Arma Secreta (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Ferus va tornar sigil·losament a la guarnició i es va dirigir a l'habitació que li havien assignat. Es va asseure en la cadira, pensant.

Conductes i components modulars per a atmosferes artificials en una escala sense precedents.

Ferus sabia que les atmosferes artificials podien significar qualsevol cosa. Podria ser una petita ciutat o una nau gran o un edifici. Estava construint l'Imperi una presó descomunal? Una nova caserna general?

Una caserna general no, va pensar Ferus. L'Emperador havia reformat el Senat al seu gust. No tenia necessitat d'una nova caserna general. I a més, tal projecte no hauria de ser secret.

Una escala sense precedents...

A Ferus no li agradava com sonava això.

Durant els següents tres dies, Ferus va ser escortat a la fàbrica juntament amb els científics. Les fàbriques bellassanes havien combinat sempre els seus laboratoris de recerca amb les seves instal·lacions de fabricació en el mateix complex, així que els científics ja tenien alguns recursos per començar. Ferus es va trobar amb les servils tasques de comprovar un per un els lliuraments de diversos subministraments als laboratoris, com ports de dades i duralàmines, ja que no havia començat res classificat, els reporters de l’HoloNet tenien lliure accés.

Ferus era presentat com un "facilitador", la qual cosa volia dir que assistia a reunions en les quals no es decidia res per aparèixer en més reportatges sobre el sorprenent Imperi i el que podria aconseguir a Bellassa. No s'esmentava enlloc en el que els científics estaven treballant, excepte en els termes més ambigus.

Almenys en la seva posició era capaç d'observar. Va reparar que Moff Tarkin solia entrar sovint en una oficina particular, on els oficials superiors s'asseien davant de consoles d'ordinador. Va suposar que estarien establint programes i estructures organitzatives. Van portar a un equip d'aparença nerviosa d'arquitectes bellassans, sens dubte per "facilitar" la conversió.

Ferus va tractar de trobar una forma per estar tot sol amb els científics, però els vigilaven molt de prop. Podia sentir el sofriment d'alguns d'ells, però podia veure que alguns altres s'havien ofert voluntaris per a aquesta missió. Un científic d’Eriadú semblava especialment ansiós per impressionar a Tarkin. La dona de cara trista amb la túnica color bordeus es mantenia apartada, però el seu sofriment era com un núvol al seu voltant.

L'única esperança d’en Ferus era colar-se en aquesta habitació.

En la tercera tarda, estava començant a desesperar quan, de camí a la sortida amb una tropa d'oficials, va veure al cuidador de la fàbrica conduint un carro repulsor.

Ferus va fer un petit senyal de reconeixement, però el cuidador va girar el cap.

Desconcertat per la seva reacció, Ferus va sortir amb els oficials fins al moll principal d'atracada. Estava buit.

—Se suposava que la nau estava aquí esperant —va dir l'oficial superior, molest. Va treure el seu comunicador—. Quin és l'estat del transport de tornada a la guarnició? —va bordar.

—Va haver-hi un tancament de tot el tràfic aeri mentre realitzaven el viatge de prova de les naus de subministraments per la ruta de Despayre —va dir una veu.

—Enviï una nau aquí, ara! —va ordenar l'oficial de mal humor.

Despayre. Ferus havia sentit aquest nom abans, quan havia estat al planeta presó imperial en la Vora Exterior. Els presoners havien treballat en una enorme fàbrica. Mai van saber en el que estaven treballant, però havia descobert que les parts s'enviaven a una instal·lació a Despayre.

Era massa coincidència. Era això una peça del puzle?

La mirada de Ferus va vagar fins a les portes translúcides en un extrem de la plataforma. Portaven al jardí desert.

—Esperaré allà —li va dir a l'oficial, el qual va fer una ganyota però va assentir.

