Contra l'Imperi (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Ferus havia sentit la preocupació de la Solace, hauria d'haver dissimulat millor. Hauria d'aprendre a fer-ho. Imaginava que Palpatine era un mestre en això: havia enganyat a un Senat sencer, després de tot, sense esmentar al Consell Jedi.

El record del que havia fet en la guarnició encara li atabalava. Havia temut que la Solace ho captés, i així havia estat.

També li havia mentit, no anava a tornar a la guarnició. No podia suportar dir-los a on anava, perquè no podia suportar dir el nom de Roan davant d'ells.

Era llavors quan sorgia la còlera i li ofegava.

Hi havia una cosa més que havia de fer abans de deixar Bellassa, havia de visitar a la família de Roan.

Una vegada també havien estat la seva família. Ferus havia arribat a Bellassa sense amics i sol. Havia viscut tota la seva vida en el Temple Jedi, allà hi havia hagut suficient solitud i contemplació, però sempre estaves envoltat per la vibrant vida i energia del lloc, et senties connectat. Quan va arribar a Ussa s'havia sentit com si la gravetat no fes efecte en ell, com si simplement surés a través de l'espai i el temps, sense connectar-li a res ni a ningú. Llavors Roan es va fer amic seu i li va retornar al terra, li va donar una llar.

Ferus va anar amb compte de deixar l’aerolliscant imperial en un punt de control i donar un llarg passeig fins a la casa dels pares de Roan. Ara vivien en una casa diferent, sota un altre nom. S'havia tornat massa perillós per a ells viure al descobert com la família de Roan. Roan havia restringit les seves visites en l'últim any. Ferus no els havia vist en absolut.

Es va detenir enfront de la porta, sabent que el sensor estava revisant-li a la recerca d'armes. El seu sabre làser seria detectat i s'activaria una alerta a l'interior. Però li reconeixerien i li deixarien entrar.

La porta es va obrir. La mare de Roan, Enna, va estendre la seva mà. Les llàgrimes brillaven intensament en els seus ulls.

—Ferus. Has vingut.

Ell va avançar cap a la seva abraçada.

—Havia de fer-ho.

Ella li va conduir dins. Va posar una mà en la seva galta.

—Gràcies.

Ell la va seguir fins a l'habitació principal. El pare de Roan, Alexir, es va posar dempeus i li va abraçar.

—Gràcies per venir —, la seva veu estava ronca.

Els sentiments van sorgir a través de Ferus, desorientant-li. Se sentia com un androide maldestre de protocol amb un mal servomotor, ensopegant amb les salutacions dels amics íntims de Roan que s'havien reunit seguint la tradició bellassana dels Nou Dies de Dol. Ningú deixaria la casa de l’Alexir i l’Enna fins que els nou dies haguessin passat, i llavors el grup alternaria visites durant nou setmanes. Ferus coneixia bé la tradició. Havia participat en ella tres anys abans quan la benvolguda Tia Lília de Roan havia mort.

Ferus es va asseure al costat de l’Enna. Això també era tradició. L'últim d’arribar sempre s'asseia al costat de la mare.

—Ara la família està completa —va dir Enna.

Alexir es va tornar cap a Ferus.

—Explica'ns —va dir—. Només sabem que va morir en la guarnició.

Això era per al que havia vingut, però Ferus no podia trobar les paraules.

Enna li va mirar als ulls, reconfortant-li amb la seva mirada.

—Has d'explicar-nos-ho tot.

Sabia que li culparien. Però els hi devia la veritat. Era per això pel que havia vingut. Era per això pel que havia temut venir.

—Roan es va oferir voluntari per a la missió. Un equip va entrar en la guarnició per colar-se en els ordinadors i descobrir el que estan fent realment els imperials a les fàbriques. Vam ser descoberts. Darth Vader va aparèixer. Jo vaig arribar esperant que Darth Vader assumiria que estava de la seva part. Ja sabeu... ara treballo per a l'Imperi. Almenys, això és el que sembla.

—Roan ens ho va explicar tot en la seva última visita —va dir Enna, tocant el seu braç—. Mai vam creure que estiguessis treballant veritablement per a ells.

Ferus es va aclarir la veu. No se sentia digne de la confiança i l'afecte d'aquesta habitació.

Hauria de ser Roan el que estigués allà. Ell era un pobre substitut del seu fill, i així i tot eren tan amables que moririen abans de deixar que ho sentís.

