de portes. Ella el va conduir fins a l'extrem més allunyat del passadís i a través d'un parell de portes que es van obrir amb un espetec i un sospir.

***

Den va tornar a reproduir el missatge hologràfic de nou, amb el cor desbocat davant la resplendor de la cara de l’Eyar, davant la dolçor de la seva veu. L'impacte d'aquestes coses li va sorprendre. Ell era almenys dotze anys més vell que la cantant sullustana. Desgastat. Cansat. Vell. Però sentir-la, veure-la, li feia sentir-se rejovenit, especialment considerava l'essència del seu missatge:

—Què et reté, estimat? Quan aviat pots tornar a casa?

Casa.

Déus de la llar i el pujol, aquesta sí era una paraula gloriosa. Sentint-la en la seva ment, es va preguntar si necessitava si més no esperar a la decisió de Jax. Den es va aixecar de l'estació de treball i, amb una pressa estranya i tremolosa, va començar a fer l'equipatge.

Només estava cobrint totes les seves bases, es va dir a si mateix. Simplement es preparava davant qualsevol eventualitat. Només empaquetava allò bàsic, essencial... que era tot amb el que havia viatjat sempre, francament. Una carrera en el negoci de les notícies li havia ensenyat a estar sempre preparat per sortir volant per la porta d'un moment a un altre, mai amb res més que el que li entrés en una petita maleta de mà.

En deu minuts estava llest. Tot el que necessitava era usar una targeta de crèdits per assegurar una llitera en un creuer estel·lar sortint. Això li portaria menys de cinc minuts.

Mirà al voltant de l'habitació i es va sorprendre davant la poca emoció que va sentir. Va pensar en I-5, el seu amic. Sabia que estava sent un covard en marxar sense acomiadar-se. Però no podia esperar... no podria arriscar-se a perdre la seva determinació. Havia d'anar-se’n mentre tingués el valor. Perquè segons estaven anant les coses, pot ser que no tingués una altra oportunitat.

—Suficients aventures —va murmurar—. És hora de descansar.

Den va sortir per la porta, que es va lliscar darrere d'ell amb el so d'un sospir desesperat.

***

L'habitació era còmoda sense ser opulenta, els colors eren rics i càlids, el mobiliari estava fet a mà. Jax, qui mai havia estat aquí abans, va quedar prou impressionat per l'habitació mentre la Laranth li guiava cap a dintre... i encara més impressionat pel seu únic ocupant.

Assegut en l'estreta vora d'una gran taula oval estava el líder de Fuetada, Thi Xon Yimmon. Un cerean, era una figura imponent, d'uns dos metres d'alt, la seva altura accentuada per l'alt crani afusat comú de la seva espècie, que albergava un cervell binari. Era aquesta característica singular, juntament amb un temperament inusitadament calmat, allò que li convertia en el líder ideal per a una organització multifacètica com Fuetada. Aquests cervells bessons, capaços de funcionar semi-independentment, permetien a Yimmon concentrar-se amb eficàcia en diversos temes simultàniament. Jax ja s'havia trobat amb l'home una vegada i havia quedat impressionat fins al punt de preguntar-se si Yimmon no tindria alguna habilitat latent de la Força. Era conegut per viure d'acord amb els principis Jedi, almenys fins a cert punt. A Jax no li sorprenia que la Laranth trobés el lideratge de Yimmon extremadament atraient.

El líder de Fuetada es va aixecar, somrient gentilment, i va tendir una mà gran cap a Jax. La gruixuda mata de brillant pèl negre-blavós que creixia en la part posterior i als costats del cap del cerean era llarga i teixida en trenes adornades.

—Asseu-te —va dir Yimmon, la seva veu un baríton profund i càlid—. Laranth em diu que tens algunes preguntes.

—Per a tots dos, en realitat —va dir Jax. La seva mirada va captar a Laranth just quan ella es tornava per marxar-se. Ella es va congelar, dedicant-li una mirada impenetrable. A un gest de Yimmon ella es va acostar a la taula i es va asseure al costat del Jedi.

—Si us plau —Yimmon va tendir les seves mans cap a Jax, palmells amunt, com per rebre les preguntes.

—Primer —va dir Jax—. Li ha parlat Laranth sobre el jove adepte que hem acollit, Kajin Savaros?

El cerean va assentir.

—Sí. Un jove extraordinari, en tots els aspectes.

—I perillós —va afegir la Laranth.

