Contra l'Imperi (I)

Contra l'Imperi

L'últim dels Jedi 8 

Jude Watson

GUIA DE PERSONATGES

Els últims dels Jedi

Obi-Wan Kenobi: El gran Mestre Jedi, ara a l'exili de Tatooine.

Ferus Olin: Antic Padawan Jedi, una vegada aprenent de la Mestra Jedi Siri Tachi, actualment un agent doble contra l'Imperi, al planeta Bellassa.

Solace: Antigament la Dama Jedi Fy-Tor Ana; es va convertir en caça-recompenses després que es va establir l'Imperi.

Garen Muln: Afeblit durant llargs mesos d'amagar-se després de l'Ordre 66; resideix a la base secreta de l'asteroide que Ferus Olin ha establert.

Ry-Gaul: Fugint des de l'Ordre 66; trobat per la Solace.

Els Esborrats

Una coalició liberal d'aquells que han estat condemnats a mort per l'Imperi, van renunciar a les seves identitats oficials i van desaparèixer; localitzats a Coruscant.

Dexter (Dex) Jettster: Antic amo del Restaurant d’en Dex; ha establert una casa refugi en el Districte Taronja de Coruscant.

Oryon: Antic cap d'una prominent xarxa d'espionatge bothan durant les Guerres Clon; divideix el seu temps entre la base secreta de l'asteroide i l'amagatall d’en Dex.

Keets Freely: Antic llorejat periodista investigador; ara s'amaga a la casa refugi d’en Dex.

Curran Calàdian: Antic ajudant Senatorial de Svivreni; cosí del difunt ajudant Senatorial i amic d’Obi-Wan Kenobi, Tyro Calàdian; condemnat a mort a causa de la seva evident resistència a l'establiment de l'Imperi; viu a la casa refugi d’en Dex.

Cuidadors de la Base

Raina Quill: Famosa pilot de la lluita del planeta Acherin contra l'Imperi.

Toma: Antic general i comandant de la força de Resistència d’Acherin.

Els Onze

Moviment de Resistència al planeta Bellassa; el grup està començant a ser conegut al llarg de tot l'Imperi; format primerament per onze homes i dones però ha augmentat fins a incloure centenars a la ciutat d’Ussa aconseguint més recolzament en tot el planeta.

Roan Lands: Un dels Onze originals; amic i soci de Ferus Olin; assassinat per Darth Vader.

Dona Telamark: Partidària dels Onze; va amagar a Ferus Olin en el seu retir de la muntanya després d'escapar d'una presó imperial.

Wil: Un dels Onze originals i ara el seu coordinador principal.

Dr. Amie Antin: Prestava els seus serveis mèdics al grup, després es va unir; ara és la segona al comandament.

Amics i aliats de Ferus Olin

Trever Flume: Company de 13 anys de Ferus Olin, antic nen de carrer i operador del mercat negre de Bellassa; ara un membre honorari dels Onze de Bellassa i un combatent de la Resistència, encobert en l'Acadèmia Naval Imperial de Coruscant.

Clive Flax: Antic músic i espia corporatiu convertit en agent doble durant les Guerres Clon; amic de Ferus i Roan; evadit amb Ferus del planeta presó imperial de Dontamo.

Astri Oddo: Anteriorment Astri Oddo Divínian; divorciada del polític Bog Divínian després que aquest es va unir amb Sano Sauro i la Confederació de Sistemes Independents durant les Guerres Clon; ara fugint, amagant-se d’en Bog; experta pirata informàtica especialitzada en sistemes de codi informàtic.

Lune Oddo Divínian: Fill de vuit anys de l’Astri i Bog Divínian, adepte a la Força.

Linna Naltree: Experta mèdica que va ajudar a Trever a escapar.

Flame: Amiga misteriosa i rica dels Onze i altres grups de Resistència.

CAPÍTOL 1

La seva breu vida hi havia estat marcada per megatones de mala sort, però almenys Trever es considerava a si mateix afortunat en un aspecte: L'assistència regular a l'Acadèmia Diària Ussana ja no era obligatòria.

Quan el seu pare i el seu germà van ser assassinats per les forces imperials després de les Guerres Clon, el seu món havia explotat. Tot havia deixat de tenir sentit, i anar a escola havia tingut el menor sentit de tots. Així que havia tancat la porta a la seva antiga vida i l'havia deixat per sempre. S'havia convertit en un nen de carrer, en un lladre, en un estafador. Llavors havia descobert que Ferus Olin, el tipus que li deixava passar la nit en la seva rebotiga, solia ser un Jedi, i el següent que va saber... wha woosh, estava travessant bloquejos i esquivant soldats d'assalt.

En el primer lloc de la llista de coses que esperava no fer mai més: anar a escola. Era demanar massa. Ara era un fresc recluta en l'Acadèmia Naval Imperial de Coruscant.

Per què no podria haver anat a amagar-se en algun lloc divertit, com una cantina d'estació espacial en la Vora Exterior?

Perquè Lune Oddo Divínian, el fill sensible a la Força de l’Astri Oddo, havia estat segrestat pel seu pare i li havien enviat allà. I Astri estava frenètica per recuperar-lo. Així que Trever s'havia ofert per allistar-se, fer contacte, i treure'ls als dos en un parell de dies. Almenys aquest era el pla.

Per a Trever, l'escola sempre s'havia semblat a una presó. Però en l'Acadèmia Naval Imperial realment se sentia com si estigués a la presó. No hi havia manilles atordidores ni cel·les d'energia, però hi havia uns sistemes de seguretat amb els últims avanços, credencials d'identificació, i uns vells droides de combat sèrie B-1 de les Guerres Clon que havien estat reactivats i reprogramats per encarregar-se de la seguretat. Estaven encara en instal·lacions temporals que l'Imperi havia requisat, un vell hospital construït amb sintopedra grisa. El lloc no tenia finestres i encara conservava l'olor de bacta.

Ell es veia com cadascun d'aquests altres reclutes, amb un tall de pèl recent gairebé al zero, la túnica i els pantalons de color pantà i la petita gorra més estúpida que havia tingut la desgràcia d'haver-se posat mai en el cap. Trever se la va treure i la va ficar en la seva butxaca. Havia deixat enrere les seves robes i possessions en el punt de control, i ara havia de trobar la seva habitació.

Els passadissos estaven buits de moment. Era hora de classe. Tots els reclutes estaven suant sobre holollibres, i aviat ell s'uniria a ells en aquesta diversió.

— Escolta, cuc de grava! —una veu esmolada li va cridar des d'enrere.

Trever va seguir caminant. No estava allà per veure's involucrat en baralles d'estudiants.

— Estic parlant amb tu, cuc de grava!

...A menys, per descomptat, que algun busca-raons idiota intentés trencar-li la cara. Trever es va girar. Un recluta alt amb tres barres platejades en el seu pit li va mirar de dalt a baix.

Mantingues la calma, li havia instruït Keets Freely. Keets havia investigat un article en l'Acadèmia Imperial quan aquesta encara estava en la fase de planificació. Quan Keets era periodista, abans que aconseguís que posessin preu al seu cap, després d'haver enfuriat a l'Imperi diverses vegades. Ets un nou recluta. Estàs en el fons del munt. Simplement gairebé tothom té permís per torturar-te. És part del procés. Volen convertir-te en un imperial. Volen doblegar-te i reconstruir-te de nou. Facis el que facis, no perdis la calma.

—On està la teva gorra, cuc de grava?

Oh. La gorra. Trever va ficar la mà en la butxaca i la va treure.

—Estàs obligat a portar-la posada tot el temps.

—Ningú m'ho va dir. Ho sento. Acabo d'arribar fa un parell de minuts —va dir Trever.

—Posa-te-la ja, cuc de grava! —el recluta alt li va donar una manotada i la gorra va caure al terra.

—Això ha estat contraproduent —va dir Trever.