—Estava parlant amb ell, intentant convèncer-li que deixés a Roan i Amie sota la meva custòdia. Estava enmig d'una frase, a la meitat d'una paraula. No va haver-hi advertiment. En un moment Vader estava allà parat, al següent el seu sabre làser... —Ferus es va detenir quan va sentir que Enna se sobresaltava, —Roan va caure al terra —va continuar Ferus, obligant a les paraules a passar a través de la seva gola constreta —. Em vaig agenollar al seu costat. El seu últim missatge per a mi va ser que romangués en silenci, que no li vengés. El seu últim pensament no va ser per a si mateix —va sentir el sotrac profund de l’Enna—. Hauria d'haver sabut que Vader atacaria —va dir Ferus.

—No podies saber-ho —li reconfortà Alexir.

—Ens alegrem que estiguessis amb ell —va dir Enna—. Ell hauria volgut que estiguessis amb ell. Això em reconfortarà sempre.

No li van culpar. Li van incloure en el seu pesar. Ferus va sentir que podia enfonsar-se.

Es va aixecar ràpidament i va sortir de l’habitació.

Va entrar atropelladament en la cuina. Els plats coberts s'alineaven en els fogons, el rebost estava ple... el menjar havia estat portat pels afligits parents. Era un costum per tota la galàxia. Per a què servia? es va preguntar. Era un ritual per als donants, va suposar, no per a aquests que s'asseien amb la seva pena hora rere hora. Res els ajudaria.

Ell no hi havia portat res en aquesta casa excepte els detalls de la mort.

S'allunyaria de tot aquest pesar i sabria que ell era el responsable. Per descomptat que li havien dit que no va poder haver anticipat el moviment de Vader. No comprenien als Jedi. No sabien que qualsevol Jedi digne del seu entrenament ho hauria anticipat.

Ferus va copejar amb el puny en els fogons.

—No trenquis els plats de l’Enna —va dir una veu darrere d'ell—. Ja saps el que sent per ells.

Ell es va donar la volta. Li va portar un minut reconèixer a qui havia parlat.

—Malory?

—La mateixa —ella li va dedicar un petit somriure—. Una mica canviada de quan em vas veure per última vegada.

Havia estat durant els Nou Dies de Dol de la seva mare. Malory era la filla de la Lília, la primera germana d’en Roan. La recordava com una joveneta, prima i pàl·lida, amb el seu pèl llarg i sedós del color de la llum de la lluna. Ara el seu pèl estava curt i semblava més madura, mantenint la seva mirada amb una mirada directa i amistosa que li va recordar a Roan de sobte. Un dolor fresc li va travessar.

—Sento molt això de Roan —va dir ella—, no tinc cap paraula per a tu... cap.

Les simples paraules li van tocar, i va voler girar-se per amagar-ho, però no ho va fer.

—Ho sé.

Malory es va moure cap als fogons i va començar a preparar te. Ferus es va asseure, admirant la seva sensibilitat. Li estava donant un moment per recuperar-se.

—Què has estat fent aquests últims anys? —va preguntar ell.

—Vaig ser estudiant de medicina a Coruscant —va dir ella—. Vaig realitzar totes les meves pràctiques durant les Guerres Clon. Em vaig entrenar en CanPal.

Ferus va assentir. CanPal era la instal·lació hospitalària en Ciutat Galàctica famosa per ser una de les millors de la galàxia.

—Llavors l'Emperador va assumir el control de la instal·lació —Malory va arrufar les celles mentre tractava d'aconseguir una safata—. Al principi no va estar tan malament, però ara... —es va encongir d'espatlles—. Ara es diu EmPal QuiRecon, Centre de Reconstrucció Quirúrgica de l'Emperador. Començàrem a rebutjar als pacients no-humans. Els millors doctors i el personal van començar a abandonar, i van reclutar a uns altres. Quan vaig acabar el meu entrenament em van oferir un treball, però vaig dir que no. No treballaré per a l'Imperi, així que em vaig marxar i vaig tornar a casa. Aquí em necessiten més, de totes maneres.

Ella va col·locar la tetera i les tasses en la safata. Ferus havia estat escoltant-la a mig fer, però una cosa va ressonar entre el munt de paraules. Va tractar d'aconseguir-la.

Va escoltar la veu de Palpatine en el seu cap. Jo el vaig crear.

L'armadura corporal de Vader, la seva màscara de respiració, el seu casc.

Podria ser que Vader rebés els seus implants d'avançada tecnologia en el projecte favorit de l'Emperador?

Malory va alçar la safata.

—Espera —va dir Ferus.

—Vols una mica de te? —li va preguntar Malory educadament.

—No —va dir Ferus—. Però m'agradaria tenir la teva ajuda.

—Demana el que vulguis. Ets de la família.

—Necessito que acceptis aquest treball a l’EmPal.

Acuradament, Malory va deixar la safata.

—Ferus, demana'm qualsevol cosa, però no em demanis que faci això.

—És per venjar la mort de Roan —va dir Ferus.

La seva mirada es va fixar en ell, llegint-li. Ella va prendre aire.

—Llavors accepto.

Següent