CAPÍTOL 14
Keets es va esfondrar
sobre un banc, respirant amb dificultat.
— Jo no... em vaig
apuntar... a la resistència... per ser —va tirar el cap cap a enrere i va
deixar escapar un buf d'aire— una mainadera!
—És tot un element —va
dir Curran mirant a Lune afectuosament.
Estaven asseguts en un
petit parc en el nivell més alt de Coruscant, prop del Districte del Senat.
Lune havia suplicat anar a jugar, i el Districte Taronja no era apropiat. Astri
li havia donat permís a contracor. Ella havia volgut que Lune prengués una mica
el sol, malgrat les seves preocupacions. Ell havia estat en un asteroide sense
llum durant setmanes.
Keets i Curran havien
optat per un barri popular amb famílies perquè poguessin perdre's entre la
multitud.
— No podem aconseguir
un droide per a aquest treball? —Es va preguntar Keets—. Alguna Mainadera
Classe Tres amb una bona disposició?
—Dex ens va demanar
que ho féssim —va dir Curran—. A més, un droide no es mantindria alerta per si
apareguessin soldats d'assalt.
—Probablement aquest
nen també podria programar-ho —va dir Keets—. Probablement aquest nen podria
fer qualsevol cosa que passés per la seva ment.
Van observar com Lune
s'unia a un joc que alguns nens i nenes havien improvisat en una de les
instal·lacions del camp de jocs, un llarg tobogan d'energia fet de plastoide
què llançava dolls d'aire per accelerar el descens. El grup s'havia posat en
fila davant els diversos tobogans i estaven corrent per veure qui podia arribar
a baix més ràpid. Els riures van arribar fins a Keets i Curran.
—Anem —va dir Curran—.
Això ha de fer-te somriure fins i tot a tu.
—Els nens no em tornen
boig —va dir Keets—. Pot ser que ja no sigui un periodista galàcticament famós,
pot ser que hagi de pidolar i apartar-me de cada fanal que vegi, i pot ser que
estigui vivint amb un antic dispensador d'estofat de bantha, però no he caigut
tan baix.
—Ets un humà molt
cínic —va dir Curran serenament.
Keets va posar un braç
sobre el banc i va mirar cap a una estàtua imponent de l'Emperador Palpatine.
—La Ciutat Galàctica
solia ser un lloc mitjanament bonic.
—Voldràs dir Ciutat
Imperial —li va corregir Curran.
—Mai la diré així —va
contestar Keets—. L'Emperador Palpa-escombraries pot reanomenar-la, però no
tinc per què escoltar-li. Escolta, què es porta ara entre mans aquest nen? —va
preguntar Keets mirant a Lune.
El nen havia obert el
panell de control del tobogan d'energia i estava fent uns ajustos.
—Hauríem de...? —va
dir Keets.
Curran va sacsejar el
cap, somrient obertament.
—Jo dic que només
observem.
Lune va pujar la rampa
fins al mateix cim del tobogan. Es va col·locar davant dels propulsors. El
sensor va captar la seva presència, i un doll d'aire li va llançar directament
per l'aire. En lloc d'aterrar, Lune va romandre allà.
Keets es va quedar amb
la boca oberta. Curran es va aixecar a mig fer.
Lune va donar una tombarella
en l'aire. Mirà cap avall, als altres nens amb les seves cares alçades i va
treure la llengua.
—Curran —va dir Keets
a manera d'advertiment.
—Ell està bé —va dir
Curran. S'havia relaxat de nou en el seu seient.
—No em refereixo a
això —Keets li va donar un cop de colze i va assenyalar.
Una brigada de soldats
d'assalt en patrulla creuava el carrer.
—Què hauríem de fer?
—va preguntar Curran. La seva peluda cara, normalment del color d'una llavor
torrada, empal·lidí.
—Si correm cap a ell,
només atraurem la seva atenció —va dir Keets—. No es fixaran. Ningú es fixa en
els nens.
Lune va aterrar en el
fons del tobogan, llavors va pujar una altra vegada.
Els altres nens van
cridar amb alegria, donant palmades.
El soldat d'assalt al
capdavant va alçar la mirada.
—Oh-oh —va dir Keets
sense alè.
Lune va baixar pel
tobogan, va agafar un altre doll d'aire, i ho va usar amb la Força per saltar encara
més alt. Va aterrar damunt d'una terrassa veïna, després va usar la inèrcia per
baixar d'un salt una altra vegada i aterrar davant dels nens entusiasmats.
Keets només podia
veure els cascos en moviment dels soldats d'assalt mentre rastrejaven a Lune.
—Agafem-li —va dir
Keets.
Van caminar fins a
Lune. Keets va parlar-li baixet.
—Hora d'anar-se,
xaval.
—No! —Van cridar tots
els altres nens—. Ensenya'ns com ho vas fer!
—Ho sento! —Curran va
tractar d'alliberar-se de la multitud de nens.
L'esquadró de soldats
d'assalt va començar a dirigir-se cap a ells.
Keets va excavar en la
seva butxaca i va treure la borsa de dolços que li havia comprat a un venedor.
Els va llançar a l'aire.
—Divertiu-vos!
Els nens es van
dispersar, perseguint els caramels. Keets va empènyer a Lune cap endavant.
Curran li va flanquejar, i ràpidament li van treure del camp de joc. Van
prendre el primer carrer que van trobar, després el següent, i el següent, fins
que es van perdre entre la multitud i van saber que no els havien seguit.
Es van mirar l'un a
l'altre sobre el cap d’en Lune. Amb prou feines tenia importància que haguessin
escapat.
Lune havia estat
descobert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada