Contra l'Imperi (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Els ussans sempre començaven el seu dia laboral primerenc, en la foscor, a fi que poguessin acabar a la tarda per aprofitar-se de la llarga llum del vesprejar. A Ussa, el crepuscle es deia "l'hora interminable". En aquest moment era quan les famílies omplien els tapcafs i els nens jugaven als parcs. En aquell temps que tots els ussans encara podien recordar, abans que l'Imperi hi arribés.

Abans de la sortida del sol, omplien els carrers i les vies espacials amb aerolliscadors, omplint autobusos, i apressant-se al llarg de les amples avingudes.

Aquest amuntegament era un element crucial en el pla per rescatar a l’Amie.

Tots els membres dels Onze havia fet córrer la veu, fins i tot a aquells sense treball, i als conductors d’aerobús, als aerotaxis, als vianants.

Inundeu els carrers i les vies espacials, havien dit. Creeu tràfic, tal vegada un accident o dos. O tres. Però havien de ser acurats, havia de semblar natural. No podien posar en perill als seus nens una altra vegada.

Molts es mostraven poc disposats, especialment aquells als quals els havien llevat als nens només una setmana abans. Però el poder dels Onze i que una súplica personal de Wil els va fer decantar-se per la causa.

Clive havia sentit parlar sobre la ja llegendària cooperació de gent de Bellassa. Sabia que pràcticament tots els ciutadans recolzaven als Onze. Aquesta era una de les raons per les quals Ferus havia pogut operar durant tant temps, ningú li va trair. L'Imperi no podia reclutar cap espia, però havia d'admetre que des de fora estava mirant amb ull clínic a la Resistència bellassana. En la seva experiència, els éssers podien ser nobles, però només fins a cert punt. L'interès propi sempre sortiria victoriós.

Així que va quedar atordit quan els ciutadans d’Ussa ho van arriscar tot i van prendre els carrers.

El tràfic congestionat era la tapadora perfecta. Els punts de control estaven saturats. Aerolliscadors ronsejant, aerobusos avariats. Els vianants s'arremolinaven en petites munions, dispersant-se en les vies del tràfic rodat. I en la confusió, Amie va passar de vehicle en vehicle.

En els punts de control, els soldats d'assalt no podien manejar les masses, així que trineus gravitatoris i aerolliscadors esporàdics eren capaços d'obrir-se pas i desaparèixer en el caos de l'altre costat o per carrerons que corrien darrere de moltes dels serpentejants carrers. Aviat les guarnicions enviarien més tropes d'assalt, però els portaria temps abans que poguessin manejar la ciutat.

El treball de Clive consistia simplement a mantenir la vista en Amie i intentar augmentar el caos. Ell va fer la seva part, pilotant un aerolliscador i després abandonant-lo per bloquejar una via, saltant a bord d'un trineu gravitatori i conduint-lo pels carrerons posteriors per mantenir l’Amie a la vista, la qual va estar ara a bord d'un lliscant diferent. El seu últim viatge era de nou amb Dona, aquesta vegada en un esquif utilitari que els Onze havien blindat i modificat en secret per donar-li agilitat i velocitat extra.

Tot el temps van aparèixer més i més patrulles. Les vies aèries estaven ara plenes de vehicles rondadors que intentaven descobrir la posició de l’Amie, però fins i tot els temuts rondadors ho estaven tenint difícil per distingir entre els vehicles i vianants que omplien els carrers de gom a gom.

Estaven gairebé en l'últim punt de control. Aquesta era la part complicada. No hi havia dubte. Clive sabia que els Jedi havien d'estar al seu voltant en alguna part, però eren enlluernadorament bons ocultant-se quan havien de fer-ho.

A peu ara, va desaccelerar fins anar caminant. Podia veure la Dona davant en el punt de control, diversos vehicles darrere en la fila. A Wil li havien assignat la tasca de crear la distracció. De sobte una gavarra d'escombraries va bolcar, llançant amb força material pudent pel carrer. Els aerolliscadors van xocar, un aerobús va deixar caure a tots els seus passatgers, i els vianants es van allunyar de les escombraries directament cap al punt de control.

Al mateix moment Dona va fer marxa enrere amb l’esquif, va maniobrar al voltant del punt de control, i llavors va sortir disparada cap endavant.

Ella ho hauria aconseguit. Fins a on Clive podia dir, tot havia sortit d'acord amb allò planejat. Però no ho podien preveure tot. No podien preveure l'aerolliscador ple de soldats d'assalt que havien enviat com a reforços.

L'aerolliscador va desenganxar darrere de la Dona.

