Arma Secreta (I)

Arma Secreta

L'últim dels Jedi 7

Jude Watson

CAPÍTOL 1

Sempre sentia la respiració primer. El grinyol incorpori de la inhalació, el soroll ressonant de l'exhalació. Això mai deixaria de sobresaltar-li. Havia tingut el desig sobtat de córrer, trobar el forat més diminut de la galàxia i ficar-se en ell.

No era exactament una resposta heroica, va pensar Ferus, però ell no era un heroi.

Aquest desagradable fet en particular estava tornant-se més clar per a ell dia a dia.

I tenia la sensació de què fins i tot en el forat més diminut de la galàxia Darth Vader li trobaria i li trauria d'allà amb la seva habitual eficiència cruel.

En lloc d'això, Ferus Olin estava allà, un antic Jedi, un antic lluitador de la resistència, ara un agent imperial. Un agent doble, per descomptat, però si hagués sabut com d'atrapat que anava a sentir-se escollint aquest paper en particular, s'hauria quedat en l'ocupada Bellassa amb els soldats d'assalt respirant-li en el coll. I ara aquí estava en una nau imperial, algun prototip llis i potent de les drassanes de Sienar. Ni tan sols sabia cap a on anava, perquè ningú s'havia molestat a dir-li-ho.

Ningú confiava en ell prou.

La porta de la sala de descans es va obrir amb un xiuxiueig.

—Mantenint-te fora de la vista, per la qual cosa veig —va dir Darth Vader.

Ferus va mantenir la seva cara neutral i va intentar no deixar que els seus nervis interferissin amb l'energia de l'habitació.

—Simplement gaudint del viatge.

Vader va romandre en el llindar, omplint-lo amb la seva presència, absorbint la llum artificial amb la massissa armadura de plastoide què portava posada.

Des que Ferus havia accedit a treballar per a l'Imperi, havia estat una molèstia per a Darth Vader. Això estava clar. Una molèstia mesquina, perquè si veritablement li hagués desafiat, Ferus no tenia dubte que Lord Vader l’hauria aixafat. Així que s'havia acostumat a amagar-se més enllà de la seva vista, trobant-se amb ell ocasionalment, i sempre retrocedint. Era més fàcil mantenir-se fora de la seva vista.

Només hi havia un punt feble en aquest pla: Vader no estava d'acord amb això. En aquest viatge, Ferus havia notat que Vader havia insistit a parlar amb ell. Fins i tot va iniciar converses. Estava clar que aquestes converses estaven dissenyades per posar-li dels nervis. L'Emperador havia obligat a Vader a portar-li en aquest viatge, Ferus no tenia ni idea de per què, i Vader no estava molt content amb això. En lloc d'ignorar a Ferus, havia decidit jugar amb ell, de la forma en la qual un felinx podria batre d'un costat a un altre un ratolí de camp abans de devorar-lo d'un mos.

En aquesta màscara de respiració, les expressions de Vader no es podien veure. Però Ferus sentia el seu menyspreu.

La sang de Ferus va bullir. Va lluitar per mantenir la calma. La mera presència de Vader era suficientment dolenta; quan Ferus sentia el seu menyspreu, això inflamava la profunda fúria i l'amargor que sentia.

Fa menys d'una setmana, Ferus havia apostat i havia perdut. Havia tingut la seguretat que Vader estava planejant la invasió de Samària, on Ferus havia establert contacte amb la resistència. Vader li havia sobrepassat amb astúcia.

Havia envaït el planeta veí de Rosha en lloc d'això. I Ferus simplement havia enviat al seu amic i company de tretze anys, Trever, allà.

Vader havia obtingut un plaer particular mostrant-li a Ferus les fumejants ruïnes de la ciutat capital de Rosha. Fins i tot les havien sobrevolat abans de deixar el sistema de dos planetes. En l’HoloNet, Ferus havia vist el casc destruït de la nau d’en Trever. L’havien fet miques.

No sabia si Trever estava viu o mort.