—I en una situació perillosa —va dir Jax—. Els Inquisidors estan rabiosos per atrapar-li des que va matar a un d'ells. I desafortunadament, les seves projeccions de Força han atret la seva atenció.

—Han hagut de resituar-se —va afegir la Laranth—. Vader ha ordenat al prefecte policial del Sector Zi-Kree investigar el cas.

Thi Xon Yimmon va assentir.

—Pol Haus.

—Li coneix?

—Ha servit bé al cos de policia durant dècades. És una força a tenir en compte, encara que sé que no ho sembla a primera vista.

—Ens ha suggerit que hauríem de trobar a Kaj i lliurar-lo.

—Crec que hauríeu.

Això va agafar a Jax desprevingut.

—Com diu?

Els ulls d’en Yimmon van brillar intensament amb gaubança sobtada.

—Pol em va preguntar si estaria disposat a revelar la nostra connexió. Li vaig dir que si ell ho estava, jo no podia fer menys. Pol Haus era un dels operatius originals de Fuetada, Jax. Un dels primers. Pots confiar en ell? Sí. Pots confiar que farà el millor per a Fuetada i per a la gent a la qual serveix.

—Llavors si l'existència de Kaj semblés no ser el millor per a Fuetada...

Yimmon va negar amb el cap.

—Tal vegada estàs buscant capes de significat on no n'hi ha. Fuetada, com l'Orde Jedi, es fonamenta en la convicció que la gent ha de ser digna de confiança en les seves relacions amb els uns i els altres. Ell m'ha dit que no tenen intenció de fer-li cap dany a l'adepte, i li crec.

—Per què no ens va dir això? —va preguntar Jax—. No va dir res sobre protegir a Kaj.

—No em sorprèn. Té experiència en no donar a oïdors potencials res que escoltar. Reuneix-te amb ell on pugueu parlar lliurement i planera, i fes les teves preguntes. Encara que m'equivoqui amb ell, crec que sabries si et menteix directament.

Si s'equivoca? Un pensament inquietant.

—Podria equivocar-se amb ell?

El cerean es va encongir d'espatlles.

—Qualsevol pot equivocar-se sobre qualsevol cosa. Però, encara que he vist a Pol Haus mentir, mai li he vist ser deshonest.

Jax va parpellejar davant l'aparent paradoxa, però es va adonar que comprenia el que Yimmon estava dient. Hi havia mentides que es deien amb la intenció d'enganyar activament i mentides que es deien merament per desviar o protegir.

—I això —va dir Jax—, em porta a la meva segona pregunta, Tuden Sal.

—També un operatiu de confiança.

—Li ha parlat del seu pla?

Laranth i Yimmon van intercanviar mirades. Llavors Yimmon va dir:

—Havíem parlat que ell formés una cèl·lula especial que duria a terme missions especialment perilloses.

Jax no coneixia una altra forma de dir-ho que no fos directament.

—Vol que I-5 assassini a l'Emperador Palpatine.

Laranth es va posar d'un verd més profund, i els ulls de Yimmon es van obrir encara més. Cap va dir res, sinó que van esperar al fet que ell continués.

—La justificació racional és que els pensaments d'un androide no poden ser llegits mitjançant la Força, així que les seves intencions estarien emmascarades i la seva presència passaria desapercebuda. Estaria disfressat, per descomptat, per semblar un 3PO o algun altre androide de protocol similar. I tenint en compte que no té cap programació que li impedeixi fer mal a un orgànic...

Thi Xon Yimmon estava assentint, els seus ulls vetllats.

—Sí, per descomptat. La lògica és impecable.

—Però què pensa del pla?

—Què en penses tu?

—Tinc la ment dividida, gairebé literalment. Primer, entén que Sal ha estat menys de fiar en... bé, no puc parlar per la meva experiència, però certament en referència al meu pare i a I-5.

Yimmon semblava genuïnament entristit.

—Sí, Tuden Sal em va parlar bastant obertament de la seva traïció. Ell se sent empès a «arreglar les coses» com ell ho va dir.

—Ell té raons molt personals per voler mort a l'Emperador —va dir Jax—. La seva família va ser destrossada per la seva culpa. Va haver d'enviar lluny a la seva dona i fills per salvar les seves vides... o això diu. I ho va perdre gairebé tot, tot en el transcurs d'una tarda... la mateixa tarda que ell va vendre a I-5. Al final ni tan sols va aconseguir els crèdits d'aquell tracte per mantenir-se. Ell culpa a l'Emperador i a Sol Negre a parts iguals, i tenint en compte que l'Emperador permet que el Sol Negre prosperi... —es va encongir d'espatlles.

Thi Xon Yimmon va assentir.

—I per a tu aquestes no són raons suficientment bones per posar en perill als teus amics?

—Per alimentar la venjança d'un altre home? No. Però ell també ha esmentat certs punts sobre el que significa la continuada existència de l'Emperador per a Fuetada, per als Jedi, per a la gent que viu sota el govern de l'Imperi. Aquestes són coses que no puc ignorar.

—I aquestes serien les teves raons per permetre a I-5 dur a terme el que gairebé amb seguretat seria una missió suïcida?

—Ell està d'acord a acatar la meva decisió. Simplement no estic segur...

—Són aquestes les teves raons, Jax? —va preguntar la Laranth, sobtadament desbordant d'intensitat.

—Jo... no estic segur de saber a què et refereixes.

—Has dit que Tuden Sal era un home mogut per la venjança. Què hi ha de tu? També et mou la venjança?

Ell la va mirar fixament, sentint com si ella contemplés el fons de la seva ànima i llegís les seves pors més profundes. Va sentir també la mirada de Xon Yimmon, i va resistir l'impuls d'escudar-se de tots dos.

En lloc d'això, es va lliurar al seu escrutini. Obrint la seva ment, mantenint la mirada de la Laranth, va dir:

—Digues-m'ho tu. Si us plau. Per això aquesta decisió ha estat tan difícil per a mi. Jo... temo que les meves raons per buscar la mort de Palpatine podrien estar més a prop de les autèntiques raons de Sal del que crec. He arribat a comprendre en els últims temps que no sempre sóc honest amb mi mateix sobre algunes coses.

No va esmentar que per últims es referia a menys d'una hora abans en el Racó de Sil.

—Sóc un Jedi, Laranth. Si vull seguir sent un Jedi, no puc ser un home mogut per la venjança. No crec que sigui això el que sóc, però no puc dir-li a I-5 que faci això tret que estigui segur. O almenys més segur del que estic ara. Ell està preparat per convertir-se en una arma i posar l'ús d'aquesta arma a les meves mans.

Laranth va mantenir la seva mirada una mica més, llavors va baixar la vista.

—Hi ha moltes raons per les quals Palpatine hauria de morir. És una nafra per a la galàxia... ell i els Sith. Sí, ja sé les teories sobre l'equilibri còsmic i les filosofies sobre la dualitat de la Força —ella va dirigir una mirada breu cap a Yimmon com si aquesta fos una discussió existent—. Però no les crec. El mal és el mal.

—Sí —va dir Yimmon suaument—. I si això és així, i si Jax es compromet a si mateix i al seu equip en un intent de llevar-li la vida a Palpatine, llavors què li diferencia d'aquells que representen el Costat Fosc?

Els ulls de la Laranth centellejaren.

—Llavors combatre la maldat no seria maldat en si mateix? Quan Kaj va matar aquest Inquisidor per salvar-se, no va ser aquest un acte malvat?

—Aquest va ser un acte instintiu de defensa pròpia. Tuden Sal parla d'entrar premeditadament al territori de Palpatine i matar-lo. Difícilment és un acte de defensa pròpia.

—Però no m'ha dit sempre que lluitar en defensa d'uns altres és noble? Que fins i tot la ràbia pot ser positiva si es dirigeix cap a la injustícia? La mort de l'Emperador salvaria incomptables bilions de la injustícia, i dels horrors esdevinguts als Jedi, els M’haelian, els Caamasi, i la Força sabrà quants altres.

La seva veu era baixa però apassionada. Veient de nou la seva aura composta de resplendents brins candents, Jax va sentir un ressorgiment de la seva admiració per la twi’lek.

Thi Xon Yimmon va inclinar el cap lleument, llavors es va tornar cap a Jax.

—Un dilema. Temo que no t'hem donat cap alleujament.

—No vaig venir buscant alleujament. Vaig venir per la seva consideració reflexiva... per la seva saviesa. Per tot això li dono les gràcies. —Jax es va aixecar, es va inclinar respectuosament i va deixar la caserna general de Fuetada.

Mentre es marxava, les paraules dites suaument de Thi Xon Yimmon seguien ressonant en les seves oïdes: Si Jax es compromet a si mateix i al seu equip en un intent de llevar-li la vida a Palpatine, llavors què li diferencia d'aquells que representen el Costat Fosc?

Ell no tenia cap resposta per a això.

Següent