Arma Secreta (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Ferus no sabia si funcionaria. Però va apartar el dubte de la seva ment. Si es preguntava si funcionaria, no ho faria.

Es va tornar cap als soldats d'assalt.

—Podeu deixar-me aquí. Puc trobar el camí jo sol.

El soldat d'assalt es va tornar cap als altres.

—Podem deixar-li aquí. Pot trobar el camí ell sol. — Era realment tan senzill? Era senzill. Era qüestió de creences.

Aconseguir el punt en el qual era senzill, això era el més difícil.

Ferus no va abusar de la seva sort. Va avançar ràpidament camí avall, llavors va donar mitja volta per creuar la guarnició per la part posterior, on el seu perímetre estava més prop del carrer. Ràpidament va creuar fins a una concorreguda avinguda. Esperava ser detingut d'un moment a un altre. En lloc d'això va ser capaç de perdre's entre la multitud.

No li seguien; estava segur d'això. Va caminar pels carrers familiars. A pesar que estava preocupat, cansat i consumit, va sentir com alguna cosa en ell s'elevava.

Simplement per estar recorrent aquests carrers, sense escorta. Simplement per ser ell mateix, sense importar per quant temps.

Abans que tots dos s'haguessin marxat a les Guerres Clon, ell i Roan havien parlat sobre el que farien si se separaven, si Bellassa fos envaïda, si... Hi havia tants sies en aquells dies, va pensar Ferus. Però ni tan sols tants com ara. Així que havien establert diverses àrees dins i al voltant d’Ussa per a una trobada, llavors li van assignar a cada lloc un codi. També van escollir diversos llocs de la ciutat i diversos mètodes per alertar-se. Ferus no havia oblidat cap d'ells.

Roan li havia indicat que anés al seu tercer lloc secret de reunió, en el Districte del Llac Ennuvolat, prop de la seva antiga oficina. Era un tapcaf gran i bulliciós.

Ferus va entrar, mantenint la seva caputxa acuradament sobre la seva cara per no ser reconegut. Coneixia perfectament aquest tapcaf. Roan l'havia escollit sens dubte perquè sempre estava abarrotat, i tenia tres entrades i sortides.

Roan estava esperant.

Ferus va seguir movent-se, però els seus ulls es van entelar i era difícil veure. El local estava ple, i era un remolí de color i moviment, de so que copejava les seves oïdes en un rugit continu. Se sentia aclaparat per la sensació. Era la seva llar, i allà estava Roan, esperant. Durant un moment impossible va ser com si res hagués canviat.

Aquesta no era la forma en la qual se suposava que un Jedi veia o sentia. Aquesta no era la forma en la qual se suposava que un Jedi sentia. Un Jedi no hauria de voler tornar. Un Jedi hauria d'acceptar on estava. Era conscient de Dona en una taula propera. Això li va ajudar a estabilitzar-se. Va ser capaç d'examinar la sala, buscar sortides i estratègies per si eren descoberts. Només llavors va mirar cap enrere i va sentir el plaer de veure a Roan de nou.

Es va asseure en la taula.

—Va ser tan estrany veure't aquí assegut.

Roan sabia exactament el que volia dir.

—Com si res hagués canviat.

—Quan ha canviat tot.

Els ulls tristos d’en Roan eren els mateixos ulls gris-verdosos. Estava més sa dia a dia. Els procediments de tortura que havia experimentat a la presó imperial no li havien canviat com Ferus havia temut que ho farien.

— I Trever? —va preguntar Ferus.

—Està bé. Està aquí, a Bellassa.

Ferus va assentir. L'alleujament que va sentir va fer que les seves cames flaquegessin.

—Va arribar a la base en una nau nova, pensant que li donaríem la benvinguda amb els braços oberts. Bé, li vam donar la benvinguda.

Ferus va somriure.

—Almenys va tornar.

—Això és el que va dir ell.

Roan va deixar que passés un moment, un moment de silenci compartit. Les seves mans descansaven sobre la taula, una mà sobre l'altra, d'una manera que només Roan sabia.

—Per què em vas cridar? —va preguntar Ferus. No sabia quant temps tenien, però no era molt.