Va ocórrer una cosa interessant quan aquest recluta particular es va enfadar. Les seves galtes es van posar pàl·lides però el seu coll va enrogir. Si Trever hagués estat als carrers d’Ussa, li hauria fet un comentari. Cridant-li al tipus kete gola de robí i sortint disparat. Trever era millor corredor que lluitador.

El que els busca-raons no comprenien era que havies de particularitzar els teus insults.

Qualsevol podia dir-li a algú cuc de grava, per la lluna.

Però se suposava que no anava a perdre la calma. Era la millor esperança d’en Lune de sortir d'allà.

—Recull això —l'altre estudiant va escopir cada paraula. Trever la va recollir. Es va posar la gorra en el cap—. Insubordinació i delinqüència en l'uniforme —el llavi del recluta es va corbar. Es va acostar una mica més—. Mala sort en el teu primer dia. Estàs mort. —I de sobte el canó d'un blàster estava apuntant al pit d’en Trever.

El tipus no era simplement un busca-raons, era un llunàtic! Els genolls de Trever gairebé es van col·lapsar. Després de tot això, després de tot el que havia travessat, això no podia ocórrer. No aquí. Va sentir una agullonada desagradable.

—Deu degradacions —va dir l'estudiant, i es va marxar a grans passos. Què acabava d'ocórrer? es va preguntar Trever. Què era una degradació? La suor va degotar per la seva esquena. Va pensar que havia mirat a la mort a la cara.

Tremolant, va aconseguir arribar a la seva habitació. Tenia la seva pròpia cambra petita, just l'espai suficient per un catre i una petita còmoda.

Primer t'aïllen, li havia explicat Keets. Part de la descomposició de la teva personalitat. No volen que tinguis personalitat, nen.

Hi havia prestatges de dalt a baix per tenir espai de treball. Trever va col·locar les seves coses i va saltar sobre el catre. No era molt confortable. El petit coixí era com una roca.

S'havia fixat en un armari de subministraments en entrar. Trever va sortir amb cura i va avançar pel passadís, alerta davant altres estudiants i aquest blàster fals. Va obrir la porta de l'armari de subministraments.

Ah. Un munt de mantes i coixins. Ràpidament va agafar alguns coixins i va tornar a la seva cambra. Els va llançar sobre el seu llit. Tal vegada pogués ser còmode mentre estava allà.

—Activi unitat de missatge —la veu era insistent i arribava des d'un panell de control prop de la porta. Una llum vermella estava parpellejant. Trever va pressionar el seu polze contra un panell sensor per identificar-se.

—Recluta Fortin, presenti's davant el Tinent Maggis, Conseller Guardià, per a l'entrevista d'orientació —va dir la veu.

Fortin era el nom dels falsos documents d'identificació que Dex Jettster li havia aconseguit. Dex i Keets eren membres dels Esborrats, els qui havien eliminat les seves identitats anteriors per amagar-se de l'Imperi. Dex havia establert una casa refugi en el Carreró del Facinerós en el Districte Taronja, un lloc enterrat tan profundament en el submón de Coruscant que ni tan sols l'Imperi volia anar fins a allà. L’havien entrenat a la casa refugi, dient-li pel nom una vegada i una altra, repassant la seva història fins que va pensar que es llançaria per la finestra.

Trever va deixar la seva habitació i es va dirigir cap al turboascensor. Li havien donat el nombre de l'oficina del tinent quan va arribar, i sabia que estava prop de l'oficina on s'havia registrat. Havia realitzat un examen de col·locació aquest mateix matí, i els resultats havien estat tabulats. Esperava que no li traguessin de l'orella.

La teoria mai havien estat el seu punt fort.

Va arribar a l'oficina i va activar la llum d'avís que li diria al Tinent Maggis que estava esperant.

Trever va tirar del coll de la seva túnica. No estava acostumat a portar roba tan ajustada. Es desfaria d'aquesta conjuntura tan aviat com pogués pensar en una forma de treure a Lune d'amagat.