Clive estava dempeus. Ningú en la fila havia reaccionat a la persecució. La fila del punt de control seguia movent-se. Va ensenyar la seva identificació i va avançar. Llavors va accelerar el pas i es va unir ràpidament al passeig per als vianants. Tan aviat com va estar fora de la vista dels guàrdies, va començar a córrer.

Dona es va detenir a un costat. Ella sabia que la desintegrarien si no ho feia. Estava molt lluny d'ell, i ell va esquivar als vianants, intentant mantenir-la a la vista sense que fos massa evident. Ell va veure la seva mà lliurant la seva identificació. El soldat d'assalt la va manar sortir.

Un soldat d'assalt va començar a comprovar la informació, mentre altres dos van anar a la part posterior de l’esquif. L'estómac d’en Clive es va retorçar mentre ells retiraven la lona, però Amie havia estat amagada més enginyosament que això.

Van examinar els diversos articles de l’esquif.

Clive acabava de decidir el seu següent moviment quan una raig làser va travessar de sobte el frontal de l'aerolliscador imperial. Va encertar al soldat d'assalt assegut en el seient del pilot. El tret no li va matar sinó que li va atordir. Va caure cap enrere, el seu casc va copejar el seient.

Flame va emergir d'entre la munió. En un salt volador, va llançar fora del seient al soldat d'assalt d'una puntada i es va col·locar dins. L'aerolliscador es va llançar cap endavant, fent que s'apartessin els dos soldats d'assalt que inspeccionaven la part posterior de l’esquif.

Mentre el primer soldat d'assalt tirava mà del seu blàster, Flame va saltar sobre la part de darrere de l’esquif i després en el seient del pilot. Dona va tornar a pujar a bord d'un salt i l’esquif es va enlairar. El foc làser va creuar veloçment l'aire. Els vianants es van llançar al terra en l'autopista. Clive podia veure a Ry-Gaul i la Solace, ocults per la col·lisió múltiple d'aerolliscadors, interceptar el foc amb els seus sabres làser quan podien.

Els soldats d'assalt van córrer cap al seu aerolliscador. Van ignorar al seu camarada ferit i van entrar d'un salt.

Clive sabia que la següent maniobra dels Jedi seria enfrontar-se amb els soldats d'assalt directament, probablement mitjançant un d'aquests gegantescs salts Jedi ajudats per la Força que sens dubte els exposarien del tot i els convertiria en l'objectiu d'una cacera a gran escala.

Va ficar la mà en el seu cinturó d'utilitats i va treure dos objectes petits. Els va llançar tan fort com va poder i va observar amb satisfacció com encertaven en els dos tubs d’escapament de l'aerolliscador.

El motor repulsor va cremar, i després va morir. El soldat d'assalt va copejar el panell de comandaments. El motor va arrencar i va morir una altra vegada.

Flame i Dona estaven ben lluny per llavors. Clive es va donar la volta i se’n va anar passejant per un bulevard que intersecava. És sorprenent el que poden fer unes peladures de fruita i una mica de sintoplàstic. Caure directament en un tub d’escapament i embussar-lo just prou per privar a un aerolliscador de l'empenta necessària d'acceleració. Qui necessita un blàster quan tens bones eines?

***

—Està ferida —va dir Dona.

Dona subjectava a Flame quan van entrar trontollant en el refugi. Amie es va apressar a entrar darrere. Els altres van avançar cap a elles plens de preguntes, però Amie va alçar una mà.

—Quedeu-vos enrere. Estic bé. Que algú em porti el kit mèdic.

Tots ells van observar com baixaven a Flame al terra. Ella va tirar el cap cap enrere i va tancar els ulls. Clive va tornar a tenir una sensació familiar.

L'he vist abans.

Amie li va administrar bacta i un analgèsic.

—No és greu —li va dir a Flame—. Et sentiràs millor en un parell de minuts.

Flame va assentir, mossegant-se el llavi.

Només llavors va deixar Amie que Wil s'acostés a ella. Ell va obrir els braços i ella va entrar en ells.

—Flame, estem en deute amb tu —va dir Wil.

Sense obrir els ulls, Flame va dir:

—Confieu ara en mi?

—Confiem en tu —va dir Amie.

Però Clive encara no estava segur.

Alguna cosa li picava. I quan li picava, es gratava.

Sabia que no es desfaria d'aquesta molesta sensació fins que fes alguna indagació. Toma havia estat el que els havia parlat de la Flame: l'havia conegut al món natal que compartien, Acherin.

Clive va sospirar. L'últim que volia era fer un viatge en secret a un planeta que havia sentit estava enmig d'una guerra civil. Però semblava que aquí era on anava.

Següent