Ferus va passar la mà sobre el sensor i va entrar en el jardí. Un moment després, es va obrir una altra porta, i, tal com havia esperat, el cuidador va entrar. No va mirar a Ferus sinó que va posar les seves eines en el terra immediatament i es va agenollar per arrencar les males herbes al voltant d'un grup de plantes sensibles.

—M'alegro que li deixessin cuidar del jardí —va dir Ferus, col·locant-se darrere d'ell.

El cuidador no va alçar la mirada.

—Ells? Em sembla que ara ets un d'ells.

Ferus no va poder evitar reconèixer el menyspreu en el to de l'home.

—No et vaig reconèixer al principi —va continuar el cuidador, les seves mans en el terra mentre arrencava acuradament una mala herba—. Ara sé qui ets. Vas lluitar contra ells, els vas desafiar i els vas fer quedar com uns ximples. I ara ets un d'ells.

Ferus va prendre aire, considerant-ho. No estava arribant enlloc. Havia de trobar una manera. Havia de confiar en algú.

El cuidador es va posar dempeus, sacsejant els seus pantalons.

—Érem un món únic. Vàrem resistir fins a l'últim home, dona, i nen. No podien trobar als seus espies aquí, als seus traïdors. Et vam protegir a tu i a tots els Onze, fins i tot quan van arribar a ser centenars. Cada família tenia a algú treballant per a la resistència. Tal vegada... —el cuidador va mirar fermament a les seves flors, mai a Ferus, i va sacsejar el cap—, tal vegada només vas ser el primer a caure. Però això no significa que hagi de ser cortès amb tu.

—No espero cortesia —va dir Ferus—. Simplement honradesa. I tal vegada... ajuda.

—No tinc cap ajuda que donar-te.

Ferus es va inclinar i va col·locar acuradament la seva mà prop d'un petit llangardaix que estava assegut sobre una fulla. Aquest es va lliscar lentament damunt del seu palmell.

Verd brillant, va parpellejar mirant-los. Ferus va portar al llangardaix fins a una flor taronja brillant i el va col·locar allà. La pell del llangardaix va començar a enrojolar-se. El seu pigment va canviar fins que resplendí del mateix color cridaner que la flor. La transformació va ser tan completa que ara era impossible distingir al llangardaix. Havia desaparegut contra la flor.

Ferus va mirar fermament al cuidador.

—Sembla una flor —va dir—. Però el llangardaix segueix sent un llangardaix.

Va veure que el cuidador sabia el que estava tractant de dir-li sense paraules. El llangardaix podia canviar la seva pell, podia barrejar-se, per sobreviure. Igual que Ferus. Però això no li feia part de l'Imperi.

—No desitjaria —va dir Ferus—, saber el que estan fent aquí?

El cuidador no va dir res durant una llarga estona. Llavors es va inclinar per arrencar una mala herba.

—Sé que hi ha droides que fan aquest treball —va dir ell—. Però no confio que ho facin bé. Els droides poden funcionar malament.

Ferus va assentir.

—Ocorre tot el temps.

—Fins i tot els droides de seguretat. Poden desconnectar-se sense raó, durant quinze minuts cada vegada. Em porta tot aquest temps reiniciar el sistema. —Va llançar una mala herba a la seva cistella—. Em tenen a càrrec de la seguretat, principalment perquè no hi ha res a robar, fins ara, estic en l'extrem est de la fàbrica. S'està tranquil allà a baix. Només monitoro el sistema de seguretat. Al voltant de les tres del matí, fins i tot estic tan cansat com per fer les meves rondes.

Va recollir les seves eines.

—Has d'agafar treball on el puguis aconseguir en aquests dies. Simplement mantinc el meu cap ajupit i no armo taboles. Per res.

—Bona política —Ferus va mirar cap al moll de càrrega mentre un transport començava a aterrar—. Bé, serà millor que me’n vagi.

—Em dic Russell —va dir el cuidador. Li va mirar per primera vegada—. Encantat de conèixer-te, Ferus Olin.