I els altres... els seus amics. Van arribar a la base secreta? Estava el seu soci Roan Lands encara allà, o havia tornat a Bellassa? Com estaven Astri i Lune? Ferus havia ajudat a Astri Oddo a escapar de Samària amb el seu fill de vuit anys. El seu ex-marit, Bog Divínian, estava determinat a emportar-se al seu fill. Darth Vader i l'Emperador havien instal·lat a Divínian com a governador de Samària i Rosha.

No tenia manera d'esbrinar si els seus amics estaven fora de perill.

No havia pensat que convertir-se en agent doble seria fàcil. S'havia preparat per al perill i la possibilitat de la seva pròpia mort. Però no s'havia preparat per a la solitud.

Estava massa implicat. Era massa perillós contactar amb els seus amics.

Es veia forçat a esperar, esperant que les coses milloressin i ell tingués una mica de llibertat per apartar-se de la presència de Vader.

Havia passat molt temps des que es va sentir tan sol. Envoltat d'imperials, Ferus trobava a faltar la seva vida més que mai. Però això li donava una cosa per la que lluitar.

Era culpa seva sentir-se tan abandonat. Hi havia comés massa errors. S'havia girat a l'esquerra quan hauria d'haver-se girat a la dreta, havia anat cap endavant quan hauria d'haver romàs quiet. Havia enviat fora a Trever en lloc de mantenir-li a prop.

Havia estat mastegant els durs trossos del seu remordiment durant diversos dies. Una vegada i una altra gairebé va abandonar la idea de l'agent doble i es va preguntar si podria desertar en la següent parada. Necessitava tornar a Rosha. Necessitava buscar a Trever.

Ferus sabia que Vader podia captar la por i la confusió, així que va intentar apartar tots aquests pensaments. Era esgotador fer això constantment, però havia de fer-ho.

Ferus va escoltar un so apagat venint del casc de Darth Vader. Sabia que Vader estava connectat amb el sistema de comunicacions de la nau. Sens dubte estava rebent un missatge. Sense una altra paraula, es va donar la volta i es va marxar. A més de ser un tipus aterridor, Vader no tenia modals.

Ferus va esperar un moment, llavors li va seguir, quedant-se ben enrere. Vader va entrar a la seva cambra privada. Ferus va retrocedir ràpidament quan Vader va sortir segons després i es va dirigir cap a un passadís prop del pont, on el pilot, un capità de la flota imperial, va sortir per parlar amb ell.

Poc que veure. Semblava una consulta ordinària.

Ferus estava donant mitja volta quan una cosa va ressonar en el seu interior, una cosa petita que havia notat inconscientment però que no havia analitzat. Estava millorant aquesta habilitat Jedi, veure el detall més diminut en una escena i notar que alguna cosa no encaixa.

El cilindre de codis imperials de Darth Vader faltava. Normalment penjava en el seu cinturó.

Ferus va retrocedir ràpidament fins a la cambra de Vader. Va obrir la porta, la qual no tenia codi de seguretat per tancar-la. Probablement Vader planejava tornar ràpidament.

El cilindre de codis estava connectat al port del datapad.

Sens dubte Vader l’havia col·locat allà per actualitzar-lo amb la nova informació que fluïa constantment a través de la infoesfera de l'Imperi. Cada oficial imperial en tenia un, i l'autorització s'estenia cap amunt a través dels rangs: com més alt era el teu rang, major era la teva autorització.

Ferus també tenia un cilindre de codis. Bàsicament li deixava entrar a la cuina.

Però Darth Vader havia de tenir l'autorització més alta de totes.

Les possibilitats van retrunyir a través de la ment d’en Ferus en un moment.

Si s'estava descarregant nova informació, encara no tindria posat el segur de privadesa de Vader.

Les coses que podria descobrir amb l'alta autorització de Vader...

Qualsevol Jedi encara perdut.

La destinació de Trever.

Plans per aixafar la resistència.

Fins i tot una pista sobre l'autèntica identitat de Vader.

Ferus va passar la mà sobre el sensor i va tancar la porta de Darth Vader.

 Següent