El retorn del Costat Fosc (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Trever pensava que podia manejar qualsevol cosa que li llancés la galàxia en aquest moment, però havia travessat la tempesta amb prou feines, i la nau estava fallant mentre s'aproximava a Samària. Tenia les coordenades d'on estaria Flame, gràcies a una ràpida cerca en la base de dades privada d’en Toma, però tenia aproximadament dos minuts més abans que perdés els motors i s'estavellés.

Tal vegada, desenganxar d'aquesta manera no havia estat la idea més brillant.

Bé. A hores d'ara no hi havia res a perdre. O es convertiria en pols espacial o aconseguiria aterrar i trobar a Flame... i a Ferus. Trever va prémer les dents i va mantenir les mans sobre els controls relliscosos per la suor. Ara la nau estava una mica fora de control. El seu pla era entrar ràpid i enganxar-se al sòl amb l'esperança d'evadir qualsevol sensor imperial de rastreig. Tècnicament, se suposava que Trever anava a registrar-se i a aterrar en la plataforma d'aterratge principal de Sath, però les regles li produïen picors, i els imperials li feien sortir disparat.

Quan no havia estat preocupant-se pel viatge, havia estat revisant la base de dades de navegació. L'àrea on se suposava que havia d'aterrar es trobava als afores de Sath. Samària tenia vastes zones de terra salvatge, i el Bosc de Cristall era una d'elles.

Encara que era una destinació popular per a turistes i acampadors, la major part seguia sent salvatge.

El Bosc de Cristall s'havia format milions d'anys enrere, quan el planeta era un planeta de gel. Els cristalls havien format penya-segats i formes semblants a arbres que s'elevaven centenars de metres. Se suposava que era una escena motivadora, però tot el que li importava a Trever era que li proporcionaria bona cobertura.

Sobtadament, mentre Trever subjectava els comandaments de la defallida nau, va veure l'àrea de sota. Semblava una boirina vermella, però segons s'acostava va ser capaç de diferenciar les nuoses formes massisses en tons òxid, ataronjat i daurat que s'elevaven des de la superfície del planeta. Era estrany i misteriosament bell.

La nau es va estremir i va gemegar, llavors es va desviar cap a estribord. Trever va haver de forçar els esgotats motors per evitar estavellar-se contra una de les imponents formes.

Ara que estava enmig del bosc, la nau donava bandades i els motors es calaven mentre buscava desesperadament algun lloc on aterrar.

Aquest lloc havia semblat galàcticament fred des de la relativa seguretat de l'atmosfera. Però les formes semblants a arbres no eren tan fredes quan anaves directe cap a elles. Aquest lloc també tenia el seu propi clima. Els vents udolaven a través dels canons creats per les formacions, copejant contra la nau, i fent que Trever cridés quan el metall va xisclar per l'impacte d'un tros de cristall esmolat al llarg d'un costat.

Havia de fer descendir la nau. Havia de fer-ho o moriria.

Buscant ara desesperadament, Trever va descendir. Un ala de la nau va xocar contra una formació de cristall, i més llums vermelles van parpellejar de sobte amb insistència en el panell de control.

—Aguanta —va murmurar Trever.

Sorgint ràpidament a la seva dreta, va veure un petit espai buidat sobre la superfície. Va recordar un truc de Ferus. Va apagar els motors, va fer un gir tancat cap a la dreta, va creuar els dits, va deixar escapar un udol de desesperació, i va aguantar mentre la nau s'estremia, grinyolava, i després queia com una pedra en l'obertura.

Trever va sentir que el seu cos sortia disparat per l'impacte. Les seves dents van mossegar el seu llavi inferior. Va escoltar un soroll horrible d’espedaçament i la nau va donar una quart de volta, llavors es va detenir. Amb un sospir, els motors van morir.

Trever, no obstant això, seguia viu. O això pensava.

Li va portar diversos minuts ser capaç de moure's. El seu cos tremolava per l'esforç realitzat. Amb els dits tremolosos va netejar la sang dels seus llavis amb la vora de la seva túnica.

—Calma't. Estàs fora de perill —va dir en veu alta. Es va avergonyir d'haver estat en tal estat de terror. Havia passat per una gran quantitat de situacions durant el passat mes amb Ferus. Havia pensat que era valent. Mai s'havia adonat de quanta valentia li havia prestat Ferus.

Es va aixecar de la cadira i va mirar al seu voltant. La nau bàsicament s'havia col·lapsat. La cabina estava intacta, però podria tenir problemes per sortir si la rampa no funcionava.

Va estrènyer el mecanisme d'obertura. Per al seu alleujament, es va obrir amb un grinyol. No es va obrir del tot, però això no era un problema. Es va obrir camí fins a la part superior i va saltar. El sòl del bosc era com transpariacer, llis i fred.

Flame li havia donat a Toma les coordenades del lloc on aterraria ella, i li havia dit que esperaria allà durant almenys dues hores, amb l'esperança que Toma pogués enviar a algú per reunir-se amb ella. Les dues hores havien passat feia aproximadament mitja hora, però Trever esperava que no s'hagués rendit encara. Es va orientar amb el mapa del seu datapad i es va encaminar cap a les coordenades.

Encara que les lectures de temperatura de la superfície en la nau li havien preparat per a la calor, les dures formacions de cristall i el sòl del bosc irradiaven frescor a l'aire. Trever va mantenir un bon pas. El lloc estava tranquil. Cap criatura del bosc podria viure en aquest ambient; no hi havia vegetació, ni aigua. Trever esperava a trobar aviat a Flame. Aquest lloc començava a espantar-li.

De sobte la quietud es va trencar per un suau brunzit que va reconèixer com el motor d'un lliscant. Trever volia córrer cap allò, però havia après cautela a Bellassa.

Es va ficar darrere d'una de les formacions i va esperar.

Dos aerolliscadors van passar volant entre les formacions. Soldats d'assalt imperials, quatre en cada vehicle. Podia assegurar que estaven rastrejant a algú.

Van fer un gir brusc cap a la dreta i van sortir disparats.

Després d'uns moments va escoltar un altre lliscant. Es va recolzar contra el cristall, sentint les puntes contra la seva esquena.

El lliscant platejat va passar volant, anant a tota velocitat. Va captar només el centelleig d'una impressió, una figura vestida amb un vestit de vol negre i un brillant casc negre.

Havia de ser Flame.

Trever havia de córrer el risc. Va sortir de darrere de la formació de cristall i va tractar de fer senyals al lliscant amb la llum del seu cinturó d'utilitats.

Va arribar massa tard. El lliscant va fer una corba molt tancada al voltant d'un cristall nuós de deu metres d'ample i va desaparèixer.

Trever es va dirigir de nou cap a la roca, però els lliscants imperials havien donat la volta i ja era massa tard. Es va tirar al sòl buscant cobertura, però un dels lliscants imperials es va apartar de la formació… i va anar directament cap a ell.

Li havien albirat.

Següent