—Els Onze estan preocupats amb el teu paper a Bellassa —va dir Roan—. El sentiment a Ussa va contra tu. M'adono que per a tu això és una consideració secundària. Però és un cop per al moviment de resistència. I hem tingut molts d'aquests últimament. Estàs descobrint alguna cosa que puguem usar?

—Encara no —va admetre Ferus—. Em tenen lligat amb una corretja curtíssima. Però he fet un ràpid cop d'ull als arxius del cilindre de codis de Vader. Hi ha quelcom allà anomenat Crepuscle que vull investigar. Una operació a gran escala. I llavors està la qüestió de la remodelació de les fàbriques aquí a Ussa. Què està passant realment amb això?

—Estan relacionats?

—Podria ser, però no ho crec. Crepuscle té tots els signes d'una operació d'emboscada, com l'Ordre 66. Els plans aquí involucren alguna cosa molt gran, algun tipus de tecnologia que l'Imperi està desenvolupant que és tan secreta que només uns quants alts càrrecs estan al corrent.

—Qui? Vader?

—Vader, per començar. Moff Tarkin, també.

—Tarkin. És un tipus vil. Sembla tenir els seus dits en molts pastissos —Roan va pensar un moment—. Pots ficar-nos on guarden els registres?

—No ho sé. Hauré de fer alguna recerca primer.

—Haurien de conservar alguna classe d'arxius a la pròpia fàbrica. Al principi d'una operació, les coses poden estar desordenades, els sistemes no estan en el seu lloc, la cadena de comandament no està realment establerta. Hauríem d'entrar, probablement de nit, i tafanejar.

Ferus va assentir.

—Si descobrim el que és, estic llest per deixar-ho. He acabat.

—Ja t'has cansat de la companyia de Vader?

Va fer una ganyota.

—Si podem deixar al descobert el que estan fent aquí, les sospites recauran sobre mi. No em confiaran res després d'això. I si puc escapar i passar a la clandestinitat aquí a Bellassa...

—Això els avergonyiria —va assentir Roan—. Crec que has invertit bastant temps.

—És només que... Crepuscle. Sigui el que sigui. Necessito esbrinar-ho.

—Hi ha altres formes. No has d'estar en la butxaca de Vader. Pot ser que mai et donin l'autorització per descobrir res significatiu de totes maneres.

—Això és el que vaig pensar. Però... si deixo de treballar per a l'Imperi, no puc quedar-me a Bellassa. Hauré de tornar a la base durant algun un temps. Després sortiré i buscaré a més Jedi.

—Ho sé —va dir Roan—. M'alegro que ho esmentis. Finalment he vist la teva base secreta, i puc dir-te això? Necessites ajuda.

Ferus va deixar que les implicacions aprofundissin en ell. Sabia el que volia dir. Roan s'estava oferint a anar amb ell.

—Sempre vas dir que el teu treball estava aquí, a Bellassa.

—El meu treball és ajudar-te —va dir Roan—. Si això significa ajudar amb el teu eixelebrat pla de trobar als Jedi, ho faré. Ara som part de la mateixa lluita. Sóc reemplaçable aquí a Bellassa. Hi ha uns altres que poden ocupar el meu lloc. Tu necessites ajudar allà. Estic d'acord amb aquesta Flame pel que fa a una cosa: Hem de mirar cap a una resistència galàctica. És l'única forma. No podem fer-ho només en un planeta. Tard o d'hora, això que estàs fent es connectarà amb el que s'està fent en un altre lloc.

—Això espero —va dir Ferus—. M'alegro que vinguis.

—Vaig. Però primer fem aquí el que puguem. Contacta amb mi quan se t'ocorri una forma d'entrar. Formaré un equip.

Es van aixecar. No podien arriscar-se a quedar-se allà molt més. Ferus va sentir de nou la solitud enroscant-se en el seu cor. Hi havia tantes coses de les quals volia parlar amb Roan, i no podia. No només sobre logística, sinó sobre sentiments. Una cosa sobre la guerra, mai hi havia temps suficient.

Una ràpida estreta de l'avantbraç de l'altre en la seva vella salutació, una mirada en els ulls de l'altre, i Ferus es va girar i se’n va anar.

Següent