***

Flame es trobava amb Wil, Amie, Trever i diversos membres dels Onze quan Roan i Dona van tornar a la casa refugi.

—Això és sorprenent —li va dir Amie quan va entrar—. Flame té enormes recursos. Les seves idees sobre formar una xarxa de resistències planetàries són molt detallades.

—Puc tornar sobre el que t'has perdut, si vols —li va dir Flame a Roan.

—Ho sento, no tinc temps. Necessito demanar-te que surtis durant alguns minuts.

L'autoritat de Roan era absoluta, i ningú li va qüestionar. Flame es va aixecar i va caminar cap a la porta, però va vacil·lar.

—Puc ajudar —va dir ella—. Sigui el que sigui, puc ajudar.

—Aquest és un assumpte bellassà —va dir Roan.

—Però la qüestió és que no és simplement un assumpte bellassà —va dir Flame. Va enllaçar les seves mans i les va sostenir alçades—. La resistència de cada planeta hauria de ser part de la següent, i així successivament.

—Ella té raó, Roan —va dir Amie.

—Agraeixo la teva filosofia —va dir Roan—. És un tema per al debat. Però ara mateix necessito una reunió privada.

Flame va assentir i va sortir per la porta.

—Per què has hagut de fer això, Roan? —Va exclamar Trever—. Ella pot ajudar!

Roan li va dedicar una mirada que li va fer callar.

—Això és massa important per arriscar-se, Trever. Ferus ha contactat amb mi.

—Tal vegada no hauries de confiar en Ferus —va dir Trever acaloradament.

—Va haver d’enviar-te lluny, Trever —va dir Roan.

—Això no va sobre allò.

—Va pensar que t'estava protegint. Vas ser el primer per qui em va preguntar quan em va veure —la veu de Roan era suau—. Si la confiança fos fàcil, no seria tan valuosa. Pensa en l'home que coneixes, i pregunta't si podria trair-nos.

Trever no podia mantenir la mirada d’en Roan. Va ajupir el cap. Se sentia avergonyit. Hi havia tanta confiança en aquesta habitació que va ser capaç de connectar amb ella de nou.

Wil i Amie van mirar a Roan.

— Què va ocórrer? —li va preguntar Wil.

—Ferus va contactar amb mi. És aquesta nit —va dir—. Té algun tipus de contacte a la fàbrica que ens ajudarà.

—Bé —va dir Wil.

—La pregunta és, qui hauria d'anar? Només tenim una finestra de quinze minuts. El contacte de Ferus desconnectarà la seguretat a les tres del matí. Podríem ampliar això a més membres dels Onze, però portaria temps establir-ho. Crec que un equip de tres persones és el més adequat. Podem explorar més d'aquesta manera. Atacarem el sistema informàtic i registrarem l'oficina central. Wil, tu estàs fora per la teva lesió. I, Dona, no hi ha ningú que m'agradaria més que vigilés la meva esquena, però no tens experiència amb aquesta classe de coses. Així que algú vol oferir-se voluntari?

Tothom va alçar una mà. Fins i tot Dona.

Roan va somriure i es va recolzar.

—Tot el que puc dir és que és bo estar de tornada a Bellassa.

—Jo hauria d'anar —va dir Trever—. Sé com treballar amb Ferus. Sé el que pensa, i ho cregueu o no, puc obeir ordres.

—Jo vull anar —va dir Amie—. Tinc l'historial més científic. Si som prou afortunats d'accedir als arxius informàtics, puc traduir qualsevol llenguatge tècnic.

Amie i Roan van mirar a Trever.

—No digueu que sóc massa jove, perquè això sempre em posa en manera canó làser a gran escala —va dir Trever—. A més, sóc millor a entrar i sortir d'amagat de llocs que tots vosaltres junts.

—No puc discutir això —va dir Roan.

—D'acord, està decidit —va dir Wil—. Roan, Amie, i Trever. Aquesta nit.

 Següent