No havia estat difícil allistar-li. No amb els astuts experts que li envoltaven. Per primera vegada en la seva vida, tenia un expedient acadèmic impecable. Keets Freely havia afegit el toc extra fabricant alguns articles que ell suposadament havia escrit per al periòdic de la seva escola, tot sobre com la galàxia era un lloc de justícia i ordre des que l'Imperi va prendre el comandament. Pur fems de bantha, per descomptat, però quan buscaves la seva identificació falsa a través dels canals habituals, això era el que trobaves.

Esperava que tot això es mantingués sota l'escrutini imperial. No era la forma de vida més llesta del lloc. Si fallava en la prova de col·locació, li traurien a palades en el seu primer dia.

La porta es va obrir amb un xiuxiueig.

—Entri, ja! —va bordar una veu impacient.

Trever havia estat esperant a un oficial imperial estàndard. Tots ells semblaven estar trets del motlle de l'Emperador o, almenys, com Palpatine solia semblar abans que es convertís en un horror hologràfic. Alt, gris, pàl·lid. Sense sang.

Però aquest oficial era baix, amb un tòrax ampli i una gran mata de rebel pèl negre. Les seves galtes de pa li donaven una aparença juvenil, però el seu semblant sorrut era desagradablement adult. La seva gorra d'oficial estava col·locada obliquament sobre un llum, com si l'hagués llançat a través de l'habitació quan se l’havia tret.

Maggis tenia la cara prop de la pantalla.

—Fortin. Abismal en la teoria..., matemàtiques, atroç. Ciència, miserable. Comprensió històrica, per sota del meu menyspreu —Maggis li va contemplar amb pur disgust—. En resum, és el recluta més penós que he vist mai. Com vas aconseguir ser acceptat?

Trever va intentar semblar més llest.

—Suposo que estava nerviós quan vaig fer la prova de col·locació.

—Va puntuar alt en reflexos i pilotatge. Estem buscant pilots. Així que benvingut a la Marina Imperial, si no fracasses.

—Gràcies.

—Gràcies, senyor.

—No hi ha per què.

—No li estic donant les gràcies, idiota. Utilitzi sempre 'senyor' en parlar amb un oficial superior. Aquest seria jo.

—Sí, senyor.

Maggis va mirar la pantalla de nou.

—L'altra notícia encoratjadora és que amb prou feines en una hora per aquí, ha aconseguit acumular deu degradacions. Fortin, és conscient, veritat, que amb cinquanta el farem fora.

—No m'ho van dir, senyor. Ni tan sols em van dir que era una degradació.

—No li diem tot. S'espera que esbrini coses per si mateix —Maggis es va reclinar i va somriure—. I si pensa que fer-lo fora no és una cosa tan dolenta, deixi'm explicar-li. No marxa d’aquí, va als Cossos Miners i presta servei allà. Així que si jo fos vostè, seguiria les regles.

— Però que ocorre si trenco una regla mentre tracto de descobrir quines són les regles?

El somriure d’en Maggis es va fer més ampla.

—Suposo que se li va acabar la sort.

Trever va empassar saliva. Ell no s'havia allistat per tenir aquesta conversa de bojos.

De cap manera.

—Reconeixem, no obstant això, que vostè podria necessitar una mica d'ajuda de tant en tant. Li assignarem un recluta major que farà les funcions de mentor mentre està aquí. Veig que ja l’ha conegut.

Trever va tenir una sensació d'enfonsament.

—Recluta Kestrel. Aparentment va tenir un problema amb la seva gorra. Bé. Estic segur que ell serà d'ajuda a pesar que li disparés aquest matí. I llavors un dia, si és molt, molt bo, aconseguirà tenir un blàster fals i espantar als nous reclutes vostè mateix —Maggis va prémer algunes tecles—. Ha d'estar en pilotatge avançat en dos minuts. El retard fa que acumuli una altra degradació.

—Pot indicar-me on està la classe, senyor? No em van donar un plànol de l'edifici.

—Semblo un droide regulador del tràfic?

Estupend. Simplement estupend. Trever es va girar per marxar-se.

—I Fortin?

—Senyor?

—Té altres cinc degradacions en el seu expedient. Jo retornaria aquests coixins si fos vostè.